El Circ i els llacs de Pessons. Grau Roig (Encamp) Andorra

A l'extrem més oriental de la parróquia d'Encamp, pujant el port d'Envalira torbem el circ i els llacs de Pessons. Un magnífic circ glacial granític on gaudirem del conjunt lacustre més gran d'Andorra. El circ es troba envoltat pels coneguts pics de Pessons, Ribuls i Montmalús, tots ells de més de 2800m. Tot tocant a França on acabarem la jornada i també aquest stage de muntanya per terres del Principat.


Dades de la sortida:

Distància:     8.20km        Temps:       5h15'           Circular:        Si
Alç.màx:      2496m         Alç.mín:     2104m          Dificultat:      2/5

Encetem la última sortida per terres andorranes, avuí marxo cap a la part més oriental d'Andorra. Vaig a la zona del Pas de la Casa, a poc menys de cinc kilómetres de la frontera amb França. El punt d'inici de la sortida serà el parquing del domini esquiable del Pas, al parquing del Cubil, a Grau Roig. Avuí la temperatura és un xic més freca que ahir, Començo amb 15 graus.

Pista d'inici de la sortida
El primer tram de camí passa per una pista esquiable, és una pista sorrenca i amb un bon desnivell, de fet, és el desnivell més pronunciat de tota la sortida d'avuí. El final d'aquesta pista es troba al costat del restaurant i el mirador del Llac Primer de Pessons. És un calvari de 45 minuts sense treva fins arribar en aquest punt. Aixó si, amb unes vistes dels pics de Montmalús, Pessons i Ribuls sense desperdici. 

A l'altre banda trobem el Pas de la Casa i França
El Bony d'Envalira (2683m)
El Circ de Colells
Després de la venjança dels 45 minuts arribem al Primer Llac de Pessons, Ara ja veiem el circ de Pessons amb tot el seu potencial i amb el seu atractiu sense igual. De fet, i només amb aquesta primera imatge ja puc dir que és la ruta més maca que he fet aquests dies. A la dreta del camí es troba el Restaurant del Cubil, un mirador excepcional del Circ. 

Arribant al Primer Llac de Pessons
Llac Primer i Circ de Pessons
Restaurant El Cubil sota el Pic Petit del Cubil (2704m)
Agafem un corriol petit i ben definit que voreja aquest primer llac i que ens durà a la banda contraria, tot travessant el riu Pessons. Anem seguint les marques del GR7 que ens durà cap a tots els llacs, arribats a un panell de fusta girem a la dreta seguint la riba del llac i travessem el rierol. 

Corriol vora el llac Primer de Pessons
Rierol de Pessons
Quin plaer¡¡¡
Ara toca pujar un tram per assolir l'Estany Forcat. Hem de continuar seguint les marques del GR7. Una pujada molt agradable entre abets, rierols i salts d'aigua. Val la pena aturar-se de tant en tant per gaudir del paisatge. No és una pujada molt dura i per tant, és una cosa que ens podem permetre. 

El pas de l'Estany Forcat
Seguint el GR7
En poc més de vint minuts ja hem arribat a l'Estany Forcat, deu el seu nom a la forma de forca o banya, encara que, per a mi te més aviat forma de mitja lluna o de truita a la francessa. En fi, per a gustos els noms. Aprofito aquí per fer un petit descans i gaudir del silenci. Després aniré a buscar una petita llacuna que hi ha vora l'estany per continuar cap a l'Estany Rodó. 

Estany Forcat
Estany Forcat
Aixeco el cul de terra i marxo cap a l'Estany Rodó. Aquí el camí és molt planer, només cuatre pins trenquen el paisatge de muntanya pura i dura.Aquest estany és totalment arrodonit i pel que he llegit a les guies d'andora també és el més profund, el canvi dels colors de l'aigua ho testifiquen. Per assolir el quart llac, el de Meligar hem de fer una petita pujada per prats de muntanya.

Estany Rodó
Prats de muntanya cap a l'Estany de Meligar
En poc més de vint minuts arribem a l'Estany Meligar, per a mi, un dels més macos, el voregem per la seva riba dreta i anem a buscar l'Estany de les Fonts. De camí cap aquest llac passem per un Estany del que no he trobat el seu nom.

Estany Meligar
Vorejant l'estany Meligar
Estany Meligar vist a mitja pujada de l'estany de les Fonts
Estany sense nom
La ventatge d'aquesta ruta és que cada poc temps tenim la possibilitat de gaudir dels Estanys, en aquest cas, he trigat poc més de quince minuts en arribar a l'Estany de les Fonts, el penúltim d'aquesta ruta tan atractiva. Un cop arribats aquí només falta veure l'Estany del Cap dels Pessons, amb la collada del mateix nom al fons. 

Estant de les Fonts
Estany del Cap de Pessons
Aquí faré l'entrepà, m'ho he guanyat¡¡¡ En mirar cap enrera la imatge de tots els estanys i intuint al final el restaurant del Cubil m'adono que és una de les valls d'estanys glacials més bonica del món, en poc més de 8 km i amb un desnivell no gaire excesiu és pot gaudir d'una imatge dels Pirineus única i ensisadora. 

