Video: Coastering Blanes


Coastering: Punta de Santa Anna a Cala Sant Francesc (Blanes)

Ja fa temps que en arribar "lo caloret" de l'estiu em fa molta mandra sortir a caminar. A més, he patit alguna mala experiència pel tema de la calor, la manca d'ombra i el fet que, com a bon nórdic, quan el termometre passa dels 18Cº ho passo fatal. Però clar, existeix una modalitat que encetarem amb aquesta sortida, el coastering.

La idea és semblant a la del senderisme, però en aquest cas també s'inclou la travesa per mar arran de costa, pujant, baixant i saltant pels diferents illots i cales que conformen l'orografia costanera. En aquest cas ens dirigim a Blanes, per unir la platja de la Punta de Santa Anna amb la Cala Canyelles.

1er Tram:

Platja de Santa Anna - Punta de Santa Anna 
Roca dels Capellans - Cala de Sa Farconera

Encara és d'hora, no són ni dos quarts de nou i el mercuri ja marca 26 graus. La platja de la punta de Santa Anna és buida, només un parell de matrimonis ens acompanyen en aquest lloc. Abans de ficar-nos a l'aigua repassem la ruta, planificant per on anirem i on ens volem aturar. Ens acabem de cordar els neoprens i cap a l'aigua. 

Punta de Santa Anna vista des del port
L'aigua té la temperatura més que agradable fins que el nivell arriba a la part noble, un petit ensurt que passa ràpid. Avancem a poc a poc, a trams nedant i a trams saltant entre les roques submergides i de seguida arribem a la cruïlla entre la platja, la punta i la roca dels capellans. D'aquí ja veiem el templet de Linnè, una glorieta mirador situada dalt del penyasegat on es troba el jardí botànic Mar i Murtra.

El Templet de Linnè i la Roca del Pi
Roca dels Capellas (esquerra) i Punta de Santa Anna (dreta)
Continuem grimpant, saltant, caminant i nedant fins arribar a la Cala de Sa Farconera, un petit racó del paradís, amb una platja de codols arrodonits i un monolit al bell mig de la cala que fa que tot tingui una visió màgica. Una cala només accesible pel mar o bé si ets propietari d'algún dels apartament que hi ha dalt del penyasegat.


El Barrufet en ple vol
Cala de Sa Farconera
Per sota del Templet de Linnè


2on Tram:

Cala de Sa Farconera - Templet de Linnè 
Roca des Viver - La Roqueta

En acabar la Cala Sa Farconera comença un tram que combina els petits entrants d'aigua a modus de piscina natural amb una vessant més escarpada i abrupte, plena de petits illots i passos submarins increibles entre parets verticals on podrem gaudir d'una varietat de vida increible, estels de mar, eriços negres, vermells, crancs i moltes caracoles. És un tram divertit. 


La Roca des Viver
Descansant una miqueta
Parent del Patricio
3er Tram

La Roqueta - Salt del Pi - Cala Sant Francesc

Tram final de la sortida, arribem a la Cala i al Salt del Pi nedant per una manega d'aigua fins arribar a una mini caleta convertida per alguns indesitjables en abocador. Farem la grimpada final fins arribar a una conducció d'aigua cimentada que voreja l'illot del Salt del Pi. Un cop aquí em venen al cap els estius passats a Blanes. Veniem tota una colla del camping a aquest lloc per llençar-nos desde el pi. Quants records. 

Cala del Salt del Pi


Cap al Salt






(Video) Santuari de Bellmunt


Vidrà al Santuari de Bellmunt i el Salt del molí de Salgueda

Sortida osonenca per la regió natural del Bisaure. Anem a conèixer un dels santuaris més emblemàtics de la comarca. Parlem del Santuari de Bellmunt. A més, amb aquesta sortida sumarem un altre dels 100 cims proposats al repte de la FEEC.


Dades de la sortida.

Distància:      10,30km      Durada:    5h30'     Circular:     Si 
Alç.màx:     1242m        Alç.mín:    810m      Dificultat:    2/5

Avuí no tinc presa per sortir, segons la predicció metereológica no plourà i el cel romandrà ennuvolat, aixó, i partint de la base que avuí surto amb la meva filla de sis anys no veig el perqué fer-la matinar. De fet, entre l'anada i la tornada no farem més de vuit km. 

