Un dia de Castanyes a les Feixes del Vilar (Fontmartina)


Aquest Diumenge soleiat hem fet una sortida molt especial, Hem anat a collir castanyes amb els pares i mares de l'AMPA de la escola. La idea era agafar-ne prou per tots els nens però s'ha quedat amb un: "sort que n'hem trobat aquestes", No obstant a sigut un gran dia...

Les onze del matí era la hora proposada per a realitzar la sortida en caravana cap a les feixes del vilar, un àrea lúdica del Montseny situat entre el poble del mateix nom i el nucli de Fontmartina. En teoria un trajecte de poc més de tres quarts d'hora. En arribar ens hem adonat que gairabé millor haver anat a buscar castanyes a les Ramblas de Barcelona que, amb tota seguretat, no hi havía tanta gent.

Una part del grup prenent posicions al terra
No cal cap comentari, oi¡¡¡
Com que hem arribat un pel tard i que tampoc ens decidiem a posar el cul en qualsevol lloc ens ha donat la una i els peques s'han posat a menjar. Han aflorat entrepans, truites, macarrons i aigua i tots ells han quedat ben tips. Ells, els nens tips, i nosaltres, els adults escanyats de cridar.... vine cap aquí, seu i menja i acaba-t'ho tot eran les frases més sentides en aquest moments.  Un cop han acabat de dinar s'han dispersat per la zona de lleure jugant, saltant i clavant-se cops de pal els uns amb els altres. 

Nora i Daniela menjant
Fent cua per grimpar
Un cop hem dinat els adults i en tant que la canalla grimpava pels voltants ens hem decidit a buscar castanyes pels voltants. La primera feinada era caminar en grup i la segona i més important, trobar els castanyers i els seus fruits. Quan estas acostumat a veure'ls no és dificil, el veritablement complicat era trovar castanyes.... I, la veritat, no n'hem trovat moltes, pero fotos espectaculars i riallas ens anem dut un bon grapat. 

Castanyer monumental
Cu-cut papi¡¡¡

10.000 visitants, gràcies

Ja ha arribat, la mítica xifra de les deu mil visites, no m'ho pensava pas que arribaria a aquesta quantitat de visitants. Han sigut moltes hores invertides en escriure, editar, reeditar, fotografiar però, per sobre de tot, moltes hores caminant per contrades catalanes.

Uns kilómetres que no no he fet sól, moltes vegades acompanyat per la meva filla Nora, d'altres per una colla de bons amics, d'altres vegades amb nous coneguts però sempre acompanyat per la meva motxilla i per la meva curiositat....

Per tot aixó, gràcies, moltíssimes gràcies a tots....



CIB (II) Del Coll de Parpers a Trinitat Vella

El CIB té com a norma no escrita fer el primer dia una sortida més urbana i el segon una que finalitzi a Barcelona, en aquest cas hem anat del Coll de Parpers, entre la Roca del Vallés fins al complex de la Trinitat

Dades de la sortida
Distància:   31,20km         Temps:     6h50' (30'aturada)     Circular:      NO
Alç.màx:    509m              Alç.mín:   65m                           Dificultat:   3/5

Vallromanes i Can Nadal des del camí
Es un quart de set quan surto de casa i les previsions pel temps es fan realitat, una fina pluja va caient i deixant moll tot al seu pas. Ens espera una caminada dura. La idea és agafar l'autocar de les set que ens durà al Coll de Parpers, entre Santa Agnés de Malanyanes i la Roca del Vallés. El trajecte no és gaire llarg i en poc més de mitja hora estem baixant del vehícle.

Entrant a l'autocar
En baixar encara és fosc i el plugim fa acte de presencia. Tot fa pronosticar que serà una matinal dura de collons. Agafem el camí que ens endinsa cap a Cellecs i la Conreria i anem a buscar la primera parada del día, la Roca de Can Toni, un dólmen on farem el primer avituallament. El camí rural va pujant poc a poc fins que en un revolt agafen una regatera pel dret i de seguida prenem alçada. En aquest punt, en Josep Maria aprofita per fer una clases de micologia avançada. Els primers rovellons i fredolics van cap a la bossa. 

Adeu pluja¡¡¡ Hola Boira
ja som dalt de tot, ara el camí torna a ser una pista forestal ample i ben cuidada, Creuem la carretera BV-5106 d'Orrius i de seguida ens trobem amb la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, punt d'inici de dos excursions molt recomenables pels nens (ruta megalítica de la Roca). Passem per diversos restaurants i masos i en un tres i no res arribem al primer punt de control, la Roca d'en Toni  o Dólmen de Can Boquet. Dos-cents metres amunt, el meu company Josep Maria es va aturar a canviar-se les sabates......mai més va ser vist.......