Estanys de Pessols
Desfaig el camí pel mateix lloc, la meva bateria comença a mimvar i no em veig amb cor de visitar els llacs i Estanys que hi ha per la banda de la Solana. Així que: To tieso pa' bajo...... Al final de la ruta encara em depararà una altre sorpresa. Unas marmotas jugant vora el seu cau de pedres y unes papallones de colors increibles. 













La ruta del Ferro - Ordino, Andorra

El camí ral entre les poblacions de Llorts i la Cortinada avança al costat del riu Valira tot descobrint el passat siderúrgic d'Andorra en una ruta planera, fàcil i sense desnivell passant per la Mina de Llorts fins a la església de Sant Martí de la Cortinada. Durant el trajecte anirem veient diferent escultures dels homes de ferro, també conegut com a el camí dels Traginers.


Dades de la sortida:

Distància:      6,50km          Temps:     2h30'        Circular:      Si*
Alç.màx:       1437m           Alç.mín:   1334m        Dificultat:    1/5

Itinerari desl Homes de Ferro.

Mina de Llorts (inici i final de la ruta)  - Pont de les Moles - Escultura dels Homes de Ferro - Pont del Vilaró - Pont d'Arans - Sant Martí de la Cortinada.

Ruta del Ferro de Llorts a la Cortinada
Aquesta mini ruta planer em serveix per desentumir i estirar les cames després d'haver fet pel matí el circ i els llacs de Tristaina. Aprofitant que el poble de Llorts el tinc de camí cap a la meva base a la Massana. Aparco el cotxe davant de les mines de Llorts, Al pàrquing del restaurant "La neu" 

Pàrquing i cartell informatiu
Punt d'infromació de les Mines de Llorts
Quan vaig arribar, la visita guiada ja havía començat, així que vaig fer les fotos de les escales d'entrada a les mines i vaig anar fent vía cap a la Cortinada, que serà el punt final d'aquest itinerari, encara que després hem de reprendre el mateix camí de pujada per arribar novament a Llorts. Com a curiosiat histórica hem de dir que les mines estàn datades al segle XIX, però només van ser operatives uns quants anys per la poca quantitat de vetes de ferro que s'hi van trobar.

Escales de pujada a la mina
Entrada a la mina
Comencem el camí cap a la cortinada, no té perdua perque està molt ben senyalitzada i a més transcorre entre murs de pedre i el riu Valira del Nord, que baixa desde les nuntanyes d'Ordino. A pocs metres de l'inici veiem la font del Ferro. Un petit broll d'aigua d'aspecte amarronat degut a la oxidació del ferro que es troba a l'interior de la roca. 

Font del Ferro
Camí dels Traginers
El Valira del Nord amb el seu to ocre
En breu arribem al Pont de les Moles, encreuament entre el camí ral i el camí de Llorts, en pocs metres a mà esquerra hi ha un petit cartell mig amagat per l'heura i les falgueres que ens marca un petit corriol que ens durà a la esplanada de les escultures dels homes de Ferro. 

Els homes de ferro
L'autor francés Rachid Kimoune va representar a la familia Jordino. Una familia que es va aplegar pels nadals a Andorra, cadascún dels personatges ve d'una part del món. Així, Jeanne ve de Sant Petesburg, Aeyko de Tókio, Felip de Méxic, Richard de Londres, Izis del Caire, Jean-Baptiste de Mónaco i Titi de París. 

La familia Jordino, de Rachid Kimoune
Sortim del prat i tornem al camí, en reprendre'l ens trobem amb la escultura d'en Mark Brusse titulada "Endless" i que representa un pont de pedra amb dos homenets de bronze intentant passar una pedra enorme pel mig del pont, i uns metres més avall trobem l'obre de Jordi Casamajor, Un gran carro de ferro i un pic, en honor a les tasques que realitzaven els miners de la zona, encara que a primer cop d'ull sembla un cavall una miqueta raro. 

Més escultures.
Arribem ara al pont del Vilaró, on trobem un àrea de picnic amb barbacoa inclossa. El camí baixa suau per la vall. Més endavant trobem la casa "de la terra i del foc" de l'autor Alberto Carneiro, Continuem caminant fins trobar les dos últimes escultures, la primera, anomenada "l'home de ferro talp que camina" d'en Guy de Rougemont i "pedra, terra, aigua i foc" del japonés Satoru Sato. 

l'home de ferro talp que camina
Pedra, terra, aigua i foc
Des d'aquest punt seguim el descens de la vall entre grans prats i diferents camins que pugen a la Vall de l'Ensegur. Passem la Borda d'en Soler, ara abandonada, fins arribar al pont d'Arans. 

Borda d'en Soler
Plantació de tabac
En poc més de deu minuts arribem a la Mola del Mas de Can Soler, on creuarem el pont pere anar a fer l'ultim tram per la carretera, abans però, passarem per la Serradora i la Mola de Can Pal abans d'arribar a Sant Martí de la Cortinada, un dels símbols de la Vall d'Ordina per la seva vinculació amb la ruta i el treball del ferro. 

