Cadaqués a Cap de Creus

Sortida per l'Alt Empordà per visitar el poble de Cadaqués, un dels imprescindibles dels poblets de costa i amb arribada al Cap de Creus, el punt més oriental de Catalunya i que fa de divisor de la badía de Roses i el golf de Lleó. Un trajecte per cales i costa abrupta sense ombres i sense pietat.

Dades de la sortida.

Distància:   18,30 km      Temps:     5h20'      Circular:      No
Alç.màx:     96m             Alç.mín:   Mar        Dificultat:    3/5

Hem quedat a dos qurts de set per sortir cap a Cadaqués i aprofitar la fresca del matí per iniciar aquesta aventura per terres de l'Empordà. En arribar la temperatura és forá agradable, només vint graus i una lleu brisa ens acompanya en tant que fem les primeres pases per la platja de Ses Oliveres. Tenim una vista privilegiada del front marítim de Cadaqués.

Port de l'Alguer
Cadaqués
Anem resseguit la costa de la zona dels Caials, Passem per Sa Tortuga, la Punta des Bous Marins i la Punta dels Caials, descobrint petites caletes de sorra negra i pedres d'aparença llunar. Cases i mansions espectaculars esquitxen tota aquesta punta que forma la part més oriental de la Badia de Cadaqués.

Illa d'es Forallons
S'Arenella
Punta d'es Bous Marins i S'Aranella
Entre la Punta dels Caials i la Punta de S'Oliguera tinc la sensació de caminar per la costa d'Escocia o de Irlanda, Prats verds amb un corriol estret que segueix una tanca de fusta i la costa abrupta que cau a un mar d'un blau intens esquitxat per mitjes llunes platejades, realment idílic. Anem fins la Punta del Vailet i desfem part del camí fins l'avinguda de Sant Baldiri. 

Cap a la Punta de S'Oliguera
Arribats a la ermita de Sant Baldiri (Portlligat) fem un alto al camí per veure aigua i mirar el petit cementiri de l'ermita. Val la pena veure'l, encara que sigui un cementiri té quelcom atractiu, dintra es respira serenor i pau, Cal destacar una tomba esculpida en pedraamb un àngel fent de custodi i un crist de forja situat a la paret del darrera de l'ermita.

Ermita de Sant Baldiri

Girem el carrer a la dreta i baixm cap a Port Lligat, on destaquem la casa museu d'en Salvador Dalí, aar que veig aquest paratge i la ubicació entenc perqué en Dalí mai va anar a treballar a la Barraca que vaig visitar vora la platja del Castell a Palamós. Devant de la casa s'esten la platja de Portlligat, també anomenada Cala d'en Dalí. 

Portlligat
Cala d'en Dalí
Casa Museu de Dalí
Anem voltant per la platja de Portlligat direcció al mirador de les dones, passant per les platjes de Sant Antoni i la platja petita, d'ací tenim una vista espectacular d'uns illots a la entrada de la badía anomentas Sa Farnera (illa petita) i la Illa de Portlligat. 

Mirador de la Dona
Sa Farnera (esquerra) i Illa de Portlligat
Illa de Portlligat
Un tram asfaltat de l'avinguda Paratge s'Algueria ens condueix fins un pal indicador que ens marca el trencall cap al cami vell del Cap de Creus. Un cop al camí vell la vista canvia drasticament, terra esculpit en pedres, vegetació baixa, seca i molt abundant flanqueja el camí i ni un bri d'aire ni una mala ombra ens acompanyarà fins arribar al cap de Creus. 

Platja d'es Jonquet
Cami vell del Cap de Creus
Aquest tram és dur, no per la distància ni pels canvis d'alçada sinó pel fet que el sou cau de ple i fa minvar les forces, perdem més líquid del que som capaços de beure. No obstant les vistes són magnífiues i val la pena el patiment i les calors. 

Badía de Guillola
Sense comentaris
El camí varia poc en aquests kilometres, continuem flanquejats pels murs de pedra i anem passant puntes i calas d'una bellesa sensa igual. Un cop realitzem la pujada al turó de les Formigues ja tenim el Cap de Creus a tocar. 

