De Blanes a Santa Susanna arran de mar

 Un altre cop al portal de la costa brava amb la diferència que avuí serà l'inici de la meva ruta arran de mar. El pas de La Selva al Maresme també be marcat per la forma de les platges.

Dades de la sortida.

Distància:   9.2km      Durada:   3h45' (aturades)       Circular:    NO
Alç.màx:    74m          Alç.mín:  nivell mar                 Dificultat:  1/5

Blanes desde Sa Palomera

Cap a les nou del matí hem sortit de casa amb el cotxe direcció Santa Susanna, amb la intenció d'agafar aquí el rodalies que ens durà a Blanes, l'inici de la ruta d'avui. A aquesta hora la temperatura es de 18 graus i ja es veu que el dia serà ben asoleiat. Aparquem el cotxe darrera l'Hotel Mercury i creuem pel seu costat per agafar el tren. L'andana està devant mateix de l'hotel.

A l'andana de la estació
Ja arriba eel tren¡¡¡
Un cop a la estació de Blanes (no són més de deu mínuts) agafem el bus i marxem cap a la plaça Catalunya. Allà serà el punt de sortida de la nostra ruta. Pugem a Sa Palomera i gaudim d'unes vistes magnífiques de tota la badía de Blanes i la platja de S'Abanell, amb els Pinars al fons. Aquest serà el nostre objectiu primer.

Nora contemplant el mar
A la part més alta de Sa Palomera
Un cop hem gaudit de les vistes i hem pogut esquivar a una parella de rusos que estavan fent un book per a publicitat dalt del roc baixem les escales i enfilem passeig avall per anar a buscar la Punta del Tordera, a l'altre extrem de Blanes. És d'hora i fa calor així que Nora i jo ens mengem un gelat per anar païnt els graus..... boníssim, però haviem d'anar ràpid perque es desfeia. Jo pensava que ja entrada la tardor no hi hauria gaire extrangers per Blanes, però anava ben errat. Xino xano anem fent via i arribem vora la desembocadura del Riu. 

Menja ràpid que es desfà
Passeig de S'Abanell
Sort que conec prou be aquesta zona perque quan arribavem vora el camping Bellaterra el passeig estava tallat pel risc d'enfonsament del passeig, així que sense més creuem pel mig del camping per anar a buscar el carrer vil.la de Madrid que ens durà vora la Punta de la Tordera. Un cop a la platja ens treiem les botes i ens possem les xancles, per anar més comodos. L'efecte de les onades i de les obres de la planta desalinitzadora han deixat aquesta banda de la platja força malmesa. Ara toca creuar la desembocadura del riu. 

Sempre hi ha lloc per l'art urbà
Ara ja som a la Punta de la Tordera. El riu es ple de vida, puc veure fins a una vintena d'ànecs que claquen entre els joncs i neden amunt i avall sense pors. A un costat puc endevinar la silueta d'un bernat però no tinc prou zoom per fer-li una bona foto. Una llengua d'aigua verda s'escapa de la bassa del riu i penetra al mar. Un pam d'aigua que separa les platges de Blanes i Malgrat. 

Desembocadura del riu Tordera
Panoràmica
Travessant l'aigua arribem a Malgrat
A aquesta banda del riu, el mar també ha deixat la seva emprenta. Bona part de la platja existent davant del camping Les Nacions ha desaparegut així com un bon grapat de parcel.les estan malmeses per l'erosió de l'aigua. Aprofito per fer una parada petita al Camping Blaumar, on havía estiuejat feia anys per saludar en Mario ,l'encarregat del camping i un bon amic. Continuem caminant. El camí de la Pomareda és llarg i pesat, aixi que un cop arribats a la platja de Sa Conca fem un petit descans vora les dunes protegides. 

Els pins torts i el que queda del "Tu a mi no me conoces"
Platja de Sa Conca i arenals
Fins arribar a Malgrat centre poca cosa a dir, la platja és monotona i no hi ha res que destaqui per sobre d'altres coses. Ara deixem de banda el terra sorrenc i comencem a caminar pel passeig marítim. Molta gent gran descansant als banc del passeig, canalla amb bicicleta i dos perroflautes (Nora i jo) que caminen amb aire distés amb el sol al clatell i flipant amb les formacions de núvols que hi ha al cel. Arribem a la estació de Rodalies de Malgrat Centre i aprofitem per dinar. 

