Pel voltant del Castell de Fluvià

Aprofitant que aquest cap de setmana haviem lloga una masia rural a la vora del Montseny, he aprofitat per fer una sortideta curta amb tota la canalla per anar a visitar un embassament proper al mas i també per anar a fer un volt pel Castell de Fluvià.


Encetem el cami desde la Masia, anomenada Torrent de Can Bosc. Un petit corriol surt per la dreta de la casa i puja suaument entre boscos de sureras fins arribar a un camí rural, més ample, que ve de Sant Esteve de Palautordera. No em caminat més de un kilómetre quan arribem a un llac sense nom (això crec) que fan servir la comunitat de regants de la zona per abastir d'aigua les seves terres.

El Torrent del Bosc i els seus voltants
Fem un petit saltironet per sobra de la cadena i ja estem a una de les ribes del llac. Fem una primera parada perque els més petits agafin els primers capgrosos i les petites granotes que salten pels voltants, tornem al corriol i caminem envoltant el llac fins arribar a l'extrem contrari on fem una segona parada per comprovar si els capgrossos d'aquesta riba son més grans que els altres. Els peques troban qualsevol excusa per fer una paradeta.

Llac de la comunitat de regants del  castell de Fluvià
Saltem una petita cadena i ens endinsem en un petit corriol de pi blanc i romaní. En un tres i no res arribem a la esplanada del Castell de Fluvià. Un prat d'herba ben tallada i d'un verd intens. Primer farem una visita al parc lúdic que hi ha a la entrada del recinte i després anirem a veure els animals de granja que hi han per aquí. Primer una vaca de dimensions reduides, si las comparo amb les més salvatges que aostumo a veure per les sortides pirinenques i després cavalls, ases i bocs.

Nora jugant a la zona lúdica del Castell de Fluvià
El vehicle de la Rosa dels Vents
Fem un tour interior pel castell de Fluvià, visitant l'interior de la seva porxada neo-gótica i també per la ermita del segle XII que hi ha al seu costat. Hem vist el petit llac que tenen destinat per a les proves de rem i caiac, les cavallerisses, etc. La veritat és que ha estat un passeig molt profitós.

Dades històriques.

El Castell de Fluvià és protagonista d'excepció dels fets més transcendentals de la hirtòria de Catalunya: La guerra dels Segadors. L'actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població catalana queda exemplificada en els actes vandàlics duts a terme al castell, on va tenir lloc l'assasinat de varies persones entre les que cal destacar Antín de Fluvià-Torrelles, senyor del Castell.

Activa't: De l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues a Montserrat

Sempre he dit que no tot és caminar i que, moltes vegades, el perquè del caminar i del senderisme va més enllà de l'esport en sí mateix. De vegades caminem per veure nous paisatges, de vegades ho fem per gaudir de l'art i la história i d'altres ho fem pel plaer de caminar. En aquest cas caminem per una bona causa. Caminem per l'hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues.

Dades de la sortida

Distància:  48km             Temps:    14h30'  (aturades)       Circular:    NO
Alç.màx:   845m              Alç.mín:   19m                          Dificultat: 4/5

Són vora tres quarts de set quan comencem a fer via cap a Montserrat, sortim de la plaça devant la porta principal de l'hospital de Sant Joan de Déu. Mirades creuades buscan algú per encetar el camí, com si fos primordial trobar amb qui fer la caminata, riures i converses vanals tot fent temps per la sortida i esmorteint els nervis del moment. Enfilem carrer amunt per anar a buscar la primera fita de la tarde, Santa Creu d'Olorda, vora Molins de Rei, on farem la primera parada per sopar.

Sortida de l'Hospital de Sant Joan de Déu (HSJD)
Pujant pel carrer de Finestrelles
Abans però passem per la Condomina, una zona arbolada amb illetes de pi negre i preparada pere fer pic-nic en familia, aquesta zona també és coneguda coma a picnic Plaça Mieria. Ara Enfilem per un corriol més estret i fressat que ens durà a una plantació de pins i pocs metres després, i amb una primera pujada molt més dura, arribaren novament a la pista principal anomenda Passeig de la Muntanya.

