De Lloret de Mar a Blanes: el jardinet del Mediterrani

Una nova etapa d'aquest GR92, aquest cop unirem les poblacions de Lloret de Mar i el poble que dona la entrada a la Costa Brava, Blanes, vil·la coneguda per el seu famós jardí botànic, pels espectacles pirotècnics per les festes de Santa Anna i pel rocall que sobresurt del mar i configura la bahía de Blanes, Sa Palomera.


Dades de la sortida.

Distància:    9'3km        Temps   : 4h30' (parades)       Circular:   NO
Alç.màx:     161m          Alç.mín:   nivell mar               Dificultat: 1/5

Avuí farem tot el contrari que varem fer l'ultim tram del GR92 (Tossa-Lloret). Aquesta vegade deixarem el cotxe a Blanes, punt final de la etapa, i agafarem el bus per anar al punt d'inici de la sortida, es a dir, Lloret. Surto de casa tocant les set del matí per arribar a la parada de Blanes abans de les 8'00 del matí per agafar el cotxe de línea de les 8'15. El trajecte no arriba als vint minuts així que no dóna temps a fer una mini bacaina.

Església de Lloret. Punt d'inici
Panoràmica de la platja de Lloret
Esgarrapant el cel
Son gairabé tres quarts de nou, el temps es fresc i l'aire de mar ve gélid i amb força, però estem a Lloret i malgrat el mes de l'any i les desavinences atmosfériques els guiris ja passejan pels carrers amb pantalons curts, sandalies amb mitjons i olor a crema solar.
La meva primera fita del dia està al final del passeig marítim, la estatua de la dona marinera, una escultura situada a la part més alta d'un roc emergent del mar anomenat Punta d'en Rosaris. Rodejat per unes cadenes esquitxades de panys amb els noms dels enamorats que visitan aquestes platges.

Un mar embravit
Panys d'amor vora el mar
Monument a la dóna marinera

Un cop analitzades les vistes i dient adeu a Lloret continuem pel camí empedrat reseguint les marques blanques i vermelles del GR. No és molt dificil perdres en aquest tram, ja que a l'esquerra tens el mar i a la dreta una paret rocallosa inexpugnable. Mica en mica ens endinsem pels carrers de la urbanització de Fanals, en aquesta zona la crisi del maons també ha deixat caure els seus efectes, hi ha molta obra inacabada i moltes finalitzades amb els cartells taronges de venta o lloguer. En un tres i no res arribem a la platja de Fanals, una platja llarga de sorra blanca. Fem tota la travessa del passeig fins arribar a un trencall que ens farà suar una miqueta.

Punta de la Sureda (platja de Fanals)
Et ve de gust un café???

Ara comencem a suar la cansalada, la pujada no és molt llarga, però si força costaruda. Aquest és l'inconvenient de les rutes a peu de platja, que els desnivells, encara que no siguin molt exagerants, fan mal quan ja fa estona que planes per corriols i passeigs marítims. El camí puja decidit entre boscos de pi pinyoner i pi negre, les onades esclaten com bombes sota els peus i tot plegat queda envoltat d'un aire màgic, molt mediterrani, un lloc on els pins abracen les onades. Arribem a la platja de Sa Boadella i tornem a pujar.

Entre pins i onades
Platja de Sa Boadella.
La seguent fita del camí és arribar a la urbanització de Pinya de Rosa, on trobem un jardí botànic molt maco. El camí es ara asfaltat i anem arrant de costa. Aquest és potser el tros més avorrit. Amb tot i aixó les imatges són boniques. Arribem a la Cala de Santa Cristina, on farem una petita parada per veure l'ermita i l'esglesia dedicada a Santa Cristina. Un balcó vessat al mar.

Un balcó obert al mar
Església de Santa Cristina
La Trainera de la Verge
Desfem part del camí i anem a buscar novament les senyals del GR. El camí continua vora una carretera poc transitada que ens durà fins a la base del Castell de Sant Joan passant per la urbanització de la Cala Canyelles. Per arribar al castell el camí es transforma amb un corriol estret i empedrat que puja força vertical fins a la ermita de Sant Joan, a la base del Castell. Un cop a dalt les vistes són espectaculars.

