De Manlleu a Roda de Ter: un passeig vora al riu

Manlleu i Roda de Ter son dos poblacions osonenques unides per un mateix riu, el Ter, i totes dues tenen en comú l'aprofitament d'aquest riu pel desemvolupament dels seus moradors desde temps del romans.

En aquesta sortida combinarem en un itinerari molt planer, boscos, terres de conrreu, fàbriques i les meravelloses places de totes dues vil·les, així com el pont vell de Roda de Ter o l'església de Sant Miquel de la Guardia de Manlleu així com diverses rescloses.

Meandre de la Devesa - Riu Ter - Manlleu

Dades de la sortida

Distància:    11.9km      Temps:    4h (aturades)     Circular:    SI
Alç.màx:     462m         Alç.mín:   427m                Dificultat:  1/5

Una sortida més acompanyat per la meva peque i unes amigues, la Núria i la Jessica, és vora les nou quan sortim de casa direcció Manlleu per la C17; a aquestes hores del matí ja es concentra un volum considerable de vehicles que pujan direcció Vic. En tres quarts d'hora ja hem arribat a l'inici de la etapa. La Plaça Dalt Vila. En un primer moment el camí transcorre al voltant del riu Ter, entre un canal auxiliar i el riu mateix. Amb plataners gegants i zones de joc infantil. Passem pel pont de Devesa i anem cap a Sant Miquel de la Guàrdia.

El Ter al pas de Manlleu
Resclosa
Un cop passat la fábrica de Can Llanes abandonem aquest camí frec i ample per agafar una petita carretera que ens durà a la urbanització de les Masies de Roda, un cop allà, entre mansions i camps de conreu arribem a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. (datada de l'any 1012). Les nostres passes abandonen el camí principal per anar reseguint les marques de GR. Un petit corriol ens durà pel mig de boscos de ribera a la Resclosa de Can Puntí.

Ja la veiem¡¡¡
Nora vaaaa¡¡¡ que marxem¡¡¡
Sant Miquel de la Guàrdia
Ara el camí es torna corriol, estret i humit, un bosc de ribera, vorejat per matolls verds de ortigues i camps de roselles. Tot seguint el curs del riu. Nora està mirant els ànecs que nedan a la part més allunyada de la riba. Petits grupets de pescadors es col·locan vora el riu tot esperant que la sort els vingui de franc.

Resclosa de Can Puntí
Jessica, Núria i Nora
De cop i volta el camí es torna a obrir i a mà esquerra trobem camps de mimosa i roselles. al bell mig d'aquests camps, petites masies sobresurten del mar verd dels prats. Aixecant una miqueta la vista, veiem com els Pirineus encara nevats s'aixequen imponents, les vistes desde el Pla del Gelebert són maquíssimes. 

Camps de mimoses
Els Pirineus per sobre de Manlleu
Un cop passat el Pla seguim direcció Roda de Ter, però primer travessem el camí dels pous, un camí ple de pous i construccions per recollir i emmagetzemar aigua del riu per poder garantir el reg dels camps confrontants. Minuts més tard ja veiem el Pont Nou de Roda de Ter. 

salt d'aigua
Com aquest n'he comptat 11 pous
El pont Nou de Roda de Ter
Aprofitem el fet d'haver arribat per coneixer el casc antic de Roda de Ter, anem pel mig del poble fins el pont Vell. La panoràmica des del pont són impresionants. Agafem un ascensor que ens du a la riba del Ter, on aprofitem per beure aigua i perque Nora jugui una miqueta a un parc que hi ha entre els ponts.

Panoràmica des del Pont Vell
Ogives del Pont Vell
La Tita Núria em treurà d'aquí en cotxe¡¡¡ Arranca nena¡¡¡
Un cop em omplert la panxa amb aigua i un petit mos de pa, desfém el camí per tornar a Manlleu. Però ara que ja coneixem el camí hem pensat en aturar-nos a un refugi que hi ha a uns dos kilómetres de Manlleu. Abans ens ho hem trobat, una taula i bancs de pedra vora el riu i decorat amb escuts de les poblacions que travessa aquest riu Ter. Així que..... pasem per sota del Pont Nou i tornem a agafar el corriol cap a Manlleu.

