Ruta del Carrilet I: Olot - Girona

Una sortida peculiar aquesta. Travessant tres comarques (La Garrotxa, Osona i el Gironés), tres conques fluvials (Fluvià, Brugent i Ter) i més de dotze municipis, enllaçarem Olot, capital de la Garrotxa amb Girona, capital del Gironés després de recorrer uns 57 km. Parlem de la ruta del Carrilet


Són poc més de les vuit del matí quan arribem a Olot, fot un fret de collons i el termómetre del cotxe marca -4ºC quan el deixem al costat de la Plaça de la Illa de Pasqüa, on encetarem el camí vora el riu Fluvià, que baixa amb una bona cuantitat d'aigua, Ens hi posem guants, gorro, bufanda i més roba del que estem acostumats. 
Llegenda inici de la Ruta del Carrilet
Pont de Sant Roc vora el Fluvià
Anem resseguint la llera del riu per sobre d'una catifa de fulles caigudes i arbres imponents fins arribar al bosc de la Tosca, un dels límits de la zona volcànica, en aquest punt el paisatge canvía dràsticament, el camí, planer, ciscula pel mig de camps de conrreu glaçats. La sensació de fredor en aquest tros és molt més evident. Així es manté fins ben be arribar a la estació de Les Preses. 

Bosc de la Tosca
Camins d'hivern
Estació del Carrilet Les Preses
Novament el camí torna a canviar, tornem a combinar trams al ras amb d'altres protegits per la roca excavada per on pasava l'antic tren ben bé fins arribar al municipi de Sant Esteve d'en Bas. Es arràn d'ací que comença l'unic tram de pujada de finalitza al Coll d'en Bas, arribant així al municipi de Sant Feliu de Pallerols. 

Pont sota la C37
Arribant a Sant Esteve d'en Bas

Sant Esteve d'en Bas
El camí comença a pujar de manera poc subtil, serpentejant entre mig de camps de conreu i petits rierols que banyen la Vall d'en Bas, Només un cop arribats a la Casilla (un restaurant) la pujada es fa un pel més evident. 

Per la Vall d'en Bas
Cap a la Casilla i el Coll d'en Bas.
Un petit tram de sauló dona pas a la carretera cimentada de la C63, hi pujarem poc a poc no perque el desnivell sigui dur, sinó pel fet que aquest tram está molt concorregut de cotxes i bicicletes, en poc més de mitja hora arribem al Coll d'en Bas, i ara ja si, tot baixada fins a Girona. 

La Vall d'en Bas
Coll d'en Bas - Sant Feliu de Pallerols
Fins arribar a Sant Feliu de Pallerols anem tirant novament pel sauló, ara la temperatura és més agradable i fa goig anar caminant. El tram ens depara llocs molt macos i atractius, com ara el Pla de la Miranda, l'església del segle XI de Sant Miquel de Pineda, l'ermita de Santa Cecília, i el Molí de la Teuleria. 

Pel terme de Sant Feliu
Sant Miquel de Pineda
Pont sobre el Moli de Teuleria
Finalment arribem al municipi de Sant Feliu, després de fer un café a la antiga estació del Carrilet continuem fent via cap a les Planes d'Hostoles, el camí a trams més ombrívols va vorejant el riu Brugent. Es espectacular passar per sota dels ponts que una vegada va travessar el Carrilet. El pont que ens duu a les Planes d'Hostoles ens indica que estem, més o menys al km 23 de la nostra ruta. 

Sant Feliu de Pallerols
Brugent vist des del cami del Carrilet
Ponts
Estació de les Planes d'Hostoles
Un cop travessada la carretera el camí no ens depararà cap tipus de sorpresa, llargues rectes entre murs de contenció i molts ponts fins arribar a Amer. Abans, però, i per una errada d'interpretació errem el camí i sense voler baixem al Gorg de Santa Margarida. Desfet el camí, reprenem cap Amer. 

Gorgues de Santa Margarida

Pel Carrilet
Terme municipal d'Amer
Aquest tram em va resultar força pesat, rectes i més rectes durant un bon grapat de kilómetres abans d'arribar al municipi d'Amer, pel meu gust es va fer molt agobiant. La monotonia del paisatge i el fet de ser tota la estona igual no ajuda a que el camí sigui fàcilment transitable. Un cop arribats a Amer, coronada per la ermita de Santa Brígida aprofitem per dinar. Només ens falten uns 25km.

Santa Brigida d'Amer
Estació del Carrilet d'Amer
Amer
Propera fita, la Cellera de Ter, d'aquest tram res destacable excepte l'arribada a la Cellera de Ter, amb el seu pont per sobre del riu, reflexe del seu passat industrial i la presa de la Cellera. Aquí comença el meu calvari, trepitjo una pedra i sento una punxada molt forta al peu dret, arrel d'aquí començo a caminar recolzant només l'exterior del peu. 


El riu Ter
Presa de la Cellera de Ter


El dolor al peu comença a ser un xic insufrible, peró de moment, encara porto un bon ritme així que, de tripas corazón i a prendre pel sac. En tant que anem caminant per les poblacions d'Angés i Vilana vaig sentint el Barça Reial Madrid que s'està jugant en aquests moments. De fet, em poso els cascos per veure si d'aquesta manera deixo de pensar en el mal de peus que s'esta irradiant cap a la part interior del genoll i del maluc. De moment vaig fent. 

