Montserrat en quatre cims

No saps que fer?.... cap a Montserrat, vols una miqueta d'emocions?...... cap a Montserrat, vols gaudir de camins i paisatges?.....cap a Montserrat. Va, Ovellot, deixa't de subnormalitats i tira cap a la muntanya màgica. La veritat, un día d'aquests acabaré vivint en una de les cel·les de l'abadia i cantant el Salve regina al servei de vespres. 


És un quart de nou i fa molt menys fred del que m'esperava, sortim amb els cotxes del pàrquing del carrer de les escoles de Monistrol cap a l'abadía. Aparquem el cotxe a una petita franja de terra que hi ha al revolt de la carretera que va cap al parquing del monestir i Santa Cecilia, devant mateix de l'inici del camí dels Degotalls. Una flaçada blanca i esponjosa cobreix la vall i només es divisa a la llunyania els cims de La Mola i el Tibidabo.



Només agafar el corriol comença la gresca. Tot tirant pel dret pel mig de la Canal del Pou del Gat, tot un clàssic de pujada cap a la nostra primera fita, el cim de l'Elefant i la Roca de Sant Salvador. La pluja de la amtinada deixa el llit del canal ben moll i hem d'anar amb compte de no relliscar. La pedra nua es ben freda i la neu caiguda setmanes abans i el vent dels dies anteriors han fet tombar més d'un arbre.



No deixem passar la oportunitat de fer una miqueta el cabra aprofitant els troncs caiguts. Normal, tenint en compte que jo sóc l'ovellot i que avuí m'acompanyen part de l'equip de Onkocabres és normal que fotem el capullo entre els arbres.



Mica en mica anem tirant i de seguida agafem l'enllaç amb la Canal Plana, de fet, a la cruïlla amb el Camí de l'Arrel ja podem divisar amb força claredat els cims de les agulles que ens envolten. Arribats al Coll de la Canal Plana anem pel corriol que ens durà cap a la banda de l'elefant, la Prenyada i la Momia.

Coll de la Canal Plana
A peus de l'elefant gaudim de les vistes, el mar de núvols continua i ara s'acompanya d'un vent fred i pelapunyetes que ens mou com si fossim titelles. Tirem i tirem i les vistes són cada cop més sublims i espectaculars. Aprofitem el tram anterior a l'esquerda per fer una sessió de robats i posats per agafar embrençida cap al cim.




L'esquerda, la meva estimada esquerda. Quin plaer tornar-te a veure, sembla que va ser ahir quan hem vas agafar entre els teus braços i m'estrenyies amb força i vigor..... Aquest cop, però, t'he hagut de compartir, no només eres amb mi......no pateixis vida meva, ens retrobarem.

La colla i la escletxa
Ja som al cim...... no tinc paraules. Aquest lloc m'enamora. 360 graus de visió de Montserrat, Montgrós, Albarda Castellana, Sant Jeroni, els Plecs de Llibre, la Trinitat, el Pla de les Tarantules, la zona de les gorres.....tot d'una tacada.




Desfem el cami i tornem a la base de l'elefant  i al Coll de la Canal Plana. Ara anem per un corriol planer cap a Sant Jeroni. Un camí que ens relaxa i ens deixa veure agulles increibles. Es veu perfectament la boleta, passem sota el Cap del Mort i la ermita de Sant Salvador i com no el majestuós i fal·lic Cavall Bernat. Tot plegat un camí molt agradable.



Arribem a la cruïlla amb el cami Nou de Sant Jeroni i passem d'anar sols pel corriol a trobar hordes de senderistes, runners i guiris que pujen cap al punt més alt de Montserrat, el cim de Sant Jeroni. Abans d'iniciar el tram d'escales ens aturem a esmorçar a la ermita de Sant Jeroni. Fa sol, l'aire ha minvat......


Reprenem la maxa i pugem les escales amb relativa facilitat, pensava que ens hi trobariem més tràfic de gent. Un cop dalt reprenem la nostra vida de glamour i paper coucher i ens matem a fer fotos, posats i robats al cim i al vèrtex geodèsic. Salts, carotes, ara aquí, ara mirant cap allà.....



Desfem el camí i anem a buscar el tercer cim del día. L'Albarda Castellana, cim que teniem pendent amb la Nina i la Rosa del dia que varem fer el camell i Sant Jeroni. L'unic tram susceptible de problemes aquell dia era ben nevat i no era plan de caure en aquell punt. Avuí però, cap problema, de seguida fem cim, de fet, fem els dos cims de l'Albarda. El que està tocant a Sant Jeroni i el que anomeno el Mugronet, que dona a la banda de les Gorres.




Tornem a desfer el camí i tornem a les Rambles, vull dir al cami nou de Sant Jeroni. En tant que anava caminant pensava que era la primera vegada que feia aquest camí en sentit contrari, Mai havia anat en direcció al Pla de les Tarantules. Fem una petita aturada al Mirador de les Paparres i de seguida agafem el trencall cap a la ermita de Santa Margarita.


