Ruta dels molins fariners: Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta

Un troballa ideal per fer amb la família. Una passejada tranquila, curta i d'orientació molt sencilla per camins planers i sense cap tipus de dificultat entre dos municipis osonencs, Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta, tot seguint la riera de Sant Martí.

Dades de la sortida.

Distància:    4.10km         Temps:     1h30'        Circular:      NO
Alç.màx:     620m            Alç.mín:   539m         Dificultat:   Cap

Avuí anem d'excursió un bon grupet, Sortim de casa a dos quarts de deu del matí, no hi ha presa perque el municipi de Calldetenes és a poc més de mitja hora i a més a més anem amb canalla petita i no cal fer-los llevar d'hora per fer aquesta sortideta. En arribar a Calldetenes la temperatura és molt agradable, uns vint graus a les deu i escacs i camviem la màniga llarga per la crema solar.

Inici de la sortida
La sortida la iniciem al carrer de Folgueroles a Calldetenes, d'allà surt un corrioleta que indica la ruta dels Molins. En aquest primer tram hem d'anar amb mil ulls perque hem de travesar la carretera nova que uneix el muncipi amb una rotonda de recent construcció. Un cop sortejat aquest punt ens trobem amb el primer dels molins, el Molí d'en Pujol, un dels molins més vells del municipi. En la bassa hi trobem anecs i un bon grapat de gallines que fan que als petits riguin com bojos veient com es barallen per agafar el pinso. 

Moli d'en Pujol
La riera de Sant Martí.
Anem seguin el torrent de Sant Martí amunt per un corriol amb força vegetació i amb molts anecs nedant o descansant a la riba. El camí no té perdua. Anem passant sobre ponts de fusta travessant el torrent fins arribar a Can Vinyals, on passarem per sota el pont de la N141d per sortir a la Font de la Gana en un primer terme i després a la Font d'Eres abans d'arribar al Molí de la Frontera.

Els ponts de Can Vinyals
De camí cap al Molí de la frontera
Manel, Nora, Laia i Yolanda a la cadireta de la Frontera
Seguim riba amunt passant per petits salts d'aigua i pous ara anegats. El camí continua sent ben frondós i evita que la calor es faci pesada, tot i així el termómetre marca uns meravellosos vint-i-tres graus a poc més de les onze del matí. Arribats al Molí de Rosanes pasarem per sota de la carretera C25 (Eix Transversal). La gent que va promoure aquesta ruta a aprofitat aquest indret per fer un mapa de la ruta, indicant els molins del cami i tot presidit per una gran estel·lada. 

Entrada al pont
Francisco ens marca e¡la posició actual
Sortint del túnel tornem a fer pel corriolet, encara que ara la vegetació no és tan exhuberant. Passem per la Cadireta del Moli de Rosanes i arribem en un tres i no res al Molí de la Calvaria. Un antic molí del segle XI ara convertit en un eco museu. Encara es pot veure el petit moli que feien servir per fer funcionar la esmoladora de metall i que donava empenta a la mola petita del moli. 

Cadireta del Moli de Rosanes
Molí de la Calvaria
El torrent de Sant Martí entra ara a Sant Marti de Riudeperes, un petit nucli urbà presidit per la ermita de Sant Martí, el Pí de Sant Martí i el Molí de Nadal. Aquest Molí ara convertit en una gran finca és impresionant, només la seva portalada ja fa goig. Arribats en aquest punt, val a dir, que gairabé hem arribat al final de la sortida. 

El pont del Molí de la Calvaria
Sant Martí de Riudeperes
Molí de Nadal
El corriol és ara al ras, poc arbre tenim al costat, el rierol baixa pel dret sense fer cap ziga-zague. Uns petits i encadenats salts d'aigua fan que aquest tram que voreja la finca de Nadal no sigui tant dur (encara que no ho és de dur, acostumats a la ombra) ara és complicat caminar sota el sol del migdia. Arribem al Molí d'Alta Riba,l'unic dels molins del camí que no té cap finca adherida i que només es dedicaba al subministramnt d'aigua al palauet de Santa Margarita i als conrreus de la Mare de Déu de la Mercè. 

Detalls del Molí d'Alta Riba
Molí d'Alta Riba
Enfilem ara pel Passeig del Torrent al municipi de Sant Julià de Vilatorta, el corriol va reseguint aquesta carretera fins arribar a la nostra destinació, el parc de les Set Fonts. En aquest parc trobem una zona de picnic, jocs infantils, una tirolina i un bar-restaurant molt trempat tot en una zona ben protegida pels arbres i sense problemes per que la canalla pugui jugar. 

