Cala Castell - kayak i snorkel

Una sortida per l'Empordà més espectacular, la Platja del Castell. Una platja imponent que a més a més és simbol de la lluita veinal per la ferrea protecció que han fet de l'entorn i de la platja per mantenir-la en el seu estat més óptim. Dit aixó, aquesta platja serà l'epicentre de la sortida d'avuí.

Platja del Castell (Palamós)
Arran de mar i davant del xiringuito trobem la empresa de lloguer i visites guiades de kayak anomenada Kayaking Costabrava. Agafem un kayak doble per fer la travessía cap a la Cala de la Foredada del Castell i després marxar cap a la cala més bonica de la costa brava, la Cala S'Alguer.

Cala S'Alguer
La travessia proposada no pren gaire temps, en poc menys d'una hora, i sense èsser experts remers és pot realitzar sense problemes ni mals de cap. Enfilem cap al Cap i l'Agulla del Castell per vorejar aquest cap i arribar a la Foradada. Tornarem a sortir al cap de l'agulla i creurem de banda a banda la platja del Castell per arribar a la Cala S'Alguer. De tornada passem per la Punta dels Porquets i novament a la Platja del Castell.



Després de dinar al xiringuito, agafem tots els estris i marxem a la Cala S'Alguer. Una cala petita peró molt bufona de pedra. Aquí iniciem la sortida d'esnorkel anant cap a la Roca Vermella, un illot situat al mig de la cala o poc més d'uns cincuanta metres. Ple de vida marina. 

Aguamala o medusa del Mediterrani
Estrella de mar espinosa vermella
Cala S'Alguer desde la Roca Vermella

Video: Matagalls des del Coll Bordoriol


Matagalls desde Coll Bordoriol

Una tarde d'estiu, estàs a casa i no saps que fer perque la calor t'està deixant molt xafat. Són dos quarts de set, surto al balcó i el veig allà, el Montseny. Ni un núvol.... Saps que? Ara guillo cap allà. Dit i fet, a quarts de set ja sóc al Coll de Bordoriols (Viladrau) per fer la clàsica pujada al Matagalls.

Coll de Bordoriols. (Km 3 entre Viladrau i Sant Marçal)
En arribar al pàrquing hi trobo un parell de cotxes, imagino que, encara que sigui dilluns a la tarde trobaré a més d'un senderista per aquestes contrades. Enfilo pista amunt, el vent és suau i molt agradable i fa que la calor que passava a casa sigui cosa d'un passat llunyà. Arribo a la cruïlla entre la pujada per la font dels mosquits o el camí de l'Oratori de Sant Francesc d'Assis i, en aquest cas, decisdeixo anar a banda esquerra, és a dir, cap al oratori. 

Barraca de la Vila
Oratori de Sant Francesc d'Assis
Passat l'oratori el camí s'endinsa primer per un bosc de roures i falgueres i després per una fageda molt verda i ben atapaïda. En algún tram del camí, quan la frondositat ho permet, veig la banda del Montseny on s'alça el turó de l'Home i les Agudes i la zona del Matagalls i Sant Segismon. Pots creure que tinc fred.....

Fageda del Coll de Sabenia
La banda del Matagalls
Quan menys t'ho esperes i després de fer un revolt la pista es converteix en corriol, el trajecte ara és curt, es veu dalt del turó la llum del sol sobre el Coll Pregón, però és un tram costerut, amb el terra extremedament sec i lliscós. Només un petit esforç i arribem al Coll Pregón. Aixó vol dir que, per un costat toca descansar i beure aigua i d'un altre costat, que estem a poc menys d'un km del cim del Matagalls

Coll Pregón, vaques i el Monolit de Pau Casals
Després de compartir el temps i l'aigua amb una familia bovina vaig a buscar la fageda de la dreta que em durà cap al Collet de l'Home mort, avantsala de la carena que em durà al cim. Si en el tram anterior la fageda era verda i amb exemplars força joves en aquest tram els faigs tenen solera. El camí s'escarpa i serpenteja enmig dels arbres, de cop, una llum al final del corriol. Som a la carena del Matagalls


Collet de l'Home Mort
Ja està, ja veig la Creu del Matagalls. El resol de les vuit de la tarde li dona un caire màgic i sumptuós a la carena i al cim mateix. Un espectacle de clars i obscurs. L'aire és fresc, segons el meu termómetre fa 22 graus. 


Queden poc més de dos-cents metres. Dalt del cim una parella i un gos contemplen les vistes del Matagalls, Collformic, el Pla de la Calma, el poble del Montseny, el Turó de l'Home, Viladrau...... es veu el mar. 

