25ena Matagalls-Granollers (previa)

A poc menys de 24 hores per iniciar la Matagalls-Granollers d'aquest any les previsions metereológiques no van gaire bé. Ja fa uns dies que el sol resta amagat darrera un espés conglomerat de núvols i les plujes van fent de les seves per tot el territori. Pensava que la llevantina que bufava aquests dies faria empenyar els núvols més enllà del Montseny, no ha estat així...

Segons les previsions per demà el temps no canviarà gaire, encara que les tempestes més fortes seran substituides per plogims de caracter moderat i baix. Així donc, toca preparar mitjons de recanvi, impermeable, polaines.... tot ben preparat per no acabar xops.

Previsió properes 24 hores
La organització s'ha posat en contacte amb els participants a la marxa per informar que el recorregut ha variat, per tal de fer-ho més segur pels participants, L'inici serà a El Brull des d'on pujarem a Collformic per pista forestal i evitar aixi corriols fàcilment inundables. Com a segona mesura s'anula la pujada al Matagalls pel mateix fet d'abans i per estalviar-nos els cops d'aire que poden assolir els noranta kilómetres l'hora al cim.

Hi havía una vegada al castell de Montclús....

El castell de Montclús, també anomenat castell dels Moros, és una edificació que es troba al municipi de Sant Esteve de Palautordera, defensada pel massís del Montseny per sobra de la plana de Palautordera. Datat entre els segles XI i XII continua sent un lloc especial per gaudir del Montseny.
De camí al castell amb el Montseny de fons
Dades de la sortida.

Distància:     2.92 km        Temps:     1h42' (aturades)      Circular:    SI
Alç.màx:       382m           Alç.mín:    292m                     Dificultat:  1/5


Som Diumenge i el dia s'obra clar i sense núvols, encara fa fresca pero ja es veu a venir que serà un bon dia per anar a fer una matinal pel Montseny. El nostre destí, Sant Esteve de Palautordera, a ben pocs kilómetres de l'inici del parc del Montseny. El punt d'inici de la sortida serà la ermita de Santa Margarita, situada a la barriada de Les Margarides, als afores de Sant Esteve.

Entrada de Can Martorell
Tardor
La princesa Nora surt de l'ermita. Els camps de conreu i pastura encara estan xops per la rossada i l'olor a terra humida es fa palès en l'ambient. Enfila carrer amunt pel carrer adoquinat per marxar del poble. Nora encara recordava les paraules que dies enrera va sentir als masovers de Can Marc. Un drac d'ulls vermells i escates d'or s'havía instal.lat vora el castell de Montclús.

Entrada a Can Marc
Nora pren cura de pentinar els cavalls
Un cop passat el Mas de Can Marc, la petita princessa va entrar al bosc. La tardor havía deixat la seva emprenta. Fulles de colors fan que el terra sigui com una catifa on el groc, el vermell i el marró no deixen cap forat sense cobrir del corriol que puja al castell. El riu Tordera, que neix a les muntanyes de les Agudes baixa amb bon cabal. Fent saltironets entre els rocs i fent batre les seves ales, Nora creua sense més el petit rierol.

Edgar cruzando el rio Tordera
Un bosc d'alzines i plataners dona la benvinguda a la princessa de les fades, Les seves fulles van caient poc a poc indicant a la fada Nora per on ha d'anar. El camí comença a pujar de valent. Al seu pas els arbres s'ajupen i fan reverencies a la pricessa, però aixó no fa que Nora s'oblidi del perquè ha anat cap allà. Espero que el drac no sigui molt dolent, pensava....

Eucaliptus a contra llum
Al fons el castell de Fluvià i el veïnat de Les Margarides

Ja ha arribat, Nora és trova als peus del castell. És impresionant. Comença a buscar pels voltants per veure si troba el drac... De ben segur que el drac ha passat per aquí, Els poderosos murs del castell estan enderrocats, només un merlet aguanta dret, Grans forats als murs defensius deixan veure l'interior del recinte. Tota estructura de fusta ha desaparegut... Quina oloreta a socarrim¡

Merlet de la muralla principal
Detalls del castell
La petita princessa va seure vora un altre merlet mig enderrocat. El drac gegantí va començar a volar per sobre les runes del castell. Nora es va amagar en un petit túnel que hi havía al costat de les escales, era fosc i al seu final veia una miqueta de llum. Va agafar aire i va ficar-se pel forat... Quina sorpresa en veure que aquell túnel l'havía dut a les afores del castell, lluny del perill de les flamarades del drac.... 

Túnel i passadís subterrani
descansant al paller

 Track de la ruta:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8316218

XVII Marxa de Canovelles

Una nova edició de la marxa popular del meu poble. Repetim el trajecte realitzat fa un any en el que es van modificar les distàncies per passar de dos rutes de 8 i 10 kilómetres a dues de 10 i 14. Aquest any potser ha estat el més auster en quant a obsequis però potser un dels anys amb més participació.
Donat que la explicació de la ruta és exactament igual que la de l'any anterior no faré cap menció a com és el trajecte.

Plaça de l'ajuntament minuts abans de començar
Són vora dos quarts de nou quan surto de casa. L'inici de la marxa és a les nou i el camí fins allà és d'uns cinc minutets a peu, per tant, no hi ha gaire presa. Faig una primera aturada al primer "avituallament", el Bar Baena, situat a la avinguda de Canovelles, faig un café tranquil i dono un cop d'ull a la prensa esportiva. Un cop a la plaça de l'ajuntament faig una batuda ràpida per trobar-me amb els coneguts del poble i xerrem un xic abans de marxar.

Rotonda sota la C17 direcció Bigues
Una marea humana comença a caminar, al principi en plan mandonguilla, tots apilotonats i sense gaire espai per caminar, pero un cop passem devant de Sant Felix i encetem el carrer de Can Duran la mandonguilla es converteic en una serp ja que la rampa comença a fer el primer cribatge. Un cop hem passat la rotonda de la C17 entrem per fi a camins de bosc i planuries de conreu, aquí trobem el primer dels tres avituallaments. Aquesta serà la tónica fins al polígon de Montguit on tornem a trepitjar asfalt. 
Camins de roures i encines
Un cop arribats a l'avituallament del polígón del Perí Mas Dorca ens pasegem per la part més nova d'aquesta zona industrial, naus imponents envoltades de rouredes i plataners. Ara tornem a trepitjar terra humít, Camps de cultiu, rouredes i un grapat d'homes de camp que no entenen de festius ni marxes populars, la seva feina és la terra i aquesta s'ha de treballar quan toca. La propera fita és la Finca. 

Camps de Sanahüja
Bucólic
Ara el camí es planer i anem a bon ritme, la temperatura es primaveral i el sol comença a fer de les seves, Sembla mentida que siguem a 2 de Novembre i el termómetre em marqui 19 graus a les onze i mitja del matí. Creuem la BV-1439, on en Ramon, policia municipal del poble regula el transit per que cap camió o tractor ens passi per sobre i enfilem per un cami vorejat de xipresos enormes que ens duen a la Finca i de retruc al tercer avituallament. 

De camí a la Finca
Aixó s'acaba, des d'aquí hi han poc més de tres kilómetres per arribar novament a la plaça de l'ajuntament. Sembla mentida però ho he aconseguit, bem be fins arribar als límits del municipi camino sol, en silenci.... Només queda la pujadeta de Can Duran i ja hi som, un any més fent poble. Ara toca fer temps per tornar a començar. 

Pels voltants de la Finca
Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8166973