Àrea de Plaça Mireia - La Condomina
Plantació de Pi negre
Novament a aquesta pista anem caminant xino-xano un parell de kilómetres fins arribar a una bifurcació que ens durà a un Forn de Calç molt ben conservat i a la Torre del Bisbe, una masia mig derruida en un voral del camí. Aquest tram és força més estret que els que portem fent i marca les bases del que serà la propera pujada a la Santa Creu d'Olorda. 

Forn de Calç
Torre del Bisbe
Amunt cap a la Santa Creu d'Olorda
(Ignasi - Marià i Esther)
Ara si que suem la cansalada, una pujada esglaonada, estreta i amb matolls traidors que et van tallant i punxant a mida que anem ascendint cap a la esplanada de la Santa Creu. Vermells com a tomàquets i suats com.... (no em ve res al cap) arribem finalment a l'ermita de la Santa Creu d'Olorda i el seu regal impresionant. Una posta de sol sobre Montserrat i un camí de baixada planer i fresquet cap a Molins.

Panoràmica de la posta de sol i l'església de la Santa Creu d'Olorda
No cal dir res, oi???
L'avituallament de Molins de Rei el varem fer a un parc a l'interior del municipi, allà la gent de l'hospital va treure tot l'arsenal de menjars dolços i begudes calentes per donar forças per continuar. Una parada de vint minuts molt agraida on vam beure caldo i café i varem menjar llengües de gat, fruits secs, pomes i taronjes i molta, molta aigua. Ara el camí planarà constantment vora el Llobregat passant per les poblacions de Martorell, Sant Andreu de la Barca i Pallejà fins arribar a Abrera i Olesa de Montserrat. En aquest tram de gairabe 25 km som atessos pel grup d'avituallament cada 7 o 8 kilómetres. Arràn d'Olesa el cami transcorre per una carretera poc transitada fins al pont de Ca n'Astruc on comencem a pujar decididament fins a la faldilla de Montserrat. 

Avituallament a Molins de Rei.
S'aixeca el dia i nosaltres tirats a terra
Arribats en aquest punt hem d'esperar a que comenci a aixecar-se el dia ja que el camí de pujada fins al monestir no es molt segur fer-ho sense bona llum. Així donc després de seure durant més de mitja hora esperant que el sol surtis per darrera del Montseny comencen a pujar en filera sense parlar gaire i aprofitant tota la capacitat pulmonar per invertir-ho a dosificar els nostres cossos. La pujada és dura, molt dura, pero les imatges i paisatges que podem veure son increibles i val la pena el patiment i el sofriment que portem a sobra. 

Panoràmica de Montserrat
Quina meravella de muntanya
Esglaons, esglaons, camins estrets i empedrats, un via crucis fins arribar al camí de la Santa Cova, La succesió d'imatges i passatges de la Biblia són una delicia i fan molt més amé la pujada final d'esglaons interminables fins arribar al peu del funicular..... La visió del Monestir de Montserrat reconforta l'ànima i el seu restaurant i els seus entrepans de pernil salat fan les delicies del nostre cos.

Cami de la Santa Cova, 10' i al monastir
Track de la ruta


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4376312

Puig de ses Cadiretes i Sant Grau d'Ardenya: El mirador de Tossa de Mar

Amb els seus 518 metres, el Puig de Cadiretes es converteix en una atalaia privilegiada per sobre de la badia de Tossa de Mar. A més aquesta ruta està farcida d'història, menhirs i dolmens ens acompanyaran durant la pujada.

Dades de la sortida.

Distancia:    21km        Temps:     6h (aturades)       Circular: SI
Alç.màx.:    518m        Alç.mín:    arràn de mar       Dificultat: 2/5

Avuí sortirem d'hora. Ara que ja comença a apretar la calor de bon matí i que el dia s'aixeca força d'hora val la pena sortir aviat de casa per evitar les altes temperatures del migdia en els trams més durs de les excursions. En aquest cas volem ser al cim del Puig de Cadiretes abans que el sol estigui al seu punt àlgid. Amb tot i això el fet de poder prendre un café abans de fer via es una meravella. Allà mateix, vora la estació de bus hem pres un cafetó boníssim. Hem anat a buscar la Rambla de Pau Casals que ens durà ràpidament a l'inici del Massis de Ses Cadiretes.

