Sant Pere de Casserres: Mirador de Sau

Terres osonenques, terres trencades per cingleres i meandres. Boscos plens de vida, aire fresc i camins amples. Avuí farem el PR-C40, un sender que va de Vic a Sant Pere de Casserres. El monestir benedictí serà el final de la nostra etapa.

Dades de la sortida:

Distància:     6,70km       Temps:      3h30' (aturades)     Circular:      SI
Alç.màx:      616m          Alç.mín:    496m                     Dificultat:    1/5

Dissabte al matí. Vint-i-sis graus a poc més d'un quart de nou. Día clar. Segur que la sortida d'avuí ens depararà unes vistes excepcionals. El lloc s'ho mereix i és un terreny apte per tenir grans perspectives. A veure si arriba a copsar les meves expectatives. Agafem la C17 direcció Vic i anem a buscar el municipi de Tavérnoles. Continuarem per la BV-5213 cap al Parador de Sau, inici d'aquest recorregut.

L'embassament de Sau des del Parador
Parador Nacional de Vic-Sau
El día comença amb una errada que a la fí m'ha anat molt bé. M'he passat el pàrquing per a senderistes i he acabat entrant al Parador de Vic-Sau. Una noia molt amable m'ha dit que com que només hi havía el meu cotxe que el podia dexar allà, Amb la qual cosa m'he estalviat una rampeta de tres-cents metres. A més, i pel meu descans, la temperatura aquí era de prop dels vint-i-un graus. Molt millor que no pas al poble. Encetem el camí i de seguida trobem la fita d'inici del Pr-C40. 

Queda clar, oi? Sender al Monestir de Sant Pere de Casserres
Aquesta fita la trobem al primer revolt de la carretera que surt del parador. Ara tenim un corriolet estret i ombrívol ideal per caminar sense que el sol incideixi directament. L'aire puja per la cinglera del pantà de Sau i fa que l'ambient sigui prou fresquet. Haig de reconeixer, però, que els primers cinc-cents metres són un infern de bardisses, ortigues i tot tipus de plantes urticants i punxants. 

Corriol de l'infern
Un cop passat aquest primer mal trangol, el corriol és més agradable, més obert i menys desafiant. Anem combinant zones més atapaides de sureres i alzines amb clarianes on el sol no té pietat. De tant en tant s'obren miradors naturals cap a l'embassamanet i cap a la Serra d'en Coll. Intueixo per darrera d'aquesta serra el nucli de Tavertet i el mirador del Castell. El camí va fent petites baixades i baixades però val a dir que és força planer. 

L'Ovellot i Nora
Roques indicadores
Una clariana amb vistes a Sau
L'embassament des del turó de la Font
A poc més d'un kilómetre del final de la etapa ja veiem Sant Pere de Caserres. Només queda fer una petita baixada i arribem a una clariana ample i vallada que dona al Ter i amb la carretera al costat. Ara ja entrem al recinte del Monestir Benedictí de Sant Pere de Casserres. 

Riu Ter
Sant Pere de Casserres
Ara ja està¡ arribem a un restaurant que ens barra la entrada. No us espanteu, obriu les portes i passeu a l'altre banda. El matrimoni que porta el restaurant és gent agradable i molt simpàtica i els preus dels menús, dels gelats i dels vermuts estàn força be. Un cop salvat aquest obstacle tenim un dilema, continuem pel camí fàcil o fem el difícil. Evidentment, cap al difícil..... que no ho és tant. Està molt ben indicat i no té complicació. Val la pena agafar-ho. 

Petit congost
Darrera la trona, el monestir

El monestir de Sant Pere de Casserres, l'unic de la ordre benedictina a Osona està situat a les Masies de Roda i va ser erigit sota el patronatge de la familía vescontal osonenca. La promotora va ser Ermetruit l'any 1006 que li va comprar els terrenys al Comte Ramon Borrell de Barcelona. Hem fet la visita al seu interior i és magnific, el cos central de la nau i el claustre són increibles. Austers i sencills. 

Destalls dels exteriors del Monestir
Claustre romànic
L'Ovellot i Nora al claustre
Interior de la nau central
Un cop fet la visita hem sortit a l'exterior del recinte del monestir i hem començat a dinar a la fresca d'una enzina amb el Ter a la nostra esquena i un paisatge increible al devant. Un cop recuperades les forces desfem el camí fins al Parador Nacional de Vic-Sau. 

Dinant......
Al restaurant del Parador de Vic-Sau

El Via Crucis de Montserrat i la Miranda del Fra Garí

La Miranda del Fra Garí (Fra Joan Garí) i la seva llegenda és el motiu d'aquesta sortida, un anacoreta que cap al 859 vivía a una cova per sobre de la ermita de Sant Miquel. Aprofitem la sortida per visitar novament la Creu de Sant Miquel o Santa Creu i el camí del Via Crucis, un conjunt escultóric que representa l'arribada de Jesús al Calvari.

" A la montanya miracle
una llegenda ha florit:
la llegenda del diable
i de Fra Joan Garí"
                 Joan Maragall

Dades de la sortida.

