The Way


Carátula The way
   Sobre el camino de Santiago se han realizado muchas películas, se han escrito muchos libros y se han publicado infinidad de artículos pero si hay algo que ha destacado por encima de todas ellas es, sin duda alguna, la película dirigida por Emilio Estévez y protagonizada por Martin Sheen.

Título:      The way
Año:         2010
Director:  Emilio Estévez
Reparto:  Martin Sheen, Debora Kara Unger, James
                 Nesbitt,Yorick Van Wageningen, Simón
                Andreu, Emilio Estévez.
Género:  Drama/Road movie


 Sinopsis: Un día Tom Avery, un reputado oftalmólogo viudo, le comunican que su único hijo, Daniel, con el que nunca ha tenido buena relación, ha muerto en los Pirineos durante un temporal. Tom, desolado, se traslada a Francia para repatriar el cuerpo de su hijo. Una vez allí descubre que su hijo había iniciado el camino de Santiago...... Inicia el camino en compañía de las cenizas de su hijo incinerado.

Una película de pañuelo y palomitas, que hace revivir esas experiencias vividas a todos los que hemos completado ese camino. Grandes panorámicas, excelente fotografía y muy buena banda sonora harán que el espectador se introduzca de lleno en esta historia.


Santuari de Puiggraciós - Turó de les onze hores - Puiggraciós

Els Cingles de Bertí són una série de cingleres i relleus que forman part de la Serralada Prelitoral i que separan l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Rep el seu nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí, ubicada a la part central del seu recorregut.

Dades de la sortida.

Distància: 8,4 km                    Circular: SI                          Temps: 3h
Alçada màxima: 808m            Alçada mínima: 640m          Dificultat: 1/5
                    

El santuari del Puiggraciós va ser edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. Históricament ha format part de la Parróquia de Montmany, però després de la guerra civil (1946) i després d'un breu periode que va ser assignada a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Atmella del Vallés.


Santuari del Puiggraciós
Per aquí iniciem el camí

La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn Vicenç Torrellebreta, demanant al Bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser asignada l'any 1701quan Rafael Xammar i Derrocada, rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà del Vallés va autoritzar la construcció.

Torre de Senyals

La ruta l'encetarem al mateix Santuari de Puiggraciós, després de visitar el recinte anirem a buscar la Torre de Senyals que es troba a 50 metres del santuari, una torra de planta quadrada construida amb pedra l'any 1845, i que durant la guerra civil, es va utilitzar com a mirador o torre de guaita per veure els moviments que feien les forces nacionals. Darrera la torre visitarem una petita capella que és on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pagés i un bou que feien camí cap a la població del Figaró.

De camí cap al Turó de les Onze hores

Escarpat

Aixecant el dia

Un cop visitat tot el conjunt del Santuari, marxem cap al Turó de les Onze Hores reseguint els Cingles del Bertí i arribant pel Coll de Can Tripeta. Aquest turó, també anomenat Castell d'en Bes, és un turó de 666 metres d'alçada. El seu nom es deu a que la gent del poble de Riells del Fai feia servir aquest turó per determinar l'hora que era, quan veien que el sol restava a sobre del Turó eran exactament les onze del matí, llavors aprofitaven per fer un glop i començaven a baixar al poble per dinar.

El Turó de les Onze Hores

 Aquest camí feia patxoca pero ara és desastrós i horrible. És impossible caminar sense haver d'aixecar els peus per no ficar-te de ple dintre de les rodades dels camions i gruas que transiten per la zona, s'han carregat els marges del camí, han fet vies d'escapament cada cent metres per guardar la maquinaria, han destroçat el terra empedrat i ara s'ha convertit en un sól de sorra groguenca molt fina.....

   S'han carregat el camí

Després de cabrejar-me jo sol, tornem sobre les nostre passes per anar a buscar la pujada final al cim del Puiggraciós, un cim amb una alçada de 808 metres (situat al sud-est dels Cingles de Bertí). La pujada la realitzem per  un corriol estretet i amb abundant vegetació que, a vegades, complica l'ascensió. Però les vistes que obtenim durant la pujada son espectaculars. 

Cim del Puiggraciós
Poblat ibéric
Al cim podrem veure restes de la civilització íbera. D'esquenes a la torre de guaita i avançant uns 20 metres a la dreta veurem part d'aquest assentament, jo vaig aprofitar la ocasió per fer un mos abans d'iniciar el descens cap al Santuari del Puiggraciós.  La pujada és fexuga i dura per tenir un desnivell important, però un cop a dalt, la visió de la plana del Vallès i la cinglera et fa oblidar l'esforç de la pujada.
Però com tot el que puja ha de baixar (és una llei física impepinable) despres de gaudir de les panoràmiques i de l'entrepà començo a fer via cap al santuari per un corriol més suau que em condueix a un bosc de pins pinyoners amb un microclima fantàstic, ombra i terre ferme.....

