Senderime urbà: El Laberint d'Horta

El laberint d'Horta, també anomenat els Jardins del laberint d'Horta, és un jardí históric del barri d'Horta-El Guinardò i té l'honor d'ésser el jardí més antic de la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la familia Desvalls a la vora de la Serra de Collserola disposa d'un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del XIX.

Laberint d'Horta
Avuí m'acompanyan per fer la sortideta urbana la meva peque Nora i els meus pares. Hem quedat a dos quarts d'onze a la zona d'aparcament del velódrom d'Horta. Com que el dia s'ha aixecat ennuvolat i térbol no hi ha gaire gent per la zona. Només uns quants senderistes que inician el camí pel GR que els conduirà cap al Turó de la Magarola i el Tibidadbo.

Cap a la plaça dels Lleons
Les fonts dels jardins orientals
Per fer més divertida la sortida li he explicat a la Nora que en aquells jardins hi viu un drac, pero és un drac d'aigua que s'encarrega de cuidar les flors i plantes del jardi. Però per arribar al seu cau s'ha de realitzar amb éxit una petita prova. Hem de superar un laberint.

Plaça dels lleons
La font del Fauno
Cap a l'entrada del laberint
De seguida hem començat a cercar el cau del drac, hem anat fins la plaça dels lleons, des d'on hem vist el jardí de les bojes. Hem enfilat pel passeig dels xiprers fins l'entrada del laberint. D'esquena a la Torre Sobirana hem girat cap a la dreta i aquí ha començat el calvari. La guia de la expedició i cap de grup era Nora..... podeu imaginar que ens ha costat una miqueta arribar al mig del laberint, a la plaça d'Eros.

Ariadna i Teseu ens donan la benvinguda al laberint

L'estatua d'Eros. Al mig del laberint
Després i ajudada pels Deus grecs, i pel iaio Pepe que ja coneixia el camí, hem arribat a la zona de l'estany i aquí hem vist el primer cau de drac, la gruta de la ninfa Eco. Hem pujat les escales fins a la segona terrassa on trobem els temples de Danae i Ariadna. La panoràmica des de ací és impresionant.

Temples de Danae i Ariadna amb el laberint
Llac de la ninfa Eco
Temple d'Ariadna
Hem agafat el corriol de la dreta per anar a buscar la riera dels ànecs, antigament hi havien molts peixos i tortugues, però avuí dia només trobem tres ànecs blancs molt espavilats. Voltant per darrera d'aquesta zona hem arribat als peus de la tercera terrassa, als peus del pavelló de les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. Hem arribat a la zona més elevada del parc i hem anat per darrera del llac de la ninfa Egeria.

Anem per aquí¡¡¡
La ninfa Egeria i Nora
Palau Neoclàssic o de les nou muses
Marxant cap a l'esquerra hem agafat un corriol de terre fangós que ens ha portat a una de les zones més espectaculars d'aquest jardins (amb permís del Laberint, es clar) la gran cascada, el cau del drac d'aigua era cada cop més a prop. Passant per l'antic cementiri i pel jardí romàntic hem arribat al cau del drac. Al costat de l'ermita del monjo trobem un cau anegat d'aigua i al fons, sota el fang, hi descansa el drac.

La cascada del jardí romàntic
Un cop visitat part dels jardins orientals hem tornat a la entrada del parc. Una visita molt agradable i molt divertida per fer amb nens, sempre hi quan el drac vulgui ser vist...... Per si de cas, aixequeu el cap a la font de la entrada i el drac sortirà llençant aigua pel morro...... un espectacle¡¡¡

Els jardins orientals
El cau del drac.
El drac es mossega la seva cua d'aigua

La Roca prehistórica: Els primers habitants del Vallès

A la vora de la muntanya dels Céllecs, dintre del P.N. de la Serralada litoral, ens trobem amb  un dels jaciments neolítics més importants de Catalunya i també amb un dels primers vestigis dels habitants del Vallès Oriental.

Entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius hi ha traçat un antic camí que unia el Vallès oriental amb el Maresme i que passa per l'actual ubicació de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, on anys enrera es trobava el poblat íber de Céllecs. Al llarg d'aquesta vía trobarem els monumets i construccions més representatives d'aquesta era, dólmens. coves artificials, pedres rituals i aras antics.

Dades de la ruta:

Distancia: 8,63 km            Temps:   4h (paradas)         Circular: SI
Alt máx:   385m                Alt.mín:  88m                     Dificultat: 1/5

"Si ens aixequem ben d'hora, peró molt, molt d'hora, i treballem sense retrets serem imparables" Aquestes són les paraules de Guardiola abans de no sé quin partit per arengar als jugadors, donc be.... Una m**** són les nou i mitja del matí i fot un fred de collons.

Avuí surto a caminar una mica més tard del que estic acostumat, però, de fet, vaig al poble del costat de casa, a poc menys de quinze minuts de porta a porta i, a més a més, m'acompanya Nora, la meva peque de tres anyets. La Roca del Vallès es coneguda pel seu imponent castell situat a un petit turó d'on temps enrera es dominava la via romana anomenada Praetorium que unia Sempronia (Granollers) amb Iluro (Mataró); i també pel centre comercial La Roca Village, un complex de botigues de roba carísima a preus rebaixats (no confondre rebaixat amb assequible).

Començo a pensar que hi ha quelcom que no vol que realitzi aquesta ruta, la primera vegada que la volia fer feia un dia de gossos amb pluja i molt fred, la segona vegada la peque es va possar malalta i també la vam ajornar i avuí, quan ja portavam uns tres kilçometres s'ha possat a ploure novament i hem girat cua.