Sota el Pont Vell (Roda de Ter)
Menjant al refugi vora el riu
Desfent el camí
Un cop sortim del corriol i arribant vora Sant Miquel de la Guàrdia, trencarem per un corriol estretet vora uns camps de cultiu i el riu. Anirem a buscar la font dels enamorats i podrem veure la fàbrica de Can Llanes desde una altre perspectiva. Hem de vigilar perque la caiguda fins al riu es de uns deu metres, encara que es difícil caure. 

Per l'altre costat del camí
Fàbrica de Can Llanes
Tornem a caminar per la urbanització i entrem a Manlleu pel mateix passeig de la ribera del Ter. Anirem a visitar la plaça Major del poble. Pasem primer per l'antic safareig del riu i despres tumbem a dretas per anar pel carrer del Sant Ferran cap a aquesta plaça i l'esglesia de Santa Maria de Manlleu. Tot plegat un lloc preciós. Ens hem trobat tant be que ens hem aturat a una geladeria de la plaça per fer unes cervesses i uns gelats abans de prendre el camí de tornada a casa. 

Des del safareig del riu
Santa María de Manlleu
Mira Papa¡¡¡ un Sant Jordi.... jajajajaja¡¡¡
Panoràmica de la Plaça Major

Track de la ruta (maria i emili)


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6568653

El Castanyer de Can Cuch: L'arbre monumental del Montseny

El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de Can Cuhc és un arbre monumental situat al municipi de Cànoves i Samalús, al Vallés Oriental. És un dels arbres amb més renom de tot el Montseny, el de més perímetre de tota Catalunya, amb els seus dotze metres és va declarar arbre monumental.

El seu interior és tan descomunal que el seu interior va ser aprofitat per un carboner per instal·lar un jaç, una taula, seients i, fins i tot, aprofitant l'obertura natural d'aquest castanyer hi va posar una llar de foc.

Pantà de Vallforners


Dades de la sortida.

Distancia:   8,2km        Temps:    3h        Circular:    SI
Alç.màx:      797m         Alç.mín:   442m     Dificultat:  1/5

Aquesta sortida la faig acompanyada de la meva petita scout, Nora, i d'uns amics amb qui ja he sortit diverses vegades, per tant, farem la sortida sense cap mena de presa i sortirem de casa tocant les nou i mitja del matí i més tenint en compte que de casa al pàrquing de Vallforners no hi ha més de trenta minuts en cotxe.

Nora i Judit encapçalant la marxa
Un guarà a la paret de la presa¡¡¡
Tocant les deu del matí ja som al pàrquing de sota de l'embassament de Vallforners, el cel està un pel cobert però no té pinta d'anar a pitjor. Encetem camí amunt per anar a buscar la presa. El camí és ample, costarut i posegós i fa les delícies dels senderistes que, només iniciar la marxa, ja han de lluitar amb aquesta fexuga rampa.
Nota:
Per accedir al pàrquing de sota l'embassament s'ha de treure un tiquet de tres euros un parell de kilómetres abans. Aixó dona dret a aparcar el cotxe tot el día i també d'aquesta manera es limita l'aforament a la zona. Aquest diners serveixen per mantenir net i polit tots els senders que surten desde aquesta zona.

Panoràmica de l'embassament
En un tres i no res som al costat de la presa de Vallforners i ara el camí es torna més planer. Anem vorejant l'embassament sense gaire problemes. Podem observar que el fet que aquest hivern ha estat força sec, les aigues pel pantà estan a límits molt baixos i podem veure clarament que l'aigua ha minvat deixant a la vista mes de 5 metres de roca seca.

