Pels voltants del Castell de Tona

Un lloc recollit als peus del castell cara al Montseny, un lloc de les cendres dels avantpassats dormiren durant molts anys el somni etern. Avuí ja no hi són, son un record entranyable rumorejant entre els pins. Un record que enllaça amb la vida com les arrels amb les branques...
Joan Sans i Prats

Torre del Castell (esquerra) i Sant Andreu de Tona (dreta)
Dades de la sortida:
Distància:    3.5km          Temps:    2h (aturades)        Circular:   SI
Alç.màx:     760m           Alç.mín:  649m                    Dificultat:  1/5

A dos quarts de deu sortim cap al municipi de Tona (Osona), anem a veure la torre del Castell i el Santuari de Sant Andreu de Tona, un conjunt arquitectónic romànic situat dalt d'un puig i fent de mirador imponent de la Plana de Vic, el Montseny i la Muntanyola. A les deu i deu ja hi som a l'inici de la sortida, les escales del parc de les Feixetes, on un mosaic amb un poema d'en Joan Sans i Prats ens dona la benvinguda.

Les escales de pujada al parc de les Feixetes
Una font sense servei.
Un cop arribats al final de les escales trobem un petit anfiteatre de pedra fosca i bruna i un cartell de color groc que ens indica per on hem d'anar, la llegenda del cartell és ben clara, Itinerari del Castell. Abans, però, entrem per una mena de poble a mig edificar, amb parts de cases i masos sense finalitzar. Sembla un decorat d'un Betllem nadalenc a mida natural. Un cop passats pel poblet agafem el camí cap al castell. 

Que hi ha algú???
Sembla l'atrezzo d'una representació
El camí és molt senzill de fer, ben marcat per pals indicadors i sent un corriol de sentit únic no dona a peu a gaires equivocacions. Petits ponts de fusta creuen rieres i rierols que baixen pels costats de la mola on està situat el castell. A trams la vista del Montseny, de la Plana de Vic i, en dies com aquest amb un cel clar, el Cabrerés, els Cingles del Tavertet i el Pre Pirineu son espectaculars. El corriol va planejant i coquetejant vora una carretera secundaria..... 

Petits ponts pel camí
Panoràmica del Montseny
Panoràmica del Cabrerés i dels Cingles del Tavertet
El camí ens condueix directament al Santuari de Santa María de Lourdes de Tona, una ermita datada a l'any 1011 on farem un petit descans. El confort que ens dona el seu pati és immens, uns bancs de fusta de cara als Cingles del Bertí, una font d'on raja aigua fresca i l'ombra de les sureres que adornan al pati fa que ens quedem una bona estona gaudint del lloc. Un cop restablerts Comencem a pujar al castell. 

Santa María de Lourdes de Tona
Un glop a la fresca
Panoràmica des de l'església
Ara el camí puja decidit cap al Santuari de Sant Andreu de Tona i la Torre del Castell. El terreny és sorrenc i la grava del camí em fa relliscar quan pujo. Tinc en ment la pujada al Castell de Burriac, amb la diferencia que ara porto a sobre els 17 kg de Nora. No són gaires metres, potser uns tres-cents, peró són força durs. Encara que l'esforç té premi. Una meravella el paisatge i el conjunt arquitectónic. 

L'Ovellot i Nora a mitja pujada
Arribant a l'altiplà
Igual que la imatge d'en Màximo quan arriba al seu Domus a Hispania (Gladiator), un camí de pedre acompanyat per pins pinyoners i alzines, l'olor a orenga i camamilla a l'ambient, així és l'arribada a l'altiplà. La imatge de Sant Andreu de Tona, vora el precipici, amb unes vistes de 180 graus per sobre de la Plana de Vic, els Cingles del Bertí a la dreta, Tona als seus peus i les vistes pre-pirinenques amb la torre del Castell a l'esquerra són indescriptibles, per aixó us deixo un petit ventall de fotografies. 

Sant Andreu de Tona i Monolit
Tona sota els peus de Nora
Montseny i Puigsagordi
Torre del Castell i Sant Andreu de fons.
Sota l'ombra dels pins gaudim d'un merescut descans, ara només queda desfer part del camí fins Santa María de Lourdes i agafar un petit corriol que ens durà en pocs minuts vora el cotxe, al costat del Parc. Ara ja diem adeu a Tona...... un plaer¡¡¡

Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7373572

Delta del Llobregat (III): El camí dels Carrabiners

Aquí encetem la trilogía amb la temàtica Delta del Llobregat. Avuí farem una ruta molt senzilla d'uns sis kilómetres (anada i tornada) que uneix l'aparcament de la Bunyola amb la antiga caserna dels Carrabiners.

Dades de la sortida.

Distància:    9.2km      Temps:    3h30' (aturades)       Circular:    SI
Alç.màx:     7m           Alç.mín:   nivell mar                Dificultat:   1/5

Són tocant les nou del matí quan surto de casa. Primer farem una aturada a Bcn per recollir als meus pares que també s'han apuntat a aquesta sortideta, amb la promesa que la finalitzarem a la platja del Prat. Són bem bé dos quarts de deu quan arribem al pàrquing de la Bunyola, inici de la sortida.