Continuem pel cami vell
Ara si, la vissió de la Cala Jugadora ens fa creure que hi arribarem, encara queda un tram, però el fet de caminar vora la cala fa que l'aire sigui més fresc i es tot un plaer. Veure el penyassegat de la cala, anomenat, Es Roigs de Cala Jugadora i els illots des Forcats és una meravella. 

Cala Jugadora
Cala Jugadora i al fons l'illot d'es Forcats
Continuem pel cami, ara passant per lloses més amples, passem la Cala Fredosa i anem a buscar la carretera que ens durà cap al Far del Cap de Creus. Un cop a la carretera aneu amb mil ulls, es estreta i molt transitada. La gent puja al far amb el cotxe i com que l'espai es reduit aparquen com podem i aixo fa que trajinar per aquí sigui perillós, La última peniténcia, el camí serpentejat que ens duu al cim i al far. 

Arribant a la Cala Fredosa
Cala Fredosa
Pujant al Cap de Creus
Un petit esforç més i ja arribem al cim. Aquí ho tenim, el Cap de Creus i el seu far. Es magnific, una visió 360 graus a tot el litoral, des de Port de la Selva a Cadaqués. Aquí farem la paradeta per esmorçar. Al Bar del Far, una cervesseta ben fresca i un bon entrepà abans de desfer el camí i tornar a Cadaqués.

Cap de Creus
L'Ovellot de Canovelles i el Barrufet d'Eramprunyà
El Far del Cap de Creus










Cim d'aligues (Sant Feliu de Codines)

Pels penyasegats de Riells del Fai i Sant Feliu de Codines el cel seré i blau queda trencat pel vol dels rapinyaires més impresionants, voltors, aguiles, falcons.... Un cim estratégic permet gaudir d'aquest espectacle amb plomes i xiscles, benvinguts al Cim de les Aligues


Aprofitem que fa un matí de sol i cel seré i molt blau per anar a gaudir de l'espectacle que ens ofereixen al Cim d'Aligues. Un espai dedicat a les aus rapinyaires autóctones i foràneas. El recinte obre a les 12:00 i tanca a les 18:00. La entrada inclou la visita al lloc, una visita guiada i l'espectacle aéri.

Mapa del recinte
Aprofitem que queda mitja hora abans d'encetar la visita guiada per fer un tomb per la part més tranquila del parc, el cami entre pinedes que duu des de l'entrada fins a la zona de vol, tot plegat uns cinc-cents metres pels penyasegats de Riells.

Entrada i pàrking del Cim d'Aligues
El caminet està delimitat per baranes de fusta i cada pocs metres ens trobem amb panells informatius de la flora i la fauna típica d'aquest espai natural. Pel recorregut també podràs gaudir dels conillets que campen sense problemes per tota la vía. La vista sobre els Cingles del Bertí són espectaculars. 

Camí vora el Cingle
Els Cingles del Bertí
Un cop arribats a la zona de vol lliure ens apropem a l'aviari. primer visitem les gabies més petites, on trobem mussols de diferents llocs del món i rapinyaires de mida més petita. A la zona més allunyada trobem els animals de mida més imponent, aguiles i falcons i a la banda dreta els colosos de l'aire, els voltors. 

Aviaris

Tocant les 13:00 i després de fer una visita guiada molt complerta, ens dirigim a la zona de vol lliure, on aus de tota mida volaran per sobre dels nostres caps o faran coreografies aèrees. Una meravella tot plegat. Aquí us deixaré el vol simulatni de més de vint Milanesos negres.  


                      video


                                 

De la Cala Margarita a la Cala Castell (senderisme i immersió)

Novament cap al Baix Empordà, aquest cop faré part d'una ruta incomplerta realitzada l'estiu passat. La idea és sortir de Palamós, de la Cala Margarita. a la esquerra del port, i finalitzar la sortida a la Cala Castell, on aprofitarem la temperatura agradable i el sol per fer una immersió a la Foradada d'es Castell.

Dades de la sortida.

Distància: 6,80 (només anada)   Temps:     4h30' *      Circular:         NO
Alç.màx:  127m                       Alç.mín:   nivell mar   Dificultat:      1/5

El temps inclou la anada i la tornada pel mateix camí i també el temps d'immersió. Val a dir que en aquesta sortida el meu company i jo ens hem pres les coses amb molta, molta, moltíssima calma, però val la pena gaudir dels paisatges.


