Hostalet d'en Bas: Ruta pels gorgs i salts del Torrent del Puig

A la plana d'en Bas, al sud de la comarca de la Garotxa, era el nucli central de les terres patrimonials dels vescontes d'en Bas, el nucli d'Hostalets d'en Bas va sorgir el segle XVIII entorn del camí ral que unia Vic i Olot. Al costat de l'antic molí encetem la sortida.

Dades de la sortida.

Distància:        6.90km        Temps:     3h05'          Circular:      Si
Alç.màx:         834m           Alç.mín:   532m          Dificultat:   2/5

Si una cosa té Sant Esteve és que estàs fins els collons de tant menjar i l'altre és que en mig de la digestió pesada del dinar de Nadal t'encoratges i decideixes fer una ruta amb els teus cunyats per desfer tota la tropa de grases saturades, triglicerids dels xungos i els graus d'alcohol que portes a sobre. D'aquesta manera a tocar de les nou del matí som a l'inici de la sortida.

Camí de l'antic molí d'Hostalets d'en Bas
JA veiem només començar que la sortida costarà de païr, entre els turrons i la son la cosa arrenca un xic freda i a més a més, en passar el primer tancat de bestiar, a poc més de dos-cents metres del cotxe, una vaca es planta al mig del corriol amb cara de poca broma. I allà estem, cinc minuts esperant a que el coi de bitxo passi la tanca.

No, no, no nos moveran......
Després de l'episodi Verano azul amb la vaca, entrem per un corriol ben fresat, ombrívol i força humit, en aquest tram ens acompanya un "cangrejólogo" un estudiant de biologia que está fent un cens dels crancs de riu que hi ha fins a la última de les gorgues. En un tres i no res arribem a la font de les Fogoses.

Font de les Fogoses
Petit salt sobre el Gorg de les Fogoses
Després de fer la foto de rigor intentem retrobar el camí, no vam veure el petit corriol que sortia cap a la dreta i vam tirar pel dret puig amunt. En veure que no trobavem res girem cua i agafem el camí correcte. En breu i després d'aguna relliscada i de mullar-nos els peus arribem al Gorg i el Salt de L'Ansat. 

Salt i Gorg de l'Ansat

Salt de l'Ansat
Una bona caiguda desde dalt
Anem reseguit la pared dels gorg i anem remuntant pel mateix salt, tot seguin la línea del torrent i seguint al cangrejólogo que ens va fent de guía autócton. La veritat es que va be, perque el track, o més ben dit, el GPS va fent de les seves i no rebo la senyal amb prou claretat. Un parell de grimpadetes, un altre cop els ditets mullats i arribem al salt dels Cristians

Remuntem el Salt de l'Ansat
Salt dels Cristians amb el cangrejólogo fent de les seves
Ara tornem a caminar per un corriol que tira pel dret, no gaire estona, el temps just per fer dos o tres relliscades, cagar-me de riure i baixa al seguent gorg amb l'ajuda d'una corda enganxada entre els arbres. Arribem al salt d'aigua més espectacular del camí. El Salt de l'Olla.

Salt i Gorg de l'Olla
És es aquí on fem la primera parada del matí, no gaire estona, uns cinc minuts, el temps de fer un mos al platan i beure uns glopets d'aigua. Un corriol estret a l'esquerra del camí ens durà a la part de dalt d'aquest salt, un cop allà el camí canvia de vessant i hem de travessar el riu. 

Travesem la riera
La caiguda del Salt de l'Olla
Canviem de vessant i ara el camí toca a pujar, a mida que anem agafant alçada augmenta també la sensació de caloreta. Deixem de banda les bardisses i entrem a zona de pins i castanyers, una barreja ben curiosa. De seguida arribem al Mirador del Pedró, d'on tenim una vista increible de la Vall d'en Bas i del cotxe del Javi, allà, ben aparcat vora el molí vell. 

La Vall d'en Bas des del Padró
Pirineus
Reprenem el cami després de fer l'esmorçar, el camí puja pel mig d'una fageda per un corriol estretet i plagat de fulles que impedeixen veure el terra i les trampes que hi amaga. De vegades algún tram més aeri fa que ens arrambem més als arbres. Novament sentim la remor de l'aigua, un salt és a la vora. Arribem a la zona de les Fontiques, on aprofitem per remontar el torrent per veure millor la zona. desfém el camí i arribem a l'ultim salt del dia, el Salt de l'Hostalot.

Les Fontiques
Salt de l'Hostalot
Creuem per l'esglaó del mig, per evitar que l'aigua del salt ens esquitxi, encara que un ja duu els peus ben xops. A l'altre banda del salt, un corriol definit i molt estret s'endinsa en una bonica fageda. Els efectes de l'hivern es deixen veure al cap dels arbres. Aquest camí va fent pujadeta continua fins arribar a la cruïlla amb el camí Ral de Vic a Olot. 

Fageda de la Costa de les Vinyes

Cami ral de Vic a Olot
Anem baixant pel camí ral, tranquilament sense presa. Pasem pel collet de la Cirera i pel camí dels Matxos, Anem fent ziga-zagues fins a la Casa Rural de l'Esquirol, un cop allà, poc més de 100 metres ens separan del cotxe i donem per finalitzada la sortida i també l'any senderista.