La Sauva negra i el Castell de Popa

Si hem de caminar per algun lloc i notar la presencia de la tardor, no hi ha res més recomenable que un volt per una fageda. Corriols amb catifes de fulles groguenques, molsa i un bri d'aire suau. Per aquesta raó visitem avuí la fageda de la Sauva Negra i el Castell de Popa a Sant Martí de Centelles.

Castell de Popa i la Sauva Negra
Dades de la sortida.

Distància:     7'78km            Temps:      2h30'        Circular:       Si
Alç.màx:      1014m             Alç.mín:   726m          Dificultat:     1/5

Encetem el camí al coll de la Rovira de Cerdans. Abans d'arribar aquí passareu per un mas amb el mateix nom del collet on, molt amablement, l'avi que guarda la casa i propietari dels terrenys t'obrirà la porta pel simbolic preu d'un euro. Mana collons el negoci que té el iaio en aquí. Be, encetem el camí per la pista forestal de la dreta (per situar-nos el Castell de Popa queda a ma esquerra). El camí puja uns dos-cents metres fins arribar a una cruilla, on agafarem el corriol de la dreta (sense asfalt). 

Vistes del Montseny
Un cop hem agafat el revolt del Coll dels Prims, ens endinsem a un bosc més frondós i humit. Passant la barrera electrificada vora d'un pou començarem a planejar per la fageda. En un principi és força fàcil seguir el camí, hem d'anar buscant puntets grocs. L'ocre, el groc i l'olor a bosc humit són un goig pels sentits. 


Pas per la tanca electrificada
Abans d'arribar a la tanca hi ha un tram complicat. No res de l'altre món, peró és una zona sense senyalització, l'unica certessa es que el camí a seguir baixa paral·lel a aquesta tanca fins arribar a la porta abans esmentada. No és complicat, però el camí traidor amagat sota les fulles i que és un terreny molt humit i relliscant fa que anem amb cura de no caure. Un cop passat aquest trangol el camí puja fins a la font de la Sauva negra. Un rajolí d'aigua indica on és la font. 



La font, que es troba al Coll de Sauva negre és el punt de partida cap al mas de Casanova del Castell, una finca mig abandonada a mig camí del Castell de Popa i que determina la fi de la fageda de la Sauva negre. Fins allà tornem a remontar un pendent suau que deixarà enrera el bosc de faig per endinsar-nos en una zona de prats i bosc d'encines. 

Montserrat al fonns
Casalot del Castell
Ara el corriol per arribar al Castell de Popa és ben obert, una pista forestal prou ample i pedregosa ens condueix amb un suau pendent fins arribar a la plana del Castell de Castellcir o Castell de Popa. Abans, però, el camí ens deixa bones instantànies del castell. 

Castell de Popa o Castell de Castellcir
Ara si, en poc més de dos-cents metres arribem a la planuria on sorgeix el castell. No tinc paraules, és sublim, uns cuants senderistes amb canalla volten pel prat i aprofitem que estan fent un mos per pujar a veure el castell.  Tinc la mateixa sensació que la vegada que vaig pujar a Sant Feliuet o al castell de Teradell. 




Desfem camí fins la base del turó i prenem el coriiol pedregós que baixa per la dreta. Ara, després d'una lleugera baixada toca fer una suau remontada per la Solella del Castell per arribar al Coll on hem encetat la sortida, son poc més de 2 kilómetres de pista ample. Trobareu una tanca, obriu i passeu, per heu de recordar que s'ha de tornar a tancar per que el bestiar no marxi. 

Adeu castell de Popa

Morera de Montsant i la roca Corbatera pels Graus

El Montsant és la joia del Priorat, no és la muntanya més alta, ni la més extensa, peró si la més contundent en quant a la forma. Partes verticals i graus per pujar al seu cim planer. Mons diferentes a un sol lloc. Simplement magnific.

Dades de la sortida.

Distància:      17,20km           Temps:      6h20'         Circular:      Si
Alç.màx:       1163m               Alç.mín:   736m          Dificultat:   4/5*

Dificultat 4/5

La dificultat no rau en la distància ni en el desnivell, però hi han factors que em fan determinar que aquesta sortida NO ES MODERADA, és DIFICIL. Les consideracions són el fet de pujar pels graus, es necesita preparació física i no és apta per persones que pateixen de vertigen. Hi han zones molt aerees.

Després d'un camí de més de dues hores en cotxe hem arribal al punt d'inici de la sortida més doblegats que un filferro. El punt d'inici és el petit municipi de la Morera de Montsant, al costat de la montanya que dóna nom a la vil·la. Són vora les deu del matí quan comencen a fer vía.

Montsant
Morera de Montsant
El barrufet d'Eramprunyà i jo enfilem carrer amunt des del pàrquing del punt d'informació, després d'uns petits problemes amb el track de la ruta enfilem per la falda de la muntanya pel Pla del Torró per anar a buscar Les tres roques. Caminem per sota de la Falconera enmig d'un bosc de sureres i pedra per arribar als Graus del Barrots.

