GR92: de Palamós a Calella de Palafrugell

Nova etapa del camí de Ronda per terres del Baix Empordà, aquest cop anem del municipi de Palamós fins a Calella de Palafrugell. Dos dels municipis més emblemàtics de la costa Brava, en especial Calella, amb els seus palauets vora al mar i les petites platges de sorra i pedra que li donen un perfil de vil·la marinera espectacular.

Dades de la sortida.

Distància:    15.30km     Temps:      4h15' (aturades)        Circular:    SI
Alç.màx:     181m          Alç.mín:    41m                         Dificultat:  2/5

Vora les vuit del matí hem arribat a Sant Joan de Palamós després de poc més d'una hora. Avuí m'acompanyen els meus cunyats Albert i Javi, en Pol, el meu nebot, i en Carlos, amic dels meus cunyats. Quan enfilavem vora Romanyà la boira cobria la carretera i ens ha acompanyat fins ben bé arribats a Palamós.

Pol, Javi i Alberto pel GR92
Les marques de GR92 es fan evidents un cop passat el Camping King's. El corriol és ben ample i en alguns punts del Pla de la Torre Mirona la boire encara és present encara que de forma més residual. Les planes agrícoles es troben envoltades per sureres de troncs gegantins i pins d'alçada considerable.

Surera rera la boira
El corriol comença a pujar de forma suau fins a creuar el pont sobre la Riera d'Aubi que desemboca a la platja del Castell, Uns metres de camí planer i..... ops¡¡¡ la pujada comença a fer-se més evident. Anem fent i portem un bon ritme, la temperatura encara és agradable i l'aire força fresc. Fem uns metres per la carretera de la cala del Castell fins endinsar-nos novament a la pista forestal. Ara cambien sureres per pineda. 


El camí esdevé corriol i el camí planer passa a ésser una pujada continuada força dura. Aquesta pujada va fent giravolts per la falda del puig fins arribar al seu punt més alt, el Puig del Terme, amb els seus 132 metres. Aquesta pujada ofereix en un primer moment una visió de Palamós, la cala de la Fosca i el Cap Gros. I una mica més endevant ens deixa veure amb molt bona visibilitat les Illes Formigues. 

Panoràmica sobre Palamós
Les Illes Formigues
Aquestes illes no gaire allunyades de la costa pel devant de la Cala Estreta i la Roca Bona estan formades per un conjunt de setze petits illots. Deuen el seu nom al fet de ser petits i nombrosos amb una silueta semblant a aquests petits insectes. En les seves aigues es va desenvolupar la batalla naval de les Formigues, l'any 1285on en Roger de Lluria va derrotar les tropes franceses. 

Illes Formigues
Un cop passat aquest punt el camí trona a ser un pel més ample i també molt més planer, d'aquesta manera podem refer l'al·ler que hem perdut durant la pujada. Un petit ensurt amb un cicliste que en caure de la bici s'ha tret de lloc el colze trenca el bon rotllo que duiem a sobre. En un tres i no res baixem fins arribar a la part sud de Calella de Palafrugell, on trobem Can Roquer, un Mas molt impresionant que envolta els Jardins del Castell de Cap Roig. 

Can Roquer
Caminem ara pels carrers de Calella de Palafrugell, anem seguint les marques del GR. Aquest ens envia de primeres per unes escales que ens conduiran en un primer moment al carrer dels Castellets i més endevant a la Platja del Golfet.

Escales avall
L'arribada a el Golfet és espectacular. Primer ens trobem una cala pedregosa i força petita anomenada Cala del Paisà i després ja veiem la platja del Golfet, una caleta de pedres i sorra gruixudeta que a aquestes hores rau sense gent i amb un ambient molt fantasmagoric. Enmig de les dues cales sorgeix l'Agulla del Golfet, un roc de gairabé dotze metres coronat per uns pins que s'agafen a la sorra d'una manera inimaginable. Ens aturem aquí per esmorzar. 

El Golfet
Cala del Paisà
Agulla del Golfet
Amb la panxa plena reprenem el camí. Ara si que és el típic camí de Ronda. Una barana de pedra ens acompanya pels caient al mar. El camí es troba foredat per diversos ponts que ens endinsen sota la roca i ens portarà en uns pocs kilómetres cap a Calella de Palafrugell. 

