Hostalet d'en Bas: Ruta pels gorgs i salts del Torrent del Puig

A la plana d'en Bas, al sud de la comarca de la Garotxa, era el nucli central de les terres patrimonials dels vescontes d'en Bas, el nucli d'Hostalets d'en Bas va sorgir el segle XVIII entorn del camí ral que unia Vic i Olot. Al costat de l'antic molí encetem la sortida.

Dades de la sortida.

Distància:        6.90km        Temps:     3h05'          Circular:      Si
Alç.màx:         834m           Alç.mín:   532m          Dificultat:   2/5

Si una cosa té Sant Esteve és que estàs fins els collons de tant menjar i l'altre és que en mig de la digestió pesada del dinar de Nadal t'encoratges i decideixes fer una ruta amb els teus cunyats per desfer tota la tropa de grases saturades, triglicerids dels xungos i els graus d'alcohol que portes a sobre. D'aquesta manera a tocar de les nou del matí som a l'inici de la sortida.

Camí de l'antic molí d'Hostalets d'en Bas
JA veiem només començar que la sortida costarà de païr, entre els turrons i la son la cosa arrenca un xic freda i a més a més, en passar el primer tancat de bestiar, a poc més de dos-cents metres del cotxe, una vaca es planta al mig del corriol amb cara de poca broma. I allà estem, cinc minuts esperant a que el coi de bitxo passi la tanca.

No, no, no nos moveran......
Després de l'episodi Verano azul amb la vaca, entrem per un corriol ben fresat, ombrívol i força humit, en aquest tram ens acompanya un "cangrejólogo" un estudiant de biologia que está fent un cens dels crancs de riu que hi ha fins a la última de les gorgues. En un tres i no res arribem a la font de les Fogoses.

Font de les Fogoses
Petit salt sobre el Gorg de les Fogoses
Després de fer la foto de rigor intentem retrobar el camí, no vam veure el petit corriol que sortia cap a la dreta i vam tirar pel dret puig amunt. En veure que no trobavem res girem cua i agafem el camí correcte. En breu i després d'aguna relliscada i de mullar-nos els peus arribem al Gorg i el Salt de L'Ansat. 

Salt i Gorg de l'Ansat

Salt de l'Ansat
Una bona caiguda desde dalt
Anem reseguit la pared dels gorg i anem remuntant pel mateix salt, tot seguin la línea del torrent i seguint al cangrejólogo que ens va fent de guía autócton. La veritat es que va be, perque el track, o més ben dit, el GPS va fent de les seves i no rebo la senyal amb prou claretat. Un parell de grimpadetes, un altre cop els ditets mullats i arribem al salt dels Cristians

Remuntem el Salt de l'Ansat
Salt dels Cristians amb el cangrejólogo fent de les seves
Ara tornem a caminar per un corriol que tira pel dret, no gaire estona, el temps just per fer dos o tres relliscades, cagar-me de riure i baixa al seguent gorg amb l'ajuda d'una corda enganxada entre els arbres. Arribem al salt d'aigua més espectacular del camí. El Salt de l'Olla.

Salt i Gorg de l'Olla
És es aquí on fem la primera parada del matí, no gaire estona, uns cinc minuts, el temps de fer un mos al platan i beure uns glopets d'aigua. Un corriol estret a l'esquerra del camí ens durà a la part de dalt d'aquest salt, un cop allà el camí canvia de vessant i hem de travessar el riu. 

Travesem la riera
La caiguda del Salt de l'Olla
Canviem de vessant i ara el camí toca a pujar, a mida que anem agafant alçada augmenta també la sensació de caloreta. Deixem de banda les bardisses i entrem a zona de pins i castanyers, una barreja ben curiosa. De seguida arribem al Mirador del Pedró, d'on tenim una vista increible de la Vall d'en Bas i del cotxe del Javi, allà, ben aparcat vora el molí vell. 