L'Ovellot dalt el Castell de Sant Joan
Panoràmica de Blanes. Bahía i Sa Palomera
Potser una de les postals més conegudes de Blanes, si no fos perque estic tapant Sa Palomera
Un cop visitat tot el conjunt i comprovar novament que al món hi han subnormals integrals que guixen tot alló que se'ls hi posa pel davant, baixo decidit a buscar Sa Palomera, una punta de roques que divideix la bahía de Blanes en dos platges, la Platja de la vil·la i la platja de S'Abanell. Les escales són dures, quan arribo al passeig marítim tinc els genolls tocats i les cames em tremolen, ara entenc perque la gent fa aquesta travessa en sentit Blanes i no Lloret com a final d'etapa. Trobar-te aixó només començar és una venjança.

Esgarrifós ¡¡¡
Tros de Formiga al Passeig Marítim
Passeig marítim de Blanes. (Esquerra) Port-(dreta) Palomera
Només faltan cinc-cents metres per arribar al final d'aquesta ruta, l'aire bufa de valent i aixeca la sorra de la platja, no obstant, la gent continua passejant i fent fotos a les onades que van a morir contra Sa Palomera. Un cop a dalt puc veure novament el Castell de Sant Joan i un perfil de la vil·la de Blanes que feia anys que no gaudia.... Quants records em venen al cap sentat al cim del roc.

Fent l'hivern
Blanes, portal de la Costa Brava
Panoràmica desde Sa Palomera
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6446646

Del Pantà de Santa Fe al Turó del Morou i l'avioneta accidentada

La sortida d'avuí ja és un clàssic en les meves sortides, bé, o com a mínim, el punt de sortida és un clàssic, l'Hotel Santa Fe, vora el pantà que porta el mateix nom. Sempre he estat atret pel turó de Morou  i per això no entenc perque he trigat tant a fer-ho, però a més a més he trobat un altre alicient, el fet de trobar les restes d'una avioneta que es va estavellar per la zona de Riells ara fa 14 anys.

Arbúcies desde l'Esquei de Morou
Dades de la sortida

Distància:    9,2km              Temps:    3h (amb parades)        Circular: SI
Alç màx:     1344m             Alç.mín:   10267m                      Dificultat: 2/3

A les vuit clavades estava al pàrquing de l'Hotel Santa Fe, el día era nuvol pero feia una temperatura molt agradable, avuí m'acompanyo a mi mateix per fer aquesta sortideta. Els primers kilómetres els faig de memória i sense gaire história arribo a la Roca de l'Elefant. No se cuantas vegades a fotografiat aquesta formació rocosa, ja m'he descomptat, però encara no sé el perquè del seu nom, no li veig cap semblança amb un paquiderm.

Hotel Santa Fe
Roc de l'elefant

Continuem corriol avall entre boscos de faigs i pins fins a creuar la petita riera del Sot dels Camps, aquí he trobat la primera novetat d'aquest tram; fins fa un any per creuar aquest petit rierol abans et possaves perdut de fang, pero ara han construit un petit pont de fusta per creuar-lo sense problemes... 

Pont sobre el rierol del Sot del Camp
 Allà, al final del corriol ja es veu la llum del sol reflexada sobre el mantell d'aigua del pantà, pero vet aquí, la meva sorpresa quan veig que el nivell de l'embassament està sota mínims, mai l'havía vist així, feia pena, molta pena. Parlant després amb la responsable de l'Oficina de Turisme de Cas Casades em va explicar que l'assecament progresiu va començar farà uns vuit mesos.

Panoràmica del llac desde la presa.
La fabriqueta per sobre del llac
La Fabriqueta ara fa un any
Un cop recuperat del shock de veure el pantà de Santa Fe d'aquesta guisa creuem la presa i agafem el camí de la dreta cap a Riells. En un principi el camí es molt planer fins arribar a la cruïlla del Turó del Morou o Riells. Agafarem el camí de la dreta per anar a buscar les restes d'una avioneta estavellada l'any 2000. El camí va fent ziga-zagues fins arribar a un mas anomenat la casa de les fonts de Corts a uns dos-cents metres trobem una AVIONETA estavellada. Les imatges són dantesques (per més info de l'accident busqueu a Google accident A-014/2000).