El Golfet vist desde la Cala de l'Aigua Dolça
Túnel sota Es Pins d'en Pau
Anem trencant les cames fins que ja podem veure la panoràmica de Calella de Palafrugell. Al igual que em va passar a la ruta de Llafranc a Tamariu la sensació de veure el seu sky-line és sublim. Les barquetes amarrades a les boies enfront de la Cala de Ses Aigues Mortes i els Ports del Pelegrí i d'en Calau i el passeig maritim de Calella fan que la panoràmica sigui obligada. 

Calella de Palafrugell
Ses Negres
Callela de Palafrugell
Ens endinsem a Calella de Palafrugell, un dels pobles més macos i amb més nivell dels que m'he trobat pels meus periples pel Cami de Ronda. Un passeig sublim, uns palauets a peu de mar, cases de pescadors a pocs metres de l'aigua amb porxades que cauen al mar.

Detalls de Calella de Palafrugel
Sky-line de Calella de Palafrugell
La Punta dels Tres Pins. Javi, Pol Carlos, Alberto i l'Ovellot
Desfem el camí i anem a fer un bany a la platja del Golfet. Aquest bany ens ajuda  refer les cames i també em permet fer algunes fotos amb la càmara acuàtica. En Tornar a Palamós dinem a l'Hostal La Vostra llar. Una paella de peix i marisc pelat, uns chipirons, uns calamars a la romana i uns musclos a la marinera....... Tot boníssim. 

Un bany a la Platja del Golfet
Hostal "La Vostra Llar"

El castell vell d'Olivella i el monestir budista de Sakya Tashi Ling

El Garraf amaga llocs increibles i moltes vegades aquests llocs són poc coneguts, en aquest cas ens endinsarem a Olivella, un petit municipi dalt del turó del Puig Molí i datat a l'any 992 sota el resguard d'un castell anomenat Castrum Olivella o Castell Vell. També visitarem el Palau Novella seu del Temple Budista de Sakya Tashi Ling.


Dades de la sortida.

Distància:     5.50km        Temps:      2h30' (aturades)      Circular:      SI
Alç.màx:      277m           Alç.mín:    174m                     Dificultat:     1/5

Diumenge matí. Son les nou quan sortim de casa direcció Olivella, la pluja d'aquesta nit a fet refredar un pel la temperatura. Ideal per anar a caminar. En poc més de tres quarts d'hora estem al punt d'inici de la sortida, l'església d'Olivella dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. Només aparcar el cotxe ja veiem el pal indicador que seguirem per fer la ruta.

Can Pau d'Olivella
Carrer Major d'Olivella
El corriol és ample en un principi, fins que acabem de vorejar el Mas de Can Pau. Aquesta edificació té quelcom que li dona un aire místic i antic, La porta del darrera que un día va èsser porta d'entrada del bestiar, n'és un exemple. Un cop passat un pou amb abeurador el camí es torna més estret i vorejat de margallons i bardisses plenes de mores. 

Entrada del bestiar
Pou i abeuredor
Anem seguint el camí del Pou tancat. El camí es força estretet i força pedregós, però petits boscos de pi li donen un aire fresc. Fa goig anar caminant per aquí. A mida que anem pujant la visió d'Olivella es torna a fer present, al mig de la Penya de Can Duran. Ara el terrany no és tan pedegós. 

Olivella i la Penya de Can Duran

Ens endinsem novament a un bosc de pi pinyoner, ple d'olors reconfortants, romaní, farigola i salvia impregnen l'ambient. El terra és ara tou i negre, En un giravolt i ben amagat trobem una construcció típica de les zones agrícoles que es dedican al conrreu de la vinya, una barraca de vinya anomenada Barraca del Borregaire. Li fem un cop d'ull per sobre i després, un cop comprovat que el seu interior és buit entrem per fer un cop d'ull. 

