De Llafranc a Tamariu pel Camí de Ronda

Nova etapa parcial del camí de Ronda per terres empordanenques. En aquest cas enllaçem dos pobles pertanyents al municipi de Palafrugell, Llafranc i Tamariu. L'anada la farem pel camí de Ronda i la tornada pel camí de l'interior i marcat amb groc i blanc.

Dades de la sortida:

Distància:    10.60km      Temps:    3h10' (aturades)       Circular:     SI
Alç.màx:     211m           Alç.mín:   arran de mar           Dificultat:   1/5

Platja de Llafranc
Vora dos quarts de vuit ja he aparcat el cotxe a Llafranc, a una de les poques zones on no hi ha parquímetre. Fa poc més d'una hora que he sortit de casa. Giravolto pel casc antic del poble abans d'anar a buscar el passeig maritim i, per tant, l'inici del camí de Ronda que em portarà cap a Tamariu. La temperatura és molt agradable, tot just 20 graus.

Llafranc. Port 
Al final del port ja veiem les escales que ens duran a la nostra primera fita del día, el Far de Sant Sebastià i el seu conjunt històric. Per començar a escalfar les cames aquest tram és collonut. Un xic més de cent escales per treure'm la son de les cames. En aquests primers passos el camí i les marques del GR passan pels carrers del poble que duen al far. Les vistes sobre Llafranc són espectaculars. 

Badía de Llafranc
Panoràmica de la costa entre Llafranc i Calella de Palafrugell
El final del camí asfaltat coincideix amb l'arribada al Far de Sant Sebastià, inaugurat l'1 d'Octubre de 1857. La seva llum arriba a les 32 milles naútiques i aixó fa que aquest far sigui el més potent del litoral català. Aprofitaré aquí per fer una petita parada, no més de cinc minuts, per fer fotos dels voltants del far i llegir el plafó amb la história del mateix. 


El Far de Sant Sebastià
Aquest Far està inclós dintre del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guàrdia, que inclou el far i les seves dependències, ara convertides en un hotel El Far així com la Torre de Guaita de Sant Sebastià, bastida l'any 1445 devant la amenaça de la pirateria, la ermita de Sant Sebastià i el jaciment iberic datat entre els segles V i I aC. 

Terrasa de l'Hotel el Far
Jaciment Ibéric
Torre de Guaita de Sant Sebastià
El camí baixa ben bé tot el que hem pujat. El corriol és estret i estic envoltat de pins i mar. L'olor és una barreja màgica i molt relaxant. Vaig trobant gent pel camí, alguns senderistes i d'altres que només volen accedir a les cales petites i amagades dels voltants. Quan deixa de picar avall el corriol esdevé camí, és més ample i està ben delimitat per una barana de fusta. Anem a buscar la segona fita del día, la Cala Pedrosa.


El camí va combinant pinedes amb camps de conreu i és molt, molt planer. Passem per la zona anomenda dels avellaners (jo no en vaig veure cap) i pels masos de Can Ralet i Can Raja i abans d'arribar a Ca La Pedrosa el camí torna a picar avall i torna a convertir-se en corriol. Un corriol que va resseguint la riera de la Pedrosa. 

Riera de la Pedrosa i la Cala Pedrosa al fons
En poc més de cinc minuts arribem a la Cala Pedrosa. Una cala molt tranquila, amb pedres erosionades per les onades i flanquejada per dos puntes, una per la dreta anomenada la Poltrona i el Llençolet i un altre per l'esquerra anomenada el Castellet i Sa Galera. Només una petita cabana que fa les vegades de restaurant trenca la virginitat d'aquesta cala. 

Cala Pedrosa
Restaurant de la Cala Pedrosa
Panoràmica
Tornem a pujar, els primers tres-cents metres són casi verticals per un corriol estret, sorrenc i amb les branques dels pins que fan la guitza. Després el camí torna a ser ample i molt protegit del sol per un sostre de pins. Ja veig els primers pescadors a les roques i la gent que ve caminant de la propera Tamariu a aquesta petita cala. Faig una aturada a la Punta de la Musclera Trencada, on puc intuir la primera visió de Tamariu. 

Punta de la Musclera Trencada
A l'esquerra la Badía de Tamariu i la Cala d'en Roig
Deixem enrera la pineda i passo a caminar directament sobre el rocam. Vaig fent saltirons entre les esqcletxes de les roques tallades per l'aigua i la tramuntana. Passem Sa planassa del Mig i la Cala Gamarús i d'en Roig. Fins arribar al Porxo d'en Borrell i la Punta dels Burros no veiem Tamariu com deu mana. 

