Un passeig per Vallvidrera i el turó d'en Cors. Miradors de Barcelona

La talaia de Barcelona, avuí tornem a gaudir del mirador natural de Barcelona. Un passeig pel tram més transitat de la serra, la carretera de les Aigues, on visitarem els bunquers de Sant Pere Martir i el Turó d'en Cors així com el mirador dels xiprers, simplement....espectacular¡

Dades de la sortida:

Distància:    7.20km       Temps:    2h15' (aturades)     Circular:    Si
Alç.màx:     380m           Alç.mín:  232m                    Dificultat:  1/5

Diumenge al matí. Fa un día agradable, el cel és ben net i la calor es força moderada. S'espera un día ben clar i sense nuvols per gaudir de les vistes panoràmiques que ens depararan els miradors del camí. Barcelona als nostres peus i uns quants kilómetres pels corriols de Collserola. El punt d'inici és la Plaça Mireia vora la zona de picnic de la Font de la Mandra. Aquí agafem el PRC164. Abans de posar el peus en marxa li dono una bona capa de protecció solar a Nora i també al meu clatell, ens farà falta.

Serra del Ginestar i Collserola
Sort que hem arribat d'hora perque la zona d'aparcament de la Plaça Mireia ja era força ple. Anem seguint la carretera de Pau Vergós fins travessar el Club Ciudad Diagonal on agafem una pista forestal ample i molt assoleiada. Aquí ja trobem les primeres indicacions de cap a on hem d'anar, el Turó d'en Cors i les Bateries de Sant Pere Martir. En aquest tram hem d'anar amb compte no només amb les bicis sinó també amb els cavalls.

Barcelona desde el mirador. Bateries de Sant Pere Màrtir (dreta)
Camins de ginesta i pins
La pista forestal va carenant suaument, La gracia del camí és pensar que si caus a la dreta ho faries al Barcelonés i si ho fessis cap a ñ'esquerra ho faies al Baix Llobregat. La veritat és que és una tonteria però a mi aquestes bajenades em fan molta gracia. Anem a buscar una petita piràmide en honor de Santa Maria de Vallvidrera o Santa Maria de Collserola, depèn de a quí li preguntis. 

Santa María de Collserola

En poc més d'un minut arribem a una altre planuria, anomenada Collet de la Espinagosa i que ens durà per un corriol estret i envoltat de pins fins al turó d'en Cors i el seu vèrtex geodésic. La esplanada és molt ample i està complementada amb grans bancs de fusta sota les capçades dels pins que donen una ombra molt agradabe. En filem corriol amunt.

Collet de la Espinagosa
Una petita cabana al camí
El punt més alt del turó és a 432m, Ens ha sigut difícil trobar el vértex geodésic perque estava amagat entre ginestes i basdisses, peró l'hem trobat. Les vistes des del turó són magnífiques, Collserola, Vallvidrera, el Tibidabo, Les Planes, Bonanova i Sant Gervasi, tot fent una volta sobre el vértex. 

Vértex geodésic
Desfem el camí i tornem cap al collet inicial, el descens no és gaire pronunciat i anem a morir a la mateixa pineda que em pujat fa pocs minuts. Un cop al pla el creuem i ens dirigim cap a un corriolet petit i sorrenc. El nostre destí, la carretera de les aigues, un dels itineraris a peu més utilitzats pels barcelonins. Abans però no puc marxar sense fer una panoràmica de Barcelona i un primer pla de la Torre de Comunicacions de Collserola (l'anomenat Pinxitu) i el Tibidado. 

Tibidabo i Torre de Telecomunicacions
Un cop a la carretera de les Aigues anem fent via, La temperatura comença a pujar de valent i en tot el tram no hi ha cap ombra. Son uns cuatre quilómetres de camí planer i plagat de caminants, ciclistes i miradors per sobra de Barcelona. El camí rep el nom d'una antiga canalització d'aigua que tenia el recorregut entre el Pla dels Maduixers i el Pla de Mireia (inici de la nostra sortida d'avui) al llarg d'uns deu quilómetres. 

