La riera de Martinet: Aiguafreda

A cavall entre el Vallés Oriental i Osona, i a la falda del Montseny i la Serra de l'Arca, trobem Aiguafreda, un nucli urbà que es va consagrar l'any 836. Cuna dels moviments associatius de muntanya més antics de Catalunya. Avuí caminarem per la riera de Martrinet i l'església d'Aiguafreda de Dalt, una parroquia fundada per l'abadessa Emma, l'any 889.

Dades de la sortida.

Distància:     4.6km         Temps:    2h30'         Circular:      Si
Alç.màx:       604m         Alç.mín:  444m         Dificultat:    1/5

Aiguafreda i la vall del Congost
L'últim Diumenge del mes de Gener, un Gener de temperatures primaverals i dies assoleiats no gaire normals per les dates en que ens trobem. No obstan, un bon día per a caminar. No tenim presa per sortir ja que el nucli d'Aiguafreda està a poc menys de mitja hora de casa. L'inici de la sortida és al parquing devant de la llar d'avis del Carrer dels Enamorats. Allà un pal indicador i la font dels enamorats donan el tret de sortida de la excursió.

Font dels Enamorats
El corriol es planer i vorejat de roures i alzines. El terra molt humit està format pels códols del riu que la gent ha anat treient de la riera de Martinet. Ara amb no gaire caudal va reseguint el caminet que ens durà a l'enclusa. Ens troben entre el Pinós i el Saüc i, molt lentament, anem agafant alçada.
Candi, Nora i l'Ovellot
De tant en tant anem tombant cap a l'esquerra per anar a la llera del riu (riera) per veure caure l'aigua pels petits salts d'aigua. En el plafó d'informació a l'inici del camí diu que s'està reintroduïnt la llúdriga, en tot cas, jo només he vist el rastre de les seves potes marcades a una gran roca al bell mig de la riera on, probablement, s'hagués aturat a fer un mos. En poc més d'un quilómetre arribem a la Resclosa i el seu gorg. 

Pal indicador
El Gorg de la Resclosa
Desfem el camí per tornar novament al corriol, Continua sent planer, i de seguida arribem a la seguent parada del camí, el Pont sobre la riera de Martinet i el Gorg de la Sort. No hem pogut apropar-nos més al salt d'aigua per que el Gorg era força ple d'aigua. La molsa és present arreu, dalt dels arbres caiguts, als codols del riu.... 

Gorg de la Sort
Pont sobre la Riera de Martinet
Travessem el pont de fusta i comencem el tram més costerut de tot el trajecte amb uns esglaons de fusta força alts i amb un terra llefiscós i molt traidor pel fet d'ésser enfangat, Aquest tram, però, no arriba als 150 metres i de seguida agafem una pista forestal molt planera que ens durà a l'antic molí de la Afrau o la Frau. Des de la pista forestal i mirant cap al costat contrari ja veiem la que serà la última fita del día, l'església de Sant Marti d'Aiguafreda de Dalt. 

Aiguafreda de Dalt o parróquia de Sant Martí
Abans peró, passarem pel devant d'un antic molí, avuí día corvertit en masia, on, desde fa molt anys, hi viu i treballe un pintor, escultor, historiador especialista amb art romànic i antic fotograf de guerra anomenta Paco Ballesteros. Arribats a la Frau (Afrau) en Paco surt a rebrens a la vora del seu drac de ferro. Una hora d'animada xerrada on ens deixa bocabadats per la seva explicació histórica sobre el neixement de Catalunya i com ell ho ha volgut traslladar a les seves escultures. IMPRESIONANT. 

Comte amb el gos¡ Sort que va lligat
Drac de ferro
L'Afrau o la Frau
En Paco Ballesteros i l'Oscar
Passem de llarg la finca d'en Paco per tornar a la pista forestal que puja decidida per la Baga d'Aiguafreda de Dalt. La pista va pujant mica en mica, peró no es fa gens pesada, En un tres i no res arribem a la Parroquia de Sant Martí o Aiguafreda de Dalt. Església construida per la Abadessa Emma, filla d'en Gifré el Pilós i Guinigilda d'Empuries, comtes de Barcelona. 