Santuari de Bellmunt (1248m)
Son vora les deu del matí quan arribem a Vidrà i la temperatura ja raja vora els vint graus, pel devant uns deu km, que, desitjo, siguin ombrívols. Abans de començar però, ens banyem la meva filla i jo amb crema protectora solar. Vorejem l'església de Sant Hilari i baixem a la carretera que uneix Sant Quirze amb Vidrà, la GI5227.

Església de Sant Hilari desde la Plaça de María Vila d'Abadal i Vilaplana
Anem caminant per la carretera fins el coll de Vidrà, a uns dos-cents metres del poble. Sort que no és una carretera gaire transitada i és força segur anar pel voral. No obstant, aneu amb compte, sobretot si us acompanya la mainada. Abans d'arribar al Mas Llebrer (inconfusible pel seu petit estany i l'olor a vaca) trobareu l'indicador cap al Coll de Hi Era de Massa.

Mas Llebrer
Anem pujant suaument per una pista forestal que va combinant llocs amb sol amb d'altres més sombrejats. En aquest punt m'ha donat per mirar el termómetre, M'ha cago en tot, 26 graus i no són ni tres quarts d'onze. Anem passant tot un seguit de colls i plans, La Plana de la Sivina, el coll dels Llops, el Collet del Migdia, la Creu de Pitró.... D'aquí, i si aixequem un xic la vista trobem la primera imatge nítida del Santuari i la creu de Bellmunt. 

Pel Collet dels Llops
Desde la Creu de Pitró ja veiem la fita
En un tres i no res arribem al coll de Hi era de Massa i comença la pujada més dura del dia. Dura i molt agradable ja que el corriol serpenteja per una fageda espectacular i fa una fresqueta ben bona en el seu interior. Notes com l'aire que puja pels flancs és fresc i agradable. Aquesta fageda anomenada Bosc de la Mare de Déu és increible. 


Tram amb passamans
Un últim esforç, un parell de giravolts et voilà¡ som al Santuari de Bellmunt. És espectacular, no només el santuari o la Creu, sino el lloc. Privilegiat amb unes vistes increibles. De la Plaça del Santuari pugem les escales de la dreta per anar a buscar la creu i el vértex geodèsic de Bellmunt. 

Escales cap a la Creu de Bellmunt
Santuari vist desde la plaça
Un cop dalt les escales, a peus de la creu trobareu un pedró a la dreta i el vértex geodèsic, amb aquest ja n'he assolit vint-i-nou cims del Feec (i encara que no me'ls homologuin més igual). La Creu és immensa, sublim i excelsa. Una maiola a banda esquerra ens fa de guia de muntanya per reconèixer els pics que envolten el santuari. 

Pedró i Sant Pere de Torelló, Torello  al fons
Creu de la Mare de Déu de les Alades o Bellmunt
Maiola
A danda esquerra de la creu ens trobem la imatge més fotografiada, pintada i grabada del Santuari de Bellmunt. Puc dir que és la imatge icónica del cim. Desfem el camí i tornem a la plaça per visitar ara el lloc sagat, és a dir, el bar i el santuari. Al bar m'atén la Nuri, l'hostessa del bar. Una noia molt de muntanya que en sap i en conèix el que no és escrit sobre la zona (i el café estaba de puta mare). 

típica, oi?
Després de xerrar una estona, desfem el camí. La meva intenció era tornar al cotxe, a Vidrà, pel mateix camí pres, però la meva filla va veure quan preparava la ruta que hi havía un salt d'aigua i volia dinar i remullar-se en allà. Així que, arribats al coll de Hi era Massa prenem un corriol ben indicat cap al Salt del Molí de Salgueda. Només puc dir que el Salt d'aigua és espectacular



En aquest lloc idilic hem dinat. Els macarrons a la carbonara estaven encara més bons i l'aigua encara era més fresca. Hem dinat i ens banyat a l'aigua freda i neta del salt d'aigua. Un cop descansats una bona estona girem cua i anem a buscar el pont de Salgueda que ens durà per un corriol cap a Vidrà

Pont de Salgueda