Entre la Cellera de Ter i Anglés
Estació d'Anglés
Anglés
Tot són mals auguris, en arribar a la Cellera de Ter había marcat en Luís Suarez, peró mica en mica s'anava acostant el minut 90 i ja sabem com se les gastan els de la capital, A més, el peu i de rebot el genoll i el maluc cada cop en fan més mal i ja no aconsegueixo caminar del tot recte i començo a caminar malament. I, efectivament, marca en Sergio Ramos i el genoll em diu prou.....

Cap a Bescanó


Terme municipal de Bescanó
Arribant al centre de Bescanó el meu cos diu prou, no puc recolçar be la cama, el mal del peu m'ha pujat al genoll i al maluc i m'irradia el dolor cap els bessons i els isquios, m'agradaria arribar a Girona però no tinc esma per fer-ho. Suposo que per la acumulació de km caminant malament (vora els 15) tinc esgarrifances i no puc fer una passa sense cagar-me en tot. És el punt i final.

No sé si arribats a aquest punt em fa més mal la cama o l'orgull, el fet de ser-hi a menys de cinc kilometres de Girona em fa pensar en aguantar com sigui i complir amb la travessa, però el mal és insostenible i haig de deixar-ho correr. Finalment, truco un servei de taxi que em dugui al hotel a descansar.



















una esbojarrada visió del senderisme

Les aventures d'en Barrufet d'Eramprunyà i l'Ovellot de Canovelles per terres catalanes. Gags que només nosaltres entenem però que forman part de les vivències que hem viscut en el decurs d'aquestes sortides. Per moltes més.....


Penjats a la cala del Molí (vía ferrata)

Avuí encetem una nova singladura pel Baix Empordà, espero que d'aquí res em facin fill adoptiu. Deixant de banda aquest anhel ens centrem a la sortida d'avuí. Per primera vegada una vía ferrata (després de molt anys sense fer-ne cap).



Dades de la sortida.

Distància:   2,70km    Distància equipada:   600m    Temps:   2h30'  
Dificultat:   K2/K3      Ponts:    5       Desplomes:    1

La idea de fer aquesta vía ferrata ve pel record dels passos equipats que vam realitzar el barrufet d'Eramprunyà i jo a la sortida de Morella de Montsant. Ens va agafar trempera després de fer la pujada i la baixada entre grapes, bases i cadenes. Pero la preparació d'aquesta sortida ha durat una setmana, informació de la vía, material a fer servir......

Traçat vía ferrata de la Cala del Molí (wikiloc)
Són vora les deu del matí quan hem arribat al mirador on s'inicia la via ferrata arràn de mar única a Europa. Ja hi havien força cotxes aparcats, senyal que la vía ja va ben plena. Fa un dia fantàstic, sol, bona temperatura i un bri d'aire molt agradable. Només el crit de les gavines trencan la pau. Ens equipem i preparem les càmeras i a voltar.

L'Ovellot de Canovelles i el Barrufet d'Eramprunya
Mirador de les Triadores
Fem un breu descens per un corriol envoltat de pi i de seguida arribem a l'inici del camí equipat, sortim del corriol i passem a la pedra nua dels penya segats. De moment la cosa pinta xula, a veure que en pensem a la arribada al primer pont penjant. 



Javi arribant a la fi de l'escull
Ara toca passar el primer pont, pont per dir-ho d'alguna manera, perque no deixa de ser un tros de fusta entre dos roques. Passat el pont i els primers nervis hem de sortejar la zona de la Prenyada, una panxeta de roca en mig de la línea, no és complicat, però té la seva gràcia. 

Pont nepalí
Aquest és el segón tram, força més complicat K3
Un cop vorejat aquesta primera banya de mar toca tornar cap a la part on sùneix amb la següent paret, Aquets és un tram fàcil i molt comode, M'aturo a fer una foto a la part més atletica del traçat, Abans però, hi ha una vía alternativa per tornar cap a l'inici per aquells que no es vegin amb forces per fer la segona part.



Ehhh¡ Que surto a les fotos
Anem pujant xino-xano fins arribar al pont nepalí més llarg del recorregut, una pujada caxonda i molt fàcil, sempre i quan no tinguis vertigen. Be, un petit esforç i ja hi som al pont, i de cop i volta, COLLONS, D'ON A SORTIT TANTA GENT¡¡¡

Mare meva, aixó sembla Les Rambles



Mare de Déu, senyor¡ Baixa si no tens feina. Quina gentada¡ en fin. Deixem passar el temps per veure si la cua s'en va, però el problema es que pel darrera també ve gent i no ens podem encantar. Es veritat, però, que la gent que fa aquest tipus de vía mai et dirà que vagis més ràpid, són conscients que és un esport que s'ha de prendre amb calma.  Encetem el segon tram. 

Superat el segon tram


acabem el segon tram i ara cap amunt
Ara caminem en horitzontal cap a la sortida de la via ferrada, aquest tram final és molt cómode i ens ajuda a recuperar-nos de l'esforç anterior. Només queda una petita enfilada i ja som al punt d'inici. Una sortida molt penjada. 

Tram final
panoràmica de la via ferrada


(Hardrockwalk)