El Figaró i els arbres de Vallcàrquera

El Figaró és el punt d'inici d'aquesta matinal per les faldes del Montseny. Farem un petit recorregut de poc més de 3 kilómetres per la vall de Vallcàrquera i reseguint la riera amb el mateix nom. Aquest curt itinerari ens ajudarà a conèixer gran varietat d'arbres típics a les muntanyes del Mediterrani. Castanyers, alzines, nogueres, etc.


El punt d'inici d'aquesta mini-sortida és el pàrquing que hi ha al final de la carretera de Ribes, al Figaró. Us faig la recomenació d'anar ben d'hora, l'espai per aparcar és força limitat. Com a punt de referència us trobareu amb una font anomenda Font de Ca l'Andreu. L'aigua d'aquesta font és potable però el que és infumable és el disseny de la font en si. És horrible¡

Font de Ca l'Andreu (punt d'inici)
Un cop hem passat aquest mal trangol continuem carrer amunt pel voral esquerra, a la llera del riu Congost (però uns deu metres per sobre). On s'acaba la vorera travessem i ja ens trobem amb l'indicador de la "ruta dels arbres de Vallcàrquera" o bé l'itinerari del Congost. Nosaltres anirem cap a la dreta, pel corriol més ombrívol. Quin plaer aquesta ombra i quina sensació de frescor dona el fet de caminar vora la riera de Vallcàrquera.

El riu Congost al seu pas pel Figaró
fora d'itinerari?
Nora m'assenyala el camí :)
El camí o corriol per estones no té pérdua, a la dreta la riera i per l'esquerra una pared de roca, així que, com els burros, pel dret. El soroll de l'aigua fa refredar l'ambient, és molt agradable sentir com els sals d'aigua escalten a les gorges. M'ha agradat molt el fet de veure una gran quantitat de papallones i d'altres insectes. Sempre és agradable veure que el bosc és ben viu. 

Primer salt d'aigua
Un camí adoquinat travessat per la riera
En poc més de tres-cents metres ens trobem amb la segona font de l'itinerari, la font de la Noguera Punxguda, És curiós i sempre em sorprén que en mig d'un corriol hi hagi un banc de fusta que "obliga" a seure'ns i veure la font com si d'un quadre penjat a un museu és tractés. 

Nora descansant a la bancada de fusta
Font de la Noguera Punxaguda
Continuem corriol amunt, ara el cami és molt més estret i està farcit de ortigues. Aprofito per ensenyar-li a Nora que les fulles verdes amb pels i que tenen petites serres dentades pel voral no s'han de tocar mai. És en aquest tram on anem col·leccionant imatges de papallones i abelles libant el polen de les flors. A més també ens deixa escenes fluvials molt maques i agradables.


Continuem planejant i de seguida arribem al salt d'aigua més espectacular de la ruta i també possiblement el causant que la riera baixi amb prou força per mantenir la riba ben neta. Aquí ens quedarem una miqueta. Inspeccionem la zona de cara a fer-la servir una propera vegade com a refugi de les calors estiuenques i un bon lloc on passar un bon dinar amb els peus remullats. 

L'Ovellot i Nora al salt d'aigua

Dalt del salt
Per fi trobem la primera pujada del camí, és evident, hem de superar el petit desnivell del salt d'aigua, però la pujada dura poc. Un altre cop planejant entre ortigues, ara toca creuar la riera de Vallcàrquera per anar a buscar la carretera que surt del Figaró i que dú cap a Sant Pere de Vallcàrquera. Aquest tros per carretera no m'agrada gaire, tot el que no és trepitjar terra i gespa m'emprenya una mica. Així que un cop visitat un castanyer majestuós i la font del Molí girem cua i tornem a endinsar-nos al bosc. 

Nora observant el castanyer
Font del Molí







Packandwine: La esencia y el diseño del vino


Una entrada especial per a una web també molt especial. Sempre he dit que el fet del senderisme et dóna la oportunitat de conèixer llocs especials, racons de la terra molt amagats i visions de la quotidianitat des de una altre perspectiva.

El que no m'hagués imaginat mai es trobar-me un web a una ermita perduda dalt d'un cim, bé, el web no, però si a la seva creativa i impulsora.

 Trobo que tots dos webs, el meu i el de la Sue, van molt lligats. Cada contrada té una essència, una essència convertida en nèctar i aquest nèctar en vi. I si a més a més introduïm el concepte de disseny? Així neix Pack and wine.