Entrada a l'Espai Naturl del Delta del Llobregat
L'Ovellot i un petit xai culé
Igual que en les edicions anteriors el trajecte no té cap mena de secret ni cap la possibilitat de perdre's, d'una banda, la esquerra, cauries a un petit canal d'aigua, si vas cap a la dreta et menjaries un tancat de ferro de dos metres d'alçada i un bon grapat de poniols i joncs. És d'horeta i el sol ja comença a apretar. 

Un canal amb dos ànecs
I tortugues com las del iaio Pepe¡¡¡
En un momentet ja hem arribat al mirador de Can Tet, el prat humit està sec i les ovelles i xais estan pasturant al bell mig del prat. Una manera molt ecològica i natural de conservació del llit dels prats humits i preparar-los per l'arribada de la tardor. Una miqueta més enllà Nora ja divisa el "castell" de fusta, la torre de guaita de la Bunyola. Les vistes sobre la platja de Ca l'Arana i la platja dels Carrabiners és molt agradable. 

Nora i el iaio Pepe al mirador de la Bunyola
Platja dels Carabiners plena de gavines
Platja dels Carabiners i Bassa de la Magarola
Desfem part del camí i agafem un pont a ma esquerra que ens conduirà primer a la Caserna dels Carrabiners i més endavant al Mirador del Semafor, ja als límits del Parc. El camí continua sent ample, pero els joncs i els canyars han donat pas a plantes menys grans i matolls més abundants. L'aire aquí és més fresc que camí endins. De seguida arribem a la antiga caserna dels Carrabiners. 

Ala est de l'edifici dels Carrabiners
Una figuera al pati.....
Els primers edificis de la Caserna datan del 1844, la seva construcció va ser promoguda pel Cos Reial de Carrabiners per reprimir el contraban de tabac i vigilar les costes. Durant el cop d'estat del 1936, els Carrabiners es van mantenir fidels a la República, fet que va precipitar-ne la seva dissolució en acabar la guerra Civil.

El iaio Pepe Carrabiner amb la tinent Nora
Cap aqui iaia, per aquí sortim¡¡¡
Creuem un altre tros de platja amb vegetació molt abundant i ja podem veure al final el Mirador del Semàfor, un altre dels edificis emblem'atics d'aquesta zona. Data de l'any 1887 i va ser construit per regular el transit marítim i evitar accidents amb els bancals sorrencs d'aquestes platges. En cas de problemes o accidents avisaven al Castell de Montjuic que eran els responsables dels guaites. 

L'accés al Mirador del Semàfor
Mirador del Semàfor
Sembla d'una pel·licula de Terror
Un cop entrem a l'edifici i sortim per la banda de la platja les vistes són meravelloses. Una platja verge, desèrtica, les onades trencant a pocs metres de l'edifici i només el soroll del vent arrossegant sorra i pedretes d'una banda a un altre. 

Sortint de l'edifici del Semàfor
Desde la passarel·la de fusta.
Ara desfem tot el camí recorregut per arribar novament al pàrquing de la Bunyola on agafarem el cotxe i marxarem a la platja del Prat. Aquí penjo un video de pocs segons amb les vistes que hem pogut gaudir en aquest dia des del Mirador del Semàfor. 


Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7362852

De la Foradada de Cantonigrós a la Balconada del Tavertet.

Avuí visitarem dos joies d'Osona, la primera Cantonigrós, on visitarem i gaudirem de la Foradada iel seu Gorg, i després anirem a Tavertet, un municipi a la vora d'espadats abruptes dels seus Cingles sent un dels miradors més excepcionals de l'embassament de Sau.

Detalls de la ruta.
Ruta1: De Cantonigros a la Foradada.

distància:   2.7km       Temps:    2h  (aturades)      Circular: SI
Alç.màx:   922m         Alç.mín:   722m                   Dificultat: 1/5

Ruta2: De Tavertet al Mirador de Sau.

distància:   4.2km       Temps:   2h  (aturades)       Circular: SI
Alç.màx:   870m         Alç.mím: 800m                    Dificultat: 1/5

Avuí fem una sortideta familiar curta peró molt divertida i agradable, visitarem dos municipis Osonencs, Cantonigrós i Tavertet. La primera població està a uns cinquanta minuts de casa, per tant, no caldrà matinar gaire i a més està l'afegit que m'acompanyen els iaios de la meva peque, per tant, sense presa¡¡¡

La Foradada de Cantonigròs
A un quart d'onze hem arribat al municipi de Cantonigròs, a poc més de 11km de Rupit i a 6 de Tavertet. Fa un matí HD, bona temperatura i un sol radiant. Anem resseguint la ruta, no té perdua, baixem pel costat del camp de futbol direcció les gogues de la Foradada. El camí és, o te pinta d'haver estat, un rierol assecat. Esglaons de pedra blanca indican el camí. 

