Un passeig vora el Ter (II): De Sant Quirze de Besora a Torelló

A cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollés trobem una subcomarca anomenada Bisaura que agrupa els municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà i Santa María de Besora, aquesta subcomarca tal vegada està unida a Torelló i Sant Pere de Torelló, Ges i Sant Vicenç de Torelló, que conformen la Vall del Ges i el municipi d'Oris.

Dades de la sortida:
Distància:    14.6km         Temps:    5h30' (aturades)        Circular:     NO
Alç.màx:     593m             Alç.mín:   288m                      Dificultat:   2/5

El día es presenta tranquil i assoleiat, no hi ha presa per arribar i tampoc per sortir de casa, com que la sortida no és circular deixarem els cotxes a Sant Quirze de Besora i farem el descens del riu Ter fins al municipi de Torelló, on agafarem el rodalies per tornar al punt d'origen. A les deu del matí ja hem arribat al punt d'inici de la sortida.... i que ha de fer un bon senderista abans de començar a caminar??? Estiraments??? noooo. Un bon café amb llet per agafar energia.

El Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora
El camí comença planer i fàcil de seguir, cada poc temps trobem la marca de GR (blanc/vermell), baixem arran de riu i caminem per un passeig ben cuidat amb bancades als costats fins arribar a la fàbrica de Can Guixà. Fins aquí tot és rauxa i alegria. Abans d'arribar a l'antiga fàbrica passem sota el pont de la línea R3 de Rodalies Renfe que uneix L'Hospitalet amb Puigcerdà.

Sortint de Sant Quirze de Besora
L'Ovellot i Nora sota el pont del Rodalies
Fàbrica de Can Guixà
Ara arriba el tram divertit, després de fer poc més de 150 metres per una carretera asfaltada, girem cua i baixem bem be al nivell del Ter, tant a nivell que per continuar hem de passar un dels rierols, anomenat torrent de la Cugulera, que finalitza el seu trajecte aquí per continuar pel GR. Després de la sorpresa inicial i de mullar-nos els peuets quedem bocabadats amb el marge de pedra del Ter. Aquí fem la primera foto de grup. 

Aigues braves del Ter
D'esquerra a dreta
Candi, Núria,Alicia,Jessica,Oscar i Nora
Un cop hem llençat unes pedretes al riu i hem rigut molt pel fet de haver passat el rierol reprenem el camí. Aquest va fent petites pujades i baixades sense cap mena de dificultat. El terra és molt humit i a vegades està anegat o molt enfangat, però aquest no és pas el pitjor dels problemes. Tot el camí està vorejat per magnifiques ortigues de tamany considerable que fan que els somriures inicials passin a ser crits de dolor quan una d'aquestes plantetes ens deixa un record a les cames i braços. Tota la pollancreda fins arribar a un altre pont del rodalies és ple de gom a gom d'aquesta planta urticant. Tornem a un corriol més ample i sense gaire problemes fem el meandre del riu. 

Sense comentaris, oi???
Panoràmica del Ter des de Saderra
Anem vorejant el riu Ter, que ens deixa llocs amb una paisatjistica espectacular amb desmais vora l'aigua, grups d'ànecs i ....... més ortigues dels collons¡¡¡ Però de sobte, les ortigues desapareixen. El camí comença a pujar decidit per una zona rocallosa fins arribar a una carretera veinal dalt de Saderra. Aquí sembla que els problemes amb les ortigues han desaparegut. Aquest camí ens durà vora la C17, però abans de fer-ho ens aturem dalt d'una penya per fer un mos. 

Vora el Ter
Pujant pel Serrat del Balcó
Nora esmorzant com una campiona
Motxilles a l'esquena i sant torne'm-hi. Un cop passats pel lateral de la C17 ens trobem amb la part més espectacular del tram. No m'esperava que el GR passes per aquí, tota una sorpresa veure que per continuar amb la marxa passem sota un pont per on baixa el torrent de la Bataiola. No ha estat necessari desprendre'ns del calçat però amb un xic més d'aigua hauria estat la única solució. Nora ens mirava com dient, tenim els peus a l'aigua i no diuen res de res. Un cop passat el torrent..... SORPRESA¡¡¡ tornen les ortigues.
Candi passant pel torrent de la Bataiola
Ara si. Ens aturem a dinar. Estem dalt d'un turó amb el Ter i les vies del rodalies per sota i amb una panoràmica excepcional de la Mambla. En tant que dinem uns núvols cada cop més negres apareixen pels voltants de Sant Quirze. Ara el camí torna a ser ample, amb alzines i roures, amb onbres i clarianes, ens acostem a la colonia Borgonya. 