Creu del Matagalls
Joc d'ombres
A punt d'arribar a quarts de deu torno a ser a Coll Bordoriol, després de desfer tot el camí a un ritme ben bo. L'ambient fresc de la fageda, l'absencia de sorolls i el fet de veure caure la nit en tant baixava és una sensació indescriptible. I finalment, un cop al cotxe, el sol comença a amgar-se per Sant Miquel de Barretons.

Video: Sant Pere de Rodes


Sant Pere de Rodes

Aprofitant uns dies de relax al municipi ampordanés de Sant Pere Pescador  fem una sortida circular molt agradable i plena d'história. Visistem el monestir de Sant Pere de Rodes tot passant per la Santa Creu de Rodes on trobem l'església de Santa Helena i el Castell de Saverdera. Des del castell de Saverdera o de Sant Salvador tindrem una panoràmica completa del Port de la Selva, l'espai natural del Cap de Creus i la Badía de Roses

Dades de la sortida:

Distància:      3.60km        Durada:     2h05'       Circular:      Si
Alç.màx:      735m       Alç.mín:   549m       Dificultat:   2/5

Són vora les deu del matí quan arribem al parquing de Sant Pere de Rodes després de fer els cent i pico kilómetres en cotxe desde casa. El día és molt clar i el sol ja escalfa de valent. No deixa de ser curiós com, en arribar al parquing, una boira espesa i blanca es troba cobrint bona part del conjunt monàstic i tota la zona del Port de la Selva.

Santa Creu de Rodes
Sant Pere de Rodes
Enfilem per la rampa cimentada cap a la Santa Creu de Rodes, un despoblat medieval que es troba força ben conservat i que manté un arc de pedre molt ben consevat, anomenat el Portal del Migdía,  que ens dona pas a la primera fita del camí, l'església de Santa Helena de Rodes. Una església datada per primera vegada l'any 974.

Santa Helena de Rodes
Devant mateix de la seva porta trobem un camí que puja per uns esglaons de pedra que segueixen part del mur d'una casa antiga del nucli medieval, dalt de tot comencem una suau pendent cap el Castell de Saverdera, ja visible desde aquest punt i lliure de boira, que, mica en mica, va escampant. La pista forestal que ens durà per sobre de la ermita de Sant Onofre ens deixa una visio sencera de la badía de Roses. 

Castell de Saverdera o Sant Salvador
Panoràmica de la Badía de Roses
El camí forestal s'acaba i dona pas a un corriol més estret que ens durà cap un mirador d'on, personalment crec, trobem la millor imatge de Sant Pere de Rodes i potser des d'on més vegades s'ha immortalitzat el recinte. Anem carenant deixant a banda esquerra Serra de Santa Helena i a dreta la Serra de les Rameres fins arribar a la vora del Coll de la Verdera. Aneu amb comte en aquest tram que el camí s'enfila per les roques. 


Encara una mica tapada per la boira
Ja tenim el Castell de Saverdera a tocar, baixem fins el Coll del Mosquit i enfilem roca amunt cap el recinte. Un cop dalt, val la pena parar-se una estona i gaudir de les vistes que té el castell, no només la badía de Roses, sinó que, a orient, trobem tot el parc natural del Cap de Creus i la Badia del Port de la Selva. Val la pena (i molt) deixar-se emportar per la tramuntana fresca i agradable en aquest lloc.

Castell de Saverdera
A Orient del Castell
Desfem part del camí fins arribar novament al Coll del Mosquit. En aquí un corriol estret i molt atapaït de bardises ens durà fent ziga-zagues fins a la entrada de Sant Pere de Rodes. Hi ha trams d'aquesta baixada que són un tant claustrofóbics, pel fet que la vegetació fa con un embut molt agobiant. sort que no és gaire estona. 


Ara si, donem per finalitzada la sortida d'avuí. Entrem al conjunt de Sant Pere de Rodes i gaudim de la visita guiada de la fortaleça. És espectacular i està molt ben arreglat. En quant el preu, irrisori, 4'50€ per dos persones amb audioguia inclosa. Estic encantat.


Coastering S'Agaró: Video

Una nova sortida de Coasteering, aquesta vegada ens dirigim a un dels paratges del Baix Empordà més bonics i increibles, anem a S'Agaró. Una ruta de poc més de 5km que unirà les platges de S'Agaró amb la de Sa Conca (Platja d'Aro). Dos trams ben diferenciats, l'anada a peu pel camí de Ronda i la tornada saltant, grimpant i nedant per la costa.

Dades de la sortida.

