Castellfollit de la Roca

Un dels municipis més petits de Catalunya s'aixeca uns cinquanta metres per sobre d'una paret basàltica entre els rius Fluvià i Toronell. L'acció erosiva de les aigues ha configurat al llarg dels anys aquesta forma de fulla que té la cinglera, parlem de Castellfollit de la Roca.

Dades de la sortida.

Distància:    4,59km         Temps:      2h15'          Circular:       SI
Alç.màx:     316m            Alç.mín:     233m         Dificultat:     Cap

Un Diumenge d' hivern. La temperatura és força fresca, només marca cinc graus, però, realment, és així com ve de gust fer una sortideta pel bosc. A tres quarts de deu som al pàrquing de Castellfollit de la Roca, a poc més d'una hora de casa. La sortida d'avuí és de caire cultural, feia temps que volía conéixer aquest municipi de la Garrotxa.

Castellfollit de la roca des del mirador
Hem deixat el cotxe al pàrquing provisional que hi ha darrera de l'església de Sant Salvador, a tocar de la carretera d'Olot. Ja veiem en aquests primers metres que força gent a decidit conèixer aquesta contrada de la Garrotxa. Passem pel devant de l'ajuntament, on trobem el Rellotge de Castellfollit.

Curiositat històrica

El rellotge de Castellfollit va ser construit fruit d'una promesa que li va fer un momàrquic, el sr. Lluís Pons i Tusquets, de la Garrotxa a Sant Roc. Aquest senyor es presentava com a diputat a les Corts l'any 1910 i va prometre al poble de Castellfollit que si sortia candidat construiría aquesta estructura, i així va ser, l'any 1924 es va fer la instància per la seva construcció que va finalitzar a mitjans de 1925

  
Rellotge de Castellfollit
Tombem pel carrer Nou i pel carrer Major per anar a trobar la plaça on s'erigeix el castell-museu de Castellfollit. En aquest tram ens em adonat de dos coses, la primera, que aquests carrers estrets són molt semblants al carrerons de Rupit i que aquest municipi té un gran problema amb els gats. N'hi han arreu on miris.......... 

Carrer Major
Aquí veiem potser una de les imatges icone o més fotografiades de Casttellfollit. L'encreuament entre els carrers Major, de la Plaça i de l'església. Aquests díes, en tant que preparava la sortida, en gairabé tots els blogs i webs consultats he trobat aquesta imatge repetida continuament

Encreuament dels carrers Major, de la Plaça i de l'església
En poc més de cent metres ens trobem amb el Castell - Museu de Castellfollit. Són vora les deu i les portes del recinte romanen tancades. Passem per la seva dreta i anem a contemplar el Mirador del Castell o també anomenat Puig Castellet. D'aquí podem veure el riu Fluvià travessat pel pont de fusta i també la zona anomenada el Cós amb el Castell de Montagut i la església de Mare de Deu del Cos. 

Façana principal del Castell
Façana posterior i plaça del Mirador
Tornem a la portalada principal i agafem un carreró estret i malmés fet de roca volcànica anomenat camí de la Font. Després de fer diverses ziga-zagues arribem a una zona de conreu conegut com a Horts de l'església, a la llera de la Riera del Turonell. Creuem aquesta riera per l'antic pont medieval. Val a dir que la plataforma metàl·lica que configura la zona de pas rellisca molt. 

Pont del Turonell (antic pont medieval)
Cami de la Font (Isaac i Nora)
Només creuar el pont tombem a l'esquerra i anem vorejant el riu per un pas fins al pont del riu Fluvíà, un pont amb tres arcs de fusta que ens duran a la llera contraria i que ens permetran gaudir de les vistes més conegudes de Castellfollit, la seva paret basàltica. Una pared de cinquanta metres d'alçada flanquejada pels rius Turonell i Fluvià que és un espectacle pels sentits

Castellfollit de la Roca i la pared basàltica
 Aquest pont està maleït, d'ençà la seva construcció l'any 1908 ha sigut refet total o parcialment força vegades. Tot és degut a que els ciments dels arcs estan collats a una zona de terrenys movedissos que provoca esquerdes a la estructura, aixó, acompanyat d'aiguats i petits terratremols va fer que el pont quedés inutilitzat l'any 1940. 

Pont sobre el riu Fluvià
No hi han paraules
Desfem el camí, tot el camí, fina arribar novament a la Plaça del Mirador o Puig Castellet. Aprofitem que són les dotze tocades per visitar el Castell (ara ja és obert al públic) i fer el dinar. Pujem a la torre més alta del castell per contemplar les panoràmiques que ens regala el campanar. 