Hem quedat a les set del matí per sortir cap a Palamós, peró no la encetarem a la vila, sinó passat el port, pels voltants de la Cala Margarita on arribarem tocant les nou del matí. Iniciem la pujada per un petit corriol de pujada per una pineda que ens durà al mirador de Cala Margarita, on tindrem una vista del port de Palamos, de la Cala Margarita i dels illots que hi suren.

Corriol de pujada al Mirador de Cala Margarita
Port de Palamós
Continuem per un sender molt evident que transcorre paral·lel a la Punta del Morro del Vedell i el Cap Gros, (punt geodèsic) i continuarem camí passant per la Cova de l'Aigua i el Rec de Fanals, una escletxa increible i molt maca, encara que de difícil accés. Val a dir que el tram de pujada no és gaire llarg i tampoc té cap dificultat, però si que és veritat que, amb la calor, pujar ha de ser insufrible. 

Javi al vèrtex geodèsic de Cap Gros
Mirador del Cap Gros
Rec de Fenals
Un cop passat aquest tram més fresc i amb olor a pi i mar estem a punt d'entrar a la zona de La Fosca. Desde un sortint de roques del camí trobem la primera imatge més panoràmica d'aquesta platja. Una platja llarga de sorra fina on sobresurt la roca de la Fosca, que divideix la platja en dos trams. 

Platja de La Fosca


Baixem per un tram esglaonat fins a una cala petita anomenada cala Tamardiua, que, pel meu gust, és fantàstica. Un cop trepitjem el passeig maritim anem reseguint el perfil de la platja. La Roca Fosca i les casetes del passeig són una meravella i per moments em recorden al passeig de S'Agaró. Des del passeig ja és divisa el Castell de Sant Esteve del Mar

Cala Tamardiua


La Roca Fosca
Platja de La Fosca
Ara el camí ample i cimentat ens condueix al castell de Sant Esteva de Mar, assentada sobre una vil·la romana ho va comprar l'alcalde de Palamós, Arnau Sa Bruguera, a l'any 1277 a la Seu de Girona en nom del rei Pere el Gran per converti-lo en port reial. El camí resegueix el Frau de la Negra i Es Cau de na minyana abans d'entrar a la Pineda d'en Gorri. 

Castell de Sant Esteve de Mar

Frau de la Negra
Es Cau de na minyona
Entrat a la Pineda d'en Gorri estem a no res de veure una de les zones més maques d'aquesta ruta, un conjunt de casetes de pescadors a peu de cala, amb els colors dels sostres de vius colors i unes terrasses naturals que s'obren cap a les cales empedrades. Estem parlant de la Cala S'Alguer. 


Cala de S'Alguer
Passem per darrera del grup de cases i com qui no vol la cosa caiem directament a la platja del Castell. Aprofitem la passarel·la de fusta que dona als xiringuitos per no haver de caminar per damunt la sorra. Anem fent xino xano, travessem la riera d'Aubi i ens dirigim a la part oriental de la platja. 

Platja del Castell (10:00 am Buida)
Platja del Castell (11:00 am, de gom a gom)
Aquí trobem la bifurcació per anar a la Barraca d'en Dalí o be per anar a la Cala del Castell i visitar les runes del poblat iberic i baixar a la Foradada d'es Castell a fer inmersió. Primer, i per una questió de frescor, fem la petita pujada a la Barraca d'en Dalí, on aprofitarem per esmorçar. 

Barraca d'en Dalí
Amb la panxa més plena desfem el camí per tornar a la bifurcació i anar cap a les restes iberes de la Cala del Castell i després el plat principal del día, la baixada i posterior bany a la Foradada. La pineda fa que l'aire sigui més fresc, però a l'interior de les restes del poblat fa una calor asfixiant. 

Entrada al poblat iberic
Plaça del poblat
I desde una de les cantonades d'aquesta plaça, un corriol empinat, ensorrat i amb molt mala baba, ens separa del colofó i traca final. La baixada es curta, potser una vintena de metres, però rellisca que és un content i s'ha d'anar amb precaució. Però val la pena, no creieu?

Cala d'es Castell i Foradada
Un cop avall és encara més maco. Hem fet inmersió una bona estona, hem travessat la foradada infinitat de vegades i hem gaudit molt de les vistes aeries, arràn de terra i aquatiques.