Sant Feliu de Buixalleu: Ermites de Sant Romà i Santa Bàrbara



El petit municipi de Sant Feliu de Buixalleu amaga llocs que encara no he descobert, avuí faré una sortida circular, cómoda i amb poc desnivell per visitar dos petites ermites, Sant Romà i la ermita de Santa Bàrbara del segle XVI.

Dades de la sortida.

Distància:     6,90km         Temps:     2h50'         Circular:    Si
Alç.màx:      575m            Alç.mín:   353m         Dificultat:  1/5

Un matí de Diumenge asoleiat és un bon día per sortir a fer un tomb pel municipi de Sant feliu de Buixalleu, a mig camí entre Sant Celoni i Hostalrich, a la subcomarca del Baix Montseny. Pel recorregut i el desnivell és una sortida apta per fer amb la canalla. Són dos quarts de deu quan sortim de la plaça de la vil·la

Plaça de Catalunya (Restaurant Masferrer)
La ruta en sí la iniciem pere darrera del restaurant tot girant a la dreta a la cruïlla del carrer on hem deixat els cotxes. No té perdua ja que en tant arribem al cul de'n Mas Ferrer trobem una raiola on marca la pista que ens durà cap a Santa Bàrbara. Una altre manera més obvia de saber el camí es que dels dos ramals que hi han, un és asfaltat i l'altre de sorra. (nosaltres pel sorrenc)

Raiola 
Anem pujant per una pista ample i sorrenca, ens acompanyen un bon grapat d'alsines, nyores i oliveres, a més d'infinitat de papallones i formigues de tamany considerable. En tota la pujada tenim una bona vista del castell de Montosriu, a la vil·la d'Arbúcies. La temperatura és molt agradable i el cel, de moment, és serè. Deixem enrera els masos de Ca l'Albera, la Rectoria i Cao del Camp i ens endinsem a la serra de Santa Bàrbara.

Castell de Montsoriu i el Montseny ennuvolat
Arribats a la plana dalt del serrat trenquem a la dreta per agafar el camí que ens durà cap a la ermita. Veureu una fusta enclavada a un pi indicant la direcció i el nom de l'ermita. Fem un parell de giravolts i voilá¡¡¡ Ja hem arribat a Santa Bàrbara. l'ermita està datada a principis del segle XV i roman oberta només per l'aplec de Sant Feliu.

Ermita de Santa Bàrbara
La panoràmica des del turó de la ermita és increible, arribem a veure el Serrat del Viader i del Terme Gros i també els municipis de Hostalrich, Tordera, Blanes i el mar. A banda dreta de la ermita veureu una zona on feia anys es feia sortides de parapent.

I de fons el mar...
Turó de Santa Bàrbara
Desfem part del camí i tombem a la dreta per un corriol un xic amagat i cobert de brossa forestal. Anem fent via fins trobar la finca de Cal Minyó i d'aqui el corriol ens durà cap a la carretera de Sant Feliu de Buixalleu a Sant Segimon. Un cop aquí....... CAGADA PASTORETA.

Cal Minyò
El trak que he fet servir era antic i marcava que un cop atrevesada la carretera, a uns cinquanta metres, haviem d'anar per un camí que enllaça amb el camí de Sant Romà. Ara resulta que no es pot baixar, és un precipici molt abrupte i ben carregat de vegetació i arbrat que fa inviable el descens, i menys amb la canalla, per tant hem decidit baixar per la carretera fins a Sant Feliu de Buixalleu (més o menys 1'5km per carretera poc transitada)

Track realitzat per mi. 
En aquesta imatge mostro el track que jo he creat. Per anar a Sant Romà hauriem d'haver agafat el cami que ens du a les cases de Foravila

Track incorrecte
Aquest és la part del track que ara està desfasat. On està el cercle hauriem d'haver pres el camí cap a la dreta (pista forestal) que ens duria cap a Sant Romà. La fletxa que indica tram inexistent és troba tallat i en molt mal estat. Perillós fer-ho amb nens.
Amb tot i aixó cal dir que ha sigut una sortida agradable i molt comoda per fer amb la canalla i que dona unes vistes increibles d'aquesta banda de la Selva. Arribem a Sant Feliu de Buixalleu pel cementiri i fem una visita a l'església del Segle XI per acomiadar la sortideta. 

Sant Feli de Buixalleu (detalls)








Itinerari II estada a l'Alt Empordà

Segona estada estiuenca a l'alt Empordà. Aquest cop el camp base el tenim situat al municipi de Sant Pere de Rodes, al bell mig de la badía de Roses, al Camping Riu, a pocs kilómetres dels aiguamolls de l'Emporda, a la llera del riu Fluvía i devant de la extensa platja de Sant Pere.


Itinerari.

Día 1:   Canovelles - Sant Pere de Rodes.  (136km - 1h40')

Primer día d'estada i descoberta d'aquesta banda de l'alt Empordà. Encetem al monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. La intenció és fer una ruta curta i sencilla per conèixer el monestir més emblemàtic de la Serra de Rodes.

Un cop acabada la ruta ens desplaçarem fins a Sant Pere Pescador on ens establirem al camping Riu (32km - 45')

Ruta:  Santa Helena de Rodes - Sant Pere de Rodes - Castell de Sant Salvador (Saverdera)

Sant Pere de Rodes (imatge de Patrimoni.cat)
Día 2: Sant Pere Pescador - El Cortalet (Aiguamolls de l'Empordà) 

Visita matinal als Aiguamolls de l'Empordà iniciant la ruta a El Cortalet i acabant a la platja de les Llaunes (més o menys 5km) . La nit la aprofitarem per visitar el litoral de la platja de Sant Pere per veure caure el sol.
Camping Riu (Sant Pere Pescador
Día 3:   Sant Pere Pescador - Aiguafreda - Sa Tuna - Canovelles.

