Carcaixells d'en Dalmau i Montclar (el video)

Un petit resum de la ruta que vaig fer ahir amb el meu company el barrufet d'Eramprunyà, Aquesta vegade per terres del Baix Empordà per anar a visitar els Carcaixells d'en Dalmau, el Pont dels Aritjols i com a fi de festa i traca final el cim del Montclar.


Carcaixelles d'en Dalmau - Pont dels Aritjols - Montclar

Sortida pel Baix Empordà, aquesta vegada, però, lluny de la costa. Ens acostem al municipi de Solius, seu del monastir de Santa María de Solius i Santa Agnès de Solius, un conjunt monàstic que pertany a l'ordre del Císter.


Dades de la sortida:

Distància:    13.90km          Durada:    5h30'          Circular:     Si
Alç.màx:     410m               Alç.mín:   36m            Dificultat:   3/5*

*La dificultat d'aquesta sortida no rau per la distància, ni per la grimpada pels passos de cadena, ni res semblant, però, s'ha de tenir en compte que encara que no hi ha gaire desnivell a vegades la sensació d'alçada i el vertigen poden fer-nos passar una estona prou fotuda.

Vet aquí, que com ja és habitual, el barrufet d'Eramprunya i jo quedem a quarts de set per fer un café i marxar cap a la nostra destinació, en aquest cas marxem a Solius. Arribem passats dos quarts de vuit i deixem el cotxa al parquing del monastir cistercenc de Solius, Fem vía pujant per un corriol ample i ple de pins, alçines i sureres.

Santa Agnès de Solius desdee la Cova dels Moros
Pista forestal
A pocs metres de la sortida, potser mig kilómetre arribem a una zona ben ample on, a banda dreta trobem la Cova dels Moros i a banda esquerra les restes del Castell de Solius, o més aviat el que queda d'ell. A la plana trobem unes escombres gegantines penjades de les sureres que fan pensar que en aquest indret s'ha concentrat un grupet de bruixes.

Roca i Cova dels Moros
Tros de bruixa ha de portar aquesta escombra
Castell de Solius
Desfém el camí del castell i tornem a la plana per anar seguint el camí ben delimitat entre les sureres, així anem fent durant uns quilómetres passant per la finca de Can Dalmau i la finca de Can Llaurador, a pocs metres d'aquest mas trobem vestígis de cultures prehistòriques. El Menhir de Can Llaurados, punt d'entrada al Massis de Cadiretes. 

Can Llaurador i els Carcaxells de fons
El barrufet d'Eramprunyà amb el menhir de Can Llaurador
A pocs metres del menhir i després de passar per una pista ben plena de petits tolls de la mida de piscines olímpiques arribem a la pujada que ens durà cap els peus dels Carcaixells. Una pujada per un corriol estret, amb un pam d'aigua i que, de mica en mica, puja pel dret entre vegetació baixa típica del mediterrani i sureres. Amb la llengua penjant i amb la suor baixant pel clatell arribem a la primera fita d'avuí la Capella dels Carcaixells.

Els Carcaixells d'en Dalmau
Arribant a la Capella dels Carcaixells
Capella dels Carcaixells d'en Dalmau
Ara el camí és més obvi, o be ens llençem pels penyassegats o be tirem pel pas que puja als cims dels doms que formen els carcaixells i anem carenant, Abans però gaudim de les vistes de la Vall de Santa Cristina d'Aro i Platja d'Aro amb el mar de fons. Toca gaudir d'un bon pas de cadenes. 



En barrufet iniciant el tram de cadenes
I jo esprant a dalt
El tram de cadenes és molt divertit, però el fet d'anar pujant i baixant fa que les cames facin figa de tant en tant. Encara que és un tram prou aeri no és complicat i de vegades es pot prescindir de la cadena per anar pujant

L'Ovellot baixant
El Barrufet pujant
D'aquesta fila anem tirant fins arribar al punt més mític d'aquesta sortida, el pont metal·lic dels Aritjol. Un pont que grinyola i es belluga com un dimoni i que passa pel costat de la vía ferrata de les puntes rodones. La veritat es que encara que hi ha un cartell que posa que no es pot passal la gent se'l passa pel forro dels collons. 

