Sender d'en Maragall: La Fageda d'en Jordà

La Fageda d'en Jordà és una de les vint-i-sis reserves naturals que té la zona volcànica de la Garrotxa. Una fageda atípica tenint en compte que només es troba a 550 metres d'alçada. Els volcans i l'alçada han permés crear el microclima propici per fer prosperar aquesta fageda,

Dades de la ruta.

Distància:  1,8 km    Temps:     45' (aturades)       Circular:    Si
Alç màx:    560m     Alç.mín:   550m                    Dificultat:  nul·la

Fageda d'en Jordà
Tocant les deu del matí hem arribat a la zona d'aparcament de la Fageda d'en Jorda, a la carretera que va d'Olot a Santa Pau. La temperatura és, francament, molt agradable, uns 16 graus. Fa sol i no bufa gens de vent. El pàrking (4€) és a mig omplir. Pujem per l'adoquinat fins a la planuria on trobem el centre de informació i la fita que indica cap on van els diferents traçats. 

Punt d'informació de Can Serra
Farem la ruta número 2, coneguda amb el nom de Sender de Maragall. Una passejada de poc més de kilómetre i mig pel cor de la fageda. Travessem el túnel sota la carretera i anem abuscar el monolit dedicat a la memória de Joan Maragall on també trobem el poema que li va sorgir arran la experiéncia de la seva passejada. 

Monolit de Joan Maragall
Unes escales ens duen al cor de la fageda. No es sent res. L'atmosfera és màgica, només sentim les nostres peuadaes damunt les fulles dels faigs i dels castanyers. Les roques volcàniques, poroses i lleugeres, treuen les seves formes entre les fulles de tonalitats ocre. Una meravella. La llum del sol es filtra per la capçada dels arbres. 



Un cercat de pedra ens duu a fer un volt pel tossol de lava d'en Maragall, una palnuria coberta de vegetació i ple de faigs, dona la sensació que en qualsevol moment mil·lers de petits fullets sortiran a donar-nos la benvinguda. Aprofitem la soledad d'aquest indret per fer un mos i gaudir de les imatges i del silenci. Quina pau es respira. Fem la volta a la petita colada i reprenem el camí que torna a Can Serra. 


Arrels
Un cop a la plana del punt d'informació anem a fer el passeig en carruatge tirat a cavalls. Un passeig d'uns quaranta minuts molt agradable i tranquil que ens permet gaudir de la fageda des d'un altre punt de vista. Hem tingut molta sort, anavem sentats amb el conductor del nostre carruatge i el nostre cavall és deia Escurço, un percherón de color marró molt dócil.

Pel camí dels carruatges
L'Escurço i el nostre carruatge
Val a dir que els paratges que ens han deixat veure eren magnífics, i el tracte del cavaller ha estat impecable, així com la guia que, durant l'aturada, ens ha narrat el poema d'en Maragall i ens ha fet una explicació molt divertida sobre la fageda i els seus habitants. Després, i per a la meva sorpresa, el conductor del carruatge ha deixat que fos Nora qui dues les regnes del vehicle........ Quina manera de cavalcar i quina velocitat duia l'animal.
video







1/2 Olleta de Núria: Pic de l'Àliga, Pic de la Fosa del Gegant, Pic del Noucreus i Collet de Noufonts

Una nova sortida per la Vall de Núria. Aquest cop farem mitja Olleta de Núria, és a dir, intentarem fer cim a alguns dels Pics més emblemàtics de les crestes que envolcallen aquesta vall. Avuí farem la zona dreta. És a dir, la banda del Pic de l'Àliga fins al cim del Noucreus i farem via cap a Núria pel coll i la Conca del Noufonts, tot seguint el Torrent de Noufonts fins arribar a peus del Santuari.

Dades de la sortida.

Distància:   13.6km          Temps:      5h15'      Circular:       SI
Alç.màx:     2812m          Alç.mín:    1964m      Dificultat:    3/5

La Vall de Núria des del Pic de l'Àliga (2421m)
A tres quarts de set ja estavem al cotxe, avuí el meu cosí Juan Carlos i un amic, en coco, marxem cap a la Vall de Núria. Hem fet una petita aturada a Ribes de Fresser per fer un café amb llet calentó abans de pujar cap a Queralbs on agafarem el cremallera del senderista, Més económic que la resta de trens que surten cap a la Vall de Núria. A les 8:10 ja eram a la estació de Queralbs per agafar el primer dels vehicles. En poc més de 20 minuts ja erem a la vall. 

A l'anada de Queralbs
Arribats a la Vall de Núria (1964m)
Acabem de ficar en ordre les coses de la motxilla i, preveient que faria fred als cims, col·loquem els guants, els passamuntanyes i la jaqueta en algún lloc on de forma fàcil i ràpida poguem accedir-hi. Passem pel costat dels remuntadors i ens dirigim cap a l'alberg del Pic de l'Àliga. Aquest cop en comptes de pujar pel camí del Vía Crucis ho fem per la pendent mig esfaltada per on subministren el material a l'alberg. 

