Montserrat

Tothom que fa senderisme té un lloc especial, un lloc màgic, un lloc que et provoca tot tipus de sensacions, sensacions que a vegades no poden ser transcrites amb paraules o bé que ets incapaç de trobar un adjectiu per calificar-ho. En el mes cas aquest lloc especial és la montanya de Montserrat.

Panoràmica de Montserrat
He realitzat durant el llarg dels anys diverses sortides per aquesta contrada de Catalunya, però aquesta muntanya té la capacitat de sorprendre'm cada cop que hi torno. He visitat ermites i creus diseminades per la seva orografía mil vegades, però sempre acabo amb la necesitat imperiosa de tornar-hi.
En el meu cas la espiritualitat o energia que em dona aquests paratges no em venen donats pel meu fervor religiós, en tant que tinc devoció per la Moreneta però no acabo d'entendre els dogmes i preceptes que ens marca l'església. Caminant pels seus corriols em venen al cap històries del passat, capítols de vida enmarcats amb una visió molt romàntica.



La divisió més romàntica de la muntanya de Montserrat és la determinada per la situació geogràfica de les ermites que en trobem. Aquestes ermites s'agrupen seguint la tradició eremítica del desert de l'antic Egipte.  El torrent de Vallmala o Torrent de Santa María definía dues regions naturals de la muntanya, Les ermites més properes al monastir constituien la secció de Tebaida, i es troben al marge esquerra del torrent. La zona de la ermita de Sant Jeroni era la única inclosa en la regió de Tabor i les ermites situades a la banda dreta del torrent constituien la regió de Tebas

Aquesta divisió és la que més he fet servir a l'hora de planificar les sortides, encara que després sempre he acabat fent un poti poti de regions i ermites, La meva idea primera era conèixer i recorrer les ermites de la part dreta, és a dir, Sant Miquel, Sant Onofre, Sant Joan i Santa Caterina, Santa Magdalena i Sant Jaume. Aquestes que conformen la regio de Tebas, Ho vaig fer en una primera sortida de tanteig.


Aquestes ermites, en principi, s'han de visitar seguint un ordre establert, el que no queda clar és quina de les tres opcions és la correcta, Diferents frares i historiadors en feien referéncia, però l'ordre en el que ara s'hauría de fer aquesta ruta la va desemvolupar el Frare García M. Colombas i és el seguent.

Sant Dimas - Santa Creu - Sant Benet - Santíssima Trinitat - Sant Salvador - Sant Antoni - Sant Jeroni - Santa Magdalena - Sant Onofre - Sant Joan Baptista - Santa Caterina - Sant Jaume - Santa Anna.

Per tal de completar la visita a totes les ermites he realitzat tres sortides, en la primera vaig realitzar les ermites de la zona de Tebas, en una segona vaig optar per fer només Sant Jeroni a la regió de Tabor i, en una tercera visita, vaig fer les ermites de Tebas i Tebaida. Aquí us deixo els tracks que vaig seguir per fer totes tres sortides.


Ruta de les ermites de Tebas. clica aquí 
Ruta al cim i ermita de Sant Jeroni, clica aquí
Ruta de les ermites de Tebas i Tebaida, clica aquí

Amb tot i aixó en aquest grup d'ermites no està inclosa la ermita de Sant Miquel, a la zona del Tebas, i que moltes vegades s'ha convertit en el punt d'inici de les meves sortides.





Un dels camins que enllaçan el municipi de Monistrol de Montserrat amb la abadía. Aquest camí formava part del camí ral i puja per la Serra de Francs sota la atenta mirada del Monestir de Sant Benet. Ben bé no se sap quan es va construir o crear aquest camí, però es té constància d'ell a l'época del rei Pere I el Cerimoniós.


Monistrol de Montserrat - Capella de l'Angel - Serra de Frans (o Canfranc) - Monastir de Sant Benet
Baixada del camí dels Matxos - La Colonía Puig - Canal del Pou del Gat - Pla de la Trinitat -
Sant Dimas - La Santa Creu - Pla de Santa Anna - Escala dels Pobres - Monestir de Montserrat -
Dreçera dels 3/4 - Monistrol de Montserrat

Ruta del camí de l'Angel - clica aquí 
Autor: El porquet de Sant Antoni


El Camí dels Degotalls és un passeig planer i molt tranquil que s'inicia al costat mateix del Mirador dels Apóstols, a la entrada de Montserrat, aquest camí, també anomenat del Magnificat, transcorre paral·lel a les agulles del Pla de la Trinitat. Durant la travessa tindrem la vissió d'un camí dels degotalls artísitic, amb escultures de bronze que homenatjen a grans intelectuals del nostre país i el camí de les Maioles o Advocacions Marianes. 