Pugem i pugem i a la ermita arribem, una mini pujada i ja hi som. La Miranda de Santa Magdalena és conquerida. És una pena que aquest cim no sigui coronat amb un indicatiu, no sé¡¡ podrian ficar una creu o una Moreneta..... igual es cosa meva, pero veure un pic nu no m'agarada. Tornem a fer sessió fotogràfica i desfem el camí.




Baixem per la escala de Jacob i creuem Sant Onofre i Sant Joan per baixar pel camí de Santa Anna fins l'abadia. Un cop allà agafem el camí dels degotalls fins el cotxe, per donar per acabada la sortida d'avuí.



Avuí he estat molt ben acompanyat per la Rosa Caceres, alias Pink Panter, Nina, Remei, Gemma, Encarni i l'Àngel.

Barcelona Magic Line 2018 (25km Sant Boi)


I finalment a quarts de deu tocats sortim a fer la BML18. Una caminada entre el Parc Sanitari de Sant Boi fins a la Plaça de la Catedral de Barcelona, tot passant per Sant Boi, la llera del Llobregat, Bellvitge, Zona Franca, Montjuic i el barri gótic de Barcelona..... Un dia esplendid, riuades de gent i molts riures i xerrameca......

Fotos de l'arribada
Recorregut segellat

Barcelona Magic Line 2018

Mare meva, ja ha passat un any d'ença que vam participar en Javi i jo a la BML amb els companys de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues. Aquest any, però sortirem amb el grup de Sant Joan de Déu de Sant Boi mercés a la capitana de l'equip que, a més a més, es una bona amiga. Faltan només tres dies i vaig boig per començar.

Un matí al rocòdrom

En aquests caps de setmana on els déus que controlan el temps és giren en contra teva i fan tot el possible per engegar-te'l a fer punyetes, com diu la dita:
Si la muntanya no va a Mahoma, en Carles se'n va al rocòdrom.
Es una bona manera de fer esport i el més semblant que trobo com a esport indoor que em recorda a la meva fal·lera muntanyenca. I donat que tinc al·lèrgia al gym.....



Video: Matagalls hivernal


Matagalls hivernal: la màgia de la neu

Mare de déu senyor, ho tinc a tocar de casa i només hi vaig de manera esporàdica, vergonyós. Però, que hi farem. De vegades ens encaparrem en anar a buscar en la distància el que tenim devant del nas. Això em passa amb el Montseny.

Matagalls hivernal
Avui, aprofitant el dia lliure i la neu caiguda dies abans aprofito per fer una sortideta al cim, per a mi, més emblemàtic del Montseny, anirem al Matagalls. Són tocades les deu del matí quan arribo al pàrquing de Collformic. Pel meu parer un xic massa calor. I superant les meves espectatives el pàrquing es ple de cotxes.

Sortint de Collformic
Començo a pujar pel costat de la Creu de ferro de Collformic, al costat mateix de la carretera. Hi ha neu, però menys de l'esperada i no es gens blanca. La imatge de la Creu amb la vall de fons i els núvols cobrint l'horitzó és increïblement magnífic.

Creu de Collformic

Traveso la petita fageda, amb més neu que a l'inici, encara que el camí és ben evident, allà on la neu es marró es per on hem de caminar. A mida que vaig pujant la temperatura continua estable, estem a 9 C° i unes petites gotes de pluja començen a rajar. Poca cosa i no emprenya gaire.


Petita fageda ben nevada

Sortim novament a la muntanya pelada, hem canviat l'arbrat pel matoll baixet, bé, allà on es veuen els matolls perque en aquí el gruix de la neu és més abundant. La primera rampa em deixa ben parat i això que cada passa donada era un suplici. La neu pels tormells.


Caseta metereològica al Pla de la Barraca
Arribats al Pla de la Barraca, entre el Turó d'en Besa i la Fagetona, la cosa millora, tinc dos opcions, o bé tiro pel dret amb la neu fins els genolls o bé tiro per la banda dreta on la neu ha desaparegut i em permet caminar pel rocam verge i lliure de neu. Aquí veig gent que puja amb raquetes de neu, d'altres amb esquís de fons i d'altres, com jo, arrossegant els collons per la neu.

Turó gros de Santandreu
Des del Turó Gros
Mare meva quin suplici

Ja sóm al tram final, potser uns set-cents metres fins la Creu del Matagalls, al Collet dels Llops, i torna la pujada amb una gran quantitat de neu. M'aturo per gaudir del paisatge, a banda dreta veig la carena que duu al cim de les Agudes i, de retruc, al Turó de l'Home. A banda esquerra el corriol arbrat i preciós que ens duria cap a la font del Matagalls i a Sant Miquel dels Barretons i pel dret i "to' tieso" la fita del dia, la Creu del Matagalls.

Collet dels Llops
Collet de l'Estanyol i la Fagetana
Al final del tot, el Turó de l'Home

Aquest últim tram, més dur que el primer, el faig motivadíssim pel fet de veure allà mateix el cim. Amb tot i això, dos o tres enfonsaments a la neu en tant que camino em fan baixar els fums i aminorar l'ímpetu. Però vaja, en un tres i no res arribo al cim.



