Video: Agulles i Frares Encantats (light version)


Frares Encantats i Agulles (light version)

I finalment arriba el mes de Setembre, i, finalment, sembla que deixem enrera els dies de calor asfixiant i humitat desorbitada. Per fi s'ha aixecat un matí clar i fresquet. Deixant a banda la emoció inconmensurable que m'ha suposat aquesta baixada del mercuri el fet d'anomenar "light" a aquesta sortida es per dos motius, el més obvi és que es tracta d'una matinal de pocs kilómetres i un desnivell puntual en dos llocs molt concrets i d'altre banda, aquest estiu l'he passat més aviat en un medi aquatic i, la veritat, fer rodar les cames s'em feia un món.

Agulles i Frares Encantats
Dades de la sortida.

Distància:     7,60km          Temps:  2h50'         Circular:      Si
Alç màx:      1025m         Alç.mín:     752m      Dificultat:    1/5

Una mica més i arribo a l'extasi en veure al termómetre del cotxe 12Cº en arribar al pàrquing de Can Massana, i ja eran les vuit i poc del matí. Quina meravella, quina frescor, només amb aixó pel meu gust la sortida ja era tot un éxit. A dos quarts han arribat les meves companyes de feina i, en aquest cas, també de ruta. Iniciem la pujada en direcció la Foradada i la Cadireta. Només arribar al primer revolt ja és veuen les seves formes inconfusibles. 

La Cadireta, la Foradada i la Paret de les Agulles
En poc més de vint minuts ens arribem a la base de la Foradada. OJOOO¡ A mà dreta hi ha un corriol que puja pel dret marcat amb una fita de pedres (si us plau, aquesta no la tireu) que indica el camí per arribar a la Foradada. Una petita grimpada de cinc minuts per arribar a la entrada triangular d'aquest lloc màgic. 

La foradada
I de fons Marganell i la Serra del Florí
Desfem la grimpadeta i continuem seguint el corriol marcat amb vermell i blanc (GR) passant per increibles boscos ben atapaïts i super fresquets. Tot un plaer caminar sense suar, o com a mínim no fer-ho per culpa de la p*** humitat. En arribar al Coll del Port (o del Porc, depèn d'on treguis la info) deixem les bandes de GR per reseguir les del PR (grogues i blanques) i anar a buscar el Pas o Camí del Princep. 



Aquest lloc té quelcom de màgic, les agulles, els frares, la pau, el silenci......no sé, es diferent. Porto temps caminant per aquesta muntanya i sempre aconsegueix deixar-me sense paraules, o com a mínim sense saber com plasmar-les en un text. Pujats dalt d'una agulla sens obra pel devant tot un seguit d'agulles...........


Continuem caminant, combinant espais més oberts amb boscos més coberts. De seguida, però, arribem al refugi de Vicenç Barbe. Ara es troba tancat, pero el recinte dona per descansar i gaudir abans d'agafar el Coll de la Portella, una baixada d'una vintena de metres ben encabronida però tremendament divertida. 

Baixant pel Coll de la Portella
Un cop aquí el camí és planer i ja tira en direcció Can Massana, abans d'arribar a la fi del trajecte ens desviem per anar a buscar la ermita Vella de Sant Pau ( tranquils, no us durà més de cinc minuts arribar-hi) en aquí tenim unes vistes magnífiques de les Agulles i un bon lloc per fotre l'entrepà abans de marxar.

Les Agulles desde Sant Pau Vell
Us deixo un video espectacular d'un home-ocell passant a tota llet pel mig de la Foradada. Per pixar-se i no treure'n ni gota


Video: Kayak Platja de la Mora a Castell de Tamarit


Ruta guiada amb kayak: Punta de la Mora a Castell de Tamarit

Ruta guiada per la costa tarragonina (Altafulla/Torredembarra) acompanyats pels guies de la empresa #tgnauticakayak sortint de la Platja de la Mora i visitant la punta de la Mora fins a la Platja Llarga i després cap a la Platja de Tamarit. Una ruta de 4 hores amb caiac de mar.


Sortint de la Platja de la Mora (Altafulla)
A les nou del matí la platja de la Mora es buida, el sol ja comença a escalfar però encara es manté una temperatura agradable. Fem petar la xerrada vora el passeig maritim ficant els peus a la sorra suau de la platja. A dos quarts entrem a l'aigua després de les explicacions de l'Arnau, el guia. Anem cap a la punta de la Mora i anem resseguint la costa endinsant-nos a petites coves. 

Pasant per la Punta de la Mora
La primera cova del trajecte
Arribem a la Cala de la Pedra Plana i seguidament a la de Waikiki, on gaudim de la extensió del Bosc de la Marquesa. Continuem fins la Platja llarga. La calor ara és més evident. Però el fet de anar ficant les mans a l'aigua i remullar-me el clatell em permet aguantar la calor sense gaires problemes. Anem a buscar les boies i anem pel dret fins a la banda contraria de la Mora.



En un tres i no res arribem al costat del Castell de Tamarit on aprofitem per fer la foto de rigor amb el castell com a fons privilegiat. Peró no ens aturem aquí, sino que fem vía cap a la Platja de Tamarit on farem una paradeta merescuda de vint minuts.



