De Rupit al Salt del Sallent.

Al bell mig del Collsacabra, a la provincia d'Osona trobem una joia de la cultura catalana, el poble de Rupit, un conjunt de cases i masies dels segles XII i XIII tallades per un salt d'aigua i un pont penjant antiquíssim. Aquesta serà la sortida que farem Nora i jo.

Panoràmica de Rupit i el Molí
Avuí ens ho hem pres amb molta calma, la seguretat de saber que faria un temps excepcional i que els dies ja es començan a allargar, ens ha fet sortir de casa cap a les nou del matí. Després de 75 kilómetres i una hora i escacs arribem al centre de Rupit. Ja comença a aquesta hora a veure's els primers senderistes que enfilen pel pont direcció el Salt del Sallent.

Encetem el camí
De puente a puente...
Fem primer una visita pel casc antic del poble, val a dir, que tot el poble és en si mateix un casc antic, pujem per un carrer esglaonat i costarut que ens porta dalt de tot en un obrir i tancar d'ulls. Un cop a dalt girem cua i anem a buscar el carrer de l'església, des d'on surt el camí cap al Salt del Sallent.

Dos penjats al pont penjant
Cami de l'esglèsia
Unes ponseties maquíssimes.
Balcons entarimats
El camí baixa ràpidament cap a la riera que obre el poble, no és gens complicat seguir-lo però avuí a estat més complicat pel fet que el terra estava molt enfangat. Hem fet una petita aturada per beure aigua a un petit salt d'aigua que està vora el poble anomenat del Molí Rodó. D'ací hem tornat a agafar el camí i per una pista ampla hem arribat a la bifurcació del Mirador del Salt del Sallent i el camí de pujada a Sant Joan de Fàbregues. Abans de contemplar les vistes des del mirador hem esmorçat.

Panoràmica des del llit del riu
El primer salt d'aigua
Salt del Molí Rodó
Esmorzant a 1100 metres
Un cop esmorzats i amb les bateries carregades ens acostem a la barana del mirador, la panoràmica és increible, un salt d'aigua de més de 100 metres i un soroll atronador fan que la imatge sigui épica. No hi ha gaire cosa a escriure......millor ho veieu¡¡¡

No comment
Panoràmica des del Mirador
Un cop flipats pel salt d'aigua i amb la panxa plena (però no massa) desfem part del camí per arribar un altre cop a la bifurcació. Un cop aquí travessem el riu (vigileu no caure que són 100 metres de caiguda) i agafem un camí ample cap a Sant Joan de Fàbregas. En tant que anem pujant és descobreix davant nostre la imponència del Cabreres i de l'Agullola. El camí puja poc a poc fins a conduir-nos novament a Rupit.

L'Agullola
El Cabrerés
Tornant a Rupit
Un cop arribats a Rupit hem anat sota el pont per acostar-nos a l'aigua del riu i allà hem fet el dinar. Eran gairabé la una i mitja i el sol apretava de valent. Allà sentats, vora el riu i menjant..... No te preu¡¡¡ Hem anat caminant pel costat contrari del poble i hem anat a jugar a un parc infantil que està al costat de la oficina d'informació de Rupit. A les 15:30 hem pujat al cotxe i cap a casa........ Adeu Rupit, fins un altre.

Dinant al costat del riu
Fent saltar el pont
Salt d'aigua del Moli Nou
A la font del cami

Kon-Tiki

"Como toda épica sobre un logro impresionante, nunca aburre" The New York Observer.
"Un film que se ve con gusto y que tiene la virtud de recordar esta expedición tan real como la mejor cinta de aventuras" Fotogramas.

Títol original:   Kon-tiki
Any:               2012
Director:         Joachim Ronning, Esper Sandberg
Actors:           Pal SverreValheim Hagen, Andeers                            Baasmo, Christianssen, Gustaf                                  Skarsgard, Odd Magnus, Williamson,                          Tobias Saltenmann, Jakob Oftebro,                            Agnnes Kitelsen, Eleanor Burke y                              Manuel Cauchi.
Fotografia:      Geir Hartly Andreassen



Sinopsi.

Al 1947, l'explorador norueg Thor Heyerdhal va creuar el Pacífic en una balsa de fusta per demostrar que els primers habitants de la Polinesia eran indígenes sudamericans. Thor, amb una tripulació de cinc persones va recorrer en 101 dies els més de 8000 kilómetres en una travessa épica durant la qual es va enfrontar a tempestes tropicals, taurons i a les seves propies pors.

Festejant Santa Eulàlia: un dia gegant

La festa de Santa Eulàlia és més coneguda com la Festa Major de l'hivern a Barcelona. Durant els dies de festivitat es fa un homenatge a la Laia, una nena que es va rebel·lar per defensar els seus ideals.
Aquesta nena ha estat per la ciutat de Barcelona símbol de la solidaritat, de defensa de la justicia i del compromís de la joventut. Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè són copatrones de Barcelona.

Cartell de les Festes 2014.
Avuí feia un dia un xic ennuvolat i la veritat es que quan Nora i jo hem sortit de casa encara feia fresca, només 6 graus i eran dos quarts de deu. Hem arribat a Barcelona en un tres i no res, la carretera a aquestes hores del Diumenge no són gaire plenes. Hem aparcat al parquing del Moll de la Fusta que eran les deu tocades.