Inicem el camí
No pot anar pel camí....
No obstant hem pogut encetar-lo. Segons Nora els dracs estavan dormint als seus caus perque el cel estava gris i semblava que volia rajar. La primera parada del camí ha estat la Roca Foradada, un bloc de granit de formes arrodonides  i buidat en el seu interior. Aquesta roca va ser utilitzada com a refugi també durant la guerra civil.

Al costat de la Roca Foradad
Sortint del cau.
Hem desfet el camí buscant més caus de drac. En menys de cinc minuts hem arribat a un altre construcció megalítica, l'anomenat dólmen de Can Gol II. Després de pujar per un corriol estret hem arribat al cim del turó on està el dólmen. D'aquesta construcció només queden les tres "parets" ja que el sostre està desaparegut.

Inspeccionant l'excavació
Un tió improvisat....
Baixant del petit turó i agafant un altre cop la pista principal hem anat pujant cap a la pedra de les Orenetes, un roc enorme de granit de formes molt arrodonides amb moltes cavitats i amagatalls on hem jugat una miqueta a amagar-nos. Aquesta estructura convida a ser grimpada, i aixó hem fet, hem pujat fins dalt per veure com uns núvols negres s'acostaven a la zona.

Grimpant, grimpant
Sóc aquí¡¡¡
Mira papa quins núvols¡¡
La nostra intenció era marxar cap a la ermita de Sant Bartomeu, pasant primer per la pedra de les Creus, el Plat del Molí i el dolmen de Céllecs, peró el plugim era cada cop més intens i hem acabat marxant cap a casa.......



Track de la ruta.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5976304 

Senderisme urbà: el Parc Güell

El parc Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del Turó del Carmel que mira al mar i va ser construit per l'Antoni Gaudí entre els anys 1900 i 1914 sent aquest parc un referent mundial del modernisme. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1984.

Avuí el dia no s'ha aixecat com per anar a la muntanya, per tant, avuí farem una miqueta de senderisme urbà. La veritat és que per ser al mes de Gener no fa gens de fred, en tant que anava conduint cap a Barcelona el termòmetre pujava fins els 14ºC. Gens malament per aquestes dates. Avuí m'acompanya Nora, la meva peque.

Entrada pel Guinardó
Nora i al fons la Plaça de la Natura

En arribar al parc ja ens hem topat amb els turistes més matiners fent cua a les guixetes d'atenció al client per comprar els planols del parc. Nosaltres hem anat pel dret a buscar el drac de la entrada del carrer d'Olot. Baixant per les escales laterals de la plaça de la Natura i passant pel costat de les columnes arriben al drac.

De camí cap a la Plaça de la Natura
Pel costat de la sala hipóstila o de les 100 columnes

Pocs turistes hi havien i hem pogut fer moltes fotos i també tastar l'aigua que surt per la boca del drac. Nora alucinava amb els colors del trencadís, li ha agradat tant que fins i tot li ha fet un petó a una de les potes. Deia que al morro no li donava no fos que el drac tingués gana i se la mengés. Hem pujat i baixat les escales que conduien al drac mil vegades. Hem visitat la casa del guàrdia, el cap de drac que surt de l'escut de Catalunya, el drac, la cova on el drac coba els ous (aixó es inventat, peró havia de descansar una miqueta i li he explicat aquesta història).


Panoràmica de l'entrada
Sense comentaris, oi???
Al·lucinada amb els colors del trencadís

Després de gaudir de la figura del drac hem agafat escales amunt per anar a la sala de les cent columnes o sala hipóstila. Un entremat de columnes disposades per tota la sala aguantant el pes de tota la plaça de la Natura que hi té a sobre. Per fer aquest tram més interesant ens hem dedicat a buscar el sols que hi havien al sostre de trencadís blanc i hem aprofitat l'amplada de la sala per jugar a fet i amagat, al cap i a la fi, el diseny d'aquesta sala representa les estalctites i estalagmites d'una cova natural. No tot és cultura, també hem de jugar una mica. Un cop visitada la sala hem pujat unes escales desiguals i hem accedit a l'interior d'una ona de mar gegant feta de pedra, aquesta zona del parc s'anomena viaducte del Algarrobo.

Sala de les cent columnes
Buscant sols, solets al sostre de la sala
Viaducte del Algarrobo
Detall de la columna de la dóna.
Ara ja estem a la plaça de la Natura. Si abans només hi havien quatre gats, ara continuan sent quatre gats peró el nombre de turistes ha arribat a mil per metre quadrat. La plaça està a vessar. Hem fet unes fotos sentats a la gran bancada en forma de serp que delimita la plaça i hem anat donant de menjar als coloms del parc, en principi només eran uns quants peró al final semblava que tots els coloms de Barcelona els teniam allà. Nora ha gaudit molt corrent darrera d'ells, fins que s'han volgut pujar a sobre d'ella.

Picant l'ullet al fotògraf
Panoràmica de la Plaça de la Natura
Mirant les gàrgoles amb caps de lleó
Un cop sortits de la zona més turística hem anat vorejant la plaça fins trobar-nos amb la pujada al Turó de les Tres Creus, la part més alta del parc  d'on hem gaudit d'unes vistas de Barcelona increibles, la pena és que el dia estava una mica núvol i no es veia gaire cosa. Un músic tocava la guitarra i feia que tot fos més espceial. Possava banda sonora a la panoràmica. Després hem anat pel viaducte de les jardineres fins arribar al punt d'inici.

Al Turó de les Tres Creus
Uuuuh¡¡¡ Que surt el drac¡¡
Viaducte de les Jardineres