Una entrada muy especial para una web muy especial. Siempre he dicho que el hecho del senderismo como tal te permite conoce lugares especiales, recodos de nuestra tierra escondidos y una visión de lo cotidiano desde otra perspectiva.

Lo que no hubiera imaginado nunca es encontrarme una página web en una ermita perdida en lo alto de un cerro, bueno, la página web en si no la encontré, pero si a su creadora e impulsora.

Creo que ambas webs, tanto la mía como la de Sue van muy unidas. Cada comarca tiene una esencia, una esencia convertida en néctar y este néctar en vino. ¿Y si además introducimos el concepto de diseño? Así nace Pack and wine.



Bodegas Jean Leon




Bruguers: El Castell d'Eramprunyà i la Creu i Cova de Bruguers

Avencs i Margallons. La roca calcària ha creat un paisatge exótic, ric en formes gairabé extraterrestres. Acompanyats per murs de pedra i terra roig, un toc mediterrani s'ensuma en la distància. Avuí farem un tast, visitarem el Castell d'Eramprunyà i la ermita de Sant Miquel, així com una cova amb un pas de corda molt divertit.

Dades de la sortida.

Distància:  3.20 km     Temps:     2h40' (aturades)    Circular:     SI
Alç.Màx:   441m          Alç.Mín:  291m                    Dificultat:   1/5*
(*)el pas de corda cap a la cova de Bruguers és pot considerar 3/5 si vas acompanyat de canalla. En cas d'èsser un grup d'adults és pot considerar 2/5. No patiu, és pot fer.


El Parc del Garraf
Un dia magnific per anar a visitar un parc natural que mai he visitat. Sempre he volgut fer una sortideta pel Garraf però mai trobava el moment idoni per fer-ho. Avuí finalment ho he aconseguit. M'acompanyen a la meva sortida els meus pares i la meva peque. La veritat és que mirant la ruta al mapa no sembla gaire cosa, ni per la distància ni per l'alçada...... però ja riurem, ja¡

Aquesta és la sortideta
El punt d'inici de la sortida serà la ermita de Bruguers, al terme municipal de Gavà (Baix Llobregat), un lloc sant edificat per Ferrer de Santmartí, senyor d'Eranprunyà al segle XIII i avuí día reconvertit en una ermita-restaurant de 18€ el menú de cap de setmana. Hem deixat el cotxe devant mateix de la porta de la ermita, inici de la ruta d'avuí. Hem d'anar seguint les marques de GR (blanques/vermelles). Aquest tram correspón a una de les etapes del Sender del Mediterrani (GR92). 

Ermita de Bruguers (S.XIII)
Inici del camí i pàrquing
Pots pensar que la sortida serà intranscendent, però que n'esteu d'equivocats. Això puja i ho fa de valent. Entre roca calcàrea i sol rogenc el camí puja decidit per un corriolet estret i força aeri. Si parem atenció anirem trobant durant la pujada rajoles conmemoratives dels fets i dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bruguers, a qui va dedicada la ermita. 

Rajoles dels fets de Gloria
Pedró del Goig de la Mare de Déu de Bruguers
En poc més de dos-cents trobarem una estructura natural impresionant, la roca foradada, un pont de pedra natural amb vistes al mar. En tant que Nora ho va veure va dir que era el pont de la Campanilla a una de les seves películes. Les vistes cap al torrent de les Comes i Castelldefels són meravelloses d'aquí.

Pont de Pedra i Castelldefels al fons
El camí continua enlairant-se, el corriol és cada cop més estret i més aeri, L'olor del margalló i dels pins fa que l'aire tingui una olor especial. El sól comença a picar. Anem reseguint les marques del GR sense cap problema, la veritat és que és una ruta força ben indicada i força transitada. A mitja pujada anem trobant miradors naturals que fan molt de goig. Una gran clariana amb tres pins enormes ens dona una petita treva abans de continuar. Serà aquí, on de baixada, agafarem un corriol que ens durà a la Creu i la Cova de Bruguers. 


Una parada per agafar aire
Des d'aquesta explanada ja podem veure les muralles del castell d'Eramprunyà i la base d'un de les seves torrasses i merlets. Potser quedaran uns cinc-cents metres per arribar al recinte del castell i a la pista forestal. Un últim esforç, una apretadeta de cul i ja hi sóm¡ Hem arribat al Castell d'Eramprunyà i la ermita de Sant Miquel. 