Carretera de les Aigües
Passem pel devant d'un antic niu d'ametralladores, senyal que estem a la vora dels miradors dels Xiprers i per tant, molt a prop de la pujada cap a les Bateries de Sant Pere Martir. El mirador dels Xiprers és una llengua de terra amb forma de proa de vaixell envoltada de Xiprers i una font d'on raja una aigua molt fresca. La vista des d'aquest mirador abarca tot el litoral de Barcelona i el Prat del Llobregat, aeroport inclós. 

Nora al Mirador dels Xiprers
Mirador dels Xiprers
Donem l'esquena al Mirador i veiem un corriol pedragós que puja fort i decidit cap a les Bateries de Sant Pere Màrtir..... els ulls es tornen blancs. 120 metres de desnivell en dos-cents metres lineals. Que hi farem¡ La curiositat tot ho pot. Així que, amunt¡ amunt¡ Un cop dalt les vistes són molt maques. Fem el tomb pel que antigament eren les bases de les bateries anti aèrees. Sembla mentida que allò hagi passat en un país civilitzat..... 

Dalt del cim amb la Torre darrera.
Aquestes bateries van ser construides cap al 1937 i vetllaven per la seguretat de la zona sur de Barcelona ja que els atacs de les tropes franquistes i aliades eran constants i molt durs. Aquestes bases antiaèrees estaban dotades de trinxeres, casamates i plataformes reflectores que perseguien evitar aquests atacs. 

Panoràmica desde les Bateries
Bateria antiaèrea (primera)
Desfem el camí per una carretera de servei fins al miradors dels Xiprers i giravoltem per la carretera de les aigues fins arribar novament a la zona de picnic de la font de la Mandra i la Plaça Mieria, Final de la nostra etapa. 

Travessa Activa't: HSJD a Montserrat (2ª edició)

Novament la travessa organitzada pel grup Activat de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues. Un any més anirem en peregrinació desde la porta principal de l'Hospital fins al monestir de Montserrat.

Dades de la sortida:

Distància: 49,10km         Durada:   13h30' (aturades)     Circular:      NO
Alç.màx:   845m             Alç.mín:   16m                      Dificultat:    3/5

Sempre surt el sol
Una nova aventura amb els amics de l'hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues. Igual que l'any anterior el punt de trobada és la plaça principal de l'hospital a dos quarts de set. Poc a poc va arribant la gent. Molta gent que fa ben bé un any que no veig. Tocant les set de la tarde marxem a la pineda que està situada a l'edifici de Docència, al costat d'urgències, per fer la foto d'inici i donar tret de sortida de la travessa.

54 valents cap a Montserrat
Després del tret de sortida anem pujant pels carrers limítrofs de l'hospital per anar cap a la primera fita de la tarde, la ermita de la Santa Creu d'Olerda. Així donc enfilem pel carrer  de Santa Rosa i l'avinguda dels traginers per anar a trobar el corriol que ens durà cap a Can Moragues i poc després cap a l'area d'estada de la Font de la Mandra. 

Búnquer de Sant Pere Martir
Selfie de grup 
Fem una parada de poc més de cinc minuts per reagrupar-nos i continuar tots junts. Ara anem caminant tranquilets per una pista forestal ample, la temperatura és molt agradable i el sol, encara que continua ben amunt, ja no pica amb tanta intensitat. Ens desplacem cap a la torre del Bisbe, una construcció pre-romànica del segle X que pertanyia al bisbe de Barcelona. El turó Rodó ens dona bona ombra i ens acompanya fins a un pont molt antic on aprofitem per tornar a juntar el grup. 

Es pon el sol al Turó Rodó
Cami del Forn de Calç
Al pont pre-romànic
Serpentejem una mica més per la pista forestal fins que un pal indicador ens demana molt amablement que pugem unes escales per anar cap al Puig d'Olorda i la seva ermita reconvertida en restaurant i zona  de pícnic. Aquest tram entre les torrenteres d'en Serra i de Can Furriol és de terra negra, amb moltes enzines i sureres i amb un pendent considerable fins arribar a la Plaça de la Santa Creu d'Olorda. 

