Carcaixelles d'en Dalmau - Pont dels Aritjols - Montclar

Sortida pel Baix Empordà, aquesta vegada, però, lluny de la costa. Ens acostem al municipi de Solius, seu del monastir de Santa María de Solius i Santa Agnès de Solius, un conjunt monàstic que pertany a l'ordre del Císter.


Dades de la sortida:

Distància:    13.90km          Durada:    5h30'          Circular:     Si
Alç.màx:     410m               Alç.mín:   36m            Dificultat:   3/5*

*La dificultat d'aquesta sortida no rau per la distància, ni per la grimpada pels passos de cadena, ni res semblant, però, s'ha de tenir en compte que encara que no hi ha gaire desnivell a vegades la sensació d'alçada i el vertigen poden fer-nos passar una estona prou fotuda.

Vet aquí, que com ja és habitual, el barrufet d'Eramprunya i jo quedem a quarts de set per fer un café i marxar cap a la nostra destinació, en aquest cas marxem a Solius. Arribem passats dos quarts de vuit i deixem el cotxa al parquing del monastir cistercenc de Solius, Fem vía pujant per un corriol ample i ple de pins, alçines i sureres.

Santa Agnès de Solius desdee la Cova dels Moros
Pista forestal
A pocs metres de la sortida, potser mig kilómetre arribem a una zona ben ample on, a banda dreta trobem la Cova dels Moros i a banda esquerra les restes del Castell de Solius, o més aviat el que queda d'ell. A la plana trobem unes escombres gegantines penjades de les sureres que fan pensar que en aquest indret s'ha concentrat un grupet de bruixes.

Roca i Cova dels Moros
Tros de bruixa ha de portar aquesta escombra
Castell de Solius
Desfém el camí del castell i tornem a la plana per anar seguint el camí ben delimitat entre les sureres, així anem fent durant uns quilómetres passant per la finca de Can Dalmau i la finca de Can Llaurador, a pocs metres d'aquest mas trobem vestígis de cultures prehistòriques. El Menhir de Can Llaurados, punt d'entrada al Massis de Cadiretes. 

Can Llaurador i els Carcaxells de fons
El barrufet d'Eramprunyà amb el menhir de Can Llaurador
A pocs metres del menhir i després de passar per una pista ben plena de petits tolls de la mida de piscines olímpiques arribem a la pujada que ens durà cap els peus dels Carcaixells. Una pujada per un corriol estret, amb un pam d'aigua i que, de mica en mica, puja pel dret entre vegetació baixa típica del mediterrani i sureres. Amb la llengua penjant i amb la suor baixant pel clatell arribem a la primera fita d'avuí la Capella dels Carcaixells.

Els Carcaixells d'en Dalmau
Arribant a la Capella dels Carcaixells
Capella dels Carcaixells d'en Dalmau
Ara el camí és més obvi, o be ens llençem pels penyassegats o be tirem pel pas que puja als cims dels doms que formen els carcaixells i anem carenant, Abans però gaudim de les vistes de la Vall de Santa Cristina d'Aro i Platja d'Aro amb el mar de fons. Toca gaudir d'un bon pas de cadenes. 



En barrufet iniciant el tram de cadenes
I jo esprant a dalt
El tram de cadenes és molt divertit, però el fet d'anar pujant i baixant fa que les cames facin figa de tant en tant. Encara que és un tram prou aeri no és complicat i de vegades es pot prescindir de la cadena per anar pujant

L'Ovellot baixant
El Barrufet pujant
D'aquesta fila anem tirant fins arribar al punt més mític d'aquesta sortida, el pont metal·lic dels Aritjol. Un pont que grinyola i es belluga com un dimoni i que passa pel costat de la vía ferrata de les puntes rodones. La veritat es que encara que hi ha un cartell que posa que no es pot passal la gent se'l passa pel forro dels collons. 

Pont dels Aritjols i Vía Ferata de les roques Rodones
Pont dels Aritjols
Passat el trangol del pont, sobre tot per aquells que pateixen de vertigen, continuem fent trontollar les cames cim amunt, cim avall, per la carena dels doms que formen els carcaixells. Continuem així fins a la cruilla de la pista forestal situada al Coll del Montclar. En aquest tram ja es veu la senyera que corona el cim i aixó, la veritat, anima a continuar. 


Que arribeeeeeeem
A pocs metres del cim del Montclar
Un esforç final, els darrers tres-cents metres són eterns, estem desitjant arribar i no sé si és pel fet de fer cim o per seure i menjar una mica. Són vora les dotze i començar a fer un pel massa de caloreta. A peus del cim hi ha una petita capella on, un cop fetes les fotos de rigor, baixarem per menjar. 

Els Carcaixells d'en Dalmau des del cim del Montclar
Capella del Montclar
L'Ovellot de Canovelles fent cim
El barrufet d'Eramprunyà al cim
Aprofitem el sol de migdia i la brisa que ve del mar i dinem al costat de la capella. Petem la xerrada i descansem una mica, que falta li farà a les nostres cames per realitzar el descens cap al Menhir i d'aquí cap a Solius. La visió de 360 graus és increible, Palamós, Platja d'Aro, els Carcaixells, Santa Maria de Solíus, Llagostera, el massis de Cadiretes, les Gavarres, fins i tot es veu el Puig de les Cadiretes.