La Sauva negra i el Castell de Popa

Si hem de caminar per algun lloc i notar la presencia de la tardor, no hi ha res més recomenable que un volt per una fageda. Corriols amb catifes de fulles groguenques, molsa i un bri d'aire suau. Per aquesta raó visitem avuí la fageda de la Sauva Negra i el Castell de Popa a Sant Martí de Centelles.

Castell de Popa i la Sauva Negra
Dades de la sortida.

Distància:     7'78km            Temps:      2h30'        Circular:       Si
Alç.màx:      1014m             Alç.mín:   726m          Dificultat:     1/5

Encetem el camí al coll de la Rovira de Cerdans. Abans d'arribar aquí passareu per un mas amb el mateix nom del collet on, molt amablement, l'avi que guarda la casa i propietari dels terrenys t'obrirà la porta pel simbolic preu d'un euro. Mana collons el negoci que té el iaio en aquí. Be, encetem el camí per la pista forestal de la dreta (per situar-nos el Castell de Popa queda a ma esquerra). El camí puja uns dos-cents metres fins arribar a una cruilla, on agafarem el corriol de la dreta (sense asfalt). 

Vistes del Montseny
Un cop hem agafat el revolt del Coll dels Prims, ens endinsem a un bosc més frondós i humit. Passant la barrera electrificada vora d'un pou començarem a planejar per la fageda. En un principi és força fàcil seguir el camí, hem d'anar buscant puntets grocs. L'ocre, el groc i l'olor a bosc humit són un goig pels sentits. 


Pas per la tanca electrificada
Abans d'arribar a la tanca hi ha un tram complicat. No res de l'altre món, peró és una zona sense senyalització, l'unica certessa es que el camí a seguir baixa paral·lel a aquesta tanca fins arribar a la porta abans esmentada. No és complicat, però el camí traidor amagat sota les fulles i que és un terreny molt humit i relliscant fa que anem amb cura de no caure. Un cop passat aquest trangol el camí puja fins a la font de la Sauva negra. Un rajolí d'aigua indica on és la font. 



La font, que es troba al Coll de Sauva negre és el punt de partida cap al mas de Casanova del Castell, una finca mig abandonada a mig camí del Castell de Popa i que determina la fi de la fageda de la Sauva negre. Fins allà tornem a remontar un pendent suau que deixarà enrera el bosc de faig per endinsar-nos en una zona de prats i bosc d'encines. 

Montserrat al fonns
Casalot del Castell
Ara el corriol per arribar al Castell de Popa és ben obert, una pista forestal prou ample i pedregosa ens condueix amb un suau pendent fins arribar a la plana del Castell de Castellcir o Castell de Popa. Abans, però, el camí ens deixa bones instantànies del castell. 

Castell de Popa o Castell de Castellcir
Ara si, en poc més de dos-cents metres arribem a la planuria on sorgeix el castell. No tinc paraules, és sublim, uns cuants senderistes amb canalla volten pel prat i aprofitem que estan fent un mos per pujar a veure el castell.  Tinc la mateixa sensació que la vegada que vaig pujar a Sant Feliuet o al castell de Teradell. 




Desfem camí fins la base del turó i prenem el coriiol pedregós que baixa per la dreta. Ara, després d'una lleugera baixada toca fer una suau remontada per la Solella del Castell per arribar al Coll on hem encetat la sortida, son poc més de 2 kilómetres de pista ample. Trobareu una tanca, obriu i passeu, per heu de recordar que s'ha de tornar a tancar per que el bestiar no marxi. 

Adeu castell de Popa