Arribant al Parc de les set fonts
Parc de les Set Fonts

Detalls del Parc











Rodal de Castellar del Vallés: Castell Vell i Castell de Clasquerí

Castellar del Vallés, un petit municipi del Vallés Occidental conegut per la seva fàbrica de textils Tolrà i també per ser on va néixer el pilot de MotoGP, Dani Pedrosa. Avuí, a banda d'aquestes anecdotes també ens mostrarà d'altres secrets, no amagats però si oblidats.... No tot és la serra de l'Obac i de Sant Llorenç


Dades de la sortida:

Distància:     5,90km         Temps:     2h30'         Circular:      Si
Alç.màx:       317m           Alç.mín:   222m         Dificultat:    1/5

Un Dissabte asoleiat i una bona temperatura per anar a caminar. Hem quedat amb en Javi i Claudia a les deu del matí a Castellar, bé, de fet hem quedat al carrer Sant Jaume, punt d'inici de la sortida d'avuí. Ja des de l'inici podem veure tots els llocs d'interés que veurem avuí. El castell vell de Castellar, el Castell de Clasquerí i el pont romànic.

Paisatges de Castellar
Fem camí per l'anomenat pito de can Barba, un parc amb zones de joc per la canalla i amb diferents ximeneies de maons, record d'un passat industrial molt important a la zona. Aquest primer tram, donc, és molt planere i molt agradable i s'allarga bem be fins a la finca de Can Oliver, on agafarem una dracera pel mig d'un bosc de sureres i pins. 

Ximeneia a el Pito de Can Barba
Desde el mirador de Can Oliver
Sant Llorenç de Munt
La baixada és de poc més de cinquanta metres fins arribar a la pista foresta,l que tornarem a trencar abans d'arribar a la entrada principal de Can Oliver. Encara son visibles els efectes de la ciclogénesi que es va produïr l'any 2015 amb una gran quantitat d'arbres aixecats d'arrel i molts troncs que van esclatar per la presió que exercia l'aire a les seves capçades. Aquest camí de baixada acaba quan travessem el petit pont de fusta sobre el riu Ripoll. Aneu amb comte que no és un pont gaire fiable.

Pasarela de fusta sobre el riu Ripoll
Ara el camí fa pujada, no gaire, potser uns tres-cents metres fins arribar a un antic forn de calç molt ben conservat. Dintre, uns troncs a mida de seients permeten un petit descans. Continuem pujant fins a una clariana on el camí es bifurca cap al Camí de la Costa d'en Jan o be cap al torrent de la Penitenta. Nosaltres tirem a ma esquerra, cap a la Costa d'en Jan. 

Barraca de vinya o forn de Calç
Bifurcació
El Cami de la Costa d'en Jan va pujant alegrement, encara que el desnivell que agafa no és gens complicat. Rapidament arribem a la clariana del Castell Vell de Castellar o ermita de Sant Esteve. Una ermita del S.XI d'estil romànic força ben conservada en la seva part exterior. Dintre, a la zona de l'àbsis encara trobem part de pintura romànica al sostre. Aprofitem per fer un glop d'aigua i menjar unes xuxes. 

Sant Esteva de Castellar o Castell vell de Castellar
El que resta d'un fresc del romànic
Un cop descansats, tornem a agafar una pista forestal ben ample fins arribar a la font de Sant Antoni, Aquí tornem a agafar un petit corriolet que ens durà al torrent Mitger i el torrent de la Penitenta fins arribar novament a la bifurcació anterior. El camí es ben frondos i fresquet, el rierol porta un xic d'aigua i, realment, fa goig la frescor que desprén. 

Font de Sant Antoni
Torrent de la Penitenta.
Un cop a la bifurcació prenem un corriol que puja cap al Castell de Clasquerí. Un castell d'origen romànic, encara que modificat a l'estil gótic amb posterioritat que consta de cuatre parts ben diferenciades, El Castell en sí mateix, amb les dues torres ben visibles, la zona de la capella de Santa Barbara, l'aquieducte i la zona de la masoveria. 

Castell de Castellar o Clasqueri
Capella de Santa Barbara
Aqueducte
Zona de la Masovería
Ara el camí canvia radicalment, anem fent via en un primer tram vora la carretera C1415a que uneix Castellar amb Terrassa i un cop passat la finca de Can Riera ens introduim en un món planer envoltat de petits hortets molt ben arreglats. Es desde aquest punt que tenim una visió privilegiada de la fabrica textil Tolrà. 

Conreus i Castellar de fons
Empresa Téxtil Tolrà
Un cop passem la zona de la Tolrà el camí s'enfila per una pista forestal ample i fresqueta vora el Riu Ripoll, riu que travessarem pel pont vell. Aquest va èsser construït al 1808 peró no va durar gaire en actiu, ja que va quedar molt tocat per les riuades de l'any 62. No obstant, ara que ja es reformat permet veure els petits sanls d'aigua del Ripoll. 

Pont Vell de Castellar
Anem per la carretera de Terrassa fins a la ximeneia on hem començat la sortida d'avuí i on la donarem per finaltzada. 

Trak de la ruta (maria i emili)