Casa de la Font de Corts
Sense comentaris
Detall de l'ala i la cua del MOONEY M20K

Un cop visitat el lloc de l'accident desfém part del camí fins arribar a la cruïlla abans esmentada i agafem el corriol de l'esquerra. El camí comença a pujar de forma gradual, el corriol es un dels anomenats trenca tormells. Els rocs i les pedres surtem com bolets, el camí és ombrívol i fa fresqueta. En un tres i no res arribem a la seguent fita l'empedrat de Morou, el Turó de Morou i l'Esquei de Morou.Aquest serà el cim d'aquesta sortida.

De camí al Turó
El Turó de l'Home i les Agudes desde l'Esquei de Morou
L'Ovellot a l'Esquei de Morou
Un cop hem gaudit de l'espectacle visual desde l'Esquei és hora de tornar cap a l' Hotel Santa Fe. La baixada es fa pel mig d'una fageda espectacular, amb els corriols amb un mar de fulles groguenques i arbres que semblan menjar-se les roques ígnees que forman aquest turó. Anem fent fins arribar a la escola de Natura de Can Lleonar i la casa partida. Un cop aquí agafem el cotxe i cap a casa.

La Fageda de Morou
Un mar de fulles
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6397066


Per les caves de Sant Sadurní

Sant Sadurní d'Anoia, un municipi conegut i reconegut per les seves caves, un poble que fa olor a xarel·lo, merlot  i moscatell, un poble que dedica la seva festa major a la fil·loxera, en definitiva, un poble amb denominació d'origen.


Aquesta sortida ja té un parell d'anys però com que no trobava les fotos d'aquell dia no vaig crear l'entrada, o com a mínim, no estava acabada. Vam arribar una miqueta abans de dos quarts de deu a la plaça del Pont Romà, a aquestes hores hi havía poqueta gent pel carrer i la visita a les caves Blancher no començava fins a dos quarts d'onze. Així que vam aprofitar per visitar les rodalies de la plaça, fent un volt pels carrers peatonals mirant els aparadors de les botigues que encara romanien tancades.

Amb els amics devant de les caves
Pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia
A dos quarts en punt estavem davant les portes de les caves Blancher, on fariem la primera de les visites del dia. Realment són unes caves excepcionals i molt maques. Res a veure amb les més conegudes com Freixenet però molt maques. Un dels propietaris de les caves va ser el nostre guia, era el fill dels primers propietaris, enòleg i químic, no només ens va ensenyar les parts menys conegudes de la fsbricació dels vins i caves sino que ho amenitzava amb les seves vivències dençà que era un marrec fins l'actualitat. La cloenda de la visita va ser amb una copeta de cava i uns aperitius.

Museu de les Caves Blancher
De izquierda a derecha. Jose F. Caty, Carlos, Manolo y Dulce
Després de un parell de copetes de cava i vi vam sortir al carrer, l'aire fresc em va caura com aigua de Maig, quina meravella. Una miqueta aturdit vam pujar carrer amunt per anar a buscar les caves d'una companya de feina. La Pilar Bonet és propietaria d'una petita cava. La Pilar ens espera a les portes del seu negoci. Les Caves Bonet són totalment tradicionals, practicament no hi ha maquinaria, val a dir que totes les ampolles de cava i vi han passat per les mans de la Pilar. També va ser una visita molt agradable i divertida.

Pilar ens mostra l'interior de les caves
I aixi es comprova el poso de les ampolles
Uns quants ovellots

De Tossa a Lloret de Mar pel sender del Mediterrani

 Una nova etapa del GR92, més conegut com a Sender del Mediterrani. Aquesta vegada comencen a terres gironines, enllaçarem les poblacions de Tossa de Mar, amb el seu casc antic retallant el litoral marítim, i la sempre animada vil·la de Lloret de Mar.

Dades de la etapa

Distància:  13,8 km         Temps:    5 hores (parades)         Circular: NO
Alç. Màx:  172 m             Alç.Mín: 0m                               Dificultat: 1/5

   Són vora les vuit del matí quan surto de casa, fa una temperatura força agradable tenint en compte l'hora que és. Com que avuí la sortida no és circular la meva idea és deixar el cotxe a Tossa de Mar, vora el pabelló, fer la ruta amb tranquilitat i un cop arribats a Lloret agafar un bus de línea regular que em retornarà cap a l'inici.