Alicia i Nora dalt de la Barraca del Borregaire
L'Ovellot i Nora al seu interior.
Ens trobem al Fondo de la Severa i al Torrent de la Lloreda. Un tram molt planer i més obert que no pas l'anterior. El camí torna a ser territori de margallons. En un tres i no res ens arribem a la Font del Rector i l'abeurador. Aixecant la vista ja es pot veure una de les torres del Castell Vell d'Olivella. Arràn d'aquí toca pujar. 
Abeuredor al fondo del Rector
Oscar marcant el waypoint de la Font del Rector.
Ara toca pujar, la calor comença a fer de les seves i sembla que la pujada fins el Puig Molí, on està ubicat el castell serà un xic dur. Anem a bon pas i pujem contents per l'estret caminet. Unes escales de pedra i una barana de fusta ens conduiran a la mig derruida església de Sant Pere de Castellvell. Al que desia ser el seu àbsis han col·locat una creu de fusta. 

Sant Pere de Castellvell
Absis de Sant Pere de Castellvell
Ja ho tenim a tocar, una pujadeta dura de una trentena de metres ens duu a la base del castell vell d'Olivella, o més aviat, el que queda d'ell. Una de les torres i un metre de mur perimétric. Amb tot i aixó la visió és molt reconfortant i les panoràmiques que ens dona també. Per la banda del Mas Vendrell veiem les costes Marrades, el Trencaportells, la Penya del Pou i l'Alt del Coscó i per la vessant del mar veiem Olivella, el Puig dels Monars, la Roca del Bisbe i el Puig de la Llebre. 

Oscar, Candi, l'Ovellot i Alicia al Castell vell d'Olivella
Panoràmica del castell i les costes Marrades
Desfem part del camí fins arribar novament a la font del Rector. Un cop allà prenem la bifurcació per anar a buscar el Barret del Rector, un cúmul de roques enmig d'una plana que semblen, segons diuen, un barret.....jo no ho acabo de veure. Fins allà anem per un corriol estret, però un cop arribats aquí agafem una pista forestal més ample. Aquesta pista, a més a més, ens durà amb força velocitat cap a la Cova de Can Muntaner, sota la qual passa el Torrent de la Lloreda, que acaba morint a la riera de Begues.

El Barret del Rector
Cova de Can Muntaner
La pista comença a pujar suaument fins arribar a Can Muntaner, pero un cop traspasada la carretera BV-2111 i el Torrent del Pou caminem pel voral d'un camp de raims, farcit de bardisses i figueres. Arribem novament al municipi d'Olivella per sota de Can Pau. Anem al cotxe, agafem el menjar i marxem cap al pla de l'església per agafar forces. 

Església de Sant Pere i Sant Feliu



Agafem el cotxe novament per anar a la Plana Novella, Allà visitarem un temple budista anomenat Sakya Tashi Ling ubicat al Palau Novella


Palau Novella: Sakya Tashi Ling 

A uns tres kilómetres de Jafra trobem el Palau Novella. L'any 1875 la familia Raventós va vendre la masia a la familia Domenech i Grau, naturals de l'illa de Cristina i residents a Cuba. Després d'arruinar-se per culpa de la fil·loxera el Palau Novella va passar per moltes mans fins que l'any 1996 va ser adquirida per una comunitat budista i va passar a anomenar-se Sakya Tashi Ling, traduït sería, el temple del Valle dels bons Auguris.


Val la pena visitar aquest lloc. els voltants del Palau Novell son espectaculars, la entrada principal, amb la seva combinació de modernisme català i les banderoles tibetanes és sublim. La Estupa Namyelma també és espectacular. Fer la volta en el sentit de les agulles del rellotge fent girar els seus tambors és una experiéncia diferent.

Entrada al Palau Novella
Rodets envoltant la Estupa Namyelma
 La Estupa Namyelma va ser construida l'any 2002 per encarrec del fundador de la comunitat budista del Garraf  i va seguir el model i els consells de la santedat Sakya Trizin. Aquesta construcció, a més del seu valor espiritual, també té un gran poder simbólic, perqué Jamyang Tashi Dorje Rimponche dedica gran part de la seva pràctica a les persones que tenen problemes de salud.

Estupa Namyelma i Palau Novella
Bandes d'oracions
Pero encara que sigui un edifici modernista, i que, de forma conscient, la comunitat budista ha mantingut el disseny i l'estructura dels seus primers propietaris, encara que la seva imprenta tibetana es pot veure arreu.