Oscar, Nora i Candi
Sortint d'Aiguafreda de Dalt el camí ja es tot de baixada per una pista forestal molt transitada. Passem pel devant de la ecogranja Salgot i anem a petar novament a la riera de Martinet, encara que aquesta vegada en direcció cap a la font dels enamorats novament. Un petit pit-roig ens ve a acomiadar de la nostra passejada per Aiguafreda. 

Montserrat: El camí dels Degotalls o del Magnificat

El camí dels Degotalls o del Magnificat és una de les rutes més recomenables per fer amb la canalla, planera, tranquila i ombrívola ens permet conéixer una part de Montserrat molt propera al monestir, peró, potser, menys masificada i molt més embellida.

Dades de la sortida:

Distància:     6.70km        Temps:      1h15'         Circular:      Si
Alç.màx:      731m           Alç.mín:    694m          Dificultat:    Nul·la

El segon día del 2016 aprofitem per fer un tomb per Montserrat. La idea és fer la ruta dels Degotalls o del Magnificat i visitar la basílica, el monestir i, tot aixó, fer-ho amb molta tranquilitat. No hi ha presa, així que hem quedat amb uns amics a les nou per anar fent vía cap a Monistrol i d'allà cap al monestir. Arribem al monestir a poc més de tres quarts de deu i ja veig que avuí serà un día força ventós i amb el cel trencat.

Plaça del Monestir de Montserrat
Iniciem la sortida a la plaça de la abadía, més coneguda com a Plaça de Santa María, Abans de començar la ruta en sí mateixa fem una parada a la abadía, visitem l'interior del Monestir i encenem unes espelmes sota la rajola de la Mare de Déu de Montserrat. Tornem cap a la plaça per iniciar la ruta. 

Frontal del monestir
Interior de la basílica
 Baixem per les escales que ens duràn a la part baixa del conjunt arquitectónic. Anem de camí cap al Mirador dels Apóstols i d'allà, un cop creuat el carrer enfilem escales amunt on trobem l'indicador de Cami dels Degotalls i Camí del Magnificat, tot just devant del Mirador dels Apóstols. El camí és ben ample i es troba molt ben arreglat. 

Inici del Camí dels Degotalls
Passem per devant d'un porticó enorme i una zona amuralada que és l'entrada al cementiri dels monjos benedictins de l'abadia. Aquest porticó està decorat amb una bassa d'aigua amb nenúfars i peixets de colors. Ara mateix ens trobem dos-cents metres per sota del Pla de la Trinitat. En aquest primer tram també trobem escultures del compositor Josep Rodoreda i Santigós i també de Jacint Verdaguer, poeta i escriptor que va compondre i escriure el Virolai. Així també trobem medallons de les diferents agrupacions sardanistes i corals que participen en els aplecs que es fan a la abadía. 

Cementiri dels monjos
Inici dels Degotalls.
Ara el camí és un tram de bem be un kilómetre amb tot de maioles (ceràmica pintada) amb imatges marianes, col·locades per tot el camí. Diferents imatges de les verges de tota Catalunya donen color a la pared basàltica de les agulles de Montserrat. També trobem les fonts de Santa Escolàstica i Sant Benet. 

Maioles Marianes al Camí dels Degotalls

Banc de pedra i maiola
Arribats a una creu molt primitiva de ferro ens acostem a una bauma que es troba per sota de la Plana Vella, l'altipla que s'accedeix pujant per la Canal de la Pou del Gat, un cop has fet el Camí de l'Angel desde Monistrol. Ens endinsem a la bauma i desfem el corriolet fins arribar novament a la creu. Ja queda molt poquet per arribar a la fi del camí. 

Creu i Pirineus al fons
Bauma sota la Plana Vella
Celes, Nora i Clemen.....
Ja aribem a la Plaça dels Degotalls, una plana amb un antic ara de pedra al mig de la zona i una bauma ennegrida pel degoteix de l'aigua pel llarg dels segles. Unes formacions arrodonides i corcades semblan fetes per cucs gegants. Fem la foto de grup i desfem les passes fins arribar novament al monestir. 

Pla dels Degotalls
Ja hem arribat i anem a sacrificar la peque¡ jajajajajaja