Escultura dels Països sense nació
Pels carrers de Tossa de Mar
Iniciem el recorregut a la rotonda d'entrada a Tossa de Mar, al costat de la estació d'autobús, on està la escultura dedicada als països sense nació (i aixó no és propaganda gratuita). La temperatura és molt agradable, de seguida ens fiquem pels carrerons estrets i amb història de Tossa. En poc més de cinc minuts abandonem els carrers adoquinats del municipi per començar a trepitjar terra. El camí ara es més costarut, amb tot i aixó de seguida torna a ser més planer. En un tres i no res ja hem arribat a la Torre dels Moros. Quan agafem pel darrera la torre de guaite el paisatge és espectacular. El fet de veure pujar el sol per sobre del castell de Tossa i estendre una catifa platejada sobre un mar en calma no té preu.

Torre dels Moros
Panoràmica desde la Torre dels Moros
Un cop sortim dels voltants de la Torre continuem pel corriol cap a la carretera de Blanes a Sant Feliu, vora el camping Cala Llevado. Durant aquest tram el camí discorreix per un bosc de sureres i pi negre. Alguns dels troncs tenen unes mides espectaculars. Anem giravoltant pel camí fent petits pendents però res que no faci que l'al·ler es recuperi amb facilitat. El tram de carretera és, potser, el més pesat, pel fet que no és gaire agradable transitar acompanyats per cotxes i camions.

Entre sureres i pins
A Lloret o tornem a Tossa???
Ja hem atravessat la urbanització de la Cala Llevado i tornem a trepitjar corriols de terra, però ara el paisatge és més fresc i l'olor de pi em fa pensar en els estius passats a Platja d'Aro. Tinc la mateixa sensació. Aquest tram boscos ens condueix a la seguent urbanització, Cala Canyelles, i d'aquí al massís de les Cadiretes. Massís que no podem recorrer perque algun il·luminat a vorejat part d'aquest terreny amb una tanca metàl·lica. És per aixó que hem de continuar remontant pels carrers de la urbanització per vorejar aquest massís fins arribar a la Platja de Canyelles.

Marca de GR
Urbanització Platja Brava
Platja de Canyelles. A la dreta Es Pa de Sucre
Desde la platja de Cala Canyelles ens enfilem escales amunt per tornar als carrers de la urbanització. Les vistes desde els diferents miradors de la urbanització és impresionant, Els illots de Es Pa de Sucre i la Punta de l'Ugil i la Punta de Sa Goita sobresurten del mar desafiant les onades que esclaten amb una pluja d'escuma per sobre dels rocs. L'olor a mar em relaxa¡¡¡

Un ovellot vora el mar
No tinc paraules
Ara tornem a combinar els carrers tranquils de la urbanització amb trams de bosc sins arribar al propiament dit "camí de Ronda". Unes escales molt verticals ens condueixen al tram més conegut d'aquesta ruta un corriol empedrat amb petits ponts de pedra i mirdors cap al mar. Resseguint el camí serpentejant ens durà fins a la Cala de Sa Tortuga, entre els rocs dels Cabdells i la Punta Roja.

A contrallum
De camí a la platja dels Calafats
La Punta Roja
Un cop atravessat el túnel que passa per la Punta Roja ens arribem a la platja del Calafat i el seu castell imponent controlant la petita bahia. Un cop aquí ja estem a punt de finalitzar la sortida d'avuí. Caminem pel passeig maritim prenen el solet en tant que tirem carrer amunt fins a la central d'autobusos que ens retornarà a Tossa de mar.

Lloret de Mar
Platja del  Calafat
Un detall del Castell per sobre de la Punta Roja als peus de la Platja dels Calafats, potser un dels emblemes més coneguts de Lloret de Mar, o com a mínim, el que voldriem els senderistes, que Lloret fos conegut per això i no per l'oci nocturn i les baralles que tenen a aquest municipi durants els mesos d'estiu.



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6342518