Pont dels Aritjols i Vía Ferata de les roques Rodones
Pont dels Aritjols
Passat el trangol del pont, sobre tot per aquells que pateixen de vertigen, continuem fent trontollar les cames cim amunt, cim avall, per la carena dels doms que formen els carcaixells. Continuem així fins a la cruilla de la pista forestal situada al Coll del Montclar. En aquest tram ja es veu la senyera que corona el cim i aixó, la veritat, anima a continuar. 


Que arribeeeeeeem
A pocs metres del cim del Montclar
Un esforç final, els darrers tres-cents metres són eterns, estem desitjant arribar i no sé si és pel fet de fer cim o per seure i menjar una mica. Són vora les dotze i començar a fer un pel massa de caloreta. A peus del cim hi ha una petita capella on, un cop fetes les fotos de rigor, baixarem per menjar. 

Els Carcaixells d'en Dalmau des del cim del Montclar
Capella del Montclar
L'Ovellot de Canovelles fent cim
El barrufet d'Eramprunyà al cim
Aprofitem el sol de migdia i la brisa que ve del mar i dinem al costat de la capella. Petem la xerrada i descansem una mica, que falta li farà a les nostres cames per realitzar el descens cap al Menhir i d'aquí cap a Solius. La visió de 360 graus és increible, Palamós, Platja d'Aro, els Carcaixells, Santa Maria de Solíus, Llagostera, el massis de Cadiretes, les Gavarres, fins i tot es veu el Puig de les Cadiretes. 

Passejant pel Croscat (el vídeo)

Aquí teniu el vídeo de la pujada al cim del Croscat (Olot)
Una sortida divertida i molt agradable per un dels volcans més impressionants de la zona volcànica de la Garrotxa. Vull donar les gràcies a qui m'han acompanyat i ajudat a realitzar la sortida i la edició.


Passejant pel Croscat (100 cims)

Una vegade més anem cap a la zona volcànica de la Garrotxa. Un lloc que té l'atractiu indiscutible dels seus volcans i la fageda més oriental de tota Catalunya. Aquest cop farem la visita i pujada a un dels volcans més emblemàtics, el Croscat i les seves graderes.

Dades de la sortida:

Distància:     6.70km       Durada:    2H30'       Circular:      Si
Alç.màx:      789m          Alç.mín:   609m        Dificultat:    2/5

Quan li vaig comentar a la meva filla de sis anys la possibilitat d'anar a veure un volcà va embogir, de seguida va marxar cap a Youtube per a buscar vídeos de volcans, rius de lava i erupcions esglaidores. Li vaig explicar que el Croscat és un volcà extint, és a dir, dormit, i que la seva activitat feia segles que s'havia aturat. La seva resposta va ser acollonant. 

"li llençaré pedras a la boca del volcà perque així els monstres de roca i lava que viuen dintre es despertaran i s'enfadaran perque volen continuar dormint i llavors faran esclatar el volcà novament"

Segons el seu criteri, aixó és el que passarà quan despertem a qui dormi a la gola del volcà, la veritat és que la seva imaginació no té límits. Per pixar-se.

Imaginació al poder¡¡¡ jajajajajajaja

Així que, Dissabte al matí marxem cap a Olot, vora el Lava Parc i els restaurants de Santa Margarita i Masnou deixarem el cotxe per iniciar la sortida, anem a despertar al volcà. La veritat és que el día és espectacular, bona temperatura, un cel ben net i gens d'aire, una meravella. Només baixar del cotxe ja comencem a tirar amunt.

Camí que va cap al Croscat
El corriol va serpentejant tot amunt
El camí puja decidit fent revolts per suavitzar la pujada. El terra fosc i molt granulat fa que els passos no siguin del tot ferms, però la veritat, es va pujant força comodament. Aquí, com que la vegetació és més abundant la sensació de calor va en augment. Després de tres o cuatre revolts arribem al Mirador de les Graderes. De fons es pot apreciar els Pirineus ben nevats i es pot intuir els cims del Comanegra, el Bassegoda i el pic de la Fontfreda. 

