Bosc màgic d'Orrius: L'Elefant i el Moai

A un petit municipi del maresme, al bell mig de la serralada del litoral trobem un indret màgic i amb molta solera, parlem del Bosc màgic d'Orrius. Un lloc on trobem un dels espais megalítics més impresionants i ben conservats de la zona. Dolmens, menhirs, paradolmens i unes figures que recordan molt a les de la Illa de Pasqua. Val la pena acostar-s'hi.

Dades de la sortida.

Distància:     5.60km          Durada:    2h20'            Dificultat:    1/5
Alç.màx:      474m             Alç.mín:   270m            Circular:      Si      


A tres quarts de deu del matí espero que arribi el meu company de rutes a la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a la sortida del municipi de la Roca del Vallés i Òrrius. El matí s'ha aixecat fresquet però sense amenaça de pluja. Un vent gèlid va movent les branques dels voltants de la ermita. 

Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (frontal)
Ermita vista des del camí
Comencem per una suau baixada per pista forestal ben ample, tot i que són les deu tocades no hi ha gaire moviment per la zona, de tant en tant, sentim els gingols dels gossos de caça que van pel mig del bosc empaitant senglars. El terra, ple de solcs i fangós per les plujes d'ahir, fan que el camí sigui més divertit. En duent un parell de kilómetres arribem a una bonica bassa sense nom on aprofitem per fer un glop. 

Escales amb molsa i fulles
De cop i volta, sembla que el Bosc de Ruscalleda desapareix i veiem una amplia zona de pastura, la boira del matí encara campa per la la part central del prat, Aixecant el cap i sent molt atents veiem a la nostra esquerra la silueta de la primera fita del día. La Roca de l'Elefant. 

Un elefant amagat entre les branques.
A pocs metres baixa un corriol de terra sorrenca que ens condueix cap a la plana de la roca de l'Elefant. Es veritablement espectacular. Una massa granítica amb el disseny inequívoc d'un paquiderm al mig del bosc fa que pensar. He anat investigant i ningú no sap qui, ni per qué hi ha un elefant en aquesta zona, no sé on vaig llegir que la escultura data d'inicis del XIX. Suposo que algú molt avorrit va fer passar les hores esculpint aquesta imatge. 

Barrufet d'Eramprunyà dalt de l'elefant


L'ovellot de Canovelles cabalcant el bitxo
Però, si curiós és trobar-se un elefant al bosc ho és més trobar-hi un Moai, com els de la illa de Pasqüa o un cap d'indi que té la mirada perduda en algún lloc del cel. Vist així, sembla una sortida feta pels de cuarto milenio. Totes dues imatges estan escolpides al mateix tros de roca, el Moai a una banda i el cap de l'indi a la cantonada contraria. 

El Moai perdut del Vallés
On collons mirarà l'indi
Pels qui sigueu un xic mandrosos o no tingueu gaires ganes de caminar, hi ha la posibilitat d'arribar al moai i a la roca de l'elefant amb el cotxe i caminar només una vintena de metres. la carretera que va de La Roca del Vallés a Òrrius (BV-5106) tot passant el senyal dels dos kilometres trobareu una pista forestal a ma dreta, aparqueu al pla i veureu totes dues roques a banda i banda del corriol. 


Nosaltres continuem fent vía. Ara, ja de pujada cap el cotxe, anem a buscar la roca del Plat del Rei, una roca gran amb un forat a la part de dalt que fa les vegades de seient ample, la roca del costat, amb unes formes semblants a creus també és fa divertit de veure. Si sou boletaires aquesta zona és increible, en poc més d'un kilómetres haureu omplert el cistell. 

Rovellons
Plat del rei o del Molí
Ara si, enfilem cap a la font de Sant Bartomeu et voilà, hem arribat al cotxe, donant per conclosa aquesta matinal senderista. Aquí us deixo el trak, evidentment, he esborrat el waypoint dels bolets..... jo no soc  tonto, jajajajajajaja.