Santuari de Puiggraciós i Torre de senyals
vist desde el cim del Puiggraciós.



Monistrol - Sant Benet - Baixada dels Matxos - Pou del Gat - Sant Dimas - Monastir - Monistrol

Ruta circular per Montserrat molt amena, fantàstica i espectacular, amb unes vistes impresionants de Osona, el Pirineu, les agulles del Cavall Bernat, Sant Jeroni i tot aixó pràcticament per senders de força emprenta excursionista i molt solitaris, sobre tot el tram de Monistrol de Montserrat a la Plaça de Santa Anna, abans de la baixada del monastir. 

Cara norte de Montserrat
Dades de la sortida.


Distància: 13.08km               Circular: SI                      Temps: 5h30m
Alçada mínima: 140m            Alçada màxima: 946m     Acumulat: 945m
Dificultat: 3/5 - 4/5 el tram del Pou del Gat

Inicio la ruta a Monistrol de Montserrat, són tres quarts de set i tenim una temperatura molt agradable, em ve de gust prendre un café abans de començar a pujar però al capullo del bar no li sembla be possar-me'l, que m'esperi fins a dos quarts.... creuem el poble per anar a buscar la Capella de l'Ângel, pensava que seria visible fàcilment peró si no aixecas al cap te'l passas de llarg, d'aquí iniciem la pujada seguint les marques del PR-C-19, que es va enfilant per un fantàstic camí empedrat per la serra de Canfranc, fins arribar al monastir de Sant Benet.

Capella de l'Àngel

Cap a Sant Benet pel camí dels àngels
 Aquesta és una abadia de monges benedictines creada l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, el monestir actual va ser construit l'any 1954 prop de la colonia Puig, en un terreny erm sobre un penya-segat que domina el camí de Monistrol de Montserrat.

Sant Benet desde el camí dels Matxos

Pujant, pujant...

Desde l'abadia continuarem pel PR i anem a buscar la baixada dels Matxos, que en aquest cas, farem de pujada, de manera molt comode ens plantem a la carretera BP-1103 i la seguirem una estoneta direcció al monastir fins a trobar una bifurcació d'on surt el camí del Pou del Gat i el camí dels Degotalls. En aquesta sortida agafaré el camí del Pou del Gat.

Ens endinsem a la canal fent alguna petita grimpada sense massa complicacions peró ascendim ràpidament fins trobar el camí de l'Arrel, on trobarem a veure els senyals del PR-C-19. Ara be el tros més divertit, una succesió de grimpades i un pas aeri elevat, fan d'aquest tros de ruta la zona més espectacular. Divertit fins a cert punt, quan només faltaven dos-cents metres per arribar al cim he estat teptat de girar cua i baixar. Els braços els tenia en tensió i uns mosquits com a elefants em feien la guitza...


El final del canal del Pou del Gat
En molt poquet temps i continuant pel PR arribem al Pla de la Trinitat i anirem a buscar l'ermita de Sant Denís, la ubicació de la petita ermita és espectacular, ja que està construida entre dues agulles, i les vistes són increibles....brutals¡¡¡ És pot veure el Bages, els Pirineus, la Mola, el Montseny i si el temps ho permet, el mar. Aquí ja podem veure el monastir de Montserrat, ben avall, amagat entre les agulles.

Pla de la Trinitat

Sant Dimas entre les agulles
Refem el camí i tornem cap al Pla de la Trinitat, però abans d'arribar trobarem un camí que ens baixarà directament cap a la ermita de Sant Dimas. Aquí trovareu unes escales peró no podreu passar ja que són unes escales d'ús exclusiu pels monjos de la abadia. Deixem de banda aquestes escales i anem pel cami que, deixant la Santa Creu a l'esquerra, s'endinse per un tram entre roques, aquest sender ens durà fins a la cruïlla  amb els GR 4 i 172. Ara el sol ja començava a apretar, 26ºC marcava el termómetre, estava cuit. Però les vistes eren magnífiques, espectaculars..... un soroll de tambors i grallas?. Hi havia festa a la abadia.

Baixant pel camí de les escales
A partir d'aqui ens plantem a la Plaça de Santa Anna i comencem la baixada fins al monestir, més de 800 escales ens hi duran, aquest és el tram més frequentat de tots, ja que no només serem els senderistes sinó que ens hi trobarem amb tota la gent que ve a fer la visita al monastir. Jo m'en feia creus, amb 26ºC i la gent pujant per drecera....Prenem el camí al costat del funicular i farem baixada fins a la Santa Cova i prendrem la drecera dels tres quarts que segueix la baixada del GR 96 i GR 5 fins arribar de nou a Monistrol. Ara si que el del Bar li ha semblat bé possar-me el café......

Al monastir

Anem a buscar la drecera dels 3/4

Monistrol de Montserrat: inici i final del recorregut