Cala Gamerús
Tamariu desde la Punta dels Burros

L'arribada a Tamariu és una meravella, les cases blanques del fons, un mar en calma, les platges força buides, l'aigua neta, diafana i clara...... no té preu. Faré un "alto" a la plaça del poble, davant la platja per fer un bon glop d'aigua i fer baixar la temperatura corporal. 



Cremeta i protecció solar a l'esquena, gorra i ulleres posades i glop d'aigua donat..... ara toca seguir el camí de Riera de Tamariu amunt. Passem vora el camping i una urbanització dalt del poble ,anomenada Sanimar, amb unes cases que, de ben segur, són de treballadors mileuristes. Vaig flipant amb les villes abans d'agafar un corriol pedregós, si abans eren pins ara són roures. 


No cal dir res¡
Exceptuant els primers tres-cents metres de pujada per un corriol sorrenc i molt humit agafem una pista forestal que ens durà cap a Tamariu en una continua i sublim baixada. La roureda i els camps de vinya no deixen veure el litoral, pero saps que és allà perque en pots olorar la sal. 



Dels ultims dos kilómetres i mig no tinc fotos. No sé si pel glop d'aigua, la calor o tot plegat em van agafar una "soltura anal" terrible. I entre netejar-me el cul i sortir corrents per trobar un altre amagatall per poguer evacuar no vaig mirar gaire el paisatge. 













El Far de Calella i la Roca Grossa

Un passeig per un dels municipis més turístics (potser la capital del turisme de la comarca) del Maresme, Calella. Més coneguda com Calella de la Costa o Calella dels Alemanys, per diferneciar-la de la seva homónima Calella de Palafrugell al Baix Empordà. La finalitat d'aquesta sortida també rau en fer un bany a la platja de la Roca Grossa.

Dades de la sortida.

Distància:   3.80km        Temps;   2h15' (aturades)       Circular:      SI
Alç.màx:     185m           Alç.mín: arran de mar            Dificultat:    1/5

Avuí no cal matinar, Calella de la costa és a poc més de mitja hora en cotxe de casa i, a més, la sortida no representa cap excés de temps, ni kilómetres ni dificultat. És, més aviat, una excusa per no arribar tant d'hora a la platja. A poc més de dos quarts de deu ja hem arribat a la zona d'aparcament de la Cala de les Roques i puc dir que vaig agafar l'última plaça lliure.

Aparcament Platja de les Roques
Per ser l'hora que és no hi haa gaire gent a la cala, en canvi, i sorprenenment, si que hi ha força gent que enfila el pont sobre la N-II direcció les Torretes de Calella i el seu Far. Abans de pujar, peró, fem una visita de la Roca Grossa, un petit illot devant la Cala de les Roques. 

Roca Grossa des del mirador de la Cala.
Un cop passem el pont sobre la Nacional el camí és torna sorrenc i costarut. La olor a pi impregna l'aire i la calor comença a pujar de forma virulenta. A mida que anem pujant és fa més palessa i ni tan sols l'ombra dels pins mitiga la sensació de xafogor. Una pujadeta de 500 metres que t'escanya de valent. 

Pont de fusta sobre la N-II
imatge panoràmica de la Cala de la Vinyeta
La veritat es que bé s'ho mereix la pujada, l'esforç i la calorada. Algú dirà que només són pedres, però a mi aquestes coses m'agraden molt. Són part d'un passat que moltes vegades no sabem interpretar. Per a mi són sensacions especials.  Aquestes torres estan situadas a un turó que duu el mateix nom i van ser construides l'any 1848, la que toca més al mar i l'altre cap al 1857.


Les torretes i el mar de fons
Ara el camí és més planer, pero continua sent igual de sorrenc. Ens aturem a un revolt a la ombra per fer un glop d'aigua i mullar-nos el clatell una miqueta. Tenim des d'aquí la primera visió nítida del far de Calella. Entre mig de la pineda destaca una estructura blanca i perfilada. 

El Far de Calella
Baixem paral·lels al Torrent de les Basses, entre pins i cactus gegantins. En arribar a un grupet de cases tombem cap a l'esquerra i creuem el torrent sec. Allà tenim el plafó indicador de la pujada al Far de Calella. Quina pena veure que només està obert de les 17:00 a les 20:00 hores. El veurem desde fora. 

Imatges del Far de Calella
Desfem part del camí i anem a buscar el lateral de la N-II fins arribar a la primera rotonda d'entrada al poble, allà on comencen els hotels i una gran senyera ens dona la benvinguda a Calella, ciutat pubilla de la Sardana 2015. Ens passem pel mirador del president Lluis Companys on tenim una panoràmica perfecta de la platja de Calella i del seu skiline. 