Que poqueta aigua
Joaquín, Puri i Nora
Un cop deixem a la nostra esquerra l'embassament el camí torna a pujar, ara, però, de forma més suau però en cap cas sense deixar d'ascendir. També varia molt el paisatge, ara boscos de faigs cobren els capçals del corriol i falgueres verdes neixen i creixen al voltant dels rierols. El plugim suau i prim ens acompanya en aquesta etapa més ombrívola i fa més agradable la pujada. El camí no té perdua, només cal anar seguint els pals indicadors.

Camviem de terç
Fonts d'aigua i falgueres
Arribats en aquí mirent enrera, per veure, o com a mínim intentar-ho, l'embassament desde aquesta alçada. La nostra sorpresa va ser veure com una boira s'anava acostant cobrint els coms de les muntanyes i enfosquint considerablement el día. Un aire fresc comença a pujar per les torrenteres.

On és el cim???
Que venen els núvols
Després de tres o quatre revolts arribem al Castanyer de Can Cuch. La baixada és un pel problemàtica per que rellisca molt, peró veure aquest tros de bitxo allà al mig és impresionant. Un contorn de més de dotze metres i una alçada de més de quinze el situen com el castanyer més gran de Catalunya. Nora al·lucinava, i encara més quan ens hem ficat dintre del seu tronc. Era un castell de fades dels arbres, deia la peque. I raons no li falten per dir-ho.

El Castanyer desde el camí

(d'esquerra a dreta) Jordi L. Cristina, Nora i jo, Puri, Maria, Joaquin i Judit
(Foto realitzada per Jorge López) 
A l'interior del Castanyer de Can Cuch



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2293098

De Palamós a Sant Feliu de Guixols: Per les costes del Baix Empordà

 Una nova entrada dedicada al GR92, un altre bocinet del camí de Ronda, una nova etapa a les esquenes i uns quants kilómetres més per restar del total. Aquesta vegada deixem terres de La Selva i ens endinsem al Baix Empordà. Aquesta vegada unirem les vil·les de Palamós i Sant Feliu de Guixols,


Dades de la sortida.

Distància:  17,9 km       Temps:   4:30 (parades)      Circular: NO
Alç.màx:   56m             Alç.mín:  nivell del mar        Dificultat: 3/5

Com ja és habitual en aquest tipus de sortida no circular, el transport és un dels primers handicaps que hem de tenir present alhora de planificar les sortides. Surto ben d'hora de casa meva per arribar a Sant Feliu de Guixols abans de un quart de vuit, que és l'hora de sortida del bus que hem durà a Palamós, l'inici de la etapa. Així també caminaré amb el sol creixent i esperant a portar mig camí fet quan el sol estigui en el seu punt més alt.

Platja de Sa Conca - Sagaró
Arribem a Palamós a un quart de nou, el cel està enterenyinat i la brisa marina és fresqueta i ens manté per sota dels deu graus, de fet, una temperatura ideal per caminar. Sortint del port d'aquesta vil·la anem resseguint tot el seu passeig marítim. Com que encara és força d'hora el camí es fa en silenci, un silenci trencat només pel trencar de les onades. En un no res creuem el pont de la riera de Palamós i anem a buscar la primera fita del matí. La Torre Valentina.

Panoràmica de la Bahía de Palamós
Comença a clarejar
Pont sobre la riera de Palamós
En un obrir i tancar d'ulls arribem al final del passeig de Sant Antoni de Calonge, el municipi canvia de nom un cop travessats el pont. Aquí ja comença l'espectacle, un cop passat la Cala dels Capellans pugem per un camí embaranat fins a Torre Valentina, un espectacle per la vista. Aquesta torre de guaita s'aixeca imponent sobre un penyasegat ben escarpat.

Mirador de la Roca dels Musclos (Cala Capellans)
Torre Valentina
Un cop gaudit de les vistes i de fer un glopet d'aigua continuem per aquest mateix camí fins a la Cala de les Pedres Blanques i la punta del Cap Roig. El camí no té pietat de les cames en aquest tram. És un autentic trenca-cames. El fet de anar pujant i baixant a les petites cales i caminar per la sorra de les platges fa que en aquest trosset de camí acabis amb la llengua lligada a la cintura per no trepitxar-la i caura de morros al terra.