Alberg del Pic de l'Àliga (2122m)
Del costat de l'abeurador i de la Font del ninot surt un corriol estret però ben marcat cap el primer dels nostres reptes, el Pic de l'Àliga, a 2422 metres, Anem caminant entre matolls sub alpins i pedres negres, fent ziga-zagues per facilitar la pujada i no acumular gaire cansament. Passem primer per la Jaça de la Coma del Clot on ens trobem amb una gran familia d'isards que sembla que juguin amb nosaltres. 

Coco i Juan Carlos pujant pel serrat
Panoràmica des de la Jaça de la Coma del Clot
En pocs metres arribem al primer Pic resenyable del día, el Pic de l'Àliga. La barra que marca el punt del pic és un pel tombat, el refem amb algunes pedres i aprofitem per ficarnos els passamuntayes i els guants i per fer un glop d'aigua. Les vistes d'ací són molt maques i, entre d'altres, ja veiem el nostre proper destí. Els Rocs Blancs de Fontnegre. 

Els Rocs blancs de Fontnegre al fons
Ovellot i Coco al cim del Pic de l'Àliga (2422m)
Ara el camí és més planer i ens permet fer un petit repós a les cames, L'unic que sembla no patir gaire és en Coco, que ens va fent de punta de llança. En poc temps arribem i rodegem els Rocs Blancs de la Fontnegre, un conjunt de rocs blancs esguinçats del terra que amb el sol semblen brillar. Corriol avall reprenem el camí per anar primer al Coll de Fontnegre i després pujem al Pic de la Fontnegre, on aprofitem per fer un selfie de grup.

Els Rocs blancs de Fontnegre
Ovellot, Juan Carlos i Coco al Pic de la Fontnegre (2728m)
La cosa va agafant alçada, i és fa notar, Sense res per protegir-nos de les bufarades d'aire i el fred, o la sensació de fred que tenim, anem pujant callats cap el seguent cim. Un darrera l'altre, amb la mirada al terra i intentant fer passes petites per superar el desnivell. Un cop deixem el Pic de Fontnegre entrem a la zona de les Arques, pas previ per arribar-nos al Pic de la Fossa del Gegant i el Pic del Noucreus. A la dreta podem veure els torrents de la Coma de Vaca i de la Fossa del Gegant, així com el Pla de l'Aiguardent, la Jaça de Vall i els Plans de Dir Misa

Caminant entre les Arques
Les Arques i els torrents de la Coma de Vaca i Fossa dels Gegants
En aquest tram, fins arribar al Pic de la Fossa dels Gegants tenim imatges espectaculars a banda i banda de la carena, Tant per veure com el Torrent del Noucreus es fon amb la Conca de les Molleres a la Baga de les Molleres, com a banda contraria, la Coma de Vaca, el Clot de l'Os, el Puig de Tirapits, etc. 

Entre el Cim Baix de les Arques (2782m) al Cim Alt de les Arques (2792m)
La Baga de les Molleres i la Conca
Coll de Carrança i Coll de la Vaca
Per fi un petit descans, la pujada ens dona una petita treva, aquesta carena que ens separa del Coll de Noufonts a 2792 metres, és, a més a més, frontera natural entre Catalunya i França. A la llunyania es poden apreciar els Pics del Fajol gran i petit, i tot el circ de Carrançà. Un esforç més i arribem al Coll de les Noucreus i també al Pic de la Fossa del Gegant
Cap al Coll de Noucreus (2792m) i Pic de la Fossa del Gegant (2808m)
Graderes de les Arques
Ja hi som¡ En poc més de vint minuts em travessat la carena que ens separava del Coll. És inexplicable arribar en aquest punt i veure les creus clavades a terra. Un cop recuperat l'al·ler pujem a fer el cim de la Fossa del Gegant...... per fi¡

Coll de Noucreus (2792m)
Pic de la Fossa del Gegant (2808m)
Tot això per arriba al coll de Noucreus
Anem caminat per la part dreta de la carena que ens separa del Pic del Noucreus i del Coll de Noufonts. On donarem per finalitzada la travessa i baixarem pel GR11 fins a Núria. Primer un terreny pedregós i després una carena pelada ens durà per pocs minuts al darrer pic del día, el Pic del Noucreus a 2799 metres. 

Caminant per la banda francesa

Pic del Noucreus (2799m)
Ara arribats al Coll de Noufonts ens separem, En Coco vol fer el pic de Noufonts i d'Eina i baixar cap a Núria, Nosaltres, en Juan Carlos i l'Ovellot decidim agafar el GR11 i baixar cap a la Vall per la Coma de Noufots, fins a la Jaça de Noufonts. El camí empedrat i relliscós ens dona un xic de problemes, però res que després no arreglem amb un bon entrepà. 

Baixarem per aquí
Jaça del Noufonts
Després de jalar un bon entrepà de xoriço ben picant reprenem vía cap a la Vall de Núria, anem seguint el torrent de Noufonts fins arribar al Pont de l'escuder, un pas de fusta trencada on les aigues del Noufonts i el Noucreus s'uneixen en un sol torrent. 

Pont de l'Escuder
Un cop arribats a la Vall ens unim novament amb en Coco, dinem una miqueta i agafaem novament el cremallera cap a Queralbs.