Sureres del Pla del Torro
La Falconera (1102m)
Cap al Grau dels Barrots
En poc més de mitja hora arribem vora la cruilla del Grau dels Barrots, Ara la cosa camvia, ja no és un cami que puja de forma suau i passa a èsser un camí que puja pel dret per unes canals equipades. Abans, però, fem una ullada enrera per veure la Morera per última vegada. 

Morera de Montsant desde l'inici del Grau dels Barrots
En Barrufet d'Eramprunyà encetan el Grau
La primera part de la pujada és molt entretinguda, Comencem a passar pel mig de dos agulles que es va estretant a mida que anem guanyant alçada, El terra és molt lliscós per la pedra que hi ha i pel fet que les muntanyes també suen. Passem sota una roca de dimensions considerables i acabem de pujar pel canal.

Grau dels Barrots
Grau dels Barrots
Un cop arribats a dalt, i ja sobrepassada la gran roca, girem cap a l'esquerra i ben ajupits passem per sota la bauma fins arribar a la roca abans esmentada, encara que, aquest cop, en comptes de passar per sota hem de passar pel costat aprofitant unes T de grimpada per accedir a l'altre banda del canal.


Per sobre i per sota¡¡¡
Anem seguint el camí que va vorejant la pared del Montsant, una zona aeria i amb unes vistes i una caiguda espectaculars. No triguem a arribar al Balcó del Priorat, un roc esquerdat amb una altre pedra enmig que fa de pasarel·la. D'allà tenim una visió increible. Val la pena quedar-se en allà uns mints per gaudir. 


Pas del Balcó del Priorat
Balcó del Priorat
El Balcó dels Boixets vist des del Balcó del Priorat
Ara el camí torna a ser més horitzontal que vertical, fem una pujada constant fins arribar al cim del Montsant, bé, de fet, arribem al cim de la Roca del Xollat. Ara si que som dalt de tot. La seguent parada del camí serà la Roca Corbatera. 

Gaudint de la caiguda

Arribant dalt del Montsant.
Ara, un cop dalt, el paisatge es transforma, res a veure amb els boscos de pi i sureres, res a veure amb la foscor i fredor dels Graus, un paisatge nou, una planuria ample, amb pocs desnivells, pedra dura i matolls. Tota la plana fa olor a romaní i el silenci només es veu trencat pels xiscles dels corbs i algún tret dels caçadors. Un paisatge que em recorda molt al Cap de Creus i al massís del Montgrí. 




Ara anem carenant tot el llarg del Montsant amb petites pujades i baixades pels diferents turons que ens trobem. En aquest tram no busqueu marques al terra us guiareu prou be amb les fites de pedra diseminades al llarg del camí. En un parell de kilómetres arribem a la Serra Major i un xic més enllà veurem la Santa Cova, la Cova del Meloner i el Crist de la Sang, un crist cruficicat dins una estructura de ferro molt moderna. 

Serra Major
Crist de la Sang
Un parell de kilómetres ens aseparen del punt intermig de la nostra sortida, la Roca Corbatera, sostre comarcal del Priorat amb els seus 1165m d'alçada. Arribats en aquest punt farem un mos per recuperar forces, ens inscriurem al llibre de visites i gaudirem d'una visió de 360 graus del Montsant.

AL final, Roca Corbatera
Barrufet d'Eramprunyà al cim de Roca Corbatera
Ovellot de Canovelles al cim de Roca Corbatera
Siurana al fons
Santa Maria del Montsant
Després d'uns vint minuts de relax tornem a fer vía, ara toca baixar per la banda contraria. I, igual que abans, el paisatge torna a canviar drasticament. Ens endinsem primer per un bosc de pins i un pel més endevant per amples extensions d'herba i prats amb pinzellades de pins. A la nostra dreta, la pared vertical del Montsant. 





Anem fent xino-xano, tots dos pensem que serà així fins l'arribada a Morera de Montsant, però no, el camí ens depara més sorpreses. Arribats a un punt, el camí comença a fer-se més estret i més encabritat, passant per corriols estrets pel mig de les agulles fins arribar a una senyal que diu Grau de Carabassat. 



S'ha acabat la tranquilitat, tornem com al principi, escales, graons, grapes, T i pendents força xungos¡¡ el camí baixa recte uns dos-cents o tres-cents metres i tot el que haviem recuperat amb l'esmorçar se'n va a norris en els primers cinquanta metres de baixada. Aixó si, divertit de collons. 

Grau deCarabassat
Desfet aquest tram i amb les cames tremolant, enfilem els últims tres kilómetres amb un descens suau fins arribar novament a Morera de Montsant, on donem per finalitzada la sortida. Priorat, hi tornarem¡¡¡