El Taga i Puig Estela: Voltant pel Ripollès

Res millor per celebrar la diada de Sant Jordi que una sortida per una contrada típica de comtes i abats. Parlem del Ripollés, bressol de la Catalunya feudal i part important de la nostra história. Ens endinsem a la Serra Cavallera i els boscos del Tarter. La idea d'avuí també és anar completant el repte dels cent cims, d'aquesta manera farem la ascensió al Taga (2040m) i al Puig Estela (2013), tots dos inclosos al llistat i completant-ho amb el Puig de la Coma d'Olla (1938m)


Dades de la sortida.

Distància:    15.57km        Durada:     5h50'          Circular:     Si
Alç.màx:      2040m          Alç.mín:    1319m         Dificultat:   3/5

Ens aixequem força d'hora per anar al punt de sortida d'aquesta ruta, la granja de Can Cabrer, uns kilómetres més enllà de la ermita de Sant Marti Surroca, pertanyent al municipi d'Ogassa, coneguda com el punt d'inici de la ruta del ferro i el carbó que l'uneix amb Sant Joan de les Abadesses. En arribar la temperatura és de -1Cº  però a mida que anem pujant per una carretera que fa molta por, remunta fins als 5Cº

Ben arreconat al marge de la pista
Només sortir del cotxe ja veig que la cosa serà épica. La primera ens la claven directament als quadríceps. Un recte fins dalt pel mig d'un bosc de mitja alçada que ens servia de nansa per sortejar el fort desnivell. A mida que anem guanyant alçada (i Déu n'hi do a quin ritme) la temperatura va pujant i van caient peces de roba. Anem remontant els Cingles de Can Picola.


Cingles de Can Picola
Després de cagar-me en la pu** rampa dos o tres vegades arribem al primer dels dos refugis pels pastors. En teoría hem passat per devant de la Cambra de les Monges però no ens hem adonat. Aquest refugi primitiu i bàsic es troba al bell mig del Pla de l'Abat. Continuem vorejant els cingles de Maus fins arribar a un segón refugi, aquest dotat d'un petit tancat de pedra. 

Javi, el Sherpa al primer refugi
Pla de l'Abat i Cingles de Maus
Segón refugi i el Puigcercó de fons
La tortura ens acompanya. Hem errat el camí perqué le GPS s'ha tornat mico i hem de remontar uns dos-cents metres. Realment no sería cap problema si no fos el cas que la dreçera que prenem puja recte fins el nostre primer cim, el Puig Estela, de 2013m. Un cop a dalt s'ens obra una nova visió de la ruta. 

Com sempre, fent el capullo dalt d'una creu
Puig Estela (2013m) Amb els Pirineus de fons
El passeig fins el Taga
Un cop hem gaudit de les vistes del Puig Estela i aprofitat per fer un glop d'aigua estudiem com i on pararem per fer un entrepà. El camí (aquí si) és ben fàcil de seguir, un corriol creat per les passes de centenars de senderistes i unes bandes blanques i vermelles ens conduiran fins am Taga, Tot passant primer pel Puig de la Creu i el Puig de Coma d'Olla (1938m). Un tram assequible per a tothom i no com el calvari que acabem de passar.

Corriol cap al Taga
D'aquí venim¡ Puig Estela vist des del Puig de Coma d'Olla
Els Plans de Moreroles, (camí de tornada)
Anem seguin el corriol, anem carenant, fent petites baixades i pujades. "petites"??? Quins collons. El terra pedregós no et deixa fer dos passes seguides en condicions, per tant, has d'anar fent el cabirol entre els tolls, pedres i la taiga que creix on li rota. De seguida, però, arribem a la Portella d'Ogassa, a 1798 metres d'alçada. Punt d'inici de la pujada al Taga i creuament de pistes dels que pujan d'Ogassa, Pardines i Ribes de Fresser.

Cada cop més a prop.
Arribats a la Portella d'Ogassa toca pujar, i carregats de kilómetres i desnivell positiu acumulat, el camí serà dur. Molt dur. Però com tot en aquesta vida a la fita del Taga m'hi duran les meves passes i els meus peus i no el camí, per tant, xino-xano i anar fent.
Tirem la vista enrera
Ja ens queda poquet
Ja està, un últim esforç. Arribem a la creu del Taga. És tan espectacular, el cim, la creu, la gentada que hi ha. Sembla el Passeig de Gràcia un dissabte a la tarde. Gairabé fem cua per fer la foto de rigor commemorant l'arribada al cony de cim. La visió.......ESPECTACULAR.