Va iaio¡ que ja arribem
Panoràmica des de la base del Castell
El Castell d'Eramprunyà va ser creat abans del 957 ja que s'en té constància per uns documents del Comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme medieval que protegia els actuals municipis de Bruguers, Gavà, Viladecans, Olivella, Sitges, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi. I era la defensa entre els territoris de Al-Andalus i els comtats catalans. En l'interior del recinte podem trobar tumbes antropomorfes i també la ermita de Sant Miquel

Castell d'Eramprunyà
A la part més oriental del conjunt trobem un roc amb la inscripció gravada de Montserrat 29/05/44 i al costat una rajola que ens informa que ens trobem al Mirador del Camí Ral. Una cova erosinada pel vent i per l'aigua ens dona aixopluc i ens permet veure la ermita de Bruguers (inici de la sortida) des del cim, així com una panoràmica total de la Serra de Roca Galena. 

Mirador del Camí Ral
Ermita de Bruguers sota els peus.
Aprofitem la caloreta i la tranquilitat d'aquest lloc per fer un mos i beure aigua. El terra vermellós és calent i s'està molt be estirat allà, als peus de la ermita. Tornem a agafar el mateix camí de baixada, anirem novament fins la clariana dels pins i d'allà agafarem un corriol que esn durà cap a la creu i la cova de Bruguers. De la clariana tenim una visió clara i nítida del nostre nou objectiu. 

Cova i Creu de Bruguers
El trajecte no és gaire llarg ni gaire enrevessat, però si un pel perdedor pel fet que els alborços són força grans i tapan les vistes. Heu d'anar seguint uns puntets blaus fins arribar a una creu. Allà heu de seguir el camí de la creu pintada. En poc més de cinc minuts i després de deixar enrera unes runes arribem a la Creu. 

Nora a la Creu de Bruguers
Creu i la Serra de les Ferreres
Agafem un corriol estret i molt vertical que surt del costat de la Creu, el camí està assegurat amb una cadena de ferro agafada a la roca i que ens acompanyarà tot el camí de baixada, una vintena de metres, i la pujada última a la cova de Bruguers. És magnífic. Com a present hem deixat un cargol de mar en un dels forats de la Cova. 

Deixant el detallet a la cova (marcat en verd)
Imatges de la Cova de Bruguers
Desfem el camí i tornem cap a la clariana on ens espera la iaia, que ha preferit descansar en aqeust lloc. Enfilem corriol avall i tornem a la ermita de Bruguers. La sortida la hem finalitzat a Castelldefels on hem dinat al restaurant Chalo, us ho recomano. 




Al cim de Sant Jeroni pel Pla dels Ocells

Sant Jeroni, amb els seus 1236 metres és el sostre comarcal del Bages  i de l'Anoia. També és el punt més alt de la Muntanya de Montserrat. Aquest cim és la confluència dels municipis del Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i de Collbató (Baix Llobregat). Aquest cim també està inclós al repte dels 100 cims

"Per veure bé Catalunya
Jaume primer d'Aragó
pujà al cim de Sant Jeroni
a l'hora en que surt lo sol"

Dades de la sortida: 

Distància:    9'20 km      Temps:     4h30' (aturades)     Circular:    Si
Alç.màx:     1236m        Alç.mín:    710m                    Dificultat:   2/5

Les agulles des de Sant Jeroni
Novament marxem a la muntanya màgica de Montserrat. Sempre és especial contemplar les seves agulles, notar la espiritualitat del lloc mateix. A més en un dia tan especial per la fe cristiana com és Divendres Sant i que es conmemora la mort de Jesús la abadía de Montserrat presenta un caliu especial.Són vora les deu i la abadía ja està ben plena, de fet hem aparcat al tercer pàrquing. La boira encara era present sobre monistrol però a la abadía ja rajava el sol.

Boira sobre Monistrol
Que pujooo, waaaasaaa¡¡¡
Anem caminant pel costat del Mirador dels Apóstols per anar a buscar el funicular de Sant Joan que ens durà cap al Pla de les Taràntules a 972 metres d'alçada i on, de fet, iniciem la sortida. Les vistes en tant que el funicular va pujant són meravelloses. La abadía, el monestir i tot el conjunt eclesiàstic és cada cop mes xiquet.