Rambla de Pau Casals, vora la riera de Tossa
Massís de Ses Cadiretes
El camí va fent giravoltes per una pista forestal força ample amb un terra groguenc i traidor que fa relliscar les nostres botes en esmicolar-se sota els peus. No hi han grans desnivells i el camí va pujant suaument pel massís. No té perdua, només hem d'anar reseguint les marques del GR (blanc/vermell) i els pals indicadors direcció a la Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Passem primer pel coll dels sastres i agafem el corriol que puja cap a la ermita. No són ni tres quarts de nou i el sol ja comença a picar pel clatell. Passem els pins del bisbe i arribem a la nostra primera fita, la Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. 

Coll del Sastre, obvi, oi???
Ermita de la Mare de Déu de Gràcia
Detall de l'interior.
Es creu que aquesta ermita ara enrunada abans era coneguda com a l'església de Sant Lions, esmentada l'any 966 i que va ser enderrocada durant la Guerra del Francés. Ara el camí va trampejant pel corriol amb petits pendents i planuries envoltades de pi negre i pi pinyoner, típic del bosc mediterrani. De seguida arribem al Paradólmen d'en Garcia o Sa Porta de Pedra, un conjunt de roques sobre un "hipotétic" dólmen on es pot apreciar unes vistes increibles del Massís de Cadiretes. 

Tossa de Mar al fons
Paradólmen d'en Garcia o Sa Porta de Pedra
D'aquest punt al cim del Puig de ses Cadiretes només hi ha un kilómetre i escac, el tema es que aquest "escac" es el tram més dur del dia. Dur per dir-ho i per diferenciar-ho de la resta de pujades de la sortida. Potser hi han trams de dos-cents metres que et fan perdre l'aler però no gaire més. En arribar a un pal indicador que ens direcciona cap a Sant Feliu prenem el trencall de l'esquerra i ens enfilem per un corriolet més estret que ens durà al cim (OJO¡¡¡ Aquest entra al repte dels cent cims). Un cop dalt del Puig gaudim de les vistes i juguem a trobar tots els betlems amagats entre les pedres que envolten el puig. 

L'Ovellot fent cim
Vértex geodésic i Creu de l'AE de Tossa
Betlem sota les roques
Desfem el camí fins a l'encreuament abans esmentat i continuem pel camí cap a Sant Feliu, en pocs metres a ma esquerra hi trobareu el menhir d'en Llach. Un cop vist aquest megal·lit tirem coll avall fins a un trencall a l'esquerra indicat com a Pedra sobre Pedra. Si no el veieu i arribeu a una carretera asfaltada gireu cua i busqueu la marca que indica el camí. Un cop aquí us introduireu en un corriol estret i a vegades de poca alçada fins arribar al Paradolmen de la Pedra sobre Pedra. Nom poc ingeniós però és com se'l coneix. Val la pena fer-hi una ullada. 

Menhir d'en Llach
Paradólmen de Pedra sobre Pedra
El camí surt a la carretera abans esmentada uns dos-cents metres més avall. La seguirem fent baixada fins a la seguent fita del camí, l'ermita de Sant Grau d'Ardenya. L'edificació està dedicada a Sant Grau d'Aurillac, les reliquies del qual van ser traslladades per la reina María de Montpeller, mare de Jaume I cap a l'any 1200. Si teniu gana o voleu fotre un bon mos, a l'interior del recinte de l'ermita hi ha un petit bar restaurant molt guapo..... va be ser-hi una estona. 

