GR92: Garraf - Sitges - Vilanova i la Geltrú

Una nova etapa del GR92, aquest cop per terres del Garraf, també anomenada Penedés Marítim o La Marina del Penedés. El nom prové de l'àrab "garrafa" que es tradueix com a sínia o lloc d'aigues abundants. Caminarem per una terra desértica i àrida i amb la olor del romaní i les garrigues barrejat amb la olor de mar.

Dades de la sortida.

Distància:     23.20km       Temps:    6h30' (aturades)      Circular:      NO
Alç.màx:      298m            Alç.mín:  arran de mar          Dificultat:   3/5*
(*la dificultat de nivell 3 ve pel fet de la distància i la dificultat afegida de la temperatura)

Dissabte pel matí. No són les sis quan surto de casa. Pel devant un trajecte en cotxe de vora trenta-cinc minuts fins el municipi del Garraf. Allà deixerem el cotxe al costat de la estació de Rodalies. Servei públic que agafarem per tornar des de Vilanova i la Geltrú. De passada amb el cotxe m'aturo en un dels miradors per inmortalitzar el Celler Güell. És una edificació modernista d'autor desconegut o, com a mínim, disputat. Uns pensen que va èsser Francesc Berenguer i Mestres i d'altres li atribueixen al propi Gaudí.

Celler Güell
A mi, realment el que més m'ha agradat han sigut les casetes de fusta que hi han a la mateixa platja del Garraf. Totes d'un color verd menjat pel sól i la sal. No sé perqué però tota la estona em venien pensaments dels banyistes dels anys 50 amb els banyadors de cos sencer amb ratlles blaves i blanques.
Les casetes de la platja del Garraf
A dos quarts de vuit ja estic ben aparcadet a la Avinguda del Comte Güell,vora la plaça de la estació. Creuem pel pont la carretera de Barcelona a Calafell i agafem el carrer del Castell, que ens durà a la primera fita d'avuí, Can Lluçà. El camí puja decidit primer per una pista o corriol asfaltat i després per un de pedregós. De tant en tant petits plans ens ajuden a relaxar les cames.


Serra dels Pins i el Fondo del Salt
Així seguirem els propers tres kilómetres i mig, passant pel corriol estretet i envoltat de totes aquelles plantes i arbustos que punxen, esgarran o bé són urticants, aixó si, tot ben amanit amb margallons i dragons (Salamanqueses) gegants. El que més m'enprenya és veure com mica en mica van desfent la muntanya. La explotació minera de la Serra dels pins i de la Coma Roja és una auténtica aberració. 

Margallons
Un dragó molt ben parit
De tant en tant un reducte de pinss pinyoners amaga una pujada esglaiadora però de curta durada, el tram final és molt més planer. De seguida arribem a Can Lluçà. Arrel d'aquí el camí comença a baixar fins arribar a la fabrica de Vallcarca. En aquest tram passejem per camps de vinya i d'oliveres. Fins arribar a la fàbrica de Vallcarca també trobem els masos de Campdàsens, Can Fontanilles, les ruïnes de Can Robert, Can Granada i Ca l'Amell de la muntanya.

Camps de vinya vora Campdàsens
Masos del camí
Un cop veiem la fàbrica de Vallcarca el camí canvia de ple. Tornem a caminar per una pista semi-asfaltada, dintra d'un bosc de pi negre. La carretereta va fent zigua-zagues fins arribar a la porta de Vallcarca. El camí es poc resenyable. Creuem la C32 per sota i creuem el polígon que conformen aquest conglomerat d'empreses. 

La fàbrica de Vallcarca
Sota la C-32
Ara el camí torna a ser un corriol estret i sepultat per la pinassa. Puja fort i decidit des de la riera de Vallcarca fins a la ermita de la Trinitat. Son només nou-cents metres de pujada però és força dura. La calor ja comença a ser més palessa i el sostre de branques no deixa passar gaire vent, pel que la xafogor es considerable. Pero val la pena arribar i veure la ermita. és realment molt maca i d'un estil peculiar. Una façana modernista i un cos eivissenc.
 
Des de la glorieta de la ermita
Ermita de la Trinitat
Propera fita: Sitges
Desde la glorieta de la ermita tenim una vista privilegiada. Veiem l'Hotel Melia Sitges, l'esglesia de Sant Bartomeu, el Palau de Marycel, fins i tot la Punta de les Coves i la Punta dels Gegants. Però per arribar a Sitges encara hem de pujar. Ara transitem per una pista forestal ben arreglada i guiada per margallons i pins. Passem per una torre de telecomunicacions i per la Penya del Llamp.
L'Ovellot a la Penya del Llamp
Panoràmica
A Sitges entrem per la urbanització Llevantina, per sobre del port de l'Aiguadolç. Anem pels carrers de la urbanització fins creuar la carretera C31. Ara anem pel dret per una avinguda de cases i pisos nous amb l'imponent Melià Sitges al devant. De seguida tombem cap a la línea de costa. Aquí entrem al Sitges més turístic, amb el Palau de Maricel, la platja de Sant Sebastià, la església de Sant Bartolome i Santa Tecla i els seus carrers estrets i sempre ben ornamentats. 

Sant Bartomeu desde la Platja de San Sebastià
Palau Maricel
Sant Bartomeu 
Caminem ara epls gairabé quatre kilómetres de passeig maritim que té Sitges, I passem per totes les platges urbanes del municipi, la platja de la Fragata, la platja de la Bassa Rodona, la platja de l'Estanyol, la platja de la Riera Xica, la platja de la Barra, la platja de Terramar i la platja de les Anquines. Deixem enrera també palauets increibles, alguns modernists, d'altres més afrancessats i d'altres pel meu gust massa moderns. En arribar a l'hotel Terramar s'acaba el passeig i toca canviar les botes per les xancles. 

Passeig maritim cantonada amb el carrer del Pecat
Platja de la Barra
Palauet....
El camí de códols i terra ens farà creuar la riera de Ribes, encara té un xic d'aigua i uns ànecs i un cisne estàn tranquils nedant a les aigues someres de la riera. Passem pel club de Golf i anem a buscar l'Atlàntida. La platja de les Coves està força animada, no són els turistes que ens trobem a les platges de la urbe. Un cop passat el local anem pujant entre margallons i terra seca i dura. 

Hotel Terramar, riera de Ribes i el mar
Cala i Punta de les Coves
El camí discorra al costat de les vies del tren. Cada cop que passa ens hem d'agafar els barrets per que sinó surten volant. El corriol puja i baixa per petites puntes de terra fins arribar al marge de Vilanova. En aquest tram trobem potser una de les platges més conegudes pel turisme gay, la platja de l'Home Mort. 

Platja de l'Home Mort desde la Punta de les Coves

Cala Xica des de la Punta de la Desenrocada
Aixó s'acaba, un cop arribem al pal indicador de la Punta Llarga ja veiem el port de Vilanova i la Geltrú i la platja del Molí, En poc més de cinc-cents metres deixem el corriol i tornem a caminar per voreres i asfalt. Passem de llarg el Far de Vilanova i agafem el passeig marítim fins al carrer principal on agafarem el Rodalies per tornar a Garraf. 

Punta Llarga
Platja del Molí i port
Passeig marítim de Vilanova i la Geltrú