Mirador del Croscat
És en aquí on el camí ondulant s'acaba. A la nostra esquerra un corriol estret i molt inclinat puja pel dret cap al cim del Croscat i la seva torre. Cal anar amb cura, el terra rellisca molt per la fullarasca i per les arrels que sobresurten del terreny. Costerut, però molt agraït un cop som dalt. La torre mig derruïda ens indica que estem al cim del volcà. Un pasamans de fusta ens deixa veure la immensitat de les Graderes. 

Les graderes vistes des del cim
La torre del Croscat
Arran d'aquí toca la baixada cap al Clot de la Sagolla, una baixada d'aquestes que et fan anar amb peus de plom, un camí directe, amb molta vegetació i un xic de mala llet, tot aixó combinat és una bomba de rellotgeria en tant que marxem amb canalla. Crec que hem trigat més a baixar que no pas a fer el cim. De seguida arribem a veure els primer rastres de civilització, el mas de Cal Gueny, Can Genís i la Pomareda. 

Toca baixar, fins i tot de cul
La Pomareda i Can Genís
Enfilem novament per pista ample, aquí el perill és que no t'atropelli el trenet de la fageda o un grupet de cavallers de lluent armadura o be, ensopegar amb els caminants que fan l'itinerari número 1 i que van de tornada cap a la Fageda d'en Jordà. En aquest tram ens queda a l'esquerra el volcà del Croscat i a banda dreta els camps de conrreu. 

Camps de conrreu al Pla de Maçandell
Pels amants del risc teniu una nova fórmula per veure quan capullos arribeu a ser. Com ja comentava abans, a banda esquerra ens queden les Graderes del Croscat, i cada cinquantena de metres trobareu uns senyals d'advertiment que indica que el fet de sortir-se de la pista i grimpar o fer malbé la gradera té una multa mínima de 350€. A veure si teniu collons de fer-ho quan passin els forestals..... Pocs diners de multa em semblan....... 

A veure si teniu collons a fer-ho,
Deixant de banda aquest tema i senyalant que jo pujaria la multa a 1000€ per fer-ho rodò i evitar que quatre inutils trenquin o facin malbe les graderes, anem de tourné cap al punt d'inici de la sortida. Però no, no s'acaba aquí, tornem a enfilar cami en amunt però ara, en comptes de seguir cap al cim agafarem el trencall de la dreta direcció Graderes del Croscat. De seguida trobarem unes escales de fusta i cent metres avall el centre d'informació i espai museistic del Volcà del Croscat

Escales cap a les graderes
Espai Museístic del Volcà del Croscat
Ara sí, un terra vermellós i un pasamas de ferro ens condueis al bell mig de la base del volcà, és espectacular. Un terra rogenc que otrora fos lava. El tall cap al cim ben vertical. Una meravella. Val la pena passar-hi una estona gaudint del paisatge. Un cop fet, girem cua i anem a buscar el cotxe. 


Les graderes del Croscat


Abans estavem a dalt

















Barcelona Magic Line 2017


Quins nervis¡¡ A poc més de 15 dies per l'arribada d'aquest gran repte solidari. Enguany participo a la Barcelona Magic Line, una mobilització solidaria organitzada per Sant Joan de Déu en favor de les persones en situació vulnerable. Una caminada solidaria i no competitiva per recaptar fons entre més de cincuanta programes socials.

Les dades d'aquest event són espectaculars, des de l'any 2014, que es va fer per primera vegada han passat més de 25000 participants, 1861 equips, més de 1500 voluntaris i, potser, el més important, més de 600.000 euros recaptats.

Em complau presentar-vos l'equip al que pertanyo, es diu Summem Km i estem inscrits a la Marxa dels 30 km.

Participants de l'equip Summen Km.
En el traçat dels trenta km, passarem per set dels turons emblemàtics de Barcelona, començant pel Turó de la Rovira, el Turó del Carmel, el Turó de la Creueta del Coll, el Tibidabo, Sant Pere Martir, Montjuïc i el Mont Taber, per finalitzar la prova a la Plaça de la Catedral.

Planol dels diferents recorreguts
Per a mes informació cliqueu aquí