Montserrat: Cami dels Degotalls, clica aquí
Autor: Catalunya - Palau Robert



El camí del Rosari Monumental i la Santa Cova és, pot ser, el camí més visitat i recorregut de tota la muntanya de Montserrat. L'iniciem a la mateixa sortida del cremallera i ens durà en poc temps fins a la Santa Cova, llocon segons la llegenda va ser torbada la talla de la Mare de Déu de Montserrat, tot aixó passant per quinze estacions o devocions. 



El Rosari Monumental va ser el resultat d'una iniciativa promoguda pel canonge vigatà Jaume Collell i Balcells com a resposta a la dobla devoció present a l'esglèsia catalana, el rosari i la Mare de Deu Montserrat i manifestar la romanitat d'aquesta esglèsia expresada en la fidelitat a la persona del Papa Lleó XIII. 
Els cinc primers misteris de goig formen la primera part del sant rosari i són els que fan referéncia a l'encarnació, naixement i infantesa de Jesús. Aquests misteris són propers a la estació inferior del funicular de la Santa Cova.
Els cinc següents, els misteris del dolor relatan la passió i la mort de Jesús i els cinc últims, anomenats de glória, están dedicats a la pujada al regne del cel de Jesús resucitat, l'últim dels misteris dona pas a la Santa Cova. 


Camí del Rosari Monumental i Santa Cova, clica aquí
Autor: Tot Natura


El camí del Vía Crucis s'inicia més enllà de la Plaça de l'Abad Oliba i recorre una de les zones més tranquiles de tota la abadia. Pels creients és un acte de devoció i tracta de pregar en totes i cadascuna de les 14 estacions o creus que ens trobem en aquest camí fins arribar a la Capella de la Dolorosa.


Enllaçant amb el Vía Crucis arribem al cami de la ermita de Sant Miquel i, pel meu gust, un dels llocs més increibles i amb les vistes més maques del conjunt monàstic, la Creu de Sant Miquel. 

                    

Vía Crucis de Montserrat i Creu de Sant Miquel, clica aquí
Autor: Catalunya Palau Robert


La llegenda del Fra Garí és la part fonamental que més em va atraure per realitzar aquesta ruta, Una ruta sencilla i asequible i amb unes vistes increibles. Quelcom especial té la Creu dels Escolans, potser el fet de saber que ens trobem per sobre de les mines de Salnitre de Collbató té quelcom a veure.


Iniciem la ruta a la plaça de l'Abad Oliba, prenem el camí del Vía Crucis fins a la Capella de la Dolorosa, enllaçem amb el camí de Sant Miquel i fem la pujada a la Miranda del Fra Gari. Desfem el camí i anem a buscar la Creu i la ermita de Sant Miquel, prenem el camí de les Bateries en direcció Collbató i ens trobarem la Creu dels Escolans


               
Montserrat - Miranda del Fra Garí - Cami de Sant Miquel - Creu dels Escolans - Pla de les Taràntules - Ermita de Santa Anna - Montserrat, cliqueu aquí 


Entre els molts encants de Montserrat hi trobem la pujada a les diferents agulles. En aquesta entrada en destacaré la pujada a dos cims o mirandes molt properes entre elles i que són sostres comarcals. Parlem de la pujada a l'Albarda Castellana que amb els seus 1177 metres és el sostre comarcal del Baix Llobregat i el cim de Sant Jeroni, punt més alt de Montserrat i sostre comarcal compartit entre l'Anoia i el Bages amb els seus 1236 m 


Per realitzar aquesta ruta podeu fer servir el cremallera de Sant Joan, que us durà directament al Pla de les Taràntules o be anar seguint el cami de Sant Miquel fins el pla, amb la cual cosa incrementeu la distància en uns tres kilometres.  El recorregut és el seguent:

Abadía de Montserrat - Camí de Sant Miquel - Creu de Sant Miquel - Ermita de Sant Miquel - Pla de les Taràntules (inici pels que fan servir el cremallera) - Camí nou de Sant Jeroni - Mirador de les Paparres - Albarda Castellana - Ermita de Sant Jeroni - Cim o Miranda de Sant Jeroni - Pla dels Ocells - Abadía de Montserrat



Pujada a Sant Jeroni i/o Albarda Castellana amb cremallera, cliqueu aqui
Pujada a Sant Jeroni i/o Albarda Castellana pel camí de Sant Miquel, cliqueu aquí