Alòs de Balaguer: El Congost del Mu

El municipi noguerenc d'Alòs es troba ben definit pel riu Segre en el seu pas per la serra Carbonera. Un municipi petit però amb molta història, tanta que es remunta als anys de la conquesta àrab i també amb un gran congost pel que travessa el Segre fins el retrobament amb el riu Noguera Pallaresa a la presa i central hidroeléctrica de Camarasa



Dades de la sortida.

Distància:   17.70km         Temps:     4h50'          Circular:      Si
Alç.màx:    718m              Alç.mín:   282m          Dificultat:   3/5


El Congost del Mu o Mur
Un Divendres Sant diferent. Avuí sortim de casa ben d'hora perqué tenim un desplaçament llarg (unes dos hores i mitja) i hem quedat amb en Javi a l'àrea de servei d'Esparraguera per marxar només amb un vehicle. Hem anat al municipi d'Alòs de Balaguer, on hem arribat tot tocant les nou del matí. Hem tingut sort, no feia fred i el día s'ha aixecat força net de nuvols. Fem un cafetó al Restaurant el Molí, on coneixem a un personatge que després ens captivarà, en Santi.

Inici de la sortida, El molí d'Alòs
Creuem el pont sobre el Segre amb un grapat de gent, ja es preveu que la ruta serà com anar per les Rambles de Barcelona. Agafem el camí ample del marge dret del riu que ens durà a la primera fita del camí, el Congost del Mu. Aquest camí ample, anomenat Camí del Solà ens condueix fins a un lloc d'esbarjo anomenat L'Espadella (un lloc amb taules i cadires de pedra i una cabana-forn on poguer fer les carns a la brasa. 

El camí de cara a Alòs de Balaguer
Camí del Solà
Aquest camí ben ample ens durà cap a l'estret del Mu on deixarà de ser pista per transformar-se primer en una pasarel·la metàlica i més endevant en un divertit puja i baixa vora el Segre Un cop arribats a aquest punt el barranc del Mu (a la dreta) i el barranc de Nanperes fan estretar el curs del riu. És aquí on comença l'espectacle visual. 

l'estret del Mu

Pasarel·les de l'estret
Desde les pasarel·les podem observar com els contraforts de la Serra Carbonera i els contraforts de Lo Castellar i la Serra del Poll cauen verticals i s'enfonsen al riu, creant petites coves. Ara ja caminem per un corriol que transcorra pel vessant dret del Segre, tot passant per la Serra de lo Palomar i la zona de Nanperes i Malvera. A banda i banda del camí la imatge del congost es va fent més espectacular. 

L'estret del Mu
El Congost del Mu
Lo Palomar de fondo
Ara arribem, potser al tram més dur, la petita pujada fins al Barranc de lo Palomar, on tenim la opció de pujar cap al Mirador de la Penalta (691m) pujant per la zona de Malvera o be, baixar fins a la llera del riu per un corriolet fent ziga-zagues, que després ens durà al pont penjant i a la presa i central de Camarasa. Nosaltres decidim primer fer la ruta cap al riu. Un caminet sinuós ens durà a la llera del riu. 

Javi, Alberto i Javi baixant pel corriol
El pont penjant
Un cop a la riba tot és benn planer fins arribar al pont penjant. Allà gaudim de les verdes aigues del Segre i de fotre alguna barrabasada fent moure el pont quan passa la gent. Aquest és un tram molt fresquet per la proximitat de l'aigua. Encara que el soroll de l'aigua lliscant per la pressa es dur i potent. 

El Segre és un mirall
Javi i Alberto al pont
El pont vist per la vessant esquerra del congost
Enfilem ara un grapat de pasarel·les al marge esquerra del Segre que ens durà cap a la presa i la central hidroeléctrica de Camarasa, on el riu Segre i el Noguera Pallaresa es barregen. La sensació en aquest tram de sentir-te literalment penjat per sobre de l'aigua és molt agradable. 

Pasarel·la del marge esquerra
Presa de la Camarasa
Central hidroeléctrica i aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa
Desfem el camí, tornem per la pasarel·la, creuem novament el pont i pujem el corriol  que ens durà cap al pal indicador del Mirador de la Penalta. Es en aquest punt que els dos Javis i jo decidim tirar pel dret cap al Mirador, en tant que, l'Alberto, després d'un intent, prefereix descansar a l'encreuament del barranc de lo Palomar. El camí cap el mirador és odiós i infumable i les vistes no són les que ens esperavem. Sincerament, si voleu obviar la pujada no us perdreu res¡¡¡ no obstant, us deixo unes fotos de la pujada per si us anima. 