Sant Bartomeu de Cabanyes
Roca d'en Toni o dólmen de can Boquet
Avituallament i dólmen
Després d'esperar uns vint minuts a que arrivés en Josep Maria, en Josep (l'altre company) i jo vam creure que aquest no s'havia aturat a l'avituallament pensant que nosaltres ja erem lluny d'allà. La pista baixava amb tranquilitat, com sempre ens creuem amb grups de ciclistes i cotxes dels ADF que estan protegint el bosc. Però la baixada no dura gaire..... Ara toca pujar novament amb l'afegit que el sol ha sortit i comença a escalfar més del compte ( la mare que va parir a qui va dir que hi haurien pluges). Tot seguit arribem al Mirador de la Cornisa, un punt de guaita on es pot veure el Vallés oriental, la Conreria, Cellecs i la costa Mediterrania, La costa de Premía, Teia i el Masnou. 

Cap al Mirador de la Cornisa
Fent el capullo al mirador
Un cop passat el mirador ja marxem baixant sense problemes fins al segon punt de control i avituallament situat a Alella Parc. Un cop pres la xocolata i la bossa de fruits secs tornem a aixecar la vista cap al cel, un parell de trons resonen no gaire lluny d'aquí i un núvol negre sembla tenir presa per mullar-nos a tots. Prenem com a punt de referencia una torre de guaita creient, inutil de mi, que era el cim del Galceran..... Per sota del turó, unes terrasses de vinya en fan caure amb laa idea que alló que veiem no és el turó del Galzeran i que encara estem creuant Alella. Anem pujant per la muntanya de l'Amigó i als meus peus veig un conjunt que m'és molt familiar, l'hospital Universitari Trias i Pujol, més conegut com a Can Ruti. 

Al pas per Alella
Can Ruti i el Lirad....
Ara el camí torna a pujar, una pujada molt dura, amb molta mala baba i amb la capacitat de treure del meu interior tota una série d'improperis que no han d'ésser escrites en un blog¡¡¡ La calor em matava i en Josep i a mi ens queia la suor com a cues de cavall....Peró ja teniem a tocar el Turó de Galzeran, només quedaven 100 metres......i la organització decideix que abans d'arribar al cim hem de prendre el camí de la dreta per baixar cap a Santa Coloma..... La veritat és que només per cent metres podriem haver-nos fet pujar. 

Adeu Turó del Galzerán
Últim avituallament
Ara la pista forestal es converteix en sender ample i sorrenc, els genolls ja comencen a bullir i la planta dels peus ja tremolant pensant que en només 3 o 4 kilómetres començarem a trepitjar asfalt. L'arribada a Santa Coloma és apoteósica, una baixada que si estigues a una estació d'esquí com a mínim seria vermella. Passem vora Sant Jeroni de la Murtra i la Serra de Can Mas i de seguida entrem al Singuerlin per l'Avinguda Pallaresa amb la intenció d'anar a buscar el pont que creua el Besos per arribar a la Trinitat. 

L'Avinguda Pallaresa - Singuerlin
Per sobre del Besós
Ara si, aixó s'acaba, En poc més d'un kilómetre arribem al Complex Esportiu de la Trinitat Vella i.... quina sorpresa¡¡¡ En Josep Maria és viu...... 

Aquí la prova de la seva existéncia
Plànol del dia 12/10
Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7997234

CIB 2014 (Dia 1): Un tour per Collserola


La Caminada Internacional de Barcelona és una prova esportiva sense ànim de ser competitiva que es desemvolupa durant tot un cap de setmana a Barcelona.


Dades de la sortida.
Distància:   32.31km          Durada:   6h30'   (aturades)       Circular:    SI
Alç.màx:   494m                Alç.mín:  52m                           Dificultat:  3/5

La sortida de Disabte recorre el Parc Natural de Collserola així com un traçat urbà que ens durà pels carrers de Barcelona, més concretament pels barris d'Horta i la Trinitat, Aquest últim serà el punt d'inici i final d'aquesta primera etapa de trenta kilómetres.

Camins de Collserola
A dos quarts de set com un clau he arribat a la sortida de la prova. El complex esportiu de la Trinitat Vella estava engalanat per l'ocasió, el problema era que vaig arribar tan d'hora que vaig trobar-me amb els membres de l'organització acabant de col.locar els darrers detalls. Aixó si, en poc més de cinc minuts el pavelló es va quedar curt per tota la gent que hi havia, de Taiwan, Estats Units, Australia, militars francesos i alemanys, varies agrupacions holandeses i algun personatge nacional fàcilment identificable.