Després del descans, de fotre un glop d'aigua i de menjar-me un entrepa de bull de dimensions acollonants, anem fent costa novament cap a la Platja de la Mora. Però, aquesta vegade, l'Arnau ens farà passar per un illot que haurem de sortejar i ens endinsarem a una cova espectacular


Cala Castell - kayak i snorkel

Una sortida per l'Empordà més espectacular, la Platja del Castell. Una platja imponent que a més a més és simbol de la lluita veinal per la ferrea protecció que han fet de l'entorn i de la platja per mantenir-la en el seu estat més óptim. Dit aixó, aquesta platja serà l'epicentre de la sortida d'avuí.

Platja del Castell (Palamós)
Arran de mar i davant del xiringuito trobem la empresa de lloguer i visites guiades de kayak anomenada Kayaking Costabrava. Agafem un kayak doble per fer la travessía cap a la Cala de la Foredada del Castell i després marxar cap a la cala més bonica de la costa brava, la Cala S'Alguer.

Cala S'Alguer
La travessia proposada no pren gaire temps, en poc menys d'una hora, i sense èsser experts remers és pot realitzar sense problemes ni mals de cap. Enfilem cap al Cap i l'Agulla del Castell per vorejar aquest cap i arribar a la Foradada. Tornarem a sortir al cap de l'agulla i creurem de banda a banda la platja del Castell per arribar a la Cala S'Alguer. De tornada passem per la Punta dels Porquets i novament a la Platja del Castell.



Després de dinar al xiringuito, agafem tots els estris i marxem a la Cala S'Alguer. Una cala petita peró molt bufona de pedra. Aquí iniciem la sortida d'esnorkel anant cap a la Roca Vermella, un illot situat al mig de la cala o poc més d'uns cincuanta metres. Ple de vida marina. 

Aguamala o medusa del Mediterrani
Estrella de mar espinosa vermella
Cala S'Alguer desde la Roca Vermella

Video: Matagalls des del Coll Bordoriol


Matagalls desde Coll Bordoriol

Una tarde d'estiu, estàs a casa i no saps que fer perque la calor t'està deixant molt xafat. Són dos quarts de set, surto al balcó i el veig allà, el Montseny. Ni un núvol.... Saps que? Ara guillo cap allà. Dit i fet, a quarts de set ja sóc al Coll de Bordoriols (Viladrau) per fer la clàsica pujada al Matagalls.

Coll de Bordoriols. (Km 3 entre Viladrau i Sant Marçal)
En arribar al pàrquing hi trobo un parell de cotxes, imagino que, encara que sigui dilluns a la tarde trobaré a més d'un senderista per aquestes contrades. Enfilo pista amunt, el vent és suau i molt agradable i fa que la calor que passava a casa sigui cosa d'un passat llunyà. Arribo a la cruïlla entre la pujada per la font dels mosquits o el camí de l'Oratori de Sant Francesc d'Assis i, en aquest cas, decisdeixo anar a banda esquerra, és a dir, cap al oratori. 

Barraca de la Vila
Oratori de Sant Francesc d'Assis
Passat l'oratori el camí s'endinsa primer per un bosc de roures i falgueres i després per una fageda molt verda i ben atapaïda. En algún tram del camí, quan la frondositat ho permet, veig la banda del Montseny on s'alça el turó de l'Home i les Agudes i la zona del Matagalls i Sant Segismon. Pots creure que tinc fred.....

Fageda del Coll de Sabenia
La banda del Matagalls
Quan menys t'ho esperes i després de fer un revolt la pista es converteix en corriol, el trajecte ara és curt, es veu dalt del turó la llum del sol sobre el Coll Pregón, però és un tram costerut, amb el terra extremedament sec i lliscós. Només un petit esforç i arribem al Coll Pregón. Aixó vol dir que, per un costat toca descansar i beure aigua i d'un altre costat, que estem a poc menys d'un km del cim del Matagalls

Coll Pregón, vaques i el Monolit de Pau Casals
Després de compartir el temps i l'aigua amb una familia bovina vaig a buscar la fageda de la dreta que em durà cap al Collet de l'Home mort, avantsala de la carena que em durà al cim. Si en el tram anterior la fageda era verda i amb exemplars força joves en aquest tram els faigs tenen solera. El camí s'escarpa i serpenteja enmig dels arbres, de cop, una llum al final del corriol. Som a la carena del Matagalls


Collet de l'Home Mort
Ja està, ja veig la Creu del Matagalls. El resol de les vuit de la tarde li dona un caire màgic i sumptuós a la carena i al cim mateix. Un espectacle de clars i obscurs. L'aire és fresc, segons el meu termómetre fa 22 graus. 


Queden poc més de dos-cents metres. Dalt del cim una parella i un gos contemplen les vistes del Matagalls, Collformic, el Pla de la Calma, el poble del Montseny, el Turó de l'Home, Viladrau...... es veu el mar. 

Creu del Matagalls
Joc d'ombres
A punt d'arribar a quarts de deu torno a ser a Coll Bordoriol, després de desfer tot el camí a un ritme ben bo. L'ambient fresc de la fageda, l'absencia de sorolls i el fet de veure caure la nit en tant baixava és una sensació indescriptible. I finalment, un cop al cotxe, el sol comença a amgar-se per Sant Miquel de Barretons.