Moll de la fusta i Maremagnum al darrera
Hem anat a fer un passeig pel moll fins l'edifici del port de Barcelona, a l'esplanada davant de Colon, No hi havía gaire gent i Nora a aprofitat per córrer darrera d'uns ocellets més grans de l'habitual, les gavines del port. No em feia gaire gràcia ja que aquests bitxos tenen mala baba i no em venia de gust sortir corrents a urgéncies per un mos dels seus becs. En creuar a la plaça de Colon ens hem fet les fotos de rigor amb els lleons que guarden la estatua del mariner.

detall d'una gavina
Els lleons de Colón
Després hem anat pujant per les Ramblas, antiga muralla que delimitava la ciutat comtal de l'arrabal. Ja es veien els primers grups de turistas fent fotos al sky-line marítim i al porxo del frontón Colon. La Rambla tot just començava a despertar. Tota la expectació del carrer estava concentrat a la bocana del Pasatge Colon, entrada a la plaça Reial desde les Ramblas. Dintra de la plaça una cinquantena de gegants i besties feien via pels turistas. Els grups de tamborilers i grallers afinavan els ritmes. Tot d'una els gegants, gegantes i la resta del seu seguici han començat a ballar. Espectacular.....

El gegant del Pi
Els gegants del Poble Nou
Els gegants de Nou Barris
El gran Drac
Molts gegants

La màgia del gel: Toti Solé Coromina

Toti Solé Coromina 
(1980-2014)

Avuí em faig ressò de la mort de l'alpinista viguetà Toti Sole. Era a Noruega fent alló que més li agradava, l'escalada per cascades gegants de gel. Per això cada hivern posava rumb a muntanyes llunyanes a la recerca de les línies més dificils, el gel i la verticalitat.

"Un gran dia en què sembla que la mateixa màgia del gel ha volgut no només que acabem a Fer à Cheval, sino que ens ha portat just on a volgut. Així neix la Guillotine; el nom és ocurrència del Toti, a qui les gegantines estalctites de gel que penjaven sobre els nostres caps li suggereixen aquest agradable nom per a una via a la vall de les valls"


Això havia de ser una ruta pel Montseny

Aquest matí quan ens hem llevat feia un dia magnífic, un sol espatarrant després del dia plujós i ennuvolat d'ahir Dissabte. Hem agafat el cotxe a les nou del matí i feia una fresqueta agradable. A mida que anavem pujant per la carretera que uneix Santa Fe del Montseny amb el punt d'inici de la sortida d'avuí la temperatura anava baixant, però continuava fent sol i el cel era completament ras.

Pujant per la carretera de Santa Fe del Montseny
Sant Celoni sota la carretera
Però, i com acostuma a passar quan uneixes bon temps, Diumenge i possibilitat de neu, els primers pixapins s'han quedat parats al ben mig de la carretera. Caras de preocupació per que veuen que no poden continuar endavant i intentan fer girar el cotxe al lloc més fotut de tota la via. I el problema no és aquest, el gran marró te'l troves quan veus que els de darrera començan a baixar dels cotxes i començan a discutir per com han de fer la maniobra

Sense comentaris
Així que, vist el percal, mitja volta i a buscar un lloc on aparcar i baixar una miqueta del cotxe per jugar amb la neu i estirar les cames. Hem aprofitat per fer patinatge artístic sobre un toll d'aigua glaçada..... un espectacle sublim.

Ens aturem aquí papa???
Sóc una máquina lliscant

Senderisme urbà: El parc de l'Oreneta


El parc de l'Oreneta o del Castell de l'Oreneta és un pulmó verd situat al barri de Sarrià-Sant Gervasi, per sota de la serralada de Collserola, on podem gaudir d'un agradable passeig entre pins i eucaliptus en tant que els nens montan amb ponis o xiulem sobre els ferrocarrils a vapor que per allà hi circulen.


Aquest matí el cel sembla disposat a fer-nos la guitza, núvols to perla i un plugim que sembla que no et mullis però que acabas ben moll. Nora i jo agafem el cotxe tocant les deu del matí i a mida que anem avançant cap a Barcelona sembla que el temps ens donarà una miqueta de treva. L'entrada al parc pel carrer Montevideo és completament buida, la veritat es que el temps no acompanya gaire.

Entrada al parc de l'Oreneta pel Carrer Montevideo
Entrant al parc.
Un cop dintre del recinte anem pujant per un corriol fressat, amb tolls d'aigua que fan que el terra estigui enfangat i massa tou com per intentar còrrer darrera Nora. En un primer moment trobem un bosc de pi blanc i poc després accedim a unes planúries d'eucaliptus gegantins, amb uns troncs que,difícilment, podem abraçar entre tots dos.

Una font pel camí
Dintra d'un Eucaliptus
I de cop i volta Nora comença a cridar: Al parque, un parque......Ooooh¡¡¡ un tubugan i un cununpio¡¡¡ (nota del autor: el nom real és tobogan i gronxador, pero tampoc li diré res per això)  com si mai a la vida haguès vist una zona de jocs. Allà hem passat una bona estona. De fet, aquestes sortides estan pensades perque ella gaudeixi de la natura i també perque jugui, no tot és caminar.

Travessant el pont del castell
Un xic petita
Un cop ha jugat amb les estructures de fusta i anat darrera de tot colom que vulguès parar per la zona hem seguit amb la pujada que ens durà, finalment, a la estació dels ferrocarrils a vapor en miniatura. Hi havia a les cotxeres dels trens uns nois que estavan arreglant una de les màquines a vapor. Nora al·lucinava amb el xiuxiueig de les ximeneies i amb el so de les rodes metàliques lliscant per les vies.

Arreglant la màquina de vapor
Andana de la estació de l'Oreneta
Fiuuu Fiuuuuuu¡¡ Tothom al tren¡¡¡