El congost vist a uns 500m d'alçada
Mont-Roig vist a 650m dálçada
Des del Mirador de la Penalta (691m)
Desfem ràpidament els dos kilómetres i mig que ens aseparen d'on hem deixat l'Alberto, un cop junts desfem tot el congost del Mu direcció Alós de Balaguer. Un cop a la vila comença l'espectacle en forma de gastronomía i molt d'humor d'en Santi, un vallisoletà de 82 anys que s'encarrega de fer les brases del restaurant d'el Molí d'Alòs. Hem rigut molt amb ell i és molt recomenable anar a dinar allà, fareu un tip de riure.

Restaurant el Molí d'Alòs
Alòs de Balaguer












El cim de la Morella: sostre del Garraf

El massís del Garraf està situat a la serralada litoral i ocupa un àrea triangular entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar Mediterrània. Formada per muntanyes baixes que s'apropen als sis-cents metres en el seu punt més alt, en aquest cas, el cim de la Morella amb els seus 593m.


Dades de la sortida:

Distància:      13.80km         Temps:     5h30'        Circular:      Si
Alç.màx:       593m             Alç.mín:   375m         Dificultat:    3/5

Diumenge el matí s'aixeca un pel ennuvolat, encara que, en principi, la pluja no farà acte de presència. Sortim cap a dos quarts de nou desde casa per arribar al municipi de Begues (Baix Llobregat) pels volts de tres quarts de deu. Deixem el cotxe al costat del cementiri de Begues i agafem el cami seguint les marques del GR92-3

Per anar motivant el personal
La pista forestal és ample i de terra ben ferm, passem devant d'un mas derruït i menjat per plantes grimpadores i bardises. De tant en tant anem trobant draseres pel mig del bosc, ben senyalitzades, però nosaltres decidim continuar per la pista forestal, encara que així fem un xic més de camí.

El Puig de la Creu i el Puig Castellar
En poc més d'una hora em arribat al pal indicador que bifurca el camí entre Les Agulles i La Morella. Aquest últim tram l'hem fet acompanyat per en Joan, una home de la zona que ens ha anat explicant camins alternatius per anar a tots des cims. Ens acomiadem al peu de l'indicador i tirem cap el Cim de les Agulles (552m). 

Oscar (esquerra), Joan i Candi
Ara cap a l'esquerra
El camí de pujada a les Agulles es força planer, un fet típic a les carenes muntanyoses, Estem a menys de tres-cents del cim i les vistes que ens regala la mini-pujada es espectacular, La vista de les Agulles i de la Cova que porta el mateix nom és increible, la serra de Can Perers i Castelldefels i el mar de fons.

Agulles esquerra
Agulles dretes
En res estem al cim, acompanyats de més persones que han fet el mateix trajecte que nosaltres o d'altres que venen de la Pleta i el Pic de la Morella. Aquí si tenim una visió de 360 graus. Arribem a veure les torres electriques de Sant Adrià i la platja de Mataró, Tot el Prat de Llobregat i el Parc Natural dels Aiguamolls del Llobregat, el Tibidabo, el Castell d'Eranprunyà.... Una meravella.

Al cim de les Agulles (552m)
El trio al cim amb Barcelona de fons
Abans de marxar cap al proper cim, el de la Morella, faig una foto desde les Agulles fins aquest. Veiem la creu de la Morella, la torre de telecomunicacions i la carretera de la Pleta, a més del camí de la carena que duu al Coll Sostrell primer i la Morella després. 

El cim de la Morella vist de les Agulles

El tram fins al pal indicador es ben suau, ara bé, la baixada fins al Coll Sostrell és un pél dificil, que no complicat, una baixada pronunciada i un terreny sec i pedregós (Serra del Clos). Arribats al coll toca pujar, primer per pista i després per un corriol cobert per un bonica pineda que poc a poc va obrint-se per deixar a la vista margallons i roca nua, un espectacle per a la vista que ens regala la serra de la Morella i la Vall de Joan. 

Serra del Clos i les Agulles al final
Serra de la Morella
Altiplà de la Morella
I ja hi som, un esforç més i ja la tenim a tocar, el cim de la Morella és nostra. Fem una mica de cua per poguer accedir a la taula de orientació i gaudir de les vistes. Després girem cua cap a la Creu de la Morella per fer-nos la foto de grup..... Quin goig arribar a un cim.

Creu de la Morella
Hem fet cim¡¡¡ 
Baixem per la banda contraria seguint les pases del GR92.3  fins arribar a l'avenc de l'infern on tombem a l'esquerra per anar per una pista forestal que ens durà a la barraca de la Morella i després de molts kilómetres i pujar i baixar muntanyes per la Serra de la Guàrdia, creuant la riera de la Morella i pujant fins al Puig Verdaguer i baixant a la Creu del Coll Fitó. 

La pilota del Puig Ginebró
La Morella des del Puig Verdaguer