La Creu del Taga 2040m
El Barrufet d'Eramprunyà a la creu
L'Ovellot de Canovelles al Taga
Després de menjar-me una "barrita energética" de poma, mel i cereals i fotra-li un bon glop al xarop ensucrat que porto, desfem el camí novament cap a la Portella d'Ogassa. D'aquí anirem fent vía pels Plans de la Llagona, de Moreroles, de les Cases i el Pla del Gorg. On un grup de cavalls salvatges ens esperan vora el gorg.

Pla de Moreroles
Pla del Gorg
Des del Pla del Gorg
Si haguessim de fer la transcipció exacte de la meva conversa en aquest ultim tram abans d'agafar el corriol de pujada cap al Coll de Pals es prodria resumir en aquestes linees:

Barrufet d'Eramprunyà (BE):   Que et passa, estàs molt serio?
Ovellot de Canovelles (OC):  Res, estic bé¡
BE: I aquesta cara? Vas bé? de veritat, qué et passa?
------- MOMENT CRÍTIC ---------
OC:   Em passa que estic fins a la punta del nardo de veure plans i mes plans, estic fins els collons de pujar i baixar, estic agobiat de veure prats i més prats...... collons¡¡¡ Es que no hi ha res interesant per veure i, a sobre, amunt un altre cop.....

Després d'aquesta conversa em vaig disculpar. El cabreig no anava amb éll. El problema era que anava de cames molt bé però estava agobiat de planejar per prats de taiga. Res interesant a veure entre el Pla del Gorg i el Coll de Pals. Finalment, arribats al Serrat de Casadet i veienl el cotxe allà baix se'm va passar el cabreig. Sort que el Barrufet té un cor enorme i mai té rancunia.......

Baixant pel Serrat de Casadet
El cotxe al costat de Cal Cabrer
Aquí us deixo un video ben curt de l'inici de la sortida i de la panoràmica de 360º que veiem des del cim del Puig Estela i del Cim del Taga. Desitjo que us agradi. 


Cap de Creus i el Paratge de Tudela

Una marxa pendent i una ampliació per la zona nord del Cap de Creus. Visitant espais agrestes i salvatges amb petites caletes i muntanyes semblants a les versions més antigues de pel·licules de Mars o la lluna. Una ruta aparentment sencilla però que no ho és ni den bon tros. Aquestes coses son les que fan d'aquesta ruta quelcom d'especial i apte per a gent avessada a caminar.


Dades de la ruta.

Distància:     14.70      Durada:    5h15'            Dificultat:    4/5*
Alç.màx:       177m     Alç.mín:   nivell mar      Circular:      Si

* Si la feu en el mateix sentit que ho hem fet nosaltres és dura perque quan portes un grapat de kilómetres comença un trenca cames per les cales que vorejan la Cala Galladera i la Cala del Portaló, i evidentment, si la feu a la inversa us ho trobareu només començar. La calor i la Tramontana també juguen un aspecte important.


El Far del Cap Creus
El día comença ben d'hora, ens queda un llarg trajecte per arribar a Cadaqués primer, i després al parquing del Cap de Creus. Abans d'arribar a la zona d'inici fm una aturada per esmorçar (café i croisant) a un bar que es troba a la carretera que uneix Cadaques al Cap de Creus.

Es Bar de Dalt.    Carrer Carles Rahola 2, 17488, Cadaqués. Girona

Arribats al far fem la pujada cap a la Plaça del far on fem la foto de rigor, segons un dels meus cunyats, aquí ja li hem donat el dia, els primers cinquanta metres de pujada i a sobre el bar tancat. A aquesta hora encara duem jaqueta perque la tramontana ve fresqueta i el sol encara no ha acabat de pujar. 

Dalt del Far
Donc be, no vol pujar, donc baixarem, hi anirem pel dret per anar a buscar dos punts que a la meva primera visita no van parar atenció, la Cova de l'infern i el punt geodésic del Cap de Creus. Per fer-ho baixem per les roques que tallen com agulles fins a trobar priemr la cova i després de desfer part del camí i baixar arran de mar la segona. El paisatge és increible.
S'Escalladora
Cova de l'Infern
Fita del Cap de Creus
Anem ara a buscar el racó de Sa Clavaguera on pujarem pel dret, com Déu mana, fins arribar a la part oriental del far del Cap de Creus. Un cop aquí prenem camí cap a la carretera on ens desviarem per veure la Cala del Culip. Desde d'aqui podem veure la Barraca d'en Culip i la Punta Blanca, zona de sortida dels caiacs que fan la ruta de les cales orientals.