Com sempre, dinant¡¡¡
Cap a la Colonia Borgonya
La Colonia Borgonya va ser fundada per l'empresa escocesa Coats al 1895 i és va convertir en la colonia més majestuosa de la Conca del Ter. L'any 1903 es va unificar amb els Fabra, una de les principals empreses catalanes dedicades al cotó. Neix llavors Fabra i Coats la major companyia mundial de fils de cosir. Aquesta colonia era coneguda com la dels "anglesos" per l'urbanisme nord-europeu que li van conferir els seus creadors, habitatges unifamiliars amb jardí pel devant i eixida posterior. 

Antiga fàbrica Fabra i Coats
Carrers de Borgonya
Abandonem la colonia i passem novament sota la via del tren, ara el cami passa vora la carretera BV5626 tot seguint el Canal de Gallifa. El Caminet es força ample, encara que degut a les plujes d'aquest dies està anegat a trams. Passem per sobre del canal fins arribar a una altre fàbrica, la de Vilaseca. El camí esdevé corriol i el fang directament és aigua..... i com no¡¡¡ ORTIGUES.

Pont sobre el canal Gallifa
Fàbrica Vilaseca
Queda poc més d'un kilómetre, de fet, aquesta fàbrica és la porta d'entrada a Torelló. Però ja patirem ja, aquest últim tram. Un corriol estret, humit, amb arrels i pedres que ens fan trontollar i una rampa final amb esglaons per acabar d'arrodonir la ruta. Una font a la ombra vora el riu fa que ens agafem un descans...... 

Jugant amb la font
Cansats i contents. I surto jo, l'Ovellot
Ara si que si, ja som aquí, Torelló es nostre. Ara marxem cap a l'estació de rodalies, agafarem el tren i cap a Sant quirze de Besora, Val a dir que el que nosaltres hem trigat en cobrir caminant, unes cinc hores amb aturades incloses, el tren ho ha fet en poc més de deu minuts...... Com acostuma a passar quan surto amb els meus amics, el final d'una excursió significa rialles i una cervesseta ben freda.... Així sóm els de la banda dels "haigan"..... 

De tornada cap a Sant Quirze de Besora
L'Ovellot i l'Oscar de canyes. 






De Drie Fonteine und vallei van den Tangebeek (Bélgica)

De Drie Fonteine és un parc que es troba dintre del municipi de Vilvoorde, amb construccions de caracteristiques angleses i jardins francesos, aquest complex es converteix en l'inici d'una ruta que, durant 40 kilómetres, segueix el curs del Zeene, un canal que pertany a l'antic Canal navegable de Brugge (Brujas).

Aquesta vegada no anava gaire preparat, ja que tot el material de muntanya el vaig deixar a casa. Peró la veritat es que la sortida tampoco era gaire complicada.

Dades de la sortida.
Distància:    5km         Temps:      2h30'   (aturades)       Circular:     SI
Alç.màx:     32m         Alc.mín:     nivell del mar              Dificultat:   1/5

Panoràmica de Drie Fonteine
Son vora les deu del matí quan sortim de casa de la meva avia, a Vilvoorde, per anar al conegut com a Domain de Drie Fonteine. D'aquí surt una ruta que durant quaranta kilómetres serpenteja vora un canal anomenat De Zeene que ens conduiria fins al mar passant per Brugge. 

Nora a l'entrada del parc
Pals indicadors pels camins entre burgs
Agafant les tonalitats del bosc
Creuem diversos camins, uns pensats per anar amb bicicleta i d'altres per anar a peu. El bosc és humit, frondós i molt, molt verd. Tinc el record d'agafar aire i sentir l'olor a terra humida als pulmons. En tant que anem caminant passem per un terra adoquinat, part encara d'una vía romana que unia Lutetia amb Gaelica. De mica en mica el camí es torna més ampla i dona lloc a un lloc espectacular, una edificació d'estil anglosaxó bordejat per jardins afrancessats. La barreja és impresionant. 