Mola del Mas d'en Soler
Serradora i Mola de Can Pal
Sant Marti de la Cortinada







El Circ de Tristaina. Ordino, Andorra

Una estada de dos dies al petit país dels pirineus, Andorra. El primer matí ens enfilem cap al fons de la Vall d'Ordino, el Circ de Tristaina, una vall glaciar envoltada de pics de més de 2700m, entre ells, el Pic de Cabanyó (2733m), Carausans (2715m), de Tristaina (2878m) i de les Planes (2788m), i envoltat per la Costa Rodona i el Port de l'Arbella.


Circ de Tristaina i volta als Llacs.

L'excursió dels llacs de Tristaina és una de les més conegudes d'Andorra. És un conjunt de llacs de muntanya, el primer dels quals arribarem en només 45 minuts. Iniciarem la ruta al restaurant La Coma d'Arcalís (42º37'54'' - 1º28'56'') d'on surt un petit corriol. 

Distància:    5,50km         Temps:       4h15'          Circular:      Si
Alç-màx:     2430m          Alç-mín:     2192m         Dificultat:     2/5

La ventatge d'arribar al lloc de la sortida un día abans és que començo a caminar amb la ment i el cos ben relaxats, i no empanat després dels bem be dos-cents kilómetres fins arribar aquí. A primera hora del matí fa una temperatura ideal, uns 18 graus quan arribo al restaurant de la Coma d'Arcalís.

La Coma d'Arcalís (2220m)
Per l'esquerra del restaurant i uns metres més amunt trobem el primer pal indicador del circuit de Tristaina. Anirem remontant la Costa de la Coma del Forat fins arribar a l' inici del circ i els llacs glaciars. Val a dir que aquest és el tram més pesat d'aquesta sortida. El tram inclou un parell de pasos de cadena que són força pràctics. La vista des del cim de la Coma del forat és gratificant. 

Panoràmica de la Costa de la Coma del Forat
La Coma d'Arcalís petitet, petitet
Gairabé al final
Riera de la coma del Forat
Un cop hem fet cim s'obre una nova perspectiva, Ja veiem cap a l'esquerra el llac del Mig i s'intueix el llac d'Amunt i cap a la dreta passa un corriolet que ens durà cap al Llac Primer. Jo decideixo anar primer a buscar els dos estanys més allunyats, és a dir, el del Mig i el de mes Amunt. 

Esquerra: Estany del Mig i Estany de més Amunt
Dreta: Estany Primer
Vaig baixant sense complicació per un corriolet ben marcat cap a la llera de l'Estany del Mig, són poc més de les 9:00 i el mercuri ja marca 22 graus. Les imatges de l'Estany són magnífiques i sembla que del mateix estany en surti una altre montanya. 

Estany del Mig
Estany del Mig
Vorejo l'estany per la dreta i darrera d'un petit puig ja endevino l'Estany de més Amunt. En teoría aquest hauria de ser el més gran, però jo tinc la impresió que no és aixi. L'aigua bull ple de vida, capgrsos i truites petites van nedant vora les roques i mosquits com a elefants van volant pel meu voltant (sort del repelent). L'aigua que baixa pels caients de la Costa Rodona van omplint d'aigua l'estany. 

Estany de més Amunt
Circ de Tristaina i Estany de més Amunt
Resegeuixo el torrent d'aigua freda que prové del desglaç fins arribar al Collde l'Arbella a 2601m. Un cop aquí tinc la possibilitat de pujar a fer cim o bé, la opció per a mi més sensata, anar cap a l'esquerra per anar a buscar el Mirador dels Llacs. Creuaré el torrent dos vegades i m'amagaré d'uns cavalls salvatges que pasturen per allà fins arribar a la enorme fita de pedres que corona el mirador. 

Torrent glaciar
Coll de l'Arbella amb el Pic al fons
Miradors dels Estany de Tristaina
La vista des del mirador és increible, Tot el circ de Tristaina d'una tacada. Vaig intentar fer una foto des d'aquí amb la intenció que es veiessin els tres estanys però no vaig donar amb el lloc correcte. Tampoc podía anar més enllà, ja que els cavalls estaven pululant per la zona. 


Estanys i circ de Tristaina
Desfaig part del camí fins trobar un altre corriol que em durà de manera directa a l'Estany Primer. És un pendent molt suau i va gairabé fins arribar a l'estany a la ombra del pic de l'Arbella, En poc més de vint minuts ja soc a la riba de l'Estany Primer. Estaré una bona estona gaudint del temps, de l'aire i de les vistes de l'estany i aprofitaré per fer un mos abans de finalitzar la sortida.

Baixant cap a l'Estany Primer
Al tenim a tocar
Buscant truites
Ara només queda pujar un petit turó que em separa del primer senyal dels llacs i desfer el camí de la Coma del Forat per anar a buscar el cotxe. Però la tornada encara em regala un parell d'imatges molt maques, 

Estany Primer
Estany del Mig i de més Amunt
I amb la gran O d'Ordino deixo aquesta banda d'Andorra per anar a fer més rutes......