Pujant per s'Eixugador
Cala Culip
Prenem ara la carretea que duu a Cadaqués uns metres i ens endinsem a la zona anomenada el Pla dels Estanyets, un camí planer i agradable que barreja petits aiguamolls amb vegetació arbustiva i roques de formes, com a mínim, extravagants. Anem pujant fins arribar al Puig de Sa Rovellada on creuarem novament la carretera per anar a la banda contraria. 

Pla dels Estanyets
Natura capriciosa
Ens trobem als Prats d'en Pagés, on una pista ample i totalment nua ens durà cap a la Punta dels Farallons i el Puig de Cala Sardina. En un primer moment el camí ample i amb poc desnivell (encara que va pujant) dona pas a un puto corriol de merda, ple de vegetació, que o be punxa o be talla, fins arribar al Puig de Cala Sardina. En aquest tram anem reseguint marques de color blau, be seguint si ets capaç de veure-les amb tants arbustos. 

Mas dels Rabassers de Baix
Cami ample i sense ombres
Camí de pnxes¡¡ a fer penitència
Arribats al Puig de la Sardina fem el tram més complicat i aeri del trajecte. Primer, el camí no és gens obvi i segon, si tens un pel de vertigen, veure que has de baixar pels penyasegats vers les cales amb caigudes importants fa plantejar-te si val la pena l'esforç. Pero vaja, mica en mica es pot fer sense problemes i amb un xic d'imaginació. 


Cala Galladera
La baixada cap a la Cala Galladera treu el pitjor de nosaltres, no ho veiem clar i anem cansats i acalorats, però és l'únic camí per tornar cap al Far. Intentem fer conya i riure per motivar i relaxar a un dels senderistes d'avuí, amoïnat pel fet abans esmentats i amb la necesitat imperiosa de trobar la p*** carretera. 

Cala Galladera
Un riu i un plora......
Tornem a fer aquestes grimpades i baixades entre les Cales Galladera i Portaló. Fem broma però no és gens agradable veure com el camí es perd i tiras d'intuició i de vista per tornar-te a direccionar. Els que estem més acostumats no li donem gaire importància, però reconec que és desagradable per qui no es caminant asidu. 

Cala Galladera
Punta Narganta
Cala Portaló
Sortir de la Cala Portaló és fotut, no complicat, però si un pel cabrón. Tirem pel dret per la pared de pedra solta fins arribar a un corriol ample i de pedra nua, No es gaire, però emprenya molt, Aixó si, sentim els cotxes i aixo vol dir que la carretera és a tocar. 

El cunyat fent l'ultim esforç
Un cop arribats a la carretera, res resenyable. si de cas, anar amb compte amb els cotxes que pujan i baixan per la estreta via. 
Track de la ruta
Aquesta vegada, i per evitar, la cua desproporcionada que hi ha d'entrada a Cadaqués i la dificultat d'aparcar al seu municipi hem decidit marxar a dinar a un restaurant a Sant Pere Pescador. Un restaurant totalment recomanable per preu i per qualitat.

Carrer de Roses 15, 17472  L'Armentera. Girona
Preu: € - €€ - €€€

Maroc Challenge 2017 (Spring Edition)

Aquesta entrada és molt especial. He creat un blog, anomenat Llegendes en ruta on trobareu la aventura de dos amics (pare i fill) que per a mi són com germans. En aquest nou blog aniré seguint les seves aventures a una de les proves de 4x4 més carismàtica pel Marroc. La Maroc Challenge 2017 Spring Edition. Els hi desitjo tot tipus de sort i que gaudeix d'aquesta aventura.


En Joaquín i en Jordi formen l'equip Lopez Desert Team. Aquí els teniu al Briefing abans de la sortida del Segón dia a Erfoud. La màgia del desert i unes rutes ben variades. S'ho mereixen, han sigut mesos de preparació del vehicle, entrenant quan el temps i la feina ho permeten i sense gaire suport económic. Pero en veure-ls-hi les cares veus que val la pena



Aquí els tenin donant-ho tot pels camins pedregosos de Boulmane, increible la bellesa de les imatges de Kiko Moncada, fotograf oficial de la Maroc Challenge 2017.