La petita perro-flauta
Platja de Malgrat vora Rodalies
Com diu ella: "Papitán Garfio"
Ara ens endinsem al passeig que pertany a la platja de l'astillero. En un principi no entenia el perquè del nom, però de seguida ho vaig entendre, En poc més de dos-cents metres vaig veure una estructura dins l'aigua amb una estel.lada onejant, com un illot. Una mica més endevant hi havía un cartell informatiu que deia: La Pilona". Resulta que aquesta estructura era la base d'una estació de càrrega de mineral de ferro provinent de les Mines de Can Palomares. Aquest material es transportava en vagonetes suspeses en uns rails fins a la platja. 

Descàrrega de materials a la pilona (any 1910)
Vagonetes de la pilona fins a la platja de l'astillero
Continuem passeig avall i ens endinsem a la zona hotelera de Malgrat i Santa Susanna, Tot dirigit per als turistes que són el suport de la economia local. Xiringuitos de platja de tot tipus, mexicans, rusos, paellas a un Euro i un bon grapat de botiguetes amb souvenirs de gust discutible. El que més ens ha agradat a Nora i a mi eran els Chill Outs que hi han vora la platja. 

El Chamaquito Bar
Seu papa¡¡¡ s'està molt bé
En poc més de tres-cents metres arribem novament a l'Hotel Mercury, final de la nostra ruta d'avuí. Abans de marxar però ens remullem els peus a la platja, mengem un geladet i cap a casa a fer la migdiada.
Track de la ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7884599

La Vall del Tenes i la bauma rossa

Espai Natural de Sant Miquel del Fai
Diuen que el mateix arcàngel Miquel es va encarregar de purificar la vall del Tenes. Vestit amb una armadura de general romà i amb la seva espasa i la seva llança va enviar a les gogues a tot esser disposat a lluitar contra la paraula de Déu.


Dades de la sortida.
Distància:    5.70 km            Temps:   3h (aturades)         Circular:     SI
Alç.màx:     332m                Alç.mín:   260m                   Dificultat:   1/5

Cingle del Fito i el Serrat de l'Onyò
Cap a les nou del matí ja hem arribat Nora i jo al camí de la pineda, a Riells del Fai, Encara que es d'hora ja veiem que el dia no serà excesivament càlid. El cel està enterenyinat, bufa una miqueta d'aire i la temperatura es de 25 graus, perfecte per caminar. Anem cap al restaurant  de la Pineda on iniciarem la ruta en si. Abans anem caminant per un camí sense asfaltar vora el Torrent de Llòbrega. Creuem un parell de Masos i pasem per sobre del Torrent del Puigfred i més endavant amb el Mas de la Pineda, on agafarem el corriol de l'esquerra per arribar-nos al Torrent del Tenes

Nora amb el guardià del Mas
Mas de la Pineda
Un vegade girem cap a la esquerra vora el restaurant trobem el plafó informatiu de les diferents Gogues que veurem al llarg del camí fins arribar a la Bauma Rosada, als peus de Sant Miquel del Fai. Ara el camí esdevé corriol i es troba vorejat per un mur de pedra antiquísim a la dreta i pel Tenes i uns plataners gegants per l'esquerra. L'ambient és humit i fresquet, quin plaer.

Papa, estem aquí¡¡
Riera del Tenes vora la Font de la Pineda
De seguida arribem a la Font de la Pineda i a un plataner mil·lenari amb un tronc descomunal. Aquí també trobarem la boca de la font de la pineda i unes escales tallades a la roca que ens duran pel dret al restaurant de la Pineda, que ens queda uns metres per sobre dels nostres caps. Després de llençar unes pedretes a les basses d'aigua i mirar els peixets intentarem anar per un camí no marcat vora el Torrent del Gat.

Plataner mil·lenari a la font de la pineda
Intentem avançar per un corriol estret i cada cop més ofegat per la vegetació. Si no fos perque la vegetació eren ortigues i bardisses  potser haguesim continuat, pero ja veiem que la cosa era inviable. Cada cop el camí era més estret i més dolorós. Girem cua per tornar al Gorg d'en Jeroni, amb el seu petit salt d'aigua. Aprofitem per fer un glopet d'aigua i reposar una miqueta veien als peixos i les tortugues nedan tranquiles per aquestes aigues. 

Nora a la bauma del gorg d'en Jeroni
Petit salt d'aigua
Desfem part del cami i agafem novament la pista per l'antic camí de Sant Miquel del Fai, Arribem al Mas de la Madella i el seu Moli. Ens trobem amb una bifurcació i agafem el corriol estret de l'esquerra passant una cadena i ens dirigim cap a l'antiga hidroelèctrica del Fai.

