De Lloret de Mar a Blanes: el jardinet del Mediterrani

Una nova etapa d'aquest GR92, aquest cop unirem les poblacions de Lloret de Mar i el poble que dona la entrada a la Costa Brava, Blanes, vil·la coneguda per el seu famós jardí botànic, pels espectacles pirotècnics per les festes de Santa Anna i pel rocall que sobresurt del mar i configura la bahía de Blanes, Sa Palomera.


Dades de la sortida.

Distància:    9'3km        Temps   : 4h30' (parades)       Circular:   NO
Alç.màx:     161m          Alç.mín:   nivell mar               Dificultat: 1/5

Avuí farem tot el contrari que varem fer l'ultim tram del GR92 (Tossa-Lloret). Aquesta vegade deixarem el cotxe a Blanes, punt final de la etapa, i agafarem el bus per anar al punt d'inici de la sortida, es a dir, Lloret. Surto de casa tocant les set del matí per arribar a la parada de Blanes abans de les 8'00 del matí per agafar el cotxe de línea de les 8'15. El trajecte no arriba als vint minuts així que no dóna temps a fer una mini bacaina.

Església de Lloret. Punt d'inici
Panoràmica de la platja de Lloret
Esgarrapant el cel
Son gairabé tres quarts de nou, el temps es fresc i l'aire de mar ve gélid i amb força, però estem a Lloret i malgrat el mes de l'any i les desavinences atmosfériques els guiris ja passejan pels carrers amb pantalons curts, sandalies amb mitjons i olor a crema solar.
La meva primera fita del dia està al final del passeig marítim, la estatua de la dona marinera, una escultura situada a la part més alta d'un roc emergent del mar anomenat Punta d'en Rosaris. Rodejat per unes cadenes esquitxades de panys amb els noms dels enamorats que visitan aquestes platges.

Un mar embravit
Panys d'amor vora el mar
Monument a la dóna marinera

Un cop analitzades les vistes i dient adeu a Lloret continuem pel camí empedrat reseguint les marques blanques i vermelles del GR. No és molt dificil perdres en aquest tram, ja que a l'esquerra tens el mar i a la dreta una paret rocallosa inexpugnable. Mica en mica ens endinsem pels carrers de la urbanització de Fanals, en aquesta zona la crisi del maons també ha deixat caure els seus efectes, hi ha molta obra inacabada i moltes finalitzades amb els cartells taronges de venta o lloguer. En un tres i no res arribem a la platja de Fanals, una platja llarga de sorra blanca. Fem tota la travessa del passeig fins arribar a un trencall que ens farà suar una miqueta.

Punta de la Sureda (platja de Fanals)
Et ve de gust un café???

Ara comencem a suar la cansalada, la pujada no és molt llarga, però si força costaruda. Aquest és l'inconvenient de les rutes a peu de platja, que els desnivells, encara que no siguin molt exagerants, fan mal quan ja fa estona que planes per corriols i passeigs marítims. El camí puja decidit entre boscos de pi pinyoner i pi negre, les onades esclaten com bombes sota els peus i tot plegat queda envoltat d'un aire màgic, molt mediterrani, un lloc on els pins abracen les onades. Arribem a la platja de Sa Boadella i tornem a pujar.

Entre pins i onades
Platja de Sa Boadella.
La seguent fita del camí és arribar a la urbanització de Pinya de Rosa, on trobem un jardí botànic molt maco. El camí es ara asfaltat i anem arrant de costa. Aquest és potser el tros més avorrit. Amb tot i aixó les imatges són boniques. Arribem a la Cala de Santa Cristina, on farem una petita parada per veure l'ermita i l'esglesia dedicada a Santa Cristina. Un balcó vessat al mar.

Un balcó obert al mar
Església de Santa Cristina
La Trainera de la Verge
Desfem part del camí i anem a buscar novament les senyals del GR. El camí continua vora una carretera poc transitada que ens durà fins a la base del Castell de Sant Joan passant per la urbanització de la Cala Canyelles. Per arribar al castell el camí es transforma amb un corriol estret i empedrat que puja força vertical fins a la ermita de Sant Joan, a la base del Castell. Un cop a dalt les vistes són espectaculars.

L'Ovellot dalt el Castell de Sant Joan
Panoràmica de Blanes. Bahía i Sa Palomera
Potser una de les postals més conegudes de Blanes, si no fos perque estic tapant Sa Palomera
Un cop visitat tot el conjunt i comprovar novament que al món hi han subnormals integrals que guixen tot alló que se'ls hi posa pel davant, baixo decidit a buscar Sa Palomera, una punta de roques que divideix la bahía de Blanes en dos platges, la Platja de la vil·la i la platja de S'Abanell. Les escales són dures, quan arribo al passeig marítim tinc els genolls tocats i les cames em tremolen, ara entenc perque la gent fa aquesta travessa en sentit Blanes i no Lloret com a final d'etapa. Trobar-te aixó només començar és una venjança.

Esgarrifós ¡¡¡
Tros de Formiga al Passeig Marítim
Passeig marítim de Blanes. (Esquerra) Port-(dreta) Palomera
Només faltan cinc-cents metres per arribar al final d'aquesta ruta, l'aire bufa de valent i aixeca la sorra de la platja, no obstant, la gent continua passejant i fent fotos a les onades que van a morir contra Sa Palomera. Un cop a dalt puc veure novament el Castell de Sant Joan i un perfil de la vil·la de Blanes que feia anys que no gaudia.... Quants records em venen al cap sentat al cim del roc.

Fent l'hivern
Blanes, portal de la Costa Brava
Panoràmica desde Sa Palomera
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6446646