La Vall d'en Bas des del Padró
Pirineus
Reprenem el cami després de fer l'esmorçar, el camí puja pel mig d'una fageda per un corriol estretet i plagat de fulles que impedeixen veure el terra i les trampes que hi amaga. De vegades algún tram més aeri fa que ens arrambem més als arbres. Novament sentim la remor de l'aigua, un salt és a la vora. Arribem a la zona de les Fontiques, on aprofitem per remontar el torrent per veure millor la zona. desfém el camí i arribem a l'ultim salt del dia, el Salt de l'Hostalot.

Les Fontiques
Salt de l'Hostalot
Creuem per l'esglaó del mig, per evitar que l'aigua del salt ens esquitxi, encara que un ja duu els peus ben xops. A l'altre banda del salt, un corriol definit i molt estret s'endinsa en una bonica fageda. Els efectes de l'hivern es deixen veure al cap dels arbres. Aquest camí va fent pujadeta continua fins arribar a la cruïlla amb el camí Ral de Vic a Olot. 

Fageda de la Costa de les Vinyes

Cami ral de Vic a Olot
Anem baixant pel camí ral, tranquilament sense presa. Pasem pel collet de la Cirera i pel camí dels Matxos, Anem fent ziga-zagues fins a la Casa Rural de l'Esquirol, un cop allà, poc més de 100 metres ens separan del cotxe i donem per finalitzada la sortida i també l'any senderista.

Bosc màgic d'Orrius: L'Elefant i el Moai

A un petit municipi del maresme, al bell mig de la serralada del litoral trobem un indret màgic i amb molta solera, parlem del Bosc màgic d'Orrius. Un lloc on trobem un dels espais megalítics més impresionants i ben conservats de la zona. Dolmens, menhirs, paradolmens i unes figures que recordan molt a les de la Illa de Pasqua. Val la pena acostar-s'hi.

Dades de la sortida.

Distància:     5.60km          Durada:    2h20'            Dificultat:    1/5
Alç.màx:      474m             Alç.mín:   270m            Circular:      Si      


A tres quarts de deu del matí espero que arribi el meu company de rutes a la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a la sortida del municipi de la Roca del Vallés i Òrrius. El matí s'ha aixecat fresquet però sense amenaça de pluja. Un vent gèlid va movent les branques dels voltants de la ermita. 

Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (frontal)
Ermita vista des del camí
Comencem per una suau baixada per pista forestal ben ample, tot i que són les deu tocades no hi ha gaire moviment per la zona, de tant en tant, sentim els gingols dels gossos de caça que van pel mig del bosc empaitant senglars. El terra, ple de solcs i fangós per les plujes d'ahir, fan que el camí sigui més divertit. En duent un parell de kilómetres arribem a una bonica bassa sense nom on aprofitem per fer un glop. 

Escales amb molsa i fulles
De cop i volta, sembla que el Bosc de Ruscalleda desapareix i veiem una amplia zona de pastura, la boira del matí encara campa per la la part central del prat, Aixecant el cap i sent molt atents veiem a la nostra esquerra la silueta de la primera fita del día. La Roca de l'Elefant. 

Un elefant amagat entre les branques.
A pocs metres baixa un corriol de terra sorrenca que ens condueix cap a la plana de la roca de l'Elefant. Es veritablement espectacular. Una massa granítica amb el disseny inequívoc d'un paquiderm al mig del bosc fa que pensar. He anat investigant i ningú no sap qui, ni per qué hi ha un elefant en aquesta zona, no sé on vaig llegir que la escultura data d'inicis del XIX. Suposo que algú molt avorrit va fer passar les hores esculpint aquesta imatge. 

Barrufet d'Eramprunyà dalt de l'elefant


L'ovellot de Canovelles cabalcant el bitxo
Però, si curiós és trobar-se un elefant al bosc ho és més trobar-hi un Moai, com els de la illa de Pasqüa o un cap d'indi que té la mirada perduda en algún lloc del cel. Vist així, sembla una sortida feta pels de cuarto milenio. Totes dues imatges estan escolpides al mateix tros de roca, el Moai a una banda i el cap de l'indi a la cantonada contraria. 