Santa Creu d'Olorda
Molins de Rei 

Baixem pel GR92 (Sender del mediterrani) cap a Molins de Rei, són poc més de les deu de la nit i tenim previst arribar a la Plaça dels Països Catalans on soparem, abans peró passem per les masies de Can Portell  i de Can Ribes, tots dos reconeguts restaurants. Passem pel costat de Castellciuró i travessem part de Molins..... Ara toca entrepà, caldo calent i llengues de gat.... Boníssim. 

Llengues de gat, taronges i pomes
Sopant a Molins de Rei...perroflautes
Estirem les cames i tirem carrer avall. Anem direcció a la llera del Llobregat pel carrer de Jacint Verdaguer, la gent dels bars i restaurants del camí ens miren com dient, que collons fan aquests a aaquestes hores i amb les motxilles a la esquena. Un cop a la riba del riu tot es torna més planer i també força monoton. Travessem Pallejà, El Papiol i Sant Andreu de la Barca fins arribar a Martorell i el seu pont del Diable. Aquí farem la segona parada llarga.

Pont del Diable de Martorell
Esther S. Ovellot, Esther G i Jose
Tornem a trepitjar llera, ara la destinació és Olesa de Montserrat. Aquí en Jose va tenir un petit problema amb un toll d'aigua que el va atacar a traició. Va marxar un bon grapat de quilómetres amb els peus ben molls. Anem per corriols envoltats de canyes i mosquits com a helicópters. No calen frontals perque la il·luminació de les empreses químiques dels voltants treballen a ple rendiment i són com arbres de nadal de ferro. Fem una paradeta vora el Castell de Voltrera i comencem a caminar per asfalt. Un asfalt que no deixarem estar fins que arribem a la canal que ens durà cap a Montserrat. 

Aixó diuen que és estirar?
Cap a Olesa de Montserrat

D'aquí fins a la falda de Montserrat poca cosa a dir, carretera, aire fred i una pujada continua d'uns 15 quilómetres. Aquest any però anem un pel més retrasats que l'any anterior però entrem dintre dels temps marcats. Passem pel cami de la Puda i també de la Colonia Sedó. Anem per la B-113 una carretera entre la Serra de Can Rubió, la Serra de Can Rogent i la Serra de l'Hospici fins a la Comunitat de Corazón de la Tierra.

Comunitat del Corazón de la Tierra
Montserrat i la Cap de les Canals
Esperant per pujar
Començem pel corriol estret i de forta pujada que ens durà cap al Monestir de Montserrat pel Cap de les Canals, Anem pujant entre caléndules i plantes espinoses. Un terra de pedra dura i rocalla, ponts de pedre i contenció i escales, moltes escales. Enllacem amb el camí que ve de Sant Miquel i anem caminant cap a la Santa Cova. 

Per la Cap de les Canals
La Santa Cova
Entre amics.
Ara per mi el tram més sacrificat, dur i exigent de tota la nit, el tram que discorra entre la Santa Cova i la abadia de Montserrat pel camí dels Goigs. Esglaons i més esglaons i un tram final que fan que els últims metres siguin un auténtic calvari. 

Esthers, Jose i l'Ovellot arribats a Montserrat
Una promesa és una promesa i s'han de cumplir. Una persona em va demanar una espelma i aquí està el moment de la ofrena....... 








El Castell de Taradell i les Roques Trabucaires

Novament cap a Osona. Avuí visitarem una vil·la paradoxal, una vil·la mestissa a cavall entre la plana de Vic i les muntanyes del Montseny i les Guilleries. És un tresor amagat, potser, el tresor desconegut d'aquestes contrades......avuí part dels seus secrets seran revelats

Dades de la sortida:

Distància:   4.90km       Temps:     2h30' (aturades)        Circular:     Si
Alç.màx:    907m          Alç.mín:   840m                        Dificultat:   1/5

Un dia magnífic, un matí radiant. El sol enlluerna però núvols trencats li treuen força, l'aire és fresc.....serà una gran sortida, poquetes coses poden sortir malament. Per la C17 és un passeig arribar a Taradell, poc més de trenta-cinc minuts. Deixem el cotxe a la avinguda Goitallops (número 88). Encetem el camí. La imatge de la escultura dedicada al Gos caçador és admirable i un reconeixement a la feina que fan els cans en l'art de la caçera.