Entrada principal al recinte
Lateral amb contraforts de Sant Grau d'Ardenya
Ara tornem per camins rurals tranquils i fresquets cap a la Mare de Déu de Gracia per tornar a Tossa desfent des d'allà el camí cap a Tossa. Abans, però, passarem per una masia mig enderrocada que es troba en un lloc privilegiat sobre el massis, una creu de fusta enorme amb la llegenda de Sa Creu de Fusta  i una font d'aigua natural anomenada del Ruixó Gros. Val a dir que allà el més gros que trobareu son els matolls, perque d'aigua ben poqueta. En tant que anem caminant veiem la silueta reconeguda de l'ermita abans esmentada. Ara el camí cap a Tossa serà un mer passeig.
 
Masia enderrocada
Evidentment, Sa Creu de Fusta
Un cop pels carrers de Tossa de Mar anem a buscar la seva vil·la antiga, la seva muralla i l'interior de la fortalessa. No calen paraules, millor gaudiu de les imatges. Els seus carrers empedrats, les torres de guaita, la visió sobre el mar i la magia de ciutats vives. 





Track de la ruta
 
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6807628






Un passeig per Cardedeu: La Torrassa del Moro

 Avuí farem una escapadeta vora de casa, en principi no anava a sortir aquest cap de setmana però tenia ganes de desentumir les cames d'una setmana de feina força complicada. He anat amb la meva companya d'escapades, la Nora, a descobrir una torre de guaita entre Cardedeu i Llinars, La Torrassa del Moro.

La Torrassa del Moro
Dades de la sortida:

Distància:    3.26km      Temps:    2h30' (aturades)     Circular:    SI
Alç.màx:     467m         Alç.mín:   321m                    Dificultat:   1/5

Hem sortit de casa passats dos quarts de deu, l'inici de la sortida és vora de casa, per tant. no cal fer cap esforç extra per arribar-hi d'hora. Tocant les deu ja erem al punt de sortida. Hem encetat la travessa als peus de la esglèsia de Sant Esteve d'Alcoll, al final del carrer de Sant Joan, a la urbanització El Coll, de Llinars del Vallés.

Cruceiro i frontal de l'esglèsia
Sant Esteve d'Alcoll
El camí en els seus primers cinquanta metres s'enfila per un camú rural ample i soleiat, peró en un tres i no res trenquem cap a la dreta i agafem un corriol estret i cobert per les branques dels arbres que ens durà fent ziga-zigues fins als peus de la Torrassa del Moro. Aquest estret pas alterna la pujada per torrents d'aigua secs i petites zones totalment planes. Nora i jo ens hem entretingut per buscar pinyes amb pinyols, peró no n'hi havien. 

La meva amazona recollint pinyes
Un roc trencat, quin cop li hauran donat¡¡¡
De seguida arribem a la zona de la Torrassa, i vet aquí la meva sorpresa quan veig que, allà dalt hi havía un xiringuito...... Ha estat meravellós, és una de les meves reivindicacions de fa anys, volem servei de bar als cims de les muntanyes. Aprofitant l'avinentessa ens hem pres un cafè boníssim i unes patates fregides per la peque abans de fer la visita a la torre.

Vista aérea del xiringuito
Per la meva sorpresa es pot accedir a l'interior de la Torrasssa, va ser rehabilitada l'any 2011 i es pot accedir al seu interior i també a la seva part més alta, on trobarem un lloc magnífic on poguer gaurir d'unes vistes de 360º, veient les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, els Cingles del Bertí, el Montseny, el castell de Burriac i la platja de Mataró. 

d'esquerra a dreta
Montserrat-Sant Llorenç de Munt-Cingles del Berti-Montseny
Castell de Burriac i platja de Mataró
 Una xic d'història.

A 413 metres d'alçada al turó de Can Bordoi es troba aquesta torre de guaita entre els camins de Can Coll i Can Bordoi, orientada tant al Vallés com al Maresme. Aquesta torre circular de 9.5 metres de diametre era de caire defensiu i controlava els pasos per aquests camins. És una construcció cónica amb un basament per el que descansa una construcció molt acurada de grans carreus de granit anomenats opus quadratum col·locats amb la técnica de soga y tizón, per sobre d'aquests carreus hi ha una segona fase constructiva anomenada Opus caementicium.

Entrada a la Torrassa
Interior de la Torrassa
Al terrat de la Torrassa amb el Montseny de fons

Track de la ruta.


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6745005