Agafem el primer, el funicular de Sant Joan.
Els poc més de deu minuts que dura el trajecta ho fem amb silenci. Tothom calla i només se sent els sorolls dels obturadors de les càmeres de fotos deixant constància del trajecte. D'aquest tram no tinc cap foto perque duia a Nora en braços perque així ella també veies el paisatge. Un cop a dalt ens aboquem a la barana. Les vistes del serrat de Sant Joan i la serra llarga impresionan. Girem cua i marxem cap a Sant Jeroni. 

Pla de les Tarántules (972m)
Vistes del monestir desde el Pla
El camí és molt planer i molt aéri, la gent amb vertigen o deu passar magra, ja que hi han trosos força exposats. Però si camnes amb seny no hi ha gaire problema. Anem combinant trams d'escales amb esglaons naturals amb corriols de terra negre i ben fosca, pero sempre amb la visió de les agulles al nostre costat. 
Nora i de fons la Quarta de la Trinitat
Agulles de Montserrat
Escaleta, escaleta, encara queda una miqueta
Creuem la regio de Santa Magdalena (1010m) i anem a buscar la primera aturada del matí, un mirador que ens permet veure el Serrat dels Pollegons i més a vall Collbató i el Bruc.Abans d'arribar creuem pel mig de dos agulles i a Nora el primer que li ve al cap és el fossar que han d'atrevessar Marlin i Dori per anar a buscar en Nemo Aquí fem un mos i aprofitem per fer també un glop d'aigua. 

Entre agulles
Al Mirador de les Paparres amb la Gorra Marinera (1098m)
Collbató i el Bruc als peus
Continuem corriol amunt, continua sent força planer, però ara ja és més dificil trobar arbrat per resguardar-nos del sol. No obstant la temperatura és molt agradable i l'airet és fresc. Ideal per a caminar. Aquí el silenci queda truncat pere veus i crits de gent. No falta gaire per l'encreuament del camí nou (el que fem nosaltres) i el camí vell (que agafarem per baixar al monestir) 

El Cavall Bernat (1111m)
La Gorra Marinera (1098m)
El Cap de Mort ( boleta esquerra)
El camí torna a cobrir-se, l'ombra fa més agradable la pujada, el tràfic de gent és més dens. En un tres i no res arribem a la penúltima fita del dia, la ermita de Sant Jeroni. Aquí fem una segona aturada, no per menjar, però si per agafar aire i forces. Ara arriba la pujadeta. Seran 15 minuts de pujada dura i intensa cap al cim de Sant Jeroni. 

Façana principal de la ermita de Sant Jeroni
Amb dos collons¡ Nora i jo piquem de mans, ens agafem i comencem a pujar.Quan portava unes 80 escales em vaig cansar de comtar. A més sóc home i no puc fer dos coses a l'hora, comptar escales i mirar pels voltants. La imatge de la pujada és espectacular. Fem una parada obligada a mig camí per contemplar els voltants, estem al Mirador de Mossen Cinto Verdaguer. Hi veiem l'Agulla dels Moros, les antenes de telefonia i de fons les muntanyes de Sant Llorenç de Munt i l'Obac.

Vinga esglaons i cony d'aire
Telefonia, l'agulla del Moro i de fons l'Obac
Arribant al cim
Queden poc més de dos-cents metres, ens cordem be les jaquetes perque l'aire es fresc i...... Tachàn¡ Ja som al cim de Sant Jeroni, a 1236m d'alçada. Veiem la taula d'orientació i alucinem amb les vistes 360 graus. 


L'Ovellot i Nora al cim de Sant Jeroni
Taulell d'orientació
Queda clar on sóc¡
Després de fer les fotos panoràmiques i de gaudir d'una vista privilegiada dels voltants de Montserrat agafem el camí de baixada per anar novament a la ermita de Sant Jeroni per dinar. I després agafar el cami vell cap al Monestir de Montserrat. M'agradaría saber qui ha col·locat els temps estimats de la ruta per engegar-lo a fer punyetes. El camí vell passa pel ben mig del Pla dels Ocells i del Pla de Santa Anna, Un camí ombrivol, fresc i amb molta vegetació que discorra a tocar del torrent de Santa Maria. 

Pla dels Ocells
Entre rocs¡
Ja tornem a sentir el xivarri de la gent que passeja pel monestir, estem a tocar de la plaça de l'Abad Oliba i per tant posarem punt i final a la sortideta d'avuí. On acaba el torrent de Santa María comença el camí del Vía Crucis (que deixarem per més endevant) i les fonts de l'Abad Oliba. 

Ja veiem el final
Plaça de l'Abad Oliba