Palauet de Drie Fonteinen
Maco ehhh???
Ara el camí torna a cobrir-se per deixar pas a banda i banda del camí el que fa molts segles va ser part de l'anomenada Selva Negra, desmais, falgueres de fulles enormes i avets, omplen de foscor i humitat l'ambient donant-li un cert aire màgic i misterios. Em venen al cap les històries de bandades de llops que atacaven ramats, de bruixes i druides amagats sota el mantell verdos.... Fins que, de sobte, una gran clariana s'obre devant nostre i veiem un antic mas o casa pairal d'aquesta zona. 

Panoràmica del conjunt de cases de Ransbeek-Heembeek
Casa de Heembeek
Un cop sortits em visitat el conjunt edificat el corriol es fa més estret, ara les ortigues creixen per tot arreu i fa perillós, o com a mínim arriscat sortir-se del camí traçat. La humitat també és més palesa ja que anem caminant vora un rierol d'aigues verdes que sembla empassar-se les branques dels arbres que en ell han caigut. 

Creuant el rierol sota una pluja finísima
Bosc de la Selva Negra
Cada cop la pluja es fa més intensa, l'estiu belga no és gaire bo, màximes de 15 graus i un plugim que mica en mica et deixa ben mullat peró sense adonarte. Anem a buscar un magnific llac natural on hi han gran quantitat d'ànecs i tortugues. Un cop arrivats aquí la pluja fina passa a ser tempesta i trobem aixopluc sota una antigua quadra per a cavalls, esperant que l'aigua ens doni treva i sortir corrents per agafar el cotxe.

campinya belga
Tangebeek

Sant Joan de les Abadesses i el Gorg de la Malatosca: romànic i natura

Ens endinsem al Ripollès, terra de comptes i abats, per a mi una zona encara "inexplorada" o poc coneguda. Avuí visitaré Sant Joan de les Abadesses, una vila que compta amb un inmens llegat medieval que gira en torn del monestir del que pren nom, creuat pel Ter  i dominat per la Serra Cavallera i el seu cim, Sant Antoni. Aquest municipi també forma part de la ruta ciloturista anomenada Ruta del Ferro i del Carbó, que farem més endevant.

Dades de la sortida:

Distància:   7.7km           Temps:     3h30' (aturades)      Circular:    SI
Alç.màx:    1005m          Alç.mín:    757m                      Dificultat:  2/5

Plaça de les Abadesses
Enfilem cap a Sant Joan de les Abadesses, abans de sortir he estat cercant informació del conjunt medieval de la vila i és realment impresionant, a part del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, promogut per Guifré el Pilós, també trobem, l'església de Sant Pol d'estil romànic, l'anomenat Pont Vell, d'estil gótic, l'oratori i l'ermita de Sant Antoni, etc... Per fer aquest primer tram de la ruta, d'aproximadament cuatre kilómetres anirem seguint les marques blanques i grogues del PR-C60 que ens durà per la "pujada de les monges" fins l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, punt és elevat de la ruta.

Absid del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Fent temps per començar la marxa
Enfilem carrer amunt per anar a buscar la Font de la Moreneta que està situada a un petit replà per sobre del carrer dit de la pujada de les monges, aquí, en un semicercle empedrat i flanquejat per dos desmais trobem la font, i evidentment, primera aturada per beure aigua i remullar-nos el cap. Son dos quarts d'onze i la calor apreta de valent. Creuem una carretera secundaria i comença la pujada pel dret per anar a buscar l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, al puig més alt de la zona.

Font de la Moreneta
Aquest serà la tónica de la nostra pujada cap el cim, creuar la petita carretera i tirant pel dret pel bosc. En tant que pujem ens trobem amb la Font de Lourdes, un petit sortidor d'aigua que baixa directament del puig, i uns metres més enllà ens trobem amb la petita ermita de Lourdes, amb una imatge de la Santa a l'interior d'una construcció de pedra envoltada per bancs i moltes flors. 

Font de Lourdes
Apa¡¡¡ Corriol amunt
Donc amunt, amunt i fora¡¡¡ Els tramsde corriol es van combinant, de vegades son zones de cultiu, d'altres travessem pinars negres, d'altres el terreny és costarut i pedregós i d'altres es fangós i molt fàcil d'anar a parar de cul a terra, de fet, durant la baixada vam caure dos dels integrants de l'expedició. Abans de fer cim trobem el pedró dedicat a Sant Antoni de Pàdua, anomenat Pedró de Sant Antón petit i aquí ens adonem amb grata sorpresa que tot el corriol està envoltat amb taules i bancs de fusta i proveides de barbacoes per fer uns tiberis descomunals...... i gratis¡¡¡

Allà dalt Sant Antoni de Pàdua
I la teca per quan???
Fent saltironets com petites cabres arribem a l'església de Sant Antoni de Pàdua, situat al cim del puig que domina Sant Joan de les Abadesses. El lloc és idílic, una església del romànic impresionant, amb un campanar coronat amb cuatre campanes. i unes vistes a la Serra de Milany sense igual.