Distància:     4.68km        Durada:     3h15'         Circular:  Si
Distància a peu:   1.90 km     Salts:    4    Dificultat:      2/5

Recorregut costaner:

Platja Sa Conca - Punta de Sa Conca - L'esquerda dels Llobarros - Roques Blanques -
Cala de Vaques - Cala de Gossos - Cala de la Font - Esculls de la Font - Cala Pedrosa -
Punta de Cala Pedrosa - Cala del Ferro - Cala de la Marieta de l'Hostal - Cala dels carnissers -
Cala del Barco - Freu gran de la Punta de Sant Pau - Es Pont - Els Pins - El Mollet - Roca de S'Agaró


Són poc més de les vuit quan arribem a S'Agaró. La temperatura és agradable i no bufa gaire vent, de moment el mar es troba en calma. Deixem el cotxe ben aparcat i ens equipem amb els neoprens, ulleres i demés trastos i enfilem cap al camí de Ronda que ens durà cap a l'inici de la ruta de coasteering d'avuí. La Cala de Sa Conca. 


Arribats a la Platja de Sa Conca ja ens fotem a la'igua. Està fresqueta i ho agraïm, ja que els dos kilómetres primers caminant i amb el neopré possat ens han fet pujar un colló la temperatura corporal. Anem seguint el litoral aprofitant les peanes naturals per saltar. Només hi ha un tram, entre la cala del Barco i la Platja de S'agaró on l'aigua és més forta. 



Video: Coastering Blanes


Coastering: Punta de Santa Anna a Cala Sant Francesc (Blanes)

Ja fa temps que en arribar "lo caloret" de l'estiu em fa molta mandra sortir a caminar. A més, he patit alguna mala experiència pel tema de la calor, la manca d'ombra i el fet que, com a bon nórdic, quan el termometre passa dels 18Cº ho passo fatal. Però clar, existeix una modalitat que encetarem amb aquesta sortida, el coastering.

La idea és semblant a la del senderisme, però en aquest cas també s'inclou la travesa per mar arran de costa, pujant, baixant i saltant pels diferents illots i cales que conformen l'orografia costanera. En aquest cas ens dirigim a Blanes, per unir la platja de la Punta de Santa Anna amb la Cala Canyelles.

1er Tram:

Platja de Santa Anna - Punta de Santa Anna 
Roca dels Capellans - Cala de Sa Farconera

Encara és d'hora, no són ni dos quarts de nou i el mercuri ja marca 26 graus. La platja de la punta de Santa Anna és buida, només un parell de matrimonis ens acompanyen en aquest lloc. Abans de ficar-nos a l'aigua repassem la ruta, planificant per on anirem i on ens volem aturar. Ens acabem de cordar els neoprens i cap a l'aigua. 

Punta de Santa Anna vista des del port
L'aigua té la temperatura més que agradable fins que el nivell arriba a la part noble, un petit ensurt que passa ràpid. Avancem a poc a poc, a trams nedant i a trams saltant entre les roques submergides i de seguida arribem a la cruïlla entre la platja, la punta i la roca dels capellans. D'aquí ja veiem el templet de Linnè, una glorieta mirador situada dalt del penyasegat on es troba el jardí botànic Mar i Murtra.

El Templet de Linnè i la Roca del Pi
Roca dels Capellas (esquerra) i Punta de Santa Anna (dreta)
Continuem grimpant, saltant, caminant i nedant fins arribar a la Cala de Sa Farconera, un petit racó del paradís, amb una platja de codols arrodonits i un monolit al bell mig de la cala que fa que tot tingui una visió màgica. Una cala només accesible pel mar o bé si ets propietari d'algún dels apartament que hi ha dalt del penyasegat.


El Barrufet en ple vol
Cala de Sa Farconera
Per sota del Templet de Linnè


2on Tram:

Cala de Sa Farconera - Templet de Linnè 
Roca des Viver - La Roqueta

En acabar la Cala Sa Farconera comença un tram que combina els petits entrants d'aigua a modus de piscina natural amb una vessant més escarpada i abrupte, plena de petits illots i passos submarins increibles entre parets verticals on podrem gaudir d'una varietat de vida increible, estels de mar, eriços negres, vermells, crancs i moltes caracoles. És un tram divertit. 


La Roca des Viver
Descansant una miqueta
Parent del Patricio
3er Tram

La Roqueta - Salt del Pi - Cala Sant Francesc

Tram final de la sortida, arribem a la Cala i al Salt del Pi nedant per una manega d'aigua fins arribar a una mini caleta convertida per alguns indesitjables en abocador. Farem la grimpada final fins arribar a una conducció d'aigua cimentada que voreja l'illot del Salt del Pi. Un cop aquí em venen al cap els estius passats a Blanes. Veniem tota una colla del camping a aquest lloc per llençar-nos desde el pi. Quants records. 

Cala del Salt del Pi


Cap al Salt






(Video) Santuari de Bellmunt


Vidrà al Santuari de Bellmunt i el Salt del molí de Salgueda

Sortida osonenca per la regió natural del Bisaure. Anem a conèixer un dels santuaris més emblemàtics de la comarca. Parlem del Santuari de Bellmunt. A més, amb aquesta sortida sumarem un altre dels 100 cims proposats al repte de la FEEC.