Entrada a Calella
Platja de Calella des del Mirador del President Llís Companys
Enfilem novament pel lateral de la N-II cap a la Cala de les Roques on donarem per finalitzada la sortida d'avuí. No obstant els miradors que s'aboquen al mar ens deixen unes vistes increibles de les platges i cales d'aquesta zona, La Cala Roca Pins, la cala nudista, la Cala de la Vinyeta i finalment, la Cala de les Roques amb la seva Roca Grossa. 

Cala de la Vinyeta
Abans de baixar a la cala de les Roques passem pel cotxe per canviar-nos el calçat i agafar els estris de platja. Tovallola, ulleres per nedar i la crema solar, a més de omplir amb aigua fresca la cantimplora. No obstant a la platja hi ha un restaurant força maco i a bon preu. 


L'Ovellot tapant la Roca Grossa










De S'Agaró a la platja de Sa Conca

Una matinal pel S'Agaró, una entitat propia asociada al municipi empordanés de Castell-Platja d'Aro, comprés entre la Platja de Sant Pol i la Platja de Sa Conca. Aquest tram del GR92 de poc més de dos kilómetres va ser edificat amb un estil noucentista de principis del segle XX.

Arribem a S'Agaró vora tres quarts d'onze, deixem el cotxe a la Avinguda de Jaume I, carrer amb aparcament en batería i paral·lel al passeig de Sant Pol, que ens durà cap a l'inici de la ruta. Avuí m'acompanya tota la familia. Pasem devant de la Taverna del Mar i les seves casetes de colors i prenem el carrer Josep Ensesa. que ja forma part del GR92.

Trasters de platja de Sant Pol
Entrada a la Taverna del Mar
Aquest camí sorrenc i esglaonat ens durà cap al Mirador de la Cala del Barco, on gaudirem de la visió de tota la bahía del S'Agaró, desde la platja de Sant Pol fins a la Cala Maset i la Punta del Molar, pas previ per arribar a Sant Feliu de  Guixols. També gaudirem de la visió de la Punta d'en Pau, un illot amb esquerdes de mar plenes d'eriçons en un mar blau turquesa i colonies de gavines i cormorans entre els seus pins. 

Punta d'en Pau
El camí continua planer i amb trams cada cop més màgics. Fins a la Punta de la Cala Pedrosa passem pels voltants de l'Hostal de la Gavina, l'únic Resort de Gran Luxe de tota Catalunya. A principis dels anys 20, Josep Ensesa, un empresari gironí va persuadir al seu pare per comprar les terres que anaven de la platja de Sant Pol i la platja de Sa Conca. Van construir la primera casa, coneguda com a Senya Blanca el 1922 i l'Hostal de la Gaviva va ser construida 10 anys més tard. Els Ensesa eren defensors de la arquitectura catalana tradicional i van difondre el seu estil per tot S'Agaró. 

Hostal de la Gavina

Per sota dels porxos
De seguida arribem a la Punta de la Cala Pedrosa i també a la Cala que duu el mateix nom. Aquí també tenim una vista idilica d'aquest paratge i de la torre arrodonida que ens trobarem més endevant a la Plaça del Mirador, sobre els Esculls de la Font. En aquest tram també trobem magnifiques edificacions. 

Panoràmica de la Cala Pedrosa i el Mirador 

Cala Pedrosa i la Plaça del Mirador
L'arribada a la Plaça del Mirador no deixa indiferent a ningú, un espai ample, serio, estilitzat, net, sense cap més ornament que una glorieta que cau al mar, Sota la glorieta els Esculls de la Font, a l'horitzó només el mar. 

Plaça del Mirador (vessant muntanya)
Plaça del Mirador (vessant mar)
L'Ovellot al Mirador
Passem la Cala de Vaques i anem tirant cap a l'Esquerda dels Llobarros, porta d'entrada a la Platja de Sa Conca i punt i final de la nostra sortida d'avuí. Aprofitem aquest raconet tocat per la tramuntana per fer uns glops d'aigua i fer la foto de grup amb la platja a les nostres esquenes. 

Cala de Vaques
L'Esquerda dels Llobarros i la platja de Sa Conca
Desfem el camí i tornem a S'Agaró a passar un matí de platja, aigua i sol, i com no, un bon àpat a un restaurant de la Avinguda de Sant Pol anomenat Villa Laura....... 

A dinaaaaaar¡