Monument al gos caçador i a la Dona del Caçador
Punt d'inici de la sortida
En aquesta sortida m'acompanyen , a part de Nora, Víctor, Joaquín, Puri i Judit. Agafem una pista forestal ample situada a la meteixa plaça. Veureu que hi ha un lloc per aparcar on hi cabràn uns deu cotxes.El camí puja molt suaument, l'aire fa olor a romaní que creix pels vorals del corriol. El sol juga a amagar-se rera els núvols i nosaltres anem pujant sense cap presa ni esforç. A uns vuit-cents metres de l'inici trobem un Pedró commemoratiu que ens recorda que l'any 2000 es va plantar un pi per substituir un de mort que era enorme. 

Pedró del Pi Gros (Joaquín i Puri)
Continuem pujant, ara a banda esquerra tenim una tanca d'uns dos metres que no deixa que la gent s'acosti a una zona de fauna salvatge protegida, aquí encara es poden trobar guineus, En tant que pujem tenim una visió espectacular del Sot de Can Moreau i del Montseny per la banda de Sant Segimon.
El Montseny (Sant Segimon)
En poc més de quilómetre i mig hem arribat a una cruïlla de pistes, Deixem de banda el GR2 i tombem a la esquerra. El camí guanya una miqueta d'alçada (no gaire) Peró ens va deixant visions espectaculars de la Riera de la Mansa. Uns rocs mig trencats es transformen en miradors de penya-segats espectaculars que ens fan gaudir a tots. Be, a tots no, Puri pateix de vertigen i és un xic fotut mirar cap a baix.... 
Victor, Ovellot,Judit,Joaquín,Puri i Nora
Riera de la Mansa

Ara el camí esdevé corriol, un corriol que combina un terra moll i humit amb pedres de grans dimensions, com si fosin uns esglaons gegantins. Aquest és molt probablement el tram més divertit de tota la sortida. Anem carenant fins arribar a una zona de pedres gegantines conegudes amb el nom de Pedres Trabucaires, suposo que pel fet que en els caus d'aquestes pedres be es podien amagar els bandolers d'aquestes contrades. És impresionant.

Pedres Trabucaires
Un cau de Bandolers
Aquesta zona és increible. Em venen al cap les imatges del Travertí de Banyoles (Pla de l'Estany) o bé les Cuines de Rocaguinarda, un reconegut bandoler de la zona, En llocs així t'adones que la natura és molt capritxosa. També ens regala una vista espectacular de la Serra de la Vallmitjana i la Riera de la Tomba. Un petit esfondrament ens espanta, però no patiu, el super Ovellot és a la vora.
 
"Granujillas" dels bons
L'Ovellot amb el pes del món a sobre
A la sortida d'aquest laberint granític trobem una nova indicació per anar al Castell de Taradell o Castell del Boix. Potser quedan uns cin-cents metres per arribar-hi. 

Castell de Taradell o de Boix
Ja està, ja hem arribat, dos giravolts més envoltats pels madronyers i la farigola i entrem a la planuria on s'aixeca el castell. El meu amic Joaquín fa una apreciació ben encertada, Si ha una plana ben maca i gran perque collons han fotut el castell dalt d'un roc. Això és que l'arquitecte i l'amo del castell no eran bons amics. 

Detalls del Castell de Taradell
S'ha de ser cabró¡¡¡

Aprofitem que a l'interior del castell no bufa gaire el vent i fem l'esmorçar al resguard de les ventades. Uns núvols negres ens donen el tret de sortida per agafar les motxilles i desfer el camí cap els cotxes tot sia que acabem ben molls,