Via ferrata: Roca de la Creu (Ribes de Fresser)

Sortideta de dissabte al municipi de Ribes de Fresser (Ripollés) sota la atenta mirada de la Vall de Núria s'aixeca imponent la Roca de la Creu, una muntanya o granófir de 998m que s'enlaire tot just darrera de la església de Santa María de Ribes, convertint-la en icone dels ribetencs. Avuí, però, canviem la forma de la sortida, avuí toca, via ferrata.

Dades de la sortida.

Dificultat global:    K2  Longitud equipada: 220m  Longitud total:  2.20km
Desnivell equipat: 150m  Desnivell total: 218m  Desplomats: 2
Ponts: 3  Inciació: Si  Época de l'any:   Indiferent

Roca de la Creu

Avuí marxem de casa amb un cel que no s'acaba d'obrir, son dos quarts de set i elcel està ben enteranyinat. A mida que avancem amb el cotxe vers la plana de Vic la cosa no acaba de millorar i un bon banc de boira ens acompanya ben bé fins passat Sant Quirze de Besora. En arribar a Ribes de Fresser una hora després parem a esmorçar al Bar Gusi (carrer de la Pedrera 1, 17534 Ribes de Fresser) on les imatges d'en Kilian Jorent i la Núria Picas i les seves aventures ens miren en tant que fem l'esmorçar. 

Interior del Bar Gusi
El día s'ha tornat clar i amb força calor, deixem el cotxe vora l'església de Santa Maria de Ribes i prenem direcció a l'inici de la vía, al damunt del poble. L'aproximació no és més de 10 minuts i es fa tot xino xano pels carrers del poble i pujant unes escales força amagades en un carrer sense sortida. Un xic més enllà ens trobem sota els peus de la Roca de la Creu. 

Santa María de Ribes i la Roca de la Creu
El Rigat al seu pas per Ribes de Fresser
L'Ovellot de Canovelles i el Barrufet d'Eramprunyà
Ara si, a peus de la Roca de la Creu i sota el cartell que indica l'inici de la vía ferrada ens posem l'equip,que, fins ara, duiem penjats a les espatlles. Ens fem la foto de rigor, una forta abraçada i quatre paraules per empaitar-nos amb força cap amunt. 

Iniciem la pujada
Iniciem el primer tram, potser el més vertical. Fem una primera parada a la base del focus que de nit il·lumina el turó de la Creu i comencem a prendre conciéncia que aixó demana de serenor i tranquilitat per pujar. Aquestes coses, encara que són relativament segures, s'han de fer sense presa. Es a dir Keep calm i tira pa'rriba.  

En Barrufet arriban al llum
Tornem a tirar pel dret, la seguent fita és la Creu, on, en teria, s'acaba la primera fase de la vía. En aquest tram, un pel més eixut que no pas l'altre, torno a tenir aquella sensació de neguit, pesigolles a l'estòmac, alegría..... ben be no sabría com definir-ho, però és una sensació meravellosa. En tant que anem pensant on agafar-nos no ens adonem i som arribats a la creu. Quina visió de Ribes i quina alegria més exultant. 



Seiem vora la creu una estoneta per gaudir del lloc, és màgic. Tota Ribes és sota els peus. Aquí ens adonem de la verticalitat del traçat i de lo ben parit que està feta la vía. No manca una sola presa, ni una sola grapa i tot està ubicat amb tota intencionalitat. Meravellós. Darrera nostra, una magnífica estel·lada ens dona pas al segón tram. 
D'aquí es pot veure tot el que queda de vía. El que no es veu és la baixada que hi ha fins el pont nepalí, un pont d'uns tres metres que ens durà cap un altre pujada vertical i novament cap a un pont tibetà. Aquesta part només té un tram més exigent, i es troba després de passar el segon pont on trobem un traçat horitzontal amb una petita panxeta cap al final. 


En Barrufet baixant cap al pont nepalí
L'Ovellot iniciant el tram horitzontal
Encetem aquí el tram final. Tornem a tenir una vista panoràmica de tot el municipi. Només queda una petita pujada en diagonal i el descens cap al pont de mico (o com collons és digui) Aquesta pujada és la més suau, ja que no només pots fer servir les grapes, sinó que es pot anar combinant amb la roca nua. 



Punt i final de la vía ferrada
Passem ara a un tram equipat (que no, vía ferrada) que ens durà per la carena dels estiradors cap al Castell de Segura, combinant trams de roca nua amb boscos alpins de pi i conífera. Un ambient agradable es respira allà dalt i ens permet veure una imatge del Puigmal que, fins ara, mai havía vist. 




Durant tot el camí , i aixó m'he oblidat de dir-ho en un principi, veurem unes marques blaves. Donc un cop finalitzada la vía ferrada com el camí equipat, continuarem resseguint aquests puntets blaus que ens duran novament a Ribes de Fresser. 

Track de la ruta