Distància:   3.60km      Temps:     2h45' (aturades)      Circular:    SI
Alç.màx:     837m        Alç.mín:   745m                     Dificultat:  2/5

Som Diumenge i fa un matí espectacular, poc més de les 8:30 i el mercuri ja s'enfila fins els 24 graus, gens malament. Per arribar a la abadía no farem servir ni el cremallera ni el cotxe, aquesta vegade farem servir l'aeri. Un funicular que comunica l'abadía de Montserrat amb la terminal de Barcelona-Manresa dels FGC desde l'any 1930.


En poc més de cinc minuts hem anat del peu del funicular a Monistrol de Montserrat als peus del recinte de Montserrat. Les vistes en tant que pujem són magnífiques. Fa un día clar i el sol brilla i aixó ens permet veure a molta distància. En tant que puja pel torrent de Santa María veiem els nuclis urbans de Vila Vallbona i Cap de Bou. 

Estació inferior del Funicular Aeri
Pujant pel Torrent de Santa María
Estació superior de l'aeri.
Un cop a la estació superior del funicular aeri ens encaminem cap a la plaça del Abat Oliba, punt d'inici de la sortida d'avuí. El tram entre l'estació i la plaça està ben ple de gent. La federació d'arbitres de futbol, els motoristes per la independència i la romeria de Montserrat han decidit pujar avuí al santuari. Abans de començar a pujar escales un bon gruix de crema solar i un glopet d'aigua. 

Plaça de l'Abat Oliba
Cap a l'esquerra
El Via Crucis de Montserrat és una passejada que ens portarà desde la Plaça fins a la Capella de la Soledat on es va reproduïnt el Via Crucis de Jesús des de la seva condemna a Mort fins a la seva crucifixió al mont Calvari. Aquesta història ens ve explicada mitjançant una dotzena d'obres escultòriques integrades al paisatge i les parets de les agulles montserratines. 

Camins d'ombres
Escultures del Via Crucis
El camí adoquinat puja amb suavitat. Cada vint metres trobem una de les dotze escultures que configuren aquest Via Crucis. Travessem el pont per sobra del funicular de Sant Joan i continuem cap al Calvari. Devant de la última escultura, la que representa la crucifixió de Jesús i un banc de fusta amb detalls grabats que fa molt de goig. A més pots seure i contemplar el conjunt escultóric al resguard del sol i comodament assegut. Aquí vam fer un altre glopet d'aigua perque el sol ja comença a ser emprenyador. 

El Calvari de Jesús
Quina comoditat de banc
Fem dos giravolts de baixada i ja hi som, Hem arribat a la Capella de la Soledat o de la Dolorosa. Quatre torres amb pinacles apuntan al cel intentant imitar les agulles que el vorejan. La vista panoràmica de la Serra de l'Hospici, la Serra del Cul de Portadora i el Torrent de Santa María és espectacular. 

Capella de la Soledat o la Dolorosa
Panoràmica de la Capella
Serrat del Cul de Portadora i Abadía al fons
Sortint per la porta del Calvarí, que pel meu gust és horrible perque sempre que la veig em recorda a les tanques dels camps de concentració que feien servir els jueus, enllacem amb el camí de Sant Miquel i Sant Joan. En poc més de cinc minuts arribem a la cruïlla que ens durà cap a la Miranda del Fra Garí. Passem de llarg perque Nora no es veu amb cor de pujar tanta escala. Així que pujem fent vía cap a la ermita de Sant Miquel. Pel camí ja veiem la Creu de Sant Miquel. 

L'Ovellot i Nora al Mirador
Arcàngel Sant Miquel
Ja veiem la Santa Creu o Creu de Sant Miquel
En un tres i no res hem arribat a la ermita de Sant Miquel. La ermita més rara i diferent de totes les construides pel parc de Montserrat. Aquí aprofitem per fer un lunch i evacuar líquids. l'ombra de la seva porxada és ideal per seure i esmorçar. Un aire ben bo i fresquet que puja pel cap de la canal fa que tothom aixequi els braços en arribar a la façana principal de la ermita. Nora ha fet dibuixos a la sorra vermella que envolta la construcció. 

Ermita de Sant Miquel
Panoràmica
Desfem part del camí, no gaire, potser uns dos-cents metres i trenquem a la dreta per anar a buscar la Creu de Sant Miquel o Santa Creu. Avuí estava molt concurreguda, suposo que el fet de ser diumenge a ajudat a omplir el petit cercat de la Santa Creu. 

L'Ovellot i Nora a la Santa Creu amb les agulles darrera
Creu de Sant Miquel i Abadía a l'esquerra
Tornem amunt, a buscar el cami de Sant Miquel, un cop arribats al trencall ens dirigim cap al Momastir de Montserrat. Ara la calor apreta de valent. Aquesta passejada de vint minuts ens deixa visions molt maques de la abadía i de tot el seu conjunt. 

Agulles de Montserrat
Abadía de Montserrat des del camí de Sant Miquel
Un cop arribats novament a la plaça de l'Abat Oliba anem a fer una ofrena a la Moreneta. Igual que la darrera vegade tinc coses per demanar, temes personals per a mi, per a la meva familia i per aquells que em van demanar un copet de mà. Agafem novament l'aeri i cap a casa.