Balconades de Cantonigòs
Baixant cap a la Foradada
El camí segueix en un lleuger descens per aquest llit de pedre fins arrribar a una marca en ferro que bifurca el camí en dos direccions, o be cap a la Foradada o be seguint via pels camins de l'Abad Oliba fins el municipi veí de l'Esquirol i Santa María de Corcò. Evidentment, cap a les gogues. 

Queda clar el camí, oi???
Ara el camí de roca blanca s'estreta moltíssim i no és gaire més gran que un petit corriol, fressat i humit que baixa amb força velocitat cap a la nostre fita. Hi han trams on la gent del poble i els forestals han instal·lat passamans de fusta per facilitar la verticalitat dels senderistes ja que amb la humitat el terra és força fangòs i les pedres rellisquen un xic. Aquest potser és el tram més ombrívol de la travessa. 

Passamans salvadors
El iaio i Nora esperant-nos
Ara si que ja hem arribat, en aquest punt el soroll de la cua d'aigua ens indica que la fi ja és a tocar. Dos revolts, tres relliscades i com diuen els francesos..... ET VOILÀ, ja hem arribat a la Foradada de Cantonigròs. Nora i els meus pares al·lucinen. El salt d'aigua, la goga, el forat a la roca, tot és espectacular.

La Foradada, la goga i el salt d'aigua
Detall del salt d'aigua
Ara toca descansar i gaudir de la tranquilitat del lloc i de la frescor de l'aigua, que, i aixó m'ha sorprés, no és ni la meitat de freda com esperava. En tant que Nora i el meu pare fan un bany i ma mare passeja per la vora, jo faig un tomb per arribar al forat de la roca. 

Amb dos bemols¡¡¡
El camí que voreja el cingle està atapeït d'herbes i arbres que fan que el terra rellisqui i sigui més accidentat que el camí anterior, en poc més de cinc minuts estic el bell mig de la Foradada i contemplo la goga, la riba i un autocar d'alemanys des de l'altre banda. 

Sembla la platja de Lloret amb els alemanys
La Foradada desde dins
Després de descansar una miqueta, recollim la paradeta i desfem el camí per arribar novament al poble de Cantonigrós on agafarem el cotxe i marxarem a Tavertet. La pujada la fem en un tres i no res, Nora comença a tirar del carro i aobliga als iaios a pujar a un ritme frenétic.... Com pot ser que una nena de tres anyets i mig pugi i grimpoi amb aquesta facilitat i a aquest ritme endimoniat... 

Nora pujant i el iaio Pepe a roda
adeu Cantonigròs.
Agafem el cotxe i prenem camí cap a Tavertet, a poc més de 10 kilómetres de Cantonigròs. Una carretera estreta que no permet badar gaire sino vols acabar penyassegat avall en cualsevol revolt del camí. Això si, unes vistes magnífiques dels Cingles de Tavertet i d'uns cavalls maquíssims.

Cavalls i poltres
Els cingles de Tavertet des del cotxe
Ja sóm a Tavertet¡¡¡- Busquem lloc per aparcar el cotxe i ens fotem a jalar perque la gana ja fa estona que ens ha dit que ha arribat. En un tros de gespa ben tallada i amb una font d'aigua potable al costat tornem a montar la paradeta i a dinar. El problema be una hora després quan vols incorporar-te i iniciar la marxa. 

Abeurador
Els iaios i Nora acabats de dinar....
Desfilem pel mig del poble per anar a buscar el punt d'inici d'aquesta segona etapa senderista del día. La calor és inapelable i la falta d'ombra ja fa pensar que el camí, encara que planer, serà dur, molt dur. El nostre destí: el pla del castell, a poc més de dos klómetres de l'inici de l'area de Sau. 

Masia i espigol (lavanda)
sense comentaris //*//
Un cop sortim de la població anem a buscar l'inici del parc, el camí és molt ample, inclús hi una part del trajecte que té com una mena de vorera als costats. Milers de papallones i libel·lules voletegen pel nostre voltant. El sol és cada cop més intens i abrasiu, busquem l'ombra desesperadament però no la trobem. De tant en tant, les cingleres ens regalan vistes espectaculars i fa que no pensem gaire en el camí. 

L'Ovellot de Canovelles i la seva peque amb l'embassament de Sau al darrera
Panoràmica de l'embassament de Sau i la cinglera de Tavertet
Arriba un punt que la calor és asfixiant i comença a fer mal caminar, per tant, girem cua i tornem a Tavertet. Només quedava un kilómetre per arribar al Pla del Castell, però no val la pena passar-ho malament. A més, i com ja he dit més d'una vegade, aixó fa segles que hi és i pot esperar una miqueta més. De tornada al poble ens aturem a un bar a fer unes coca-coles i unes patatetes per recuperar la forma. Mà de sant¡¡¡ 
Nora i el iaio Pepe prenent una coseta ben freda
Tornem al lloc on hem dinat i on hem deixat el cotxe a la nostra arribada, Estenem novament les tovalloles i fem un intent de bacaina a l'ombra dels arbres. Manan collons¡¡¡ ara que marxem el cel comença a cobrir-se de nuvols que fan minvar la força del sol.....

                                                   

Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7315807