Acreditació, planols i llibret informatiu
Zona d'inscripcions, bar i mechandising
A les set com un clau un membre del CIB ens va col.locar a la sortida depenent de la distancia que voliem fer, 30km (fletxa vermella) 20km (fleta blava) i 10km (verda) i tot d'una la gent comença a caminar. Encara és fosc quan arribem a fer el primer lloc d'interés de la sortida, el Mirador de Torre Baro. La imatge d'una Barcelona que obre el día és meravellosa. 

Desperta Barcelona
Torre Baró
Ara je ens endinsem per pista forestal ample i molt tranquila, el dia encara no s'ha aixecat quan anem marxant cap el coll de la Ventosa, veritablement fa honor al seu nom, quin fresquet més agradable. Un cop al coll el camí esdevé corriol i anem avançant en fila de a un fins arribar a en Coll d'en Fotja. On tenim el primer avituallament. Una barreta de muesli amb xocolata i una bossa de fruits secs.... Un cop passat aquest punt ens dividim, Els que fem 30km anem cap a la dreta per anar direcció sant Iscle de les Feixes i Can Catà. Els altres tiran pel dret per anar a Sant Medir. 

Fites al Coll de la Ventosa
Avituallament del Coll de la Fotja

Ara el camí torna a ser ample i fem una baixada de molts kilómetres.... tot aixó que baixem tard o d'hora l'haurem de pujar... en fi, és el que he escollit.  El sol és deixa veure per estones, la ventatge d'aquest camí és que està molt atapeit pels arbres i manté un ambient força fresquet, de tant en tant un cop d'aire fa que la rossada dels arbres caigui com si fos una pluja fina i molt agraide. De seguida arribem a Sant Iscle de les Feixes i poc més endavant a Can Catà. Aquí hem de fer cura de no topar-nos amb els bikers que baixen cagant llets pels corriols.

Cu Cut¡¡¡ Ja sóc aquí
Obvi, no???
I com be hem dit abans tot el que baixa acaba pujant, de moment la pujadeta fins a Can Coll es pot fer sense massa problemes, ara be, un cop passats l'antiga fàbrica de totxanes la cosa cambia i força. Però no tot son inconvenients, en aquest tram vaig coincidir amb dos nois fins al final de la ruta. Bona gent. Com a destacable en aquest tram va ser la troballa d'un cau de senglars vora la riera de Sant Medir, el restaurant de Can Borrell i finalment l'ermita de Sant Medir.  

Aprofitant el temps per fer un cistellet de rovellons
Fabrica de totxanes dels Codonyers
El camí cap a la ermita es fresat i és un bon escalfament pel que vindrà més endevant. La plaça de l'ermita és un xup-xup de ciclistes, caminants, boletaires i tafaners que omplen el petit recinte de seguida. Ja feia temps que no havia de fer cua per fer una foto. Vam seure d'esquenes a la capella tot mirant la petita baixadeta que ens duria fins l'inici de la pujada o el principi del fi...... 

Ermita de Sant Medir
Ara la cosa tira de valent, Només són cinc kilómetres per arribar a Cal Borni, un replà vora la carretera de Sant Cugat a un kilómetre del Tibidabo, pero és fa pesat i dur, i a sobre, comença a apretar de valent la caloreta. A més el corriol és tan estret que per passar un de nosaltres i un ciclista de cara es fa complicat. Però finalment, amb més suor del que em pensaba em fet cim..... Cal Borni és meu i el proper avituallament vora el tibidabo està a pocs metres. 

Pla de Cal Borni
Aquí hem fet parada
Hi havien  moltíssims taiwanesos
Ara si que el camí fa baixadeta, en un principi, a la falda del Tibidabo baixa molt be, les vistes són espectaculars, la boira del matí ja s'ha aixecat i ja es veu l' skiline de Barcelona. Però, de cop i volta, el terra sorrenc es transforma en asfalt i aquest ja no ens deixarà fins a l'arribada a la Trinitat Vella. El camí es torna planer novament vora l'Hospital Quirón. 

Pel carrer Garriguella
Baixem a Barcelona
Ara si que ja les cames comencen a fere figa, L'asfalt de la Ronda de Dalt i el fet d'aturar-te als semafors quan portes l'inercia de caminar durant 26 km és fa un xic "durillo". Passem vora la Vall d'Hebrón, els camps del Martí Codolar (on jo jugava de petit), la zona dels Mistos de la Barcelona Olímpica, la Plaza Karl Marx, la antiga masia de la Guinaueta i aixi fins arribar novament al pavelló de la Trinitat Vella........ DEMÀ MÉS¡¡¡¡ si és que no aprenem.... 

Els Mistos i Martí Codolar
Parc Tecnológic de Barcelona Activa (Plaça de Ca N'Enseya)
La Masia de la Guinegueta

Track de la ruta
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7987430

Plano de la ruta (CIB2014)