Interior del Castell
Castellfollit des del campanar
Nora i l'Ovellot dalt del campanar




La fageda de la Grevolosa

Eclipsada per les fagedes d'en Jordà i de Santa Fe del Montseny la Grevolosa és potser dels boscos més desconeguts del nostre territori. Vora Sant Andreu de la Vola (Garrotxa) trobem aquest lloc ideal per fer passejades. Els Molins de Bracons i la ermita de Sant Natzarí són els indrets més mediatics.

Dades de la sortida:

Distància:    4'60km          Temps:     3h30'         Circular:     Si
Alç.màx:     1071m            Alç.mín:  948m          Dificultat:  Cap

Diumenge pel matí. El día s'aixeca asoleiat i amb una temperatura agradable per ser al mes de Novembre. Vora quarts de deu agafem la C17 direcció Olot (encara que no hi arribarem) pels túnels de Bracons. Vers Sant Andreu de la Vola anem a buscar el pàrking de la fageda de la Grevolosa.

La fageda de la Grevolosa
La sortida la inicien al km 23'5 de la BV-5224 on trobem un cartell indicatiu amb la llegenda de "Molins de Bracons".El corriol va baixant en mig d'un bosc humit i força fresc que combina roures i faigs. Un grupet de vaques i toros ens dona la benvingunda a la banda dreta del camí. Els primers metres és un continu devenir de senderistes que enfilen cap al Collet de la Paia per una zona anomenda del Mal Pas

El toro amagat
Creuem una petita torrentera amb un parell de salts d'aigua, Es la riera de Bracons que baixa amb un cabdal d'aigua força reduit tenint en compte les pluges de la setmana anterior. De seguida veiem com la tardor es deixa veure a les capçades dels arbres, les tonalitats groguenques, vermelles i marrons de les fulles fan que la vista sigui molt agradable. 

Torrent de Bracons
Els colors de la tardor
Arribats al collet de la Paia ens aturem a esmorçar, potser hem fet poc més d'un kilómetre, però en aquest punt el camí és bifurca en tres ramals. Un recte que és la continuació del camí que portem, un que baixa a la esquerra ben decidit i un que puja per un corriol estret i molt atapaït d'arbusts i d'uns bolets blanquinosos que, como que no sabem si són comestibles, els deixem sense tocar. Agafem després de moltes deliberacions el camí de la esquerra. en poca estona i després d'unes ziga-zagues arribem a Sant Nazarí

Sant Nazarí de la Vola
Esplanada de Sant Nazarí
Aprofitem per reagrupar-nos. Val a dir que en aquesta sortida anem amb canalla molt petita, entre els quatre i els set anys, i per tant, hem de fer vía al seu ritme. Aturats a la ermita arriben un parell de cotxes d'on comencen a sortir tot de gent carregats amb instruments musicals. Es veu que faran una petita exhibició al cor de la fageda. El camí ara és estret i amb força pendent. Atapaït de rocs plans i coberts de fulles que fan que caminar sigui un pel complicat. 

Rellisca, oi?
De seguida arribem a la fageda de la Grevolosa. O son les Rambles de Catalunya. Quin fotiment de gent. Toquem a dos fulles per cap i encara sort. Les arrels dels faigs monumentals es converteixen en improvisades cadires i sofàs, tot preparat per sentir la banda musical que també a pujat pel dret pel fort pendent carregats amb els estris musicals. El corriol comença en una finta del camí dels Gamarussos.
El cor de la fageda¡
video
Els músics de la fageda

Fem una miqueta el tafaner entre la gent que acompanya als músics i una vegada han completat un parell de cançons continuem pujant per la fageda. La imatge de la tardor en aquesta fageda és bestial. No és comparable amb la del Jordà per extensió però si té quelcom especial, els colors i les olors i el fet que l'aire fes caure les fulles dels arbres com si d'un plugim continu es tractés fan que sigui meravellós.

Collage de fotos de la fageda
Enfilem ara un camí més planer i ple de fulles per terra per anar a buscar el Pla de la Grevolosa. Passem pel devant de la font de la Grevolosa, un petit solc a una pedra d'on brulla un aigua freda i transparent que creua el camí i baixa suaument pel bell mig de la fageda. continuem fins el pla on pararem per dinar i jugar una mica amb els mes petits. 

Cap al Pla de la Grevolosa
Pla de la Grevolosa.
Desfem el camí i tornem cap al cor de la fageda. Els músics i el seu séquit ja han marxat i tot té ara un especte completament diferent, Ara hi ha màgia i pau, serenos, calma, tranquilitat.... aprofitem per fer les típiques fotos de grup asseguts entre les arrels dels faigs monumentals. Una guerra de fulles acaba amb aquesta pau i serenor. 

Nora, Eiren,Carla, Inés, Bego i Carlos