Cala de les Pedres Blanques
Cala del Forn
Cap de les Penyes Blanques
En aquest tram em vaig liar una miqueta, no m'enrecordava que un cop vist la Belladona Grossa, havía de girar cua i anar a buscar una carretera que va arràn de costa fins a la entrada de Platja d'Aro. Però com que estava liat mirant el mar i el resol a les onades i contemplant la roca abans esmentada intentant treure-li el perquè del seu nom, vaig passar de llarg les indicacions de final de trajecte. i vaig haver de recorrer dos vegades tota la platja..... una meravella per les cames.

Cap Roig
Només faltaba la Brooke Shields sortint entre les roques
Belladona Grossa.
Un cop adalt anem baixant per l'Avinguda del Cavall Bernat fins a les troballes d'un domus romà trobat no fa gaire vora el carrer de la Cala Rovira, on comença la urbanització del Treumal. Un cop aquí vaig recordar, només posar els peus a la platja, que aquí venia de petit a banayar-me amb els meus pares. Molts records m'han vingut al cap en aquell moment. Finalment arribem a Platja d'Aro i el seu típic skyline de vil·la marinera convertida en centre d'oci pel turisme, canviant la seva emprenta marinera per un tópic passeig plagat de discoteques, pubs i restaurants. 

Platja d'Aro
Potser el Roc més fotografiat d'aquesta platja
Port esportiu de Platja d'Aro
Un cop enllestit el tram de Platja d'Aro i el seu impersonal ambient de vil·la moderneta tornem a trepitjar camí de sorra i aigua. Ens endinsem a la Platja de Sa Conca, quatre-cents metres de platja sorrenca compresa entre la Punta de Pinell i l'Esquerda dels Llobarros. Aquí iniciem el tram més espectacular i maco de tota aquesta sortida. Dos kilómetres de camí ample, adaptat per minusvalids, vora el mar, amb infinitat de vil·las, palauets i castells que fan volar la imaginació. Hi ha qui diu que es poc natural, pel fet de trobar fonts, places i glorietes però jo el trobo simplement excels.

Panoràmica dels Esculls de la Font
Sense Comentaris
Punta de Cala Pedrosa
Palauet vora el mar

Acabat aquest passeig arribem a la petita població de S'Agaró. Amb la seva platja de dunes i el seu passeig maritim de fusta com els que es feien anys enrera. La gent està passejant pels voltants i gauidint d'un día de sol impresionant. Ara anem a buscar la part contraria d'aquest passeig. Creuem tota la vil.la per arribar a la Cala Maset i la punta del Cap Mort. Abans però m'enrecordo del malparit que va decidir que per fer aquest tram hem de pujar i baixar un fotiment d'escalas només per avançar uns dos-cents metres lineals. 

Passeig de S'Agaró
Panoràmica de S'Agaró desde la Cala Maset
Ara ve per primera vegade aquesta jornada un tram totalment salvatge, sense baranes ni pals indicadors, travesem la Cala de l'Ametller, una zona protegida com a reserva de la biosfera. Caminem per un corriol estret entre pins blancs i pins pinyoners, envoltats de gavines comuns que no tenen cap inconvenient a jeure a dos metres de mi per veure que estic fent...

Cala dels Ametllers
Punta del Molar
Gavina Tafanera

Finalment ja veig el final de la etapa, el port esportiu de Sant Feliu de Guixols s'obra devant meu. Iniciem el descens i passegem pel seu cami de mar. Son tocades la una del migdia i la gent està fent el vermutet a les terrases dels restaurants, en tant que, els mes petits juguen a futbol a la platja o es gronxen vora el mar. 

Dedicat a.....
Casinet de San Feliu de Guixols
Panoràmica de la platja de Sant Feliu de Guíxols
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6546808