Església de Sant Antoni de Pàdua
Vistes a la Serra de Milany (Claudio tafanejant)
Contraforts de l'església
Després de fer un petit esmorçar vora l'església reprenem el pas pel mateix camí que ens ha dut cap aquí. La baixada la fem en un tres i no res, de fet hi han trossets de camí que els hem fet de cul, com el de la série del "último superviviente" Un cop arribats a Sant Joan de les Abadesses, ens adrecem al cotxe per carregar, ara si, amb la motxila gran, on duem el menjar i els estris de bany..... propera parada: Gorg de Malatosca.

Esmorçant sota Sant Antoni
Panoràmica a la Serra Cavallera
Aitor, Claudio, Nora i Claudia a la font de Lourdes
Anem passejant pel poble per anar a buscar el pont vell que ens durà cap a la vía anomenada ruta del ferro i del carbó i que, ens durà cap al Gorg de Malatosca. ës un Diumenge qualsevol, hi ha mercat pels carrers principals del municipi i donat que són ben bé la una del migdia, les terrasetes dels bars estan de gom a gom servint aperitius. Nosaltres, però, anem decidits a creuar el pont vell i arribar ràpidament al gorg per fer un bon bany i un bon àpat. 

Església de Sant Pol (S.XII)
Nora als peus del pont Vell
Ara el camí planeja per la ruta del Ferro i del Carbó, un itinerari de 26 km que uneix els municipis de Ripoll i Ogassa, anem caminant pel carril bici passant per l'antiga estació del Ferro, ara convertit en un parc infantil maquísim, un lloc per dinar amb la familía i un alberg amb una bona capacitat per aquells que estan fent el Cami de Sant Jaume o bé es prenen amb tranquilitat la ruta que els durà a Olot i Girona enllaçant amb la via verde del Carrilet. 

Abeurador del tren
Nora i Oscar fent el trenet
Parc infantil a la Ruta del Ferro i del Carbó
Després de cuatre ziga-zagues i uns dos-cents metres de corriol arribem al Gorg de la Malatosca. És impresionant, una gran cua de cavall cau amb força al gorg fent un soroll atronador. En un principi la idea era fer un bany, però, Quins collons, s'ha de ser molt agosserat (per no dir imbécil) per banyar-se en aquest gorg, l'aigua no està freda, és graçada¡¡¡ Així que, fiquem els peus, ens remullem les mans i poca cosa més. 


video

El lloc, però, és magnific, sota unes alzines tupides i amb els peus ben fresquets, ens dispossem a gaudir d'un merescut àpat. Avuí m'acompanya també Núria, una bona amiga, i no falta a taula un bon bol d'olives farcides i unes patatetes amb un "mejunge" picantot que els hi donen un regust espectacular. Després del menjar i d'haver gaudit d'un merescut descans ens disposem a desfer el camí i tornar cap a Sant Joan de les Abadesses

Amb això si que es pot fer un vermutet com Déu mana
A taula donant gustet a l'estòmac
Per tornar a la vila vella aquest cop agafarem el pont nou perque així podrem veure molt millor el pont Vell del municipi, una infraestructura que data del 1138 pero que va ser reconstruit l'any 1428 després que un terratremol fes caure part de la seva estructura al Ter. Un cop travessat el pont enfilem carrer amunt i tornem a la Plaça de l'Abadessa, on farem un café i uns gelats abans de tornar a casa.

Pont Vell, desmai i riu Ter
Panoràmica del Pont Vell
Val a dir que per tres euros que val l'entrada al recinte del Monestrir de Sant Joan de les Abadesses i el seu museu marxeu d'aquest municipi sense veure-ho. Es un goig pels sentits i es palpable que el Ripollés és terra de Comtes i Abads i cuna de la Catalunya actual. Part de la história la trobem en aquí. 

Claustre del segle XV
Pila bautismal
Capella dels Dolors. Presbiteri cobricelat per una cúpula barroca
Corona del Comte Guifré el Pelós
Track de la ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7495840