La visió des d'allà es impressionant, 360 C° de muntanya nevada, cims, corriols i boscos caducs sepultats pel mantell blanc de la neu. Meravellós!!! Fem petar la xerrada amb els esquiadors i raqueteros que hi ha al cim i comentem la jugada del dia. Faig les fotos de rigor i desfaig el camí, ara, però amb una marxa més dura. És molt més fàcil.

Creu del Matagalls
Al cim del Matagalls

Un cop arribats a Collformic, fem un cafè al bar, ens trèiem les botes i els pantalons coberts de neu i ens eixuguem els peus i canviem els mitjons.

Video: El Camell, Sant Jeroni i la neu



El Camell, sant Jeroni i la neu

Una nova aventura per la muntanya de Montserrat. Aquesta vegada, encara que repetim cim hi pujarem per una banda totalment desconeguda i amb la bellesa de la neu caiguda dies abans.
Son quarts de nou quan aparquem el cotxe al pàrquing del restaurant Vinya Nova, a Collbató. En principi havíem de patir baixes temperatures i anàvem més abrigats del compte..... Collons, però només arribar ja m'he tret el jersei i encara no havia començat a pujar, de fet, només havia tancat la porta del cotxe.
Comencem a caminar i de seguida anem guanyant alçada, mica en mica la pista esdevé corriol, unes vegades força net de vegetació i d'altres molt més cobert i atapeït. De tant en tant girem el cap per gaudir de l'espectacle que ens depara el canal dels francesos.

Camí dels Francesos
Javi, Helena, Nina i Rosa pel camí (primera foto de grup)

Anem pujant i de seguida trobem la primera fita del dia, el Coll de l'anada i el seu cim. Quin paisatge, quina meravella de visió. El dia es molt clar i el cel és en mode HD i surten unes fotos espectaculars.

L'Ajaguda o la muntanya del Petó
L¡Ajaguda vista des del Coll del mateix nom
I cap a la banda contraria......

Continuem pujant i arribem a un petit mirador amb un bon pam de neu que ens deixa veure tot el majestuós perfil del Montgros, el cim de Sant Jeroni, l'albarda Castellana i el Camell. Tot d'una sola tacada.
El Camell
En arribar a la zona del Camell fem una petita desviació per intentar veure si existeix la possibilitat de pujar al jep o be al cap, un corriolet ben definit ens du cap a l'escletxa entre el suposat cap i el cos, però, arribats aquí no veiem cap camí prou clar i menys sense cordes per anar grimpant per la roca nua, així que......desfem i cap a l'albarda. 

A peus del Camell
El Montgrós



Ara si que la neu es veu amb més intensitat, bé, la neu i el glaç, a mida que anem pujant pel corriol vertical el camí és transforma en una pista de patinatge, anem caminant pel voral on hi ha més neu per estalviar-nos les relliscades. En un tres i no res arribem a la cruïlla de l'albarda castellana.


A trams la neu sense trepitjar deixa unes imatges de postal, allà el tenim, el cim rodó de l'albarda amb un bon paquet de neu i el sol en el seu zenit. MERAVELLÓS. En intentar passar la zona més aèria ens fem enrere. El pas més estret i vertical es ben glaçat i no tenim gaire ganes de pagar un rescat, així que..... Mitja volta i a buscar el camí de Sant Jeroni.

L'Albarda Castellana
Sembla una postal
Pugem o no?


La baixada fins trobar la Rambla de Sant Jeroni es caòtica. Anem agafant-nos de les branques i troncs dels arbres del corriol. Però, arribats al camí vell la cosa no varia gaire. La gran avantatge que tenim és que al marge té una quantitat de neu considerable i ajudar a progressar. Ens aturem a la Ermita de Sant Jeroni a esmorzar. Ni amb la p*** neu aquesta Ermita es maca. Mare de Déu quina tirria li tinc.
Acabats de fer el mos reprenem el camí cap a Sant Jeroni, les escales van ben plenes de neu i la visió es increïble. Hem pujat força vegades aquí, però mai amb neu i trobo que canvia radicalment. És sublim.



La Albarda Castellana vista des de la ermita de Sant Jeroni

Fem una petita paradeta abans de fer el tram final per a practicar amb la Nina i la Rosa un saltironet que realitzen a totes les sortides que fan. 


La pujada es sublim, increïble i aquesta vegada no s'ha fet gens pesada. Veure des del cim totes les valls i els cims ben nevats es una sensació increïble. 




Desfem tot el camí fins arribar a la cruïlla del Camell, ara tombem a la dreta i baixem per un tram de corriol i torrent fins arribar novament al restaurant. Aquesta vegada i fent un excés m'he pres una cervesa ben freda i em brindat per la Companyia, les amistats i la màgica Montserrat
Un dia meravellós, Javi, Helena, Nina i Rosa.... Sou collonuts