Sortim de Sant Pere Pescador per anar cap a Aiguafreda (46km - 50') on farem una última sortideta de vora dos kilómetres per veura la Cala de Sa Tuna (enllaç) i d'aquí cap a casa. 







Hospital Sant Joan de Déu a Montserrat (V edició)

Un any més compartim amb el grup Activa,t de l'hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues la marxa que ens conduirà desde l'hospital fins el monestir de Montserrat. Una sortida grabada a foc en el meu calendari personal i que, en tant que pugui, continuaré fent força anys més.

Aquesta entrada no conté gaire exolicació del camí. només faré un recull fotogràfic del trajecte que vam realitzar durant tretze hores i mitja i 48km. Desitjo que un agradi. Particularment és una de les sortides on el bon rotllo i la solidaritat passen límits increibles.

Iniciant la sortida a Sant Joan de Déu
Entre Sant Pere Màrtir i Santa Creu d'Olorda

Als peus d'Olorda (Pont romànic)
Arribats a la Santa Creu d'Olorda ens agafa el crepuscle i una nit il·luminada per una lluna plena que fa que el frontal sigui totalment prescindible. 


Baixant cap a Molins de Rei
S'aixeca el dia als peus de Montserrat, ja duem 42 km i queda el repte final de la pujada cap a la abadia pel camí d'Olesa de Montserrat.


Foto de grup abans de pujar a Montserrat

El camí dels Misteris. Gemma, Duli, Andrés Helena i l'Ovellot
I finalment, i amb no pocs esforços, arribem a la plaça de l'Abad Oliba, sota la ombra del conjunt montserratí....... 
Duli, l'ovellot, Gemma, Andrés i Helena al Mirador dels Apóstols
L'Ovellot i Javi......quins collons¡¡¡

Sant Miquel del Fai

Feia molts anys que no pujaba a l'espai natural de Sant Miquel del Fai. Aprofito aquest matí soleiat per gaudir d'aquest entorn únic ubicat a la bauma dels Cingles del Bertí, vora Sant Feliu de Codines. Visitarem la seva església, la ermita i el famós salt d'aigua. La sortida és ben sencilla, planera i amb molts atractius en poc més de dos kilómetres, tot seguint el cami que ens durà cap a la ermita de Sant  Martí del Fai.

La Vall del Tenes
Planol de Sant Miquel del Fai
Deixem el cotxe al parquing del recinte (si aneu massa tard no trobareu gaire lloc per aparcar) i caminem els cinquanta metres que ens separan de la entrada més oriental del recinte. Passem per sobre del pont romànic que salva el pas del riu Rossinyol i entre mig d'una gran esquerda s'obre la porta d'entrada. 

Pont del Rossinyol
Un cami ample ens conduirà en poc menys de cinc minuts a la entrada del recinte monàstic, on arribarem a la plaça de la abadía. La seva arquitectura encaixa amb la muntanya que li fa de pared de suport. Al seu costat hi passa un rierol petitet amb petits llacs que acompanya tot el vessant del monestir. Al costat de la Plaça trobem la casa del Priorat, una de les construccions més ben conservades del gótic català. 

Església de Sant Miquel del Fai
Pugem a la terrassa del mirador per gaudir de les vistes de la Vall del Tenes (ruta que ja varem fer fa un parell d'estius - enllaç -) D'ací podem veure la antiga i derruida central eléctrica, els gorgs Negre i de la Fossa, la Bauma Rosa i els molins de la Madella i la Pineda. 

Hidroeléctrica i Gorg Negre
Molins de la Madella i la Pineda
Baixem del Mirador i ens aturem al llac que hi ha devant de l'església. La dona que se'n cuida dels cignes i els anecs ens dona pa ben dur per que li donem de menjar, ràpidament les aus venen cap a nosaltres per rebre l'esmorçar, evidentment, Nora i jo estem encantats per aquest fet. Els noms dels cignes són ben tipics, Adan i Eva 

Les aus del llac
En sortir del llac baixarem les escales de la Cova de Sant Miquel. La seva entrada està mig amagada i ens porta cap a una esquerda a la roca, Al seu interior de partes molles que regaliman aigua constantment trobem una arquitectura natural formada per estalctites, estalagmites i petites basses d'aigua. Tot plegat fa que el interior de la cova sigui molt humit i ben fresc. 

Entrada a la Cova de Sant Miquel
La Vall del Tenes des de la cova
Interior de la Cova de Sant Miquel
Pugem cap a la plaça i després de saludar el poeta i escriptor Josep Pla, com sempre, assegut al banc mirant els paissatges que tant el van inspirar a la seva obra, marxem cap al lloc més maco i emblemàtic d'aquesta sortida, El salt d'aigua anomenat Salt de Sant Miquel, on el riu Rossinyol es precipita fins al fons de la vall. Abans peró visitem el llac de les Monges, un petit llac amagat sota la roca on, a vegades i si tenim paciència, podem veure petits peixets. 

Nora i Josep Pla
Llac de les Monges
Salt de Sant Miquel
Passant per sota el salt arribem a la antiga porta de entrada al recinte, Ara caminem pel camí de la ermita. Aquesta s'aixeca sola enmig d'una gran esplanada, flanquejada per dos xipresos enormes, Està acabada de restaurar i s'han reproduït els frescos de Sant Martí que hi havía a l'absis central. Aquesta ermita del segle X era la ermita principal d'aquestes contrades. 

Ermita de Sant Martí del Fai
En teoria haviem de baixar a la cova de les Tosques, pero a causa de la humitat ens han recomenat no entrar. Be, ja vindrém més endavant. Ara us deixo amb dos fotografies imponents, pel meu parer¡¡¡