Vidrà al Santuari de Bellmunt i el Salt del molí de Salgueda

Sortida osonenca per la regió natural del Bisaure. Anem a conèixer un dels santuaris més emblemàtics de la comarca. Parlem del Santuari de Bellmunt. A més, amb aquesta sortida sumarem un altre dels 100 cims proposats al repte de la FEEC.


Dades de la sortida.

Distància:      10,30km      Durada:    5h30'     Circular:     Si 
Alç.màx:     1242m        Alç.mín:    810m      Dificultat:    2/5

Avuí no tinc presa per sortir, segons la predicció metereológica no plourà i el cel romandrà ennuvolat, aixó, i partint de la base que avuí surto amb la meva filla de sis anys no veig el perqué fer-la matinar. De fet, entre l'anada i la tornada no farem més de vuit km. 

Santuari de Bellmunt (1248m)
Son vora les deu del matí quan arribem a Vidrà i la temperatura ja raja vora els vint graus, pel devant uns deu km, que, desitjo, siguin ombrívols. Abans de començar però, ens banyem la meva filla i jo amb crema protectora solar. Vorejem l'església de Sant Hilari i baixem a la carretera que uneix Sant Quirze amb Vidrà, la GI5227.

Església de Sant Hilari desde la Plaça de María Vila d'Abadal i Vilaplana
Anem caminant per la carretera fins el coll de Vidrà, a uns dos-cents metres del poble. Sort que no és una carretera gaire transitada i és força segur anar pel voral. No obstant, aneu amb compte, sobretot si us acompanya la mainada. Abans d'arribar al Mas Llebrer (inconfusible pel seu petit estany i l'olor a vaca) trobareu l'indicador cap al Coll de Hi Era de Massa.

Mas Llebrer
Anem pujant suaument per una pista forestal que va combinant llocs amb sol amb d'altres més sombrejats. En aquest punt m'ha donat per mirar el termómetre, M'ha cago en tot, 26 graus i no són ni tres quarts d'onze. Anem passant tot un seguit de colls i plans, La Plana de la Sivina, el coll dels Llops, el Collet del Migdia, la Creu de Pitró.... D'aquí, i si aixequem un xic la vista trobem la primera imatge nítida del Santuari i la creu de Bellmunt. 

Pel Collet dels Llops
Desde la Creu de Pitró ja veiem la fita
En un tres i no res arribem al coll de Hi era de Massa i comença la pujada més dura del dia. Dura i molt agradable ja que el corriol serpenteja per una fageda espectacular i fa una fresqueta ben bona en el seu interior. Notes com l'aire que puja pels flancs és fresc i agradable. Aquesta fageda anomenada Bosc de la Mare de Déu és increible. 


Tram amb passamans
Un últim esforç, un parell de giravolts et voilà¡ som al Santuari de Bellmunt. És espectacular, no només el santuari o la Creu, sino el lloc. Privilegiat amb unes vistes increibles. De la Plaça del Santuari pugem les escales de la dreta per anar a buscar la creu i el vértex geodèsic de Bellmunt. 

Escales cap a la Creu de Bellmunt
Santuari vist desde la plaça
Un cop dalt les escales, a peus de la creu trobareu un pedró a la dreta i el vértex geodèsic, amb aquest ja n'he assolit vint-i-nou cims del Feec (i encara que no me'ls homologuin més igual). La Creu és immensa, sublim i excelsa. Una maiola a banda esquerra ens fa de guia de muntanya per reconèixer els pics que envolten el santuari. 

Pedró i Sant Pere de Torelló, Torello  al fons
Creu de la Mare de Déu de les Alades o Bellmunt
Maiola
A danda esquerra de la creu ens trobem la imatge més fotografiada, pintada i grabada del Santuari de Bellmunt. Puc dir que és la imatge icónica del cim. Desfem el camí i tornem a la plaça per visitar ara el lloc sagat, és a dir, el bar i el santuari. Al bar m'atén la Nuri, l'hostessa del bar. Una noia molt de muntanya que en sap i en conèix el que no és escrit sobre la zona (i el café estaba de puta mare). 

típica, oi?
Després de xerrar una estona, desfem el camí. La meva intenció era tornar al cotxe, a Vidrà, pel mateix camí pres, però la meva filla va veure quan preparava la ruta que hi havía un salt d'aigua i volia dinar i remullar-se en allà. Així que, arribats al coll de Hi era Massa prenem un corriol ben indicat cap al Salt del Molí de Salgueda. Només puc dir que el Salt d'aigua és espectacular



En aquest lloc idilic hem dinat. Els macarrons a la carbonara estaven encara més bons i l'aigua encara era més fresca. Hem dinat i ens banyat a l'aigua freda i neta del salt d'aigua. Un cop descansats una bona estona girem cua i anem a buscar el pont de Salgueda que ens durà per un corriol cap a Vidrà

Pont de Salgueda