Masia de la Madella
La Madella
El corriol torna a fer-se més estret, peró és un camí net de bardisses. El camí es troba esquitxat per tolls i petits rierols de l'aigua que circula per la séquia que tenim a la dreta. De camí cap a la central creuem el Gorg de Beines, amb les seves parets plenes de forats i amb columnes naturals que li confereixen un aspecte tétric i el Gorg de Masdeu. En un momentet ens trobem al Gorg Negre. El nom li escau molt be. Sembla un mirall negre cobert amb la verdina i amb forma de cor. Un banc al camí convida als senderistes a aturar-se en aquest punt i veure el gorg i les magnifiques vistes del Cingle del Fitó. 

Cingles del Fitó
El Gorg Negre
En poc més de cinc minuts arribem a l'antiga central hidroelèctrica del Fai, en el seu temps abastia d'energía als municipis colindats a la riera del Tenes, avui dia només és un record de la industrialització del Vallés i l'aprofitament que es feia dels recursos naturals. Aquí el camí queda tallat. Hem de creuar una séquia no gaire segura i enfilar-nos per unes grapes a la paret per accedir a la Bauma Rossa. 

Hidroelèctrica del Fai
Enclusa i pujada a la bauma Rossa
Un cop superat l'obstacle de les grapes ja no queda més que dos-cents metres per arribar a la Bauma Rossa, als peus de Sant Miquel del Fai. Peró aquesta distància la farem amb mil ulls. Realment la pedra no rellisca gaire pero el fet d'anar amb Nora fa que extremi les precaucions. No obstant el lloc be s'ho val. La bauma en sí es un espectacle i veure allà dalt, a tocar dels dits Sant Miquel del Fai no té preu. 

Interior de la Bauma Rossa
La Bauma a conjunt amb la Nora
Gorg de la Fossa i la Bauma Rossa a la dreta
Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7837003

Diada de Catalunya: fent història.....novament


Avuí és un gran dia, avuí serà la tercera vegade que els catalans i les catalanes surtim al carrer reivindicant la festa de tots nosaltres i la possibilitat de poder escollir lliure i democràticament si volem continuar o no annexionats a Espanya. Avuí és la Diada Nacional de Catalunya.

He trigat bem bé una setmana i mitja per enllestir aquesta entrada. No volia barrejar esport i natura amb política i ideología... però, que collons¡¡¡ El blog és meu i faig constar el que m'agrada, per tant, Endevant. El títol de la entrada ja dóna una idea prou clara i nítida de la meva orientació ideológica i, evidentment, la cueta de "novament" és per fer callar algunes boques que deien que la manifestació multitudinaria del 2012 no va ser un "calentón de verano".

Tram 60: Passeig de Gràcia-Gran Via
Va esser un dia rodó, pel matí varem assistir la meva peque i jo a la trobada que feia l'ANC de Canovelles al municipi, quin goig veure tanta estelada i senyera, La trobada es va completar amb ballada de gitanes, bastoners i els preferits de la meva filla, els Gegants, encara que ella va trobar a faltar en Piles, el gegant perroflauta, com diu ella. Poc després vam encetar l'ofrena floral sota el parc de l'ajuntament i varem sentir un camí de paraules, un recull de poesies de diferents autors catalans.

Nora amb els gegants
Després de dinar un bon entrecot amb patates fregides, un cafetó i un geladet vam agafar el tren de la R3 direcció Barcelona. Vam baixar a Arc de Trionf per veure les paradetes. Era impresionant la gentada que hi havia, gent gran, joves, colles d'amics i la canalla corrent, rient i gaudint d'una diada espectacular. Jo buscava l'ambient de crsipació que deia la Camacho que hi havia arreu de Barcelona però que crec que va marxar de copes amb algún amic perque no lavaig veure enlloc, tot era divertiment i RAUXA¡¡¡

Nora a l'Arc de Triomf
Després vam anar cap al lloc de la "V" que ens pertocava, tot el carrer Aussias March fins a plaça Catalunya i despres pujant pel Passeig de Gràcia fins a la Gran Via. I si a l'Arc era tot rauxa aquí ja ho podriam considerar com follia. Quina bogeria¡¡¡ I a les 17:14 tothom al crit d'Independència feia volar les mans enlaire. Castellers, grups de percussió i festa, molta festa. 

L'Ovellot al bell mig del guirigall
No cal comentar res. oi???
Nora amb els Castellers