Dades de la sortida.

Distància:      10,30km      Durada:    5h30'     Circular:     Si 
Alç.màx:     1242m        Alç.mín:    810m      Dificultat:    2/5

Avuí no tinc presa per sortir, segons la predicció metereológica no plourà i el cel romandrà ennuvolat, aixó, i partint de la base que avuí surto amb la meva filla de sis anys no veig el perqué fer-la matinar. De fet, entre l'anada i la tornada no farem més de vuit km. 

Santuari de Bellmunt (1248m)
Son vora les deu del matí quan arribem a Vidrà i la temperatura ja raja vora els vint graus, pel devant uns deu km, que, desitjo, siguin ombrívols. Abans de començar però, ens banyem la meva filla i jo amb crema protectora solar. Vorejem l'església de Sant Hilari i baixem a la carretera que uneix Sant Quirze amb Vidrà, la GI5227.

Església de Sant Hilari desde la Plaça de María Vila d'Abadal i Vilaplana
Anem caminant per la carretera fins el coll de Vidrà, a uns dos-cents metres del poble. Sort que no és una carretera gaire transitada i és força segur anar pel voral. No obstant, aneu amb compte, sobretot si us acompanya la mainada. Abans d'arribar al Mas Llebrer (inconfusible pel seu petit estany i l'olor a vaca) trobareu l'indicador cap al Coll de Hi Era de Massa.

Mas Llebrer
Anem pujant suaument per una pista forestal que va combinant llocs amb sol amb d'altres més sombrejats. En aquest punt m'ha donat per mirar el termómetre, M'ha cago en tot, 26 graus i no són ni tres quarts d'onze. Anem passant tot un seguit de colls i plans, La Plana de la Sivina, el coll dels Llops, el Collet del Migdia, la Creu de Pitró.... D'aquí, i si aixequem un xic la vista trobem la primera imatge nítida del Santuari i la creu de Bellmunt. 

Pel Collet dels Llops
Desde la Creu de Pitró ja veiem la fita
En un tres i no res arribem al coll de Hi era de Massa i comença la pujada més dura del dia. Dura i molt agradable ja que el corriol serpenteja per una fageda espectacular i fa una fresqueta ben bona en el seu interior. Notes com l'aire que puja pels flancs és fresc i agradable. Aquesta fageda anomenada Bosc de la Mare de Déu és increible. 


Tram amb passamans
Un últim esforç, un parell de giravolts et voilà¡ som al Santuari de Bellmunt. És espectacular, no només el santuari o la Creu, sino el lloc. Privilegiat amb unes vistes increibles. De la Plaça del Santuari pugem les escales de la dreta per anar a buscar la creu i el vértex geodèsic de Bellmunt. 

Escales cap a la Creu de Bellmunt
Santuari vist desde la plaça
Un cop dalt les escales, a peus de la creu trobareu un pedró a la dreta i el vértex geodèsic, amb aquest ja n'he assolit vint-i-nou cims del Feec (i encara que no me'ls homologuin més igual). La Creu és immensa, sublim i excelsa. Una maiola a banda esquerra ens fa de guia de muntanya per reconèixer els pics que envolten el santuari. 

Pedró i Sant Pere de Torelló, Torello  al fons
Creu de la Mare de Déu de les Alades o Bellmunt
Maiola
A danda esquerra de la creu ens trobem la imatge més fotografiada, pintada i grabada del Santuari de Bellmunt. Puc dir que és la imatge icónica del cim. Desfem el camí i tornem a la plaça per visitar ara el lloc sagat, és a dir, el bar i el santuari. Al bar m'atén la Nuri, l'hostessa del bar. Una noia molt de muntanya que en sap i en conèix el que no és escrit sobre la zona (i el café estaba de puta mare). 

típica, oi?
Després de xerrar una estona, desfem el camí. La meva intenció era tornar al cotxe, a Vidrà, pel mateix camí pres, però la meva filla va veure quan preparava la ruta que hi havía un salt d'aigua i volia dinar i remullar-se en allà. Així que, arribats al coll de Hi era Massa prenem un corriol ben indicat cap al Salt del Molí de Salgueda. Només puc dir que el Salt d'aigua és espectacular



En aquest lloc idilic hem dinat. Els macarrons a la carbonara estaven encara més bons i l'aigua encara era més fresca. Hem dinat i ens banyat a l'aigua freda i neta del salt d'aigua. Un cop descansats una bona estona girem cua i anem a buscar el pont de Salgueda que ens durà per un corriol cap a Vidrà

Pont de Salgueda