El Moai perdut del Vallés
On collons mirarà l'indi
Pels qui sigueu un xic mandrosos o no tingueu gaires ganes de caminar, hi ha la posibilitat d'arribar al moai i a la roca de l'elefant amb el cotxe i caminar només una vintena de metres. la carretera que va de La Roca del Vallés a Òrrius (BV-5106) tot passant el senyal dels dos kilometres trobareu una pista forestal a ma dreta, aparqueu al pla i veureu totes dues roques a banda i banda del corriol. 


Nosaltres continuem fent vía. Ara, ja de pujada cap el cotxe, anem a buscar la roca del Plat del Rei, una roca gran amb un forat a la part de dalt que fa les vegades de seient ample, la roca del costat, amb unes formes semblants a creus també és fa divertit de veure. Si sou boletaires aquesta zona és increible, en poc més d'un kilómetres haureu omplert el cistell. 

Rovellons
Plat del rei o del Molí
Ara si, enfilem cap a la font de Sant Bartomeu et voilà, hem arribat al cotxe, donant per conclosa aquesta matinal senderista. Aquí us deixo el trak, evidentment, he esborrat el waypoint dels bolets..... jo no soc  tonto, jajajajajajaja. 

Ruta del Carrilet I: Olot - Girona

Una sortida peculiar aquesta. Travessant tres comarques (La Garrotxa, Osona i el Gironés), tres conques fluvials (Fluvià, Brugent i Ter) i més de dotze municipis, enllaçarem Olot, capital de la Garrotxa amb Girona, capital del Gironés després de recorrer uns 57 km. Parlem de la ruta del Carrilet


Són poc més de les vuit del matí quan arribem a Olot, fot un fret de collons i el termómetre del cotxe marca -4ºC quan el deixem al costat de la Plaça de la Illa de Pasqüa, on encetarem el camí vora el riu Fluvià, que baixa amb una bona cuantitat d'aigua, Ens hi posem guants, gorro, bufanda i més roba del que estem acostumats. 
Llegenda inici de la Ruta del Carrilet
Pont de Sant Roc vora el Fluvià
Anem resseguint la llera del riu per sobre d'una catifa de fulles caigudes i arbres imponents fins arribar al bosc de la Tosca, un dels límits de la zona volcànica, en aquest punt el paisatge canvía dràsticament, el camí, planer, ciscula pel mig de camps de conrreu glaçats. La sensació de fredor en aquest tros és molt més evident. Així es manté fins ben be arribar a la estació de Les Preses. 

Bosc de la Tosca
Camins d'hivern
Estació del Carrilet Les Preses
Novament el camí torna a canviar, tornem a combinar trams al ras amb d'altres protegits per la roca excavada per on pasava l'antic tren ben bé fins arribar al municipi de Sant Esteve d'en Bas. Es arràn d'ací que comença l'unic tram de pujada de finalitza al Coll d'en Bas, arribant així al municipi de Sant Feliu de Pallerols. 

Pont sota la C37
Arribant a Sant Esteve d'en Bas

Sant Esteve d'en Bas
El camí comença a pujar de manera poc subtil, serpentejant entre mig de camps de conreu i petits rierols que banyen la Vall d'en Bas, Només un cop arribats a la Casilla (un restaurant) la pujada es fa un pel més evident. 

Per la Vall d'en Bas
Cap a la Casilla i el Coll d'en Bas.
Un petit tram de sauló dona pas a la carretera cimentada de la C63, hi pujarem poc a poc no perque el desnivell sigui dur, sinó pel fet que aquest tram está molt concorregut de cotxes i bicicletes, en poc més de mitja hora arribem al Coll d'en Bas, i ara ja si, tot baixada fins a Girona. 

La Vall d'en Bas
Coll d'en Bas - Sant Feliu de Pallerols
Fins arribar a Sant Feliu de Pallerols anem tirant novament pel sauló, ara la temperatura és més agradable i fa goig anar caminant. El tram ens depara llocs molt macos i atractius, com ara el Pla de la Miranda, l'església del segle XI de Sant Miquel de Pineda, l'ermita de Santa Cecília, i el Molí de la Teuleria. 

Pel terme de Sant Feliu
Sant Miquel de Pineda
Pont sobre el Moli de Teuleria
Finalment arribem al municipi de Sant Feliu, després de fer un café a la antiga estació del Carrilet continuem fent via cap a les Planes d'Hostoles, el camí a trams més ombrívols va vorejant el riu Brugent. Es espectacular passar per sota dels ponts que una vegada va travessar el Carrilet. El pont que ens duu a les Planes d'Hostoles ens indica que estem, més o menys al km 23 de la nostra ruta. 

Sant Feliu de Pallerols
Brugent vist des del cami del Carrilet
Ponts
Estació de les Planes d'Hostoles
Un cop travessada la carretera el camí no ens depararà cap tipus de sorpresa, llargues rectes entre murs de contenció i molts ponts fins arribar a Amer. Abans, però, i per una errada d'interpretació errem el camí i sense voler baixem al Gorg de Santa Margarida. Desfet el camí, reprenem cap Amer. 

Gorgues de Santa Margarida

Pel Carrilet
Terme municipal d'Amer
Aquest tram em va resultar força pesat, rectes i més rectes durant un bon grapat de kilómetres abans d'arribar al municipi d'Amer, pel meu gust es va fer molt agobiant. La monotonia del paisatge i el fet de ser tota la estona igual no ajuda a que el camí sigui fàcilment transitable. Un cop arribats a Amer, coronada per la ermita de Santa Brígida aprofitem per dinar. Només ens falten uns 25km.

Santa Brigida d'Amer
Estació del Carrilet d'Amer
Amer
Propera fita, la Cellera de Ter, d'aquest tram res destacable excepte l'arribada a la Cellera de Ter, amb el seu pont per sobre del riu, reflexe del seu passat industrial i la presa de la Cellera. Aquí comença el meu calvari, trepitjo una pedra i sento una punxada molt forta al peu dret, arrel d'aquí començo a caminar recolzant només l'exterior del peu. 


El riu Ter
Presa de la Cellera de Ter


El dolor al peu comença a ser un xic insufrible, peró de moment, encara porto un bon ritme així que, de tripas corazón i a prendre pel sac. En tant que anem caminant per les poblacions d'Angés i Vilana vaig sentint el Barça Reial Madrid que s'està jugant en aquests moments. De fet, em poso els cascos per veure si d'aquesta manera deixo de pensar en el mal de peus que s'esta irradiant cap a la part interior del genoll i del maluc. De moment vaig fent. 

Entre la Cellera de Ter i Anglés
Estació d'Anglés
Anglés
Tot són mals auguris, en arribar a la Cellera de Ter había marcat en Luís Suarez, peró mica en mica s'anava acostant el minut 90 i ja sabem com se les gastan els de la capital, A més, el peu i de rebot el genoll i el maluc cada cop en fan més mal i ja no aconsegueixo caminar del tot recte i començo a caminar malament. I, efectivament, marca en Sergio Ramos i el genoll em diu prou.....

Cap a Bescanó


Terme municipal de Bescanó
Arribant al centre de Bescanó el meu cos diu prou, no puc recolçar be la cama, el mal del peu m'ha pujat al genoll i al maluc i m'irradia el dolor cap els bessons i els isquios, m'agradaria arribar a Girona però no tinc esma per fer-ho. Suposo que per la acumulació de km caminant malament (vora els 15) tinc esgarrifances i no puc fer una passa sense cagar-me en tot. És el punt i final.

No sé si arribats a aquest punt em fa més mal la cama o l'orgull, el fet de ser-hi a menys de cinc kilometres de Girona em fa pensar en aguantar com sigui i complir amb la travessa, però el mal és insostenible i haig de deixar-